Twitter / margarida_vlc: Mapa lingüístic peninsular, ….
Mapa lingüístic peninsular, segons aquells que no accepten els noms de les llengües i en fan política #Lapao #PPstyle pic.twitter.com/yL1EbIzxFz
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentEl LAPAO, el LAPAPYP y el llionés | Na lluna hai una vieya filando.
La nueva llei de llinguas que se tramita nas Cortes aragonesas está xenerando una gran polémica por, entre outras cuestiones, las denominaciones de los idiomas minoritarios d’Aragón: aragonés, que pasará a ser agora Lengua Aragonesa Propia de las áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP); y catalán, y que se chamará Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Todo esto malapenas escuende una decidida voluntá política de la dereita d’evitar cualesquier tipu de normalización d’esas llinguas, que ye’l plantamientu que se recueye nel artículu 7 del Estatutu d’Autonomía d’Aragón y na Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, paralizada pol gobiernu popular y qu’agora está a piques de derogase pola nueva norma.
En Llión la dereita castellana ye bastante menos sutil que l’aragonesa, l’incumprimientu del artículu 5.2 del Estatutu d’Autonomía de Castiella y Llión nun requier d’una llei, directamente nun hai nin habrá regulación llegal pal llionés, nin craro está, protección ou promoción pa esta llingua. L’Estatutu ou la Constitución Española nun se cumpren, y valíu. Eso sí, la promoción del gallegu na enseñanza En Zamora y Llión tien un presupuestu anual de 500.000 euros, y la Junta paga las ikastolas pa la enseñanza del euskera en Burgos.
Al meyor los llioneses tenemos que ser un pouco más imaxinativos y reclamar una nueva denominación pal idioma que nun ofienda los prexuicios que tien la dereita castellana con Llión, la sua personalidá y la sua cultura. Asina que propongo que la llingua sía dende agora mesmu LECALEPRONOCACYL (Lengua Castellano Leonesa Propia del Noroccidente de la Comunidad Autónoma de Castilla y León). Sí, ya séi que parez el nome d’una melecina, pero, quien sabe…, visto’l gustu orwellianu del Partido Popular polas nomenclaturas disparatadas la ideya puede qu’hasta resulte y s’animen a respetar la norma que prescribe la regulación, protección y promoción d’una cousa que bien podría ser LECALEPRONOCACYL y qu’inda falan dalgunos miles de los nuesos paisanos y paisanas.
Primer texto en Lapao tras la aprobación de la nueva Ley de Lenguas de Aragón.
El Partido Aragonés de Fraga ha dado a conocer un comunicado en bilingüe castellano-fragatí, (modalidad lingüística del Aragonés Oriental, según informan en el mismo texto sus autores) en donde se congratulan de la aprobación de la nueva Ley de lenguas por parte del gobierno de Aragón PP-PAR.
La versión “fragatina” del texto, que reproducimos íntegra a continuación, consiste en una transcripción fonética directa, con grafía castellanizada y con algunas normas del aragonés general y del vasco, como el uso exclusivo de la letra b para los fonemas bilabiales, independientemente del origen latino de la palabra transcrita, del habla catalana de Fraga.
Sus responsables manifiestan no ser contrarios a la impartición de clases de catalán en las escuelas de la zona, que siguen de manera voluntaria el 95% de los alumnos catalanohablantes del Bajo Cinca /Baix Cinca desde el año 95, “siempre que no se relacione ese idioma con el fragatino”, para el que piden que se organicen a partir de ahora clases optativas como una materia diferenciada del catalán.
He aquí el texto del comunicado en la Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (‘lapao’), según la nueva Ley de Lenguas de Aragón.
Lo Partit Aragonés de Fraga bol informá a tots los fragatíns que:
– ¿Lo passat 9 de Mach les Corts de Aragó ban aprobá una Lley de Llengües que, per primé camí, recononeix lo nostre bollgut parlá fragatí, y’l cllassifique en l’aragonés oriental, definició en que se designe al conchún de modalidats aragoneses propies que parlem a les comarques orientals de Aragó. La Lley reconeix que a Aragó, ademés del español, se parle aragonés: aragonés oriental a l’área o zona oriental y altoaragonés o aragonés septentrional al Pre-pirineu y Pirineu.
– ¿La anterió lley de llengües que ba presentá lo PSOE, en solitari y sense contá en l’apoyo del seu socio de gobern, lo PAR, ba eixí entabán en un apoyo minim, de la CHA. Ara esta noba Lley de Llengües, que s’a aprobat per les Corts d’Aragó en una mayoría mol més amplla y per tan mol més democrática, ratifique lo sentí dels aragonesos.
– ¿En la creació, esperem que pronte, de la Academia Aragonesa de la Llengua podrem regularisá lo nostre Fragatí, salbanlo dels que lo bolíen convertí en part del catalá y dels altres que’l despreciaen.
Desde’l PAR considerem lo Fragatí com Patrimoni llingüístic d’Aragó.
– ¿Lo idioma catalá se continuará enseñán boluntariamén als centros escolars, com asda ara, pero als chiquets se lis dirá que lo que lis enseñen é catalá, no la seua llengua materna fragatina. La Lley prebeu que en un futur y, també de forma boluntaria, los alumnos que u bullguen podrán estudiá aragonés oriental en la modalidat propia dels seus poblles, en est cas lo fragatí.
– ¿BOLEM DESMENTÍ PÚBLLICAMEN Y DENUNCIÁ LO PERCHUICI INTERESSAT QUE DESDE LO NACIONALISME CATALANISTA, SEGUIT PEL PSOE, CHA Y IU, S’ESTÁ FEN AL FRAGATÍ Y, EN CHENERAL, AL ARAGONÉS ORIENTAL. LO NACIONALISME CATALÁ S’A INBENTAT LOS NOMS DE “’lapao’” y “lapapyp” PA REFERÍ’S AL ARAGONÉS ORIENTAL Y AL ALTOARAGONÉS. ESTES DENOMINACIÓNS SON FALSES Y DESDE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUÑA Y DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SEGUITS PEL PSOE-CHA-IU, AN INTENTAT ENGAÑÁ A LA CHEN Y FELIS CREURE QUE SON LOS NOMS QUE LA LLEY DONE A LA NOSTRA LLENGUA, LO QUE É TOTALMÉN FALS; A LA LLEY NO APAREIXEN NI UN SOL CAMÍ EIXES EXPRESIÓNS.
– ¿Finalmén, esta Lley é una Lley de Drets y no de Oblligacions com a la anterió. Mols beíns de Fraga, Miquerensa, Tamarit, Altorricó, La Codoñera, Alcampell, etc. ban acompañá al PAR en la sessió plenaria del passat 9 de Mach a les Corts d’Aragó agón se ba aprobá la Lley. Desde astí lo nostre més gran agraimén.
Ft.: PAR de Fraga.
