Quan era jovenet pensava que això de dur croses ere cosa de gent gran necessitada d’ajuda per a resistir les xacres pròpies de la vellesa. Però en un determinat moment vaig comprendre que, en potència, tots les podíem haver de menester i, sobretot, que les croses podien ser també mentals.
Jo ja començo a estar carregadet d’anys, i és més que probable que d’ací a poc temps necessita les croses físiques. Perqué de les psíquiques ja fa molt que en depenc —més per culpa de les males passades de la memòria selectiva que no per la mala memòria en sí. I és que, per una o altra raó, el meu cervell es veu incapaç d’assimilar els noms de determinades persones. Per tal motiu, per a solucionar eixos lapsus, lo meu subconscient va idear —o això em pensava jo— un sistema de “paraules-crosa” que consistïx en crear un vincle mental entre individus que es diguen igual. Per exemple: com que no hi ha manera d’assimilar el nom Susanna de persones amb les que tracto esporàdicament, només em cal establir un lligam entre elles i una Susanna molt coneguda per a qué em vingue de seguida a la memòria; i una cosa pareguda passe amb los Bernat, per als que recórrego al patró de Torredarques.
Fins fa poc anava jo tan feliç per la vida convençut que això ere una peculiaritat meua i que es tractave d’una solució molt enginyosa. Però a casa del pobre les alegries duren poc. I és que, fa alguns dies, unes persones del meu cercle vital m’han fet baixar dels núgols quan m’han dit que eixe sistema és absolutament habitual i que elles també l’utilitzen. Espero que em comprengueu: haver hagut d’acceptar que no es tracte de cap genialitat no ha sigut fàcil; i el meu desvalgut “ego” se n’ha ressentit.
Publicat a La Comarca, columna “Viles i gents” del 22 de febrer de 2013
(Publicat a La Comarca, 8 de març de 2013)
Ser jove i estar buscant faena té un sinònim: aturat. L’últim trimestre de 2012 l’atur juvenil de l’Estat espanyol ha superat una barrera psicològica. Entre tots los jóvens de 20 i 24 anys que estan buscant faena, lo 51.7% estan aturats. I això que bona part encara no han entrat al mercat laboral perquè, per exemple, estan estudiant (39%).
És molt recorrent la idea que els jóvens “no tenen faena perquè no s’ho curren, perquè no tenen ganes de treballar”. I en tot cas, no està de més acompanyar-ho en afirmacions lapidàries com “abans sí que treballàvem, perquè abans enseguida…”.
Però si és simple plantejar que qui no treballe és per què no vol, també és simple contrargumentar-ho: tanquem l’any 2012 en més de la meitat de jóvens aturats, mentre que en tot l’any 2007 los aturats jóvens no van superar el 20%. Com se pot defensar que de repent, en 5 anys, als jóvens los ha arribat la galvana? Perquè és clar, si es pot simplificar la situació fins el punt que qui no treballa és perquè no vol, es podria arredonir dient que les crisis econòmiques no existeixen i són producte de la nostra imaginació.
És irresponsable oblidar que el treball, en època de crisi, és un recurs escàs. No hi ha treball! I si d’alguna cosa hi ha poc, a qui més fàcilment afectarà serà als pitjor situats al mercat: als jóvens perquè són recent arribats al món laboral, als menys instruïts perquè, pel mateix preu, es pot contractar de l’atur algú més format, i als immigrants, que són més perifèrics i tenen pitjor accés a les xarxes informals, habituals per a trobar ocupació.
En tot cas, no està de més donar un consell als jóvens aturats: formeu-tos, formeu-tos i formeu-tos. En allò que més tos òmpligue i en allò que voleu per al vostre futur. Però en cas que tos agarro una altra crisi (i en veurem moltes més), hau d’estar ben situats al mercat.
