La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Redacció Actualitzat a les 13:25 h 10/05/2013
La LAPAO no és una llengua. Així ho mantenen polítics i experts catalans, a banda dels milers de ciutadans que s’hi han manifestat al respecte des de les xarxes socials. I el govern aragonès hi està d’acord. Un dia després que el Parlament de l’Aragó aprovés “la nova denominació per a la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental“, la consellera d’Educació i Cultura, Dolores Serrat, ha negat que el “lapao” sigui una denominació oficial de les diverses modalitats lingüístiques utilitzades pels habitants de la Franja Oriental aragonesa. És més, acusa l’oposició i els partits catalanistes d’haver-s’ho inventat.
“A l’Aragó -ha volgut explicar Serrat- parlem una gran varietat de llengües i nosaltres teníem el compromís electoral de resoldre aquest tema, sense prohibir ni imposar res, i la intromissió de Catalunya ens sembla intolerable“.
La consellera afirma que al text legal aprovat per les Corts de l’Aragó no es parla de “lapao” ni de “lapapyp” i denuncia que l’ús “amb sorna” de l’acrònim “lapao” per part dels partits catalanistes i dels grups de l’oposició suposa una “manca de respecte” a l’Aragó que no respon a la realitat del que reflecteix la nova llei.
En aquest sentit, Serrat ha explicat que la llei pretenia acabar amb la cooficialitat “fictícia” de l’aragonès i el català que havia “imposat” l’anterior llei. A més, ha insistit que cada territori del país ha d’ordenar el seu propi patrimoni lingüístic, amb “respecte” cap a la resta i sense permetre “pressions”.
“Que vagin i preguntin què es parla a la Vall d’Aran, o al País Valencià o a Mallorca”, ha suggerit Serrat.
El govern i el Parlament rebutgen de forma unànime anomenar LAPAO el català de la Franja.
El govern i el Parlament rebutgen de forma unànime anomenar LAPAO el català de la Franja
Redacció Actualitzat a les 12:21 h 08/05/2013 Rebuig frontal del govern i tot el Parlament a la nova llei aragonesa de llengües, que s’aprovarà aquest dijous i que anomenarà el català de la Franja “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, LAPAO.
Tant l’executiu Mas com tots els partits polítics catalans, inclosos el PPC i Ciutadans, lamenten la decisió. CiU ha demanat “sentit comú”, ERC ha parlat de “mala fe”, el PSC considera que tot plegat només obeeix a motius polítics i Iniciativa vol impulsar una declaració sobre la unitat de la llengua.
El president del grup de CiU, Jordi Turull, ha ironitzat sobre el canvi de nomenclatura i s’ha demanat “com anomenaran a partir d’ara el castellà que es parla a Aragó”, mentre que el portaveu adjunt dels republicans, Oriol Amorós, ha arribat a qualificar la llei d’“atac a la diversitat lingüística”. Per la seva part, el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha admès que hi ha una intencionalitat política al darrere del projecte de llei, però ha subratllat que la realitat lingüística no canvia en funció del nom. “Tots estem d’acord que el català també el parlen a la Franja i com li vulgui dir és irrellevant”, ha assegurat. Pel que fa a la portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha afirmat que la decisió del govern aragonès està “fora de lloc”. El diputat de la CUP Quim Arrufat ha carregat contra la decisió del govern aragonès, acusant-lo de “reduir a una tribu folklòrica els catalanoparlants”.
Millo i Cañas, també
Pel que fa al PP de Catalunya, el portaveu del grup, Enric Millo, ha dit que és evident que el que es parla en aquell territori és català: “Per mi, el que es parla allà està molt clar. Tothom ho sap”. Aquesta opinió la comparteix Ciutadans. El portaveu parlamentari de C’s, Jordi Cañas, ha volgut ser molt clar a l’hora de rebutjar la decisió del govern aragonès. “Hi ha conceptes que han de ser definits pels filòlegs. I ningú filològicament té dubtes que l’idioma que es parla a la Franja és català”, ha sentenciat.
Tot i això, Cañas ha comparat la situació de Catalunya amb la d’Aragó i s’ha queixat de la política lingüística que s’hi fa. “Desgraciadament vivim en un país on hi ha política lingüística. La patim a Catalunya i sembla que alguns la van iniciar i la continuen al govern d’Aragó.
L’opinió experta
D’altra banda, el director de l’àrea de llengua del Centre d’Estudis Ribagorçans i professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, ha afirmat a “El matí de Catalunya Ràdio” que el canvi de nom només busca anul·lar la personalitat del català.