Primer text en Lapao (modalitat fragatina) des de l’aprovació de la nova Llei de Llengües
Lo Partit Aragonès de Fraga ha tret un comunicat en bilingüe (castellà-fragatí) on es congatulen de l’aprovació de la nova Llei de llengües per part del govern d’Aragó PP-PAR. La versió “fragatina” consistix en una transcripció fonètica directa, amb grafia castellanitzada i amb algunes normes de l’aragonès general i del vasc, com col·locar la lletra b a tota bilabial que es belluga, de la parla catalana de Fraga. Heus ací aquest text “històric” complet. El problema és que després d’aquest text, en vindran de molts més. (Per suposat, el text en castellà respecta les normes ortogràfiques de la seua llengua i no posa “aora” sinó “ahora”; fique “consecuencia” i “reconoce”, i no “consecuenzia” i “reconoze” , etc.
Lo Partit Aragonés de Fraga bol informá a tots los fragatíns que:
- · Lo passat 9 de Mach les Corts de Aragó ban aprobá una Lley de Llengües que, per primé camí, recononeix lo nostre bollgut parlá fragatí, y’l cllassifique en l’aragonés oriental, definició en que se designe al conchún de modalidats aragoneses propies que parlem a les comarques orientals de Aragó. La Lley reconeix que a Aragó, ademés del español, se parle aragonés: aragonés oriental a l’área o zona oriental y altoaragonés o aragonés septentrional al Pre-pirineu y Pirineu.
- · La anterió lley de llengües que ba presentá lo PSOE, en solitari y sense contá en l’apoyo del seu socio de gobern, lo PAR, ba eixí entabán en un apoyo minim, de la CHA. Ara esta noba Lley de Llengües, que s’a aprobat per les Corts d’Aragó en una mayoría mol més amplla y per tan mol més democrática, ratifique lo sentí dels aragonesos.
- · En la creació, esperem que pronte, de la Academia Aragonesa de la Llengua podrem regularisá lo nostre Fragatí, salbanlo dels que lo bolíen convertí en part del catalá y dels altres que’l despreciaen.
Desde’l PAR considerem lo Fragatí com Patrimoni llingüístic d’Aragó.
- · Lo idioma catalá se continuará enseñán boluntariamén als centros escolars, com asda ara, pero als chiquets se lis dirá que lo que lis enseñen é catalá, no la seua llengua materna fragatina. La Lley prebeu que en un futur y, també de forma boluntaria, los alumnos que u bullguen podrán estudiá aragonés oriental en la modalidat propia dels seus poblles, en est cas lo fragatí.
- · BOLEM DESMENTÍ PÚBLLICAMEN Y DENUNCIÁ LO PERCHUICI INTERESSAT QUE DESDE LO NACIONALISME CATALANISTA, SEGUIT PEL PSOE, CHA Y IU, S’ESTÁ FEN AL FRAGATÍ Y, EN CHENERAL, AL ARAGONÉS ORIENTAL. LO NACIONALISME CATALÁ S’A INBENTAT LOS NOMS DE “lapao” y “lapapyp” PA REFERÍ’S AL ARAGONÉS ORIENTAL Y AL ALTOARAGONÉS. ESTES DENOMINACIÓNS SON FALSES Y DESDE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUÑA Y DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SEGUITS PEL PSOE-CHA-IU, AN INTENTAT ENGAÑÁ A LA CHEN Y FELIS CREURE QUE SON LOS NOMS QUE LA LLEY DONE A LA NOSTRA LLENGUA, LO QUE É TOTALMÉN FALS; A LA LLEY NO APAREIXEN NI UN SOL CAMÍ EIXES EXPRESIÓNS.
- · Finalmén, esta Lley é una Lley de Drets y no de Oblligacions com a la anterió. Mols beíns de Fraga, Miquerensa, Tamarit, Altorricó, La Codoñera, Alcampell, etc. ban acompañá al PAR en la sessió plenaria del passat 9 de Mach a les Corts d’Aragó agón se ba aprobá la Lley. Desde astí lo nostre més gran agraimén.
Ft.: PAR de Fraga.
EL PERIÓDICO 02/06/2013
Alcaldes de 30 municipios de la Franja en la reunión mantenida ayer en Mequinenza. Foto: SERVICIO ESPECIALNoticias relacionadas
Representantes de las comarcas catalohablantes de Aragón, en la Franja oriental de la comunidad, se reunieron ayer en Mequinenza y acordaron promover cuantas actuaciones sean necesarias ante instancias españolas y europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. Concretamente el catalán y el aragonés frente a las nuevas denominaciones, lapao y lapapyp.
Así lo acordaron durante el encuentro que mantuvieron para rechazar la nueva ley de lenguas recientemente aprobada por las Cortes de Aragón y que elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la comunidad. Participaron alcaldes de todos los partidos, aunque la mayoría eran del PSOE. También hubo presencia del PAR y ninguno del PP. En la reunión, que había sido convocada por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó promover “cuantas actuaciones sean necesarias ante la administración de justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de nuestra lengua y los derechos de sus hablantes”. Tal y como establece la Constitución Española y la Carta Europea de Lenguas Minoritarias ratificada por el Reino de España en el 2001, se afirma en el comunicado enviado por la alcaldesa.
MOCIONES
Asimismo, en la denominada nueva Declaración de Mequinenza, se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que “impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación”.
Y reconociendo a la Universidad de Zaragoza y a las instituciones académicas y científicas la competencia y la autoridad filológica para establecer el nombre de las lenguas propias y las regulaciones y normativas necesarias para garantizar su recuperación, enseñanza y uso habitual en las formas oral y escrita.
Los alcaldes lamentaron el “ridículo universal” que han hecho el Gobierno y las Cortes aragonesas al modificar el nombre de las lenguas propias de Aragón “inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa “sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón”.
Por ello, rechazaron “rotundamente” los artículos 2 y 5 de la ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, “absolutamente inútiles porque la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo”. Con estas modificaciones, el Gobierno “renuncia” al mandato estatutario de “proteger y recuperar” las lenguas propias de Aragón y “condena definitivamente a muerte” a la lengua aragonesa que aún sobrevive.
Los alcaldes escucharon las aportaciones de la doctora en Filosofía Hispánica por la Universidad de Zaragoza, María Teresa Moret; del doctor en Filosofía y Letras y director del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt Latorre; del sociólogo por la Universidad de Barcelona y miembro de su Centro Universitario de Sociolingüística y Comunicación, Natxo Sorolla; del presidente del Consello d’A Fabla Aragonesa de Huesca, Chusé Ignacio Nabarro; del editor y traductor en aragonés, Chusé Aragüés, y de la licenciada en Filología, Carmen Martínez Urtasun.
Políticos y entidades sociales, unidos en defensa del catalán de Aragón – Público.es.
El colectivo Enllaçats per la Llengua, que engloba a casi mil organizaciones, apoya a una treintena de alcaldes de la Comunidad que acordaron defender la denominación de su lengua como català y no como aragonés, como pretende Rudi
Campaña de Enllaçats per la Llengua.