Porto escrivint sobre el tema de la Travessia Central Pirenaica (TCP) i el Corredor Mediterrani (CM) uns quants anys y sempre he manifestat la inviabilitat d’aquella per diverses raons: mai ha quedat demostrada la seua rendibilitat per la elevadíssima inversió que implicaria, França no té cap interès en la seua realització i sempre ha estat rebutjada per la UE o l’ha deixada ad calendas graecas. I, malgrat l’aparença, Aragó sortiria guanyant amb el corredor Mediterrani, si sabés utilitzar la seua situació estratègica. I el centre-sud d’Aragó, província de Terol inclosa, molt més encara. La cohesió territorial política no compta quant la Comissió Europea tracta d’aquests temes perquè ha de prioritzar els recursos i ha de cercar la rendibilitat.
El Corredor Mediterrani és, des de l’octubre del 2011, oficialment una prioritat de la Comissió Europea pel 2030. Com a eix ferroviari de mercaderies Brussel·les subvencionarà el CM (centre d’Europa, Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. I des d’Almeria, passant per Granada hauria d’arribar a Algesires. Només s’esmentava la connexió Algesires-Madrid-Saragossa i el Corredor del Nord a molt més llarg termini i es descartava la Travessia Central.
El dilluns passat la ministra de Foment, Ana Pastor, va signar a Brussel·les un acord amb els seus homòlegs italià, francès, eslovè i hongarès per impulsar el transport ferroviari a Europa mitjançant un “Corredor Mediterrani” que aparentment oblida Castelló i Tarragona i que passa per Madrid i Saragossa. En una nota del Ministeri de Foment parla ja de licitació d’obres. El resultat és la conversió del corredor Mediterrani en el Corredor “Madriterrani” (així l’anomena l’economista Germà Bel). El secular despropòsit espanyol de voler fer passar tot per Madrid torna a prendre embranzida. No hi ha remei, Espanya és Espanya i Madrid és Madrid. “Si no quieres caldo, taza y media).
Estructura radial igual a centralisme i irracionalitat. Estructura rectangular igual a descentralització i racionalitat. En Espanya, la cohesió territorial ha estat sempre un concepte més polític que econòmic, més encara, només polític.
Zentro Zebico Salvador Allende (Matadero) en c/ Florentino Ballesteros, 8. Zaragoza.
Ligallo de Fablans de Zaragoza contina zelebrando as trenta añadas de a suya creyazión, aora con un ziclo de charradas de miembros y ecsmiembros de Fablans que nos rezentarán qué fan por l’aragonés difuera de Fablans.
Queremos saper qué han feito los que han pasau u siguen estando en Fablans difuera de o marco asoziatibo en a suya bida pribata u profesional arredol de a lengua y a cultura en aragonés. Ligallers ilustres que han continato con a mesma basemia, pero por cuenta suya.
O benién sabado 16 de marzo, Roberto Serrano enzetará iste ziclo en o Zentro Zebico Salvador Allende (Matadero) en c/ Florentino Ballesteros 8 á las 19:30
Roberto Serrano, chunto con Elena Requejo son fundadors de Ligallo de Fablans de l’Aragonés en 1982 y de La Orquestina del Fabirol, colla con a que han espardiu a lengua aragonesa d’una traza artistica.
Dende a comisión organizadera, queremos contar tamién con a tuya presenzia y t’animamos á partizipar-ie ta esfrutar chuntos d’a beilada.
No te lo pienses y biene-te-ne con nusatr@s. Tos i asperamos!!!
L'”Estira la llengua” és un programa de Ràdio Nacional d’Andorra cada dilluns a les 18.00h a Ràdio Nacional d’Andorra, dimecres a les 19.00h a Ràdio Arrels i a internet a http://www.rtva.ad/difusio/Rna.htm.
La manca d’oficialitat del català a la Franja, “una aberració del segle XXI”
>> El català està en un procés “galopant” de substitució lingüística. Ho ha explicat al programa de Ràdio Nacional d’Andorra Estira la llengua! Quim Gibert, un dels organitzadors de les jornades Llengua i seducció que s’han fet aquest cap de setmana a la principal ciutat de la Franja de Ponent, Fraga, al Baix Cinca. Les jornades, que es fan des de l’any 2000, busquen dignificar el català a aquestes comarques i evitar l’autoodi, que fa que la llengua hi estigui en perill d’extinció.