Per això, Sistac ha afegit que la mesura és un despropòsit, i que busca despersonalitzar la llengua, tot i que ha insistit que la mesura no tindrà conseqüències reals.
Finalment, el professor també ha negat qualsevol imposició i ha explicat: “Actualment a les escoles de la Franja s’estudia català fora de l’horari normal i de manera voluntària. Una altra qüestió és que la immensa majoria de la població escolar, voluntàriament, en fa. Suposo que aquí és on pica i on cou.”
Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias – GARA.
Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Las Cortes de Aragón aprobaron ayer, con los votos del PP y el PAR, una nueva Ley de Lenguas que cambia el nombre del aragonés y catalán -pasan a llamarse Lapapyp y Lapao, respectivamente- y deja de reconocerlas como lenguas propias de Aragón.
Beñat ZALDUA | Barcelona
Esta ley pretende frenar la imposición de lenguas ajenas y liberar a los aragoneses de la imposición de hablar lo que no hablan y de sentir lo que no sienten». Así se expresó ayer la portavoz de Educación y Cultura del PP en las Cortes de Aragón, María José Ferrando, justo antes de aprobar, con los votos de su formación y los del Partido Aragonés (PAR), la nueva Ley de Lenguas.
Una Ley que no se contenta con tratar de lenguas ajenas e impuestas el aragonés y el catalán hablado en la Franja, sino que además les cambia el nombre: la primera pasa a llamarse Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica (Lapapyp) y la segunda Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao). Junto al desnaturalizador cambio de denominación, la nueva Ley echa por tierra los pocos avances conseguidos por la anterior norma -aprobada por el PSOE y la Chunta Aragonesista (CHA)-, deja de reconocer el aragonés y el catalán como lenguas propias de Aragón y, por lo tanto, limita a una difusa voluntariedad el uso de ambas lenguas en la educación y la Administración local. Unos extremos que chocan frontalmente con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, documento que forma parte del cuerpo jurídico español desde el año 2001.
Otros avances previstos por la anterior Ley, como el Consejo Superior de Lenguas y las dos Academias de la Lengua -una para el aragonés y otra para el catalán-, también caen en saco roto, ya que se diluyen en una única Academia Aragonesa de la Lengua, cuyas funciones no quedan aclaradas para nada. Además, textualmente, la nueva norma no reconoce lenguas, sino simplemente la «existencia de modalidades lingüísticas». Una medida que ha contado con el rechazo frontal del CHA, IU y PSOE, así como de las diversas plataformas y entidades que trabajan a favor de la normalización de ambas lenguas, que ven en la nueva Ley el toque de gracia a la limitada política lingüística que se seguía hasta ahora.
Esto es así sobre todo en el caso del aragonés, lengua hablada o conocida por 11.000 aragoneses y que está incluida en la lista de la UNESCO de lenguas en peligro de extinción. Un idioma restringido durante largo tiempo a los valles pirenaicos y que con el esfuerzo de las últimas décadas empieza a extenderse poco a poco en zonas urbanas. En palabras del responsable de colla lingüística de Puyalón de Cuchas, Chuserra B., la nueva norma responde «a la obsesión de los partidos españolistas, que han intentado desde hace décadas negar la existencia y unidad de la lengua». Añade que «una lengua tiene una serie de connotaciones históricas, científicas, territoriales y sociales por las que su nombre no puede cambiarse unilateralmente de la noche a la mañana», pero advierte de que no pueden esperar nada del PP, que se dedica a ridiculizar el aragonés, llamándole «español mal hablado», «chapurriau», «patués» o asegurando que el klingorn (ficticia lengua vernácula del universo de Star Trek) tiene más hablantes.
Un nombre más para el catalán
La lengua catalana consigue, con el Lapao, un nombre más, que se suma al del valenciano y el mallorquín, impulsados por el PP de cada territorio -hasta el PP catalán y Ciutdadans han criticado el cambio de nombre-. Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».
Según Sorolla, la decisión de las Cortes aragonesas «muestra la radicalización del discurso y de la política lingüística del PP de Aragón», cuyo objetivo es garantizar «un territorio monolingüe donde solo se hable el castellano», dejando el catalán y el aragonés «en una situación de desprotección absoluta». Este activista, que trabaja sobre el terreno en defensa de la lengua, explica que, según los últimos datos, la competencia de los ciudadanos de la Franja en lengua catalana es muy alta -«en torno a nueve de cada diez lo conocen»-, pero que su uso, sobre todo entre los más jóvenes decae a marchas forzadas y que ya no es la lengua en la que interactúan mayoritariamente. «Estamos en un punto de inflexión en el que sería esencial hacer cambios para proteger la lengua, pero la nueva Ley va justo en sentido contrario», explica Sorolla.