La plataforma Enllaçats per la Llengua (“Enlazados por la Lengua”), que aglutina a cerca de mil entidades de territorios de habla catalana, ha expresado hoy su solidaridad con la treintena de alcaldes de la Franja oriental de Aragón que ayer defendieron la denominación de catalán frente a la de Lapao, según informó El Periódico de Aragón.
Una treintena de alcaldes de municipios de las comarcas catalanohablantes de Aragón suscribieron ayer en Mequinenza (Zaragoza) un manifiesto en el que acuerdan promover actuaciones para defender la denominación de su lengua como catalán.
La plataforma ha expresado hoy en un comunicado su apoyo a estos alcaldes, tras recordar que este colectivo surgió en diciembre de 2012 en las Islas Baleares, como respuesta a las leyes del Gobierno de José Ramón Bauzá (PP), y que luego se ha ido extendiendo a todos los territorios de habla catalana, incluida la ciudad de Alguer (Italia) y Andorra.
Según esta plataforma, “trabajar conjuntamente es la mejor forma de responder a unos ataques a la lengua que de una o otra forma se están haciendo en todo el territorio”.
Enllaçats per la Llengua rechaza la Ley de Lenguas aprobada recientemente en el Parlamento de Aragón con los votos del PP y del PAR, y se pone a disposición de los alcaldes de la Franja para difundir sus acciones en el resto de territorios. “Y para todo lo que nos podáis necesitar”, concluyen.
El Ejecutivo de Luisa Fernanda Rudi, con la consejera de Cultura, Dolores Serrat, a la cabeza, anunció su intención de modificar la Ley de Lenguas hace ya casi un año. En el borrador del texto, ni siquiera utilizaba la palabra “catalán”, hablado por alrededor de 50.000 personas en Aragón. Para ello usa la expresión “lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas”.
La Franja es rebel·la contra el LAPAO – VilaWeb.
Els batlles de la Franja subscriuen la Declaració de Mequinensa i anuncien que portaran a la justícia la llei de llengües de l’Aragó
Una trentena de batlles de la Franja de Ponent, lingüístes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, han signat la Declaració de Mequinensa, com a continuïtat de la que fa trenta anys va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. L’acord en defensa del català i contra la denominació de LAPAO, l’han subscrit batlles i regidors de partits com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés, Convergència Democràtica de la Franja i un del PP. Aquests batlles portaran la llei de llengües de l’Aragó a la justícia. Demanen la derogació de la llei i reclamen la continuïtat de l’ensenyament del català.
Els batlles s’han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp. La batllessa de Mequinensa, Magda Gòdia, ha llegit la declaració conjunta dels batlles, ja que fa 30 anys en aquest mateix escenari els alcaldes de la Franja van aprovar la primera ‘Declaració de Mequinensa’. Gòdia ha llegit les dues pàgines de la declaració pactada a la reunió en llengua catalana i castellana. A la trobada s’han sentit les diferents variants del català a les comarques orientals de l’Aragó, i també la llengua aragonesa del nord.
Ara els pobles catalanoparlants de l’Aragó volen evitar que es perdi la seva llengua i reclamar que no es negui una evidència històrica i científica. Per això la cimera ha inclòs amb les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han explicat la denominació de català per la llengua de la Franja de Ponent. També s’ha parlat de les evidències històriques i reals de l’existència de la llengua aragonesa al Pirineu d’Osca, i que ara la nova Llei vol anomenar Lapapyp (Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenques i prepirinenques). El proper pas immediat serà la presentació de mocions a tots els ajuntaments en defensa del català com ja ha fet el Campell (La Llitera), l’Ajuntament de Lleida o la Diputació de Lleida.
Preocupació per les escoles
Una de les principals preocupacions dels batlles dels pobles aragonesos catalanoparlants és, a banda de denominació de la llengua, la pèrdua de l’ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent, un dels grans reptes aconseguits fruit de la primera declaració de Mequinensa. La segona declaració expressa “la preocupació dels pobles i associació de mares i pares de que es posin en perill les titulacions en els nivells B i C als centres educatius”, molt importants pels aragonesos que volen anar a treballar a Catalunya. Segons la declaració dels alcaldes “la Llei de Llengües de l’Aragó condemna definitivament a mort la llengua aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans” de Catalunya, tot i ser “pròpia, històrica i tradicional de l’Aragó”. La declaració lamenta “el ridicul universal” que està fent l’Aragó generant aquest conflicte.
La trobada a Mequinensa ha aplegat una trentena de batlles i regidors del Baix Cinca, la Llitera, la Matarranya, i també la Ribagorça i el Baix Aragó, en concret d’Albelda, el Campell, El Torricó, Arenys de Lledó, Areny de Noguera, Valldellou, Beseit, Benavarri, Beranui, Bonansa, Calaceit, Camporrells, Castillonroi, Favara, Sorollera, la Freixneda, Mequinensa, Montanui, Pena-roja de Tastavins, El Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Torrent de Cinca, Tovelilla, Viacamp i Lliterà i Saidí.
La Diputació i la Paeria, en defensa de la unitat de la llengua
Aquestes últimes setmanes ja hi ha hagut pronunciaments oficials contra la llei del govern aragonès. La Diputació de Lleida va ser la primera institució a manifestar el seu refús a la llei de llengües, dijous passat, i ahir mateix l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció, amb els vots del PSC i CiU, contra el nom de LAPAO i en defensa de la unitat de la llengua.
Informació relacionada:
‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’
El poble de Duran i Lleida, el primer de condemnar el LAPAO
El català i l’aragonès, ‘esborrats’ del mapa
La Federació Llull demana la retirada de la llei de llengües aprovada a Aragó
Vicent Partal: L’assalt contra el català i el control de la perifèria
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Marta Rojals: Watxiflei
Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja
Els batlles, fent pinya. Foto: ACN
La Declaració de Mequinensa. Foto: ACN
Foto de l’acte a Calaceit.
Els lectors i lectores del gran escriptor mequinensà Jesús Moncada rebutgem absolutament la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua en anomenar LAPAO a la llengua catalana de la Franja. Aquest nom no és només un insult per als parlants de la llengua catalana, és també una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna.
El genocidi cultural que s’està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d’arreu. Jesús Moncada, aquest gran artesà de la llengua, ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar.
Per adherir-vos-hi, feu clic al dibuix 
Terés: De hombres i de lobos. (Publicat a Heraldo de Aragón lo 23-5-2013. Suplement Artes y Letras. Págines 4-5).
La comarca del Matarraña ha sido siempre, con sus extensos parajes solitarios, sus sierras rocosas y sus brumosos bosques, una tierra de misterio donde han germinado numerosas historias fantásticas, tanto desde la tradición popular como en la literatura de autor. Joan Perucho situó por estos lares algunas aventuras de Antoni de Montpalau y el marqués vampiro de sus Històries naturals y Albert Sánchez Piñol da protagonismo al paisaje matarrañense en algunas historias de sus entrañables monstruos, como las reflejadas en la película “El bosque”, basada en cuentos suyos.