Descarregueu el programa a través d’aquest enllaç:
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
La Franja de Ponent, un territori actualment aragonès, format per les comarques de tradició catalana del Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera, i la Ribagorça, és dels pocs llocs on el català, tot i ser-ne la llengua pròpia, no té cap reconeixement legal. L’únic idioma oficial és el català, allà. Aquest fet tan senzill d’explicar es veu com el desencadenant principal de l’estat de salut preocupant de la nostra llengua en aquest territori que té uns 70.000 habitants.
El psicòleg Quim Gibert ha estudiat la Franja de Ponent des d’un punt de vista psicosocial i veu que els habitants d’aquest territori “se senten afeblits perquè les institucions no responen a l’hora de fer costat a l’ús de la llengua i difícilment faran servir la llengua. Perquè si emprar una llengua porta dificultats, enfadaments i nota que ser catalanoparlant és un inconvenient, la resposta més corrent serà deixar d’exercir de catalanoparlant”. I aquí hi apareix l’autoodi, aquesta situació en què un només parla en la seva llengua amb aquells que sap del cert que també la parlen. En la resta de situacions quotidianes, sistemàticament, parlarà castellà. I tot això s’intenta atacar amb les jornades Llengua i Seducció, que fa tretze anys que se celebren a Fraga, al Baix Cinca. Són un conjunt d’activitats que duen un cap de setmana i que volen fomentar la creativitat per recuperar la llengua. Es vol “començar a deixar la teoria i passar a la pràctica”. En aquest sentit, cita l’exemple d’una ciutadana que, des de la individualitat, edita una revista de cultura i història íntegrament en català, Fogaril i calaixera, i que té molt seguiment i que és una forma de fomentar la lectura en català. Així, per les jornades hi ha passat aquesta ciutadana, Mari Zapater, així com el sociolingüista valencià Ferran Suay o el mediàtic Màrius Serra.
Quim Gibert, que és un dels organitzadors de Llengua i Seducció, compara la situació lingüística de la Franja de Ponent a la de durant la dictadura a la resta de territoris sota jurisdicció espanyola: “Deixarien fer els Pastorets en català, però la llengua vehicular de les coses importants és el castellà”. I rebla: “Hi ha aquest buit i això és una a aberració el segle XXI i, en democràcia, dins d’Europa, això no s’explica”. Diu que el català es parla en la mateixa mesura que a suburbis barcelonins com Sant Roc, zones de Badalona, Cornellà o el Prat de Llobregat; “a Fraga es parla però de reculada. Tu vas a les escoles i cada cop el sents menys. Hi ha un procés de substitució lingüística galopant. El mite que la Franja és on es parla més el català és completament fals. Això algú s’ho va inventar”. Així, veu com les noves generacions abandonen el català perquè “la llengua de l’ambient, cada vegada de forma més taxativa, és el castellà”. Assegura que ha arribat el punt que “la gent acaba veient la seva llengua com una nosa, un inconvenient. I com que tothom domina el castellà, quines ganes de complicar-se la vida…”.
Malgrat el panorama desolador, Quim Gibert té clar que “sempre és possible remuntar la situació” i com a primer pas, cal aconseguir que hi hagi una consciència d’unitat social. “Hi ha gent que no sap que és catalanoparlant i es pensa que parla fragatí o que parla una cosa tan local que no té futur. Molts ignoren que parlen una forma dialectal catalana igual que a Barcelona es parla el barceloní o al Rosselló, rossellonès”. Per aconseguir això, Gibert recepta “unir esforços, passar a l’acció, fer servir la llengua i reclamar els drets lingüístics que qualsevol col·lectiu té pel simple fet d’existir”. Un primer pas que defensa és la implantació de TV3 a la Franja amb corresponsalia pròpia perquè els habitants d’aquest territori sentin aquest mitjà de comunicació com a propi, no aliè a la seva realitat com el veuen ara.