El cambio de nombre oficial del aragonés y del catalán se convirtió ayer en una de las comidillas en las redes sociales de Aragón y Catalunya, donde la imaginación popular ha dado fe de su creatividad. Entre otros muchos comentarios, ha circulado un mapa de Aragón en el que se identifican los territorios en los que se habla Lapao y Lapapyp, indicando como idioma del resto del territorio la Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón (Lapolla).
Tampoco tardó en aparecer una aplicación móvil de traducción automática catalán-Lapao -no la tuvieron que pensar demasiado- y en Catalunya no faltó quien exhibió orgulloso su currículum lingüístico: catalán, valenciano, mallorquín y Lapao.
El cachondeo llegó también al Parlament, donde el diputado de la CUP David Fernández se dirigió al resto de los diputados señalando: «Con permiso de la presidenta, utilizaré el Lapao, espero que me entiendan». B.Z.
Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès – VilaWeb.
La llengua que es parla a la Franja de Ponent ja no es diu oficialment català. El Parlament aragonès tira endavant la nova denominació: LAPAO. El Parlament d’Aragó ha aprovat la nova llei de llengües, que estableix que el català que es parla a la Franja és la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” i que l’aragonès és la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, és a dir: LAPAPYP.
El text ha tirat endavant tal com estava previst amb els vots a favor del PP i el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions hi han votat en contra perquè ho troben un insult a la intel·ligència.
El castellà no canvia de nom
La llei evita dir les coses pel seu nom en el cas del català, tal com han denunciat de manera unànime el Parlament i el govern de Catalunya, cosa que significa la derogació automàtica, un cop aprovada, de la llei vigent fins ara, que reconeixia el català i l’aragonès com a llengües pròpies. Ara bé, la nova llei no diu res sobre com s’ha d’anomenar el castellà.
Tramitació polèmica
La polèmica ha acompanyat la tramitació d’aquesta llei, no només per motius de fons, sinó també de forma. El PP no ha acceptat cap de les 170 esmenes dels partits de l’oposició, que van acabar abandonant la comissió parlamentària.
PSOE, CHA i Esquerra Unida consideren que aquesta nova llei respon a motius ideològics i en cap cas a criteris científics o lingüístics.
L’opinió experta
El director de l’àrea de llengua del Centre d’Estudis Ribagorçans i professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, afirmava dimecres a “El matí de Catalunya Ràdio” que la llei és un despropòsit i que el canvi de nom només busca anul·lar la personalitat del català i despersonalitzar la llengua. El filòleg recordava que a les escoles de la Franja actualment el català s’estudia fora de l’horari normal i de manera voluntària, per la qual cosa ningú pot parlar de cap imposició. “Una altra qüestió és que la immensa majoria de la població escolar, voluntàriament, en fa. Suposo que aquí és on pica i on cou”, va concloure.
La CUP parla en LAPAO i Mas ho entén “tot”
El dia abans de l’aprovació de la llei, el portaveu de la CUP, David Fernàndez, i el president Mas van ironitzar al Parlament sobre la nova denominació del català a la Franja que ha impulsat el govern d’Aragó. El diputat de la CUP va alertar que parlaria “en LAPAO” i, en acabar la seva intervenció, Mas se’n va felicitar, en el mateix to irònic: “He aconseguit entendre-l’hi tot.”
Nació Digital: «A bergüeña de charrar lapapyp».
El govern de l’Aragó, disposat a donar l’estocada mortal a l’aragonès, una de les llengües en seriós perill d’extinció a Europa, amb la polèmica reforma de la llei de llengües
Pintada a favor de l’oficialitat de l’aragonès a Biescas Foto: Willtron
A la cançó ‘Un país‘, el grup aragonès Ixo Rai canta, amb l’estimable col·laboració de Labordeta, a les glòries i les misèries de l’Aragó contemporani, i així, entre ‘los coches de la Opel, ‘el golazo de Nayim’, ‘la Franja de Llevant’ i ‘aquel túnel de Canfranc’, destaca ‘a bergüeña de charrar’, el sentiment d’automenyspreu -comparable a la ‘vergonha’ occitana- dels parlants d’aragonès, que senten la vergonya de parlar una llengua que des del poder se’ls ha dit que és de pobres, de gent sense estudis, de poble i que al capdavall, no és gaire cosa més que parlar malament.