La ressenya d’en Màrio Sasot al suplement “Artes y letras” de l’Heraldo de Aragón (23/05/13)
Front comú contra la LAPAO – VilaWeb.
Els batlles de la Franja es reuneixen avui per consensuar una posició · Òmnium, ACPV i l’OCB coincideixen a Calaceit en un acte sobre llengua · La Paeria aprova una moció en defensa de la unitat de la llengua
Els batlles de la Franja de Ponent tornen a fer front comú en defensa del català. Avui es reuneixen a l’Ajuntament de Mequinensa per consensuar una posició contra la reforma de la Llei de llengües aprovada pel govern del PP aragonès, amb el suport del PAR, i que menysprea el català i li canvia el nom pel de ‘LAPAO’.
La batllessa de Mequinensa, Magda Godia (PSOE) explicava fa uns dies que amb aquesta reunió volen recuperar l’esperit que trenta anys enrere va servir per impulsar la Declaració de Mequinensa, on es reivindicava la llengua catalana a la Franja. Aleshores es va demanar el reconeixement de la realitat lingüística del territori i l’ensenyament del català a l’escola, i també es va exigir la la doble rotulació en català i castellà dels cartells de trànsit i dels municipis de la Franja.
Per Godia, ‘aquell esperit ha desaparegut’ amb l’aprovació de la Llei de llengües, i avui el volen recuperar. Es tracta d’una cimera amb un caràcter més aviat tècnic i científic, i per aquest motiu també s’hi han convidat tècnics de l’administració i de la universitat. En total, hi ha previst que hi assisteixin representants de 53 municipis de les sis comarques de la Franja: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Matarranya, Casp i el Baix Aragó.
La Diputació i la Paeria, en defensa de la unitat de la llengua
Aquestes últimes setmanes ja hi ha hagut pronunciaments oficials contra la llei del govern aragonès. La Diputació de Lleida va ser la primera institució a manifestar el seu refús a la llei de llengües, dijous passat, i ahir mateix l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció, amb els vots del PSC i CiU, contra el nom de LAPAO i en defensa de la unitat de la llengua.
Informació relacionada:
‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’
El poble de Duran i Lleida, el primer de condemnar el LAPAO
El català i l’aragonès, ‘esborrats’ del mapa
La Federació Llull demana la retirada de la llei de llengües aprovada a Aragó
Vicent Partal: L’assalt contra el català i el control de la perifèria
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Marta Rojals: Watxiflei
Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja
Òmnium, ACPV i OCV, a Calaceit
Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià; Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear; i José Miguel Gràcia, membre de l’Associació Cultural del Matarranya protagonitzen avui la conversa sobre llengua i territori, emmarcada en els actes de ‘Passeig per la vida i l’obra de Josep Vallverdú’, amb motiu dels seus noranta anys.
Arran dels atacs a la llengua a la Franja, i coincidint amb la reunió d’avui dels batlles, l’acte s’ha convocat per a avui a les set del vespre al teatre de la Germandat de Calaceit (Matarranya).
Nació Digital: Josep-Lluís Carod-Rovira – Genocidi lingüístic: Només PP?.
La vergonyosa i ridícula decisió del govern aragonès, amb el suport del PP i el PAR, esborrant amb un cop de força institucional la llengua catalana i l’aragonesa de la minúscula presència legal que tenien a l’Aragó, hauria de ser la gota que fes vessar el vas, el got, el veire i el tassó i tot! No es tracta pas d’un fet aïllat o una anècdota filla de la ignorància lingüística, la incultura filològica o el desconeixement científic. No poden ser tan burros, tan ases, tan someres, com per fer veure que desconeixen l’abast del que estan fent i pretendre bastir d’ingenuïtat neutral la seva acció política criminal, no sols en el terreny de la filologia, sinó en el de la identitat dels pobles. Tots els diccionaris del món, començant pel nostre, el de l’IEC, descriuen molt bé el mot “genocidi”, com a expressió de l’extermini d’un poble, un grup ètnic, una cultura… El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola parla d’eliminació sistemàtica d’un grup social, per motius de raça, ètnia, religió, política o nacionalitat i tinc a mà altres diccionaris (italià, portugès, francès) i insisteixen també en el caràcter sistemàtic de la destrucció, associat a aquest mot. Josep Benet ja va referir-se en un llibre a L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, amb un estudi minuciós i documentat. Ara es tracta d’un intent de “genocidi lingüístic”, d’una operació perfectament dissenyada i calculada, “sistemàtica”, doncs, per a exterminar la llengua catalana, començant per allà on se suposa que la baula de la cadena és més feble: fora del Principat. No es tracta, per tant, d’un gest espontani, imprevist, d’un mal moment un dia concret, sinó que forma part d’una operació “sistemàtica”.
En ser de dimensions oceàniques el nivell d’estupidesa mental dels fenòmens que han parit aquest nou atemptat de mort contra la llengua, correm el perill de prendre’ns-ho a cosa de per riure i, doncs, amb befa, generant tota mena d’acudits, bromes fàcils i il·lustracions i jocs de paraules realment enginyosos. Sembla com si, de tan bèstia com arriba a ser la cosa aquesta darrera del LAPAO, l’únic recurs que tinguéssim fos el de fotre’ns-en, sense adonar-nos que, mentre nosaltres ens en riem, els ridiculitzem i els desautoritzem en nom de la ciència i del sentit comú, ells van fent la seva, van complint el seu pla, de forma “sistemàtica”, cap a la destrucció de la unitat de la llengua, com a primer pas per a l’eliminació de la llengua mateixa i, de retruc, del principal senyal d’identitat de la comunitat lingüística diferenciada que la té com a pròpia. Perquè, en realitat, la parida estúpida del LAPAO no té res a veure amb la ciència, ni la filologia, ni la diversitat lingüística, sinó només amb la política i la ideologia, ni que sigui amb unes pràctiques tan repugnants per a qualsevol persona que sàpiga llegir i escriure. Francament, sempre havíem pensat que la política i la ideologia eren tota una altra cosa, però es veu que no. Si més no, la seva política i la seva ideologia no ho són, perquè no tenen res a veure amb el cervell, sinó amb l’estómac i la zona testicular, en rigorosa exclusiva.
La seva catalanofòbia, el seu odi congènit contra tot allò que sigui català i en porti el nom, els pot més que qualsevol altra consideració. I aquest fanatisme els duu a carregar-se també l’aragonès… a l’Aragó, per part del govern aragonès de l’Aragó, valgui la redundància. És una monstruositat esgarrifosa, indicativa de fins a quin punt no els importa absolutament gens, ni al PP ni al PAR (Partit Aragonès Regionalista!!!), la llengua més característica d’aquest territori, la que els fa absolutament únics perquè tan sols es parla allí, tant se val que sigui la màxima aportació feta per Aragó al patrimoni cultural de la humanitat, aportació del tot insubstituïble. Abans de reconèixer que en el territori d’Aragó hi ha gent que parla català, s’estimen més negar l’evidència i, d’un sol cop, fer desaparèixer també la realitat de la llengua aragonesa. Els pot més la ràbia anticatalana que la ciència i que l’amor a Aragó i a la seva identitat cultural. Ni aragonesos ni aragonesistes, doncs, sinó nacionalistes espanyols obsessos per damunt de tota altra consideració, partidaris de l’uniformisme més absolut, defensors d’un estat on només hi hagi lloc per a una llengua, una cultura, una religió, una identitat nacional, una selecció esportiva…. No senten, ni veuen, ni estimen, doncs, l’aragonès com a cosa pròpia, sinó com a nosa impròpia. Per això se’ls en ben refot el seu present i el seu futur i el sacrifiquen en el mateix altar que el català.
Allò que passa a l’Aragó, però, forma part de la mateixa estratègia sistemàtica de persecució i destrucció de la llengua catalana, comuna també al País Valencià, a les Balears i a Catalunya. El més desesperant, tanmateix, és que encara hi hagi tanta gent al Principat que no se n’adoni, que no ho vulgui veure i actuï com si res, com si qualsevol atac contra la llengua catalana, sigui on sigui, no afectés també qualsevol catalanoparlant, sigui on sigui, és a dir, a tot arreu on aquesta llengua és parlada. Una de les mesures clàssiques en tot procés de genocidi lingüístic, de destrucció sistemàtica d’un idioma i dels referents comuns dels seus parlants, és la destrucció dels topònims i la seva substitució per topònims en castellà o en grafies impossibles, no lligades a cap sistema lingüístic identificable per la filologia. Ja ho va fer el franquisme, convertint Sant Boi en San Baudilio o Terrassa en Tarrasa, com ara ho ha fet amb Maó, El Campell, El Torricó o Palma. Res, doncs, no és nou, i en qüestió de genocidi tot és plagi.
L’existència d’un nom popular de l’idioma, regionalitzat a cada indret, és un fet força comú a moltes llengües. Del mateix espanyol, únic nom amb el qual existeixen els departaments que n’ensenyen l’idioma a les universitats de tot el món, n’hi ha altres denominacions més domèstiques, com ara castellà, argentí, etc., sense que això comporti que dir-ne diferent signifiqui parlar llengües diferents. Anomenar valencià, mallorquí, rossellonès o tarragoní a allò que hom parla, no té perquè voler dir que aquest valencià, mallorquí, rossellonès o tarragoní forma un sistema lingüístic totalment independent del que és conegut com a català, per tota la comunitat científica internacional. La majoria d’idiomes s’estructuren, sobretot pel que fa a la llengua parlada, en dialectes interns de la pròpia llengua i això és el més normal del món. Per això no hi existeix ni una sola universitat al món on hi hagi una càtedra de castellà, com no n’hi ha cap de mallorquí, valencià, rossellonès o tarragoní, sinó de català i quan es parla de l’espanyol o del català com a idiomes, se n’estudien també els diferents dialectes d’aquestes llengües, les diferents fesomies que cada idioma adopta en els diferents punts del seu territori lingüístic.
En el cas del LAPAO, llengua parlada a la Xina com molt bé s’explicava en aquest diari digital, el nom és tota una declaració de principis. De fet vol dir “lengua aragonesa propia del Aragón oriental” i s’esforcen a dir-nos que LAPAO no és pas el nom de la llengua. Quin és, doncs? Si a l’Aragó oriental parlen una llengua que no és el castellà, perquè si no ja en dirien així, què hi parlen? Quina és aquesta llengua que s’hi parla? No té nom? És l’única llengua del món, juntament amb l’aragonès, que no té nom? És el català, naturalment, però és justament el que no volen reconèixer. No només n’eliminen el nom, sinó que en condemnen a mort l’ús. El nom de “valencià” al País Valencià, o de “mallorquí” a Mallorca no ha anat acompanyat pel suport institucional decidit a l’ús del “valencià” o el “mallorquí” en tots els àmbits, sinó per la seva substitució directa, progressiva i constant pel castellà i s’ha acabat el bròquil. A la pràctica, per tant, “valencià”, “mallorquí” i ara LAPAO no s’oposen a castellà o espanyol, sinó només a català. Aquesta és la realitat i no n’hi ha d’altra. A les corts valencianes, al govern balear, la majoria d’intervencions dels membres del govern, les rodes de premsa, els discursos institucionals, la pràctica lingüística del dia a dia, no es fa en valencià o en mallorquí, sinó en castellà. No enganyen ningú, no hi ha ningú que no se n’adoni, excepte, clar, la majoria de catalanoparlants, en qualsevol de les seves modalitats dialectals…
A la Franja (de Ponent per a nosaltres, oriental per a ells, i és lògic perquè així és) al català sempre se li ha negat tota consideració social i tota l’estratègia ha estat sempre la de presentar-lo com un seguit de “chapurreaus” deslligats entre ells, sense connexió entre el que es parla entre i un altre poble, però inexplicablement comprensibles entre ells i, el que és encara més increïble, per la gent de Lleida que tenen al costat. És a dir, que allò parlat a Fraga, posem per cas, no tenia res a veure amb l’enraonat a Calaceit, perquè en un lloc s’hi parlava “fragatí” i a l’altre “calaceità”, fins arribar a tenir tantes llengües com municipis, cosa insòlita en el panorama de la diversitat lingüística en els cinc continents. Quatre indocumentats, sense cap relació amb la filologia, prenen decisions sobre un àmbit que només és competència de la ciència. El ministre Wert, d’Educació i Cultura d’Espanya, és analfabet en quatre de les cinc llengües oficials en diferents punts del territori de la seva competència. La nova consellera del mateix ram i color del Govern Balear, per no pronunciar el nom maleït de “català”, diu que a casa seva els pares li van ensenyar que “rallava pla”, i per tant, això és el que es parla a les Balears quan es fa servir “l’altra llengua oficial que no és el castellà”. Ah, sí? I en quin estatut o constitució surt aquest idioma “pla”, idò? I això de pla, ho parlen només a Menorca, o també a Mallorca, Eivissa, Formentera i Cabrera quan no hi ha militars? Les meves amistats menorquines, en una illa on fins ara no hi havia problemes reals en aquest punt, estan atònites i comprensiblement indignades. Quina vergonya, quina cara, quina incultura, Mare de Déu del Toro posau-hi remei!