Però tot i així l’aragonès, una de les llengües en perill d’extinció d’Europa, malda per sobreviure, tant que els seus parlants ja fa temps que han perdut aquesta vergonya i que ara, en tot cas, senten la ‘bergüeña de charrar lapapyp’, aquest acrònim sinistre amb el que les Corts d’Aragó pretén amagar aquesta llengua –juntament amb la catalana-, considerada a partir d’ara Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca en la reforma de la llei de llengües que aquest dijous es vota a les Corts d’Aragó. Tant és així que pel filòleg Francho Nagore, un dels normativitzadors de la llengua aragonesa, resumeix la nova denominació com a “acientífica”, tot afegint que en realitat el que busca és “crear confusionisme” i donar la raó als “grupúsculs de l’entorn de la plataforma No Hablamos Catalán”.
Una llengua “que s’esta morint”
De la mateixa opinió és Jorge Romance, editor del diari digital en aragonès Arredol, que considera “ridícul i vergonyant” l’acrònim i apunta que no és pot parlar de “reforma de la llei, perquè el text el que fa és esborrar una llei de mínims”. Fet i fet, el text només reconeix la “voluntarietat” en l’ús d’unes llengües que no reconeix pel seu nom i que tampoc no protegeix, fet que en el cas de l’aragonès, una llengua “que s’està morint i està atomitzada” segons apunta Romance -de fet aquesta llengua compta actualment amb tres grafies diferents, de tal manera que la paraula ‘bergüeña’ també es podria escriure ‘vergüenya’- pot ser definitiu, perquè desapareix una “possibilitat de supervivència”, la d’aconseguir “una entitat oficial que propiciï els acords necessaris”. “Els aragonesoparlants han viscut fora de la llei i ara hauran de continuar així”, rebla.
Perquè més enllà del nom, el problema està en el contingut de la llei, que segons apunta Nagore “l’únic que fa és buidar-la de contingut”. De fet, a la manca de protecció del català i l’aragonès es suma la possibilitat que cada poble determini el nom i el grau de protecció de la seva ‘modalitat’, fet que fa que la llei sigui, simplement, “inviable”. De la mateixa opinió és Romance, que considera que el text “passa per alt els drets humans, la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i les recomanacions del Consell d’Europa al govern d’Aragó”.
El cas és que aquesta llengua minoritzada no només perd el nom amb la nova llei, sinó com recorda Romance, també “tot el suport públic que s’havia aconseguit l’any 2009”. Ara bé, aquella primera llei que preveia l’ús d’aragonès i català a les escoles i els mitjans de comunicació “no ha arribat a aplicar-se”. Per la seva banda, Nagore insisteix que cal reconèixer els termes de “català i aragonès” i conclou que la voluntat última del govern aragonès és fer “una llei inoperativa i inviable” però que en tot cas, la llei “no podrà canviar els arguments científics sobre l’aragonès, que és un dialecte romànic com ho són el castellà i el català”.
Així doncs, desemparats pels seus propis governants, els parlants d’aragonès hauran de sobreviure parlant una llengua de la que ja no tenen ‘bergüeña’ i que s’anomena, això sí que ho tenen clar, aragonès, mai lapapyp.
Quan era petit, els nanos més quinquis de vegades t’amenaçaven dient coses com “te vi echar un lapo ‘n toa la cara”. El lapo era un gargall, una escopinyada. Això mateix és el que està a punt de fer el govern aragonès amb els frangencs i els aragonesoparlants: humiliar les seves llengües fins al punt de convertir-les en innominables. No sols no són oficials, no sols no reben cap mena de suport des de les institucions, no sols no són ensenyades amb un mínim de dignitat. No, amb això no n’hi ha prou. Aquestes llengües no tenen ni tan sols dret a nom i, per tant, d’ara endavant s’hauran d’anomenar amb circumloquis i signles. Són com Voldemort als llibres de Harry Potter, l’innominable. Tant se val que les dues estiguin en gravíssim perill de desaparició, del que es tracta és d’empènyer-les una mica més cap a la liquidació. Aquest és el tractament que els atorga l’Espanya castellana tot i no haver-li generat mai problemes socials: el menyspreu, la negació, la reducció a l’absurd de la sigla vergonyant.