A les Balears van començar suprimint la direcció general de Política Lingüística i ara acaben de fer el mateix amb el Servei d’Ensenyament del Català, però, això, sí, van crear la direcció general de Caça, perquè quedés clar per on anaven els trets i no és un joc de paraules…. Per què, mantenir-los, si, de fet, no es vol que es faci servir la llengua, ni que existeixi, és una despesa supèrflua i, per tant, s’han de suprimir, com diu el Círculo Balear, acadèmia de prestigi cientific internacional inqüestionable. En fi, alçar els dialectes contra la llengua, aixecar els dialectes sense nom contra la llengua, no té més intenció que anar contra la llengua. Fa uns mesos escrivia això, aquí mateix: “Quan no quedarà res, / només ermes les terres, sec el mar, / quedarà la paraula. Quedarà”, escrivia Desideri Lombarte, el poeta de Pena-roja de Tastavins. Ara, doncs, ni la paraula hi volen deixar, perquè el primer que ja els irrita és el nom de la llengua. Una llengua que no seria el que és sense l’aportació d’escriptors de la Franja com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Mercè Ibarz o Francesc Serés. En fi, Espanya necessita ser rescatada i no sols econòmicament. Per a quan el rescat cultural del Regne d’Espanya?”
I ja som al cap del carrer: el PP i el PAR fan genocidi lingüístic per acció. Però els que callen i no diuen res, no el fan també per omissió, des d’un silenci que els en fa còmplices? El PSOE i IU estatals, no només els aragonesos, no hi tenen res a dir? On és la UPyD? I Ciutadans? No hi tenen res a dir? Què en pensen? On és no ja l’Espanya progressista, d’esquerres, solidària amb totes les causes nobles de tots els pobles del món, en el moment que ha de ser solidària amb nosaltres? On és l’Espanya democràtica, culta, liberal, il·lustrada, l’Espanya que sap llegir i escriure? Senzillament, si no se sent, si calla, si no diu res, és, només, perquè no existeix. Els silencis delaten i parlen més que l’ambigüitat. Qui ens defensa, a Espanya? Ja en teníem l’experiència recent de quan, convocats per Òmnium, vam anar el 2005 a Madrid a defensar l’Estatut Nacional d’Autonomia aprovat pel nostre Parlament. Llavors va fer-se una crida als espanyols liberals, il·lustrats, progressistes, solidaris, perquè acudissin a un acte de suport al Círculo de Belles Arts. I, en honor a la veritat, he de confessar que van venir-hi tots: Santiago Carrillo i la seva senyora. Ningú més. Cap cantant, cap músic, cap actor, cap periodista, cap actriu, cap escriptor, cap intel·lectual ni un, d’aquests tan moderns a qui nosaltres fem la gara-gara i es passegen per la Plaza Mayor, un dia de sol, a tocar dels porxos i “no tienen nada contra Cataluña”. Pel que es veu, tampoc a favor. Se’ls en ben refot la llengua catalana, la cultura catalana, perquè no ho veuen, ni ho tenen, ni ho volen com a cosa pròpia. Dels que parlem català no en volen ni la llengua, ni la cultura, ni els valors col·lectius, ni la identitat nacional, només els impostos i prou. Aquests sí que els volen i no estan disposats a renunciar-hi. I, sisplau, ja tinc una edat com perquè algú m’acusi de demagògia, ara. El problema és que el català no és qüestió d’estat, perquè el català no en té, d’estat. I, sobretot, el català no és qüestió de l’estat espanyol.
En fi, si ara, des del Principat, no ens adonem que estem davant d’un intent deliberat de genocidi lingüístic i no actuem en conseqüència, potser més val que ens dediquem a la cria del xampinyó, ecològica, clar, només faltaria… Si ara, institucions, ajuntaments, diputacions, consells, governs, parlaments, partits, sindicats, patronals, universitats, diaris, ràdios, televisions, entitats, associacions, plataformes i qualsevol cosa que es bellugui, no som capaços de fer una única resposta general intel·ligent i coordinada, arreu dels territoris on quan diem “bon dia”, encara hi ha qui ens respon “bon dia”, més val que ho deixem córrer tot i deixem de fer comèdia nacional. Ja n’hi ha prou de la miopia estèril de l’ “ara no toca” o de la falsa prudència d’“ara no és el moment”. Perquè o ens salvem tots o ens enfonsem tots. I jo no vull enfonsar-me. I no vull que s’enfonsin els meus, la família, els amics, els veïns, els coneguts, la gent que m’estimo. I, en aquest cas, els que parlen com jo, amb tots els accents de la mateixa llengua. Vull continuar vivint, al meu país, oberts al món, en català. Que ja ens toca, coi! Perquè: si no és ara, quan serà? Si no és aquí, on serà? Bon dia a tothom!
Josep-Lluís Carod-Rovira
Em dic Josep-Lluís, aquí i a la Xina. I Carod-Rovira, amb guionets, d’ençà que als 13 anys vaig descobrir B. Rosselló-Pòrcel. Tinc uns quants carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, començant pel DNI, que no me’n fa gens ni mica. Llegeixo, escric, viatjo, col·lecciono, somio i sóc molt ric en amics i en llibres. També faig política, d’ençà que als 12 anys vaig fundar Catalunya Unida i Lliure. M’agrada la sèpia amb patates, l’allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots que fa la Montserrat Coll, el cava/xampany ben fred i el vi del Montsant/Priorat. I moltes coses més, feliçment!
Mequinenza busca la protección de la denominación de lengua catalana – Radio Huesca.
El Ayuntamiento de Mequinenza ha convocado a los alcaldes de diferentes municipios de la zona oriental aragonesa a una reunión que busca la protección de la denominación del catalán en estas comarcas. Convocatoria que surge de la polémica suscitada tras la aprobación de la nueva ley de lenguas por el Gobierno de Aragón.
El objetivo es recuperar el sentimiento de la “Declaración de Mequinenza” firmada el 1 de febrero del año 1984. Un documento firmado por los alcaldes de 17 ayuntamientos aragoneses de municipios en los que se habla en catalán.
Los firmantes fueron: Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valdejunquera y Zaidín, bajo la presidencia del Consejero de Cultura de la DGA, José Bada.
En este documento reconocían que “dentro de nuestra Comunidad Aragonesa se hablan diferentes lenguas y que la lengua catalana que se habla en la Franja Oriental pertenece al patrimonio cultural de Aragón” y en la que se rechazaba “las denominaciones despectivas de chapurreau y de otras parecidas que todavía se aplican a nuestra lengua materna”.
La Declaració de Mequinensa, tres dècades després | Comarques Nord.
La Declaració de Mequinensa és una icona dels parlars de la Franja. El dia 1 de febrer de 1984, alcaldes de diversos municipis de les comarques de la Franja es van reunir al municipi del Baix Cinca per a manifestar la realitat lingüística dels pobles de la franja oriental d’Aragó, creant un eix comú per a treballar per la normalització lingüística i els primers passos perquè entrés l’ensenyament del català a les aules. Tres dècades després, Mequinensa tornarà a ser el punt de trobada per la llengua catalana d’Aragó, on estan convidats alcaldes i regidors dels pobles de la Franja per parlar de la salut del català i el panorama que s’obre ara amb la nova Llei de Llengües.
Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va dir que “dissabte hi haurà una trobada convocada per Mequinensa i oberta a alcaldes i regidors dels pobles de la Franja per a fer una resposta unificada a la nova Llei de Llengües i els canvis que s’han produït en matèria lingüística”. Sorolla va recordar que la Declaració de Mequinensa de 1984 va ser “una declaració de principis que buscava el reconeixement de que aquí es parla una llengua, el català, deixant de banda denominacions com el ‘xapurreau’, i promocionar la llengua com a tal fomentant l’edició en llengua catalana i donant-li prestigi a la llengua que parlem”.
El posicionament dels partits polítics en matèria de llengua des de meitats dels 80 fins els nostres dies ha canviat força. “Amb la Llei de Patrimoni Cultural dels anys 90 es va reconèixer que es parlaven dos llengües a Aragó a banda del castellà. Llavors hi havia més discussions per l’aragonès que no pel català. Però este punt de vista va canviar a partir dels 90, que va esdevindre en la polarització actual i amb un canvi de postura significatiu del Partit Aragonès. L’explicació, segons Sorolla, té un rerefons electoral. “A nivell de Matarranya no està tan clara esta polarització. PSOE ho té bastant clar. Al PAR hi ha diferents punts de vista, i des del PP hi ha alcaldes i regidors a favor i altres que estan en contra. A Saragossa, en canvi, van més a traure rendiment electoral”.
La Declaració de Mequinensa va ser una petició que es va firmar el primer de febrer de 1984 pels alcaldes de Benavarri, Areny de Noguera, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, i tots ells es comprometien a normalitzar el català en l’àmbit municipal, i es demanava al conseller de cultura de la DGA a reconèixer la realitat lingüística d’Aragó. De cara a dissabte hi haurà un punt de trobada per a tractar el camí que han viscut els pobles de parla català, cap a on va la nova Llei de Llengües i també hi haurà conferències sobre l’evolució de la parla.
31 BIBLIOTECA MUNICIPAL 20,00 H. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “MÈTODO DE GAITA DE BOT”
divendres AUTOR: SERGI LLENA MUR
viernes INTERVENDRAN EN EL ACTO:
D. ENRIC MARQUES BLANCO (Regidor de Cultura) D. SERGI LLENA MUR (Autor i EditorI) i D. RAMON GARGALLO (Musicoleg)
1 R. MUNICIPAL 3ª EDAD 11,00 H. FESTA DE LA PRIMAVERA
dissabte PRESENTACIÓ DE LA PAGINA WEB, MOSTRA D´OFICIS TRADICIONALS, MUSICA A CARREC DE “MOSICAIRES” I MOLTA ANIMACIÓ PER A
sábado TOTES LES EDATS.
PABELLÓN POLIDEPORTIVO 17´00 H. INAUGURACIÓN FIRA S.MEDARDO 2013 (XXIV EDICIÓN)
EXPOSICION Y VENTA DE PRODUCTOS AGROALIMENTARIOS Y ARTESANIA
17,30 H. (EL CAU DE LA CANALLA) TALLER DE CALABAZAS DE CAMP-ALEGRE. COSTE DE 1 € POR PARTICIPANTE.
19,00 H. (AULA DE LA FIRA) TALLER DEGUSTACIÓN . “BENABARRE SABOR INNOVACIÓN EN DIRECTO”
DEGUSTACIÓN DE COMBINACIONES DE PRODUCTOS DE “BENABARRE SABOR” CON CHOCOLATE, ELABORADOS EN DIRECTO, EXPLICACIÓN Y
MARIDAJES. PLAZAS LIMITADAS. INSCRIPCIONES EN EL AYUNTAMIENTO DEL 27 AL 31 DE MAYO.
CASA DE LA VILA 23´00 H. PREGÓ DE LA FESTA DE SANT MEDARDO 2013.
(SE COMUNICARA OPORTUNAMENTE)
ANFITEATRO 24´00 H. “VICTOR EN CONCIERTO” (OPERACIÓN TRIUNFO) GIRA “TU Y MARISOL” 2013
MARC G. QUINTILLÁ: guitarra PACO ESCUDERO: batería/percusion JORDI VERICAT: bajo
2 PABELLÓN POLIDEPORTIVO 10´00 H. 2ª JORNADA FIRA S.MEDARDO 2013 (XXIV EDICIÓN)
diumenge EXPOSICION Y VENTA DE PRODUCTOS AGROALIMENTARIOS Y ARTESANIA
domingo 10´00 H. ORIGENES DE LA FIRA: LA TRANSHUMANCIA
10,30 H. (EXTERIOR PAVELLÓ) ESMORZADA DE CORDER A LA BRASSA
11,00 H. RECORRIENDO LA ANTIGUA CABANERA. “PAS DEL RAMAT” DE ALBERTO SUÏLS PELS CARRERS DE BENAVARRI
11,30 H. (CAU DE LA CANALLA) TALLER DE RECICLAJE TEXTIL “DEFILO”. PARA TODAS LAS EDADES
12, 00 H. (AULA DE LA FIRA) CHARLA: “GANADERIA Y SOSTENIBILIDAD EN LOS TERRITORIOS DE MONTAÑA”
A CARGO DE GANADEROS DEL PIRINEO, SLOW FOOD ARAGON Y CON LA COORDINACION VETERINARIA DE IRENE GRACIA
IGLESIA PARROQUIAL 12´00 H. MISA
PABELLÓN POLIDEPORTIVO 17,30 H. (AULA DE LA FIRA) “TALLER DE COCINA O PARA NIÑOS/AS Y PADRES/MADRES
A CARGO DEL COCINERO KM O “JAVIER PASCUAL” Y LOS COCINEROS “MARTA ALCÁNTARA” Y “PEDRO DIAZ” DE SLOW FOOD
CONVIVIUM RIBAGORZA. PLAZAS LIMITADAS, INSCRIPCIONES EN EL STAND DE SLOW FOOD RIBAGORZA A PARTIR DEL SÁBADO
19´45 H. (STAND AYUNTAMIENTO) SORTEO DE UN LOTE DONADO POR LOS EXPOSITORES DE LA FIRA
20´00 H. CLAUSURA DE LA XXIV FIRA DE SANT MEDARDO
PASSACARRERS 20´00 H. A CARREC DE “LA ESCOLA DE MUSICA TRADICIONAL DE BENAVARRI” ( DES DE EL PAVELLÓ A LA CASA DE CULTURA)
CASA DE CULTURA 20´30 H. AUDICION DE LA ESCUELA DE MÚSICA DE BENABARRE
NOTAS: * HINCHABLES, QUADS Y JUEGOS PARA LOS NIÑOS, LOS DOS DIAS DE LA FIRA (Entrada gratuita)
3 PAVELLÓ POLIESPORTIU 17´00 H. PARC INFANTIL
dilluns IMFLABLES, ROCODROMO,….