Si us ve de gust, podeu seguir aquesta entrevista sobre el tema amb el sociòleg Natxo Sorolla. O potser no podreu, perquè parla LAPAO i no hi ha subtítols… En tot cas, encara sort que n’hi ha que s’ho prenen amb ironia, com els autors del nou mapa lingüístic d’Aragó que m’han fet arribar.
Alcalde de Benavarri: ‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’ – VilaWeb
maig 10‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’ – VilaWeb.
Entrevista al batlle de Benavarri, Alfredo Sancho, sobre la llei de llengües que aprova avui el govern aragonès
‘Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants de la Franja de Ponent’ i una ‘gasòfia’. Així defineix la llei de llengües aragonesa –que s’aprova avui– el batlle de Benavarri (Ribagorça), Alfredo Sancho. Tot i que és castellanoparlant, d’ençà que va aparèixer l’avantprojecte de llei del govern hi ha plantat cara juntament amb més ajuntaments de la Franja. En aquesta entrevista, avisa que el català pot acabar desapareixent i que s’ha volgut fer ‘igual que els blavers al País Valencià’.
—Fa un any, els municipis de la Franja vau fer front comú contra el projecte de llei de llengües.
—Vam fer front comú quan es va guanyar la moció del Consell Escolar de l’Aragó contra l’avantprojecte, per manifestar-nos contra la llei i també per defensar el català a l’IES Graus. Què ha passat en aquest temps? Que el corró ha funcionat: a l’IES Graus ja no s’hi fa català. I el projecte del govern va entrar a les corts a la tardor sense tenir en compte cap de les consideracions del Consell Escolar. Se n’ha fet un cas nul. La llei és una gasòfia, una vilesa. Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants d’aquesta zona.
—La situació de la llengua ja era delicada. I hem passat d’una llei tova a una que desprotegeix el català, el menysprea i li’n nega el nom…
—S’havia aprovat una llei de mínims la legislatura passada, sí. Reconeixia la realitat trilingüe de l’Aragó, i permetia de fer petites passes perquè cadascú adaptés la seva situació particular a la nova llei. Però després d’aprovar-la es va canviar el govern i tot es va aturar i es va boicotar. El nou govern ho va aturar en sec.
—Quines conseqüències tindrà, a la pràctica, aquesta llei?
—Ui, bona pregunta. La consellera de Cultura ens ha dit que es podrà continuar impartint català. Però, és clar, es dirà ‘català’? O en diran ‘LAPAO’? Continuarem certificant amb la Generalitat el nivell C? O què farem? Hi ha tot un seguit d’interrogants damunt la tala. Ella diu que no hi haurà cap problema, però el fet és que durant aquest any ja no s’ha pogut fer català a tercer i quart d’ESO a l’IES Graus. A banda, per a la gent, no sé si tindrà més incidència: la gent que parla català el continuarà parlant, i els qui no, no. Pel que fa al foment de l’ús del català, dependrà de la sensibilitat de cada ajuntament i de les dificultats que tinguem, tant pel que fa a la llengua com per la qüestió econòmica, que, encara que no ho sembli, influeix.
—Si cada vegada és més absent de les escoles i hi ha menys possibilitats d’aprendre’l, encara perillarà més?
—Sí, i pot passar que acabi desapareixent. Si a l’ensenyament no es protegeix la llengua i no se’n fomenta i es continua oferint l’opció d’aprendre’l, al final tot serà en castellà. Passarà un temps, no sé quant, però al final els límits de frontera administratius seran els que marcaran la llengua. Perquè la realitat s’imposa.
—És difícil de plantar cara a la llei? Tenen poc marge de maniobra els consells escolars?
—Pràcticament gens. A tot estirar, es podria intentar com a activitat extraescolar. Però en un moment com aquest, amb una situació econòmica com la que tenim, tothom va carregat. S’ajunta tot. És la millor excusa per a liquidar unes quantes coses de cop.
—Des dels ajuntaments de la Franja, teniu pensat fer alguna cosa?
—Encara no n’hem parlat. La gent té tants fronts oberts! Supressió d’oficines comarcals agràries, de cursos escolars, de professorat de la comarca, de l’oficina d’ocupació… Hi ha la sensació que t’envesteixen per totes bandes. Cada dia fem protestes! No ens aturarem i lluitarem tant com calgui, però tenim davant una muntanya gegant. I una qüestió molt important: la llengua, tradicionalment, es fa servir per despistar-nos i desviar l’atenció. Això a la resta de l’Aragó els importa un rave! Ni ho entenen. Aquí estem sols en la lluita contra els elements.