lunes
4 JARDINS RESIDENCIA 17,30 H. ANIMACIÓ INFANTIL
dimarts “ANIMACIÓ I JOCS PER A TOTS” ON ELS IAIOS I LA CANALLA ANIRAN ACOMPANYATS DE JOCS I MUSICA.
martes A CARREG DEL GRUP: “CANYA DE SUCRE”
5 BIBLIOTECA MUNICIPAL 18,00 H. ANIMACIÓN A LA LECTURA Y A LA MUSICA.
dimecres “EL BURRO RAMON Y LA PRINCESA ANACRUS”
miercoles A CARGO DEL GRUPO : “DIVERTIMENTO MUSICAL ITINERANTE”
6 PAVELLÓ POLIESPORTIU 17´00 H. PARC INFANTIL
dijous IMFLABLES, ROCODROMO,….
jueves CASA DE CULTURA 22, 30 H. MUSICA
“DEL AFRICA AL BRASIL” CONCIERTO PEDAGÓGICO
PRESENTACIÓN INSTRUMENTOS E INTERPRETACIÓN DE LA MÚSICA DE ESOS PAISES.
PLAZA MAYOR 24´00 H. CHUPINAZO DE INICIO DE LA FESTA DE SANT MEDARDO 2011.
7 PLAZA MAYOR 11´00 H. JOCS DE TAULA I DE CARRER PER LA CANALLA
divendres PLAZA MAYOR 13´00 H. ENTREGA DE PREMIOS DEL CONCURSO ESCOLAR DE DIBUJO
viernes AL TERMINO UN PEQUEÑO PICA-PICA PARA TODOS LOS PARTICIPANTES
ERMITA DE SANT MEDARDO 17´30 H. ACTO FINAL DE LA NOVENA AL SANT, PROCESIÓN, MISA. ASAMBLEA DE COFRADÍA Y MERIENDA.
PLAÇA MAJOR 22,30 H. IV MARXETA DE LA GENT JOVE
PLAZA MAYOR 01,00 H. SESION DISCO MOVIL CON “DJ FÚSTER”
8 PLAZA DE LA IGLESIA 11´00 H. PROCESIÓN EN HONOR A SANT MEDARDO POR LAS CALLES DE BENAVARRI, ACOMPAÑADOS DELS
dissabte BALLADORS DE PALITROCS, GAITERS DE CASSERRES, PASTOR, AMO, AUTORIDADES,……
sábado IGLESIA PARROQUIAL 12´00 H. MISA DE SANT MEDARDO “TE DEUM LAUDMUS” CANTADA POR EL CORO PARROQUIAL NTRA. SEÑORA DE VALDEFLORES
OFRENDAS A SANT MEDARDO
PLAZA MAYOR 13´15 H. BALL DELS PALITROCS
13´30 H. ELS VERSETS AL SANT
13´45 H. RECITACIÓ DE LA PASTORADA
PLAZA MAYOR 20´00 H. 1ª SESIÓN DE BAILE CON LA ORQUESTA “TARANTELLA”
PLAZA MAYOR 24´00 H. 2ª SESIÓN DE BAILE CON LA MISMA ORQUESTA
PLAZA MAYOR 05´00 H. SESION DISCO MOVIL CON “DJ FÚSTER”
9 IGLESIA PARROQUIAL 12´00 H. MISA
diumenge COLL DE LLAGUARRIS 16´00 H. EIXIDA DE LA 32a BAIXADA DE CARRICOTXES.
domingo MOS ACOMPANYARÀ EL GRUPO DE BATUKADA “SAIDUKADA”
(recorregut: Carretera Llaguarris, c/ Ribagorça, c/ Sant Agustí, c/ Major i Plaça Major)
PLAZA MAYOR 19´00 H. ARRIBADA DELS CARRICOTXES Y ENTREGA DE PREMIOS
PLAZA MAYOR 20´00 H. 1ª SESIÓN DE BAILE CON LA ORQUESTA “OASIS MUSICAL”
PLAZA ESCUELAS PIAS 22´00 H. SOPAR POPULAR
23´15 H. TRACA FÍ DE FESTES SANT MEDARDO 2013
23´30 H. 2ª SESIÓN DE BAILE CON LA MISMA ORQUESTA
LOS POSIBLES CAMBIOS QUE PUEDAN SURGIR EN LA PROGRAMACIÓN DE “LA FIRA I LES FESTES”, POR CAUSAS AJENAS A LA ORGANIZACIÓN, SE COMUNICARAN OPORTUNAMENTE
DES DE EL NOSTRE AJUNTAMENT T’HOS ANIMEM A QUE ESTES DIES DE LA FESTA GRAN, TOTS ELS BALCONS I BALCONETS, DE CADA CASA ESTIGUEN DE FESTA, EN LA NOSTRA BANDERA
MUNICIPAL, D’ARAGÓ, ……
ORGANITZEN I COL.LABOREN:
AJUNTAMENT BENAVARRI/BENABARRE ESCOLA DE MÚSICA TRADICIONAL DE BENAVARRI UNION EUROPEA CEDESOR
ÀREA DE JOVENTUT I ESPORTS PARROQUIA NTRA. SRA. DE VALLDEFLORS SLOW FOOD ARAGON AGENTE DE DESARROLLO
ÀREA DE CULTURA I FESTES GRUP ANIMACIÓ CANYA DE SUCRE GRUP DE PALITROCS VOLUNTARIS
ÀREA DE DESARROLLO REPREST. ARTISTICAS AGUSTIN PROGRAMA LEADER ASSOCIACIONS
DIPUTACION PROVINCIAL DE HUESCA ESCUELA DE MUSICA DE BENABARRE BENABARRE SABOR VETERINARIA: IRENE GRACIA
COMISSIO DE LA PASTORADA GUARDIA CIVIL DE TRAFICO PERSONAL AJUNTAMENT RESIDENCIA 3a EDAD
“BENITO” Y ELS FOGONERS DEL SOPAR COFRADIA DE SANT MEDARDO COMISSIO DE LA FIRA RAMADA DE ALBERTO SUÏLS
PROTECCION CIVIL Y BOMBEROS AMPA COLEGIO BENABARRE GUARDIA CIVIL COMISSIO DE CARRICOTXES
DIPUTACION GENERAL DE ARAGÓN CRA RIBAGORZA ORIENTAL BIBLIOTECA MUNICIPAL MONTAÑEROS DE RIBAGORZA
RADIO BENABARRE-CADENA DIAL COMARCA DE LA RIBAGORZA DJ FÚSTER MOSICAIRES
FEADER GOBIERNO DE ARAGON PRODUCTOS SANTIVERI BANTIERRA
ARAGON EN TU MESA COCINEROS: JAVIER PASCUAL, MARTA ALCANTARA Y PEDRO DIAZ DIPUTACION DE HUESCA SLOW FOOD RIBAGORZA
FESTA DE L´ESTIU: 16 AL 18 D´AGOST
i FESTA DE LA COQUETA: 23 D´AGOST