—A la Franja sí que deu haver-hi força unanimitat contra la llei…
—Sí, però precisament a la Franja és també on hi ha els grups d’on han sortit les iniciatives per fulminar el català. Això cal tenir-ho clar. Diverses associacions, reunides en la FACAO, han fet tant com han pogut perquè això passés. Sense aquests grups, no crec que existís aquest projecte de llei. Són gent de la Franja que insisteixen que no parlem català, sinó benavarrès, etc.
—Com fan alguns a les Illes i al País Valencià?
—Sí. Han volgut fer igual que els blavers al País Valencià. Si allà van aconseguir que el català es digués ‘valencià’, aquí ara volen que es digui ‘LAPAO’. I justament els qui defensen que es parli ‘benavarrès’ i diuen que la llei donarà més capacitat i respectarà la llengua són els qui no fan res, i la volen deixar morir.
—Per què aquesta obsessió per la llengua, que ratlla l’odi?
—És una qüestió de veïnatge. A vegades, des de totes dues bandes s’han fet coses que no ajudaven. I a la Franja hi ha hagut un sentiment anticatalà que ha portat a aquestes iniciatives. En comptes de veure-ho com una situació normal i cultural, ho han portat al terreny polític i als budells. Han posat els budells damunt la taula en comptes del cervell, i això posa fi a l’entesa, al raonament i a la lògica. De fet, algú ha aportat cap document científic que digui que la llengua de la Franja no és català? No. Tots diuen que és català. Però no ha servit de res. Aquesta nova llei no té cap mena de rigor, però igualment s’aprovarà.
Notícies relacionades
- El català, menystingut per llei a l’Aragó des d’avui (09.05.2013)
- Una aplicació per a traduir el LAPAO al català (08.05.2013)
- El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català (24.03.2013)
- Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català (06.03.2013)
- Es presenta a Fraga el ‘Mapa lingüístic de l’Aragó’ (29.09.2012)
- Rebel·lió de batlles de la Franja contra l’atac al català (04.07.2012
COMUNICAT DE PREMSA
Convergència Democràtica de la Franja (CDF) fem públic el nostre enèrgic desacord, quant a la imminent aprovació del Projecte que Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, manifestant que:
- La Comissió de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de 1992 ha emès diversos informes negatius a l’Estat espanyol per la situació del català a la Franja, no per cap Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). És vergonyós que s’usi aquesta Carta, ratificada per l’Estat, com a base jurídica de l’Exposició de Motius d’aquest projecte de llei.
- L’Aragó té una realitat lingüística trilingüe i així ho reconeix internacionalment la comunitat científica. El Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d’autoritat lingüística i acadèmica de la llengua catalana a l’Institut d’Estudis Catalans, en qualsevol del territoris catalanoparlants.
- La nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua establirà la nova normativització única i conjunta per al català i l’aragonès. Aquesta aberració filològica pretén anihilar el català a la Franja.
- El projecte de llei reconeix el dret a l’ensenyament de la LAPAO. L’ ensenyament d’aquesta pseudollengua acientífica implica la fi de l’ensenyament de la llengua catalana per a la nostra població escolar.
- Així mateix, tots els centres educatius amb un projecte bilingüe o trilingüe en llengua catalana tenen amenaçada la seva pervivència. Si no hi ha classes de català no hi podrà haver assignatures cursades en català, la qual cosa privarà de qualitat i competències educatives a l’alumnat del territori, a més del dret a rebre l’ensenyament de la llengua pròpia.
- Quant a la relació amb les administracions, els administrats tenen potestat d’ús de la LAPAO a més a més de l’ús del castellà, no de manera excloent sinó vinculada. Aquest plantejament és l’statu quo vigent a la gran majoria de les administracions, incomplint la Llei de Llengües de 2009 encara vigent. Els catalanoparlants podrem usar la llengua com a traducció de la redacció castellana prèvia de qualsevol document, vexant qualsevol dret lingüístic reconegut.
És per tot això que CDF mostra el seu absolut menyspreu a aquesta proposta de llei que supedita la realitat lingüística de la Franja a criteris polítics basats en l’anticatalanisme i en la voluntat de confrontació, des de la més radical irresponsabilitat política.
La Franja, 7 de maig de 2013
Per a més informació, contacteu amb la Secretaria de Comunicació de CDF.