El passat dissabte dia 9, al programa “Punt de llibre” de la Cadena SER-Radio Barcelona, la periodista Pilar Argudo va mantenir una llarga entrevista amb Carles Terès i Jordi Ledesma (Cambrils), tots dos autors amb la seua primera novela. Carles Terès amb Licantropia i Jordi Ledesma amb Narcolepsia. Tota l’entrevista és prou interessant i variada.
Escolteu l’entrevista aquí (comença realment al minut 9, podeu avançar amb el ratolí sobre el gràfic dels minuts)
L’Ajuntament de Morella i les associacions d’empresaris turístics de Morella i Comarca i el Matarranya (Terol) s’han reunit aquest dilluns, en l’edifici consistorial de la ciutat dels Ports, per a estretir llaços de col·laboració. L’objectiu era plantejar accions promocionals conjuntes i analitzar altres serveis que es poden donar en cada un dels municipis. En la reunió han estat presents l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, el president del Matarranya i alcalde de Pena-roja de Tastavins, Francisco Esteve, i els presidents i membres de les juntes de les associacions empresarials dels dos territoris. D’esta manera, Morella continua treballant amb zones pròximes, de les que rep un important volum de visitants.
El primer edil morellà afirma que “la trobada ha sigut positiva i s’han iniciat els contactes per a col·laborar entre els distints destins, perquè tenim una zona amb una gran varietat de recursos i possibilitats per a oferir als nostres visitants”. A més, afegia que “en moments de dificultat econòmica, és molt important la innovació, la col·laboració i la suma d’esforços entre territoris”. En este sentit, assenyalava que “el Matarranya i Els Ports tenen una gran potencialitat per a oferir una oferta molt completa als visitants i són dos territoris que mantenen importants relacions i similituds, donada la seua proximitat”. Entre elles, destacava molts dels recursos turístics, com la importància patrimonial, la naturalesa, la paleontologia, la col·laboració empresarial o la rellevància cultural.
En les pròximes setmanes tindran lloc noves trobades de caràcter tècnic per a concretar accions que puguen desenvolupar-se conjuntament.
.Festast
L’alcalde de Morella també destaca esta col·laboració entre territoris i ha posat com a exemple el reimpuls del Consorci dels Tres Reis, junt amb Alcanyís i Tortosa. Precisament, fruit de la reactivació d’este projecte, Morella està participant en Festast de Tortosa, una de les fires gastronòmiques més importants de la província de Tarragona. Durant tot el cap de setmana, la localitat ha exposat la nova marca de qualitat “Productes de Morella”, que ha nascut fruit de la col·laboració entre tres empreses privades i l’Ajuntament de la localitat.
L’objectiu de la mateixa és potenciar els productes que s’elaboren en la localitat i donar-los un valor afegit. En la jornada del divendres, van participar l’alcalde de Morella i el primer tinent d’alcalde, en la del dissabte i el diumenge, ho van fer les tècniques turístiques i, en la d’avui, últim dia de la fira, ho fan responsables de Carns de Morella, ja que és el dia dedicat a professionals del sector.
Desde el Rolde Aragonés de Barzelona y Chundarata! os queremos invitar al ensayo abierto que haremos este jueves 14 de marzo en el Centro Aragonés de Barcelona con motivo de la celebración del Dia Internacional de Acción Contra los Grandes Embalses.
Hemos pensado en una jornada festiva para esta fecha donde podamos celebrar la segunda sentencia en contra del Pantano de Mularroya y la creciente sensibilización de la opinión pública en contra del recreciemiento de Yesa.
Defensemos a tierra! No más pantanos!! No al trasvase!!
Eina serà la banda cap de cartell de la 13ena edició del Franja Rock, el festival de rock que des de l’any 2001 se celebra a Pena-roja i que s’ha convertit en el més longeu del territori. Així ho ha confirmat l’Associació de Jóvens de Pena-roja, entitat organitzadora del festival, que té previst tancar el cartell del Franja Rock 2013 al llarg de les pròximes setmanes i que ha anunciat que hi haurà també una nova Trobada de dolçainers, tabalers i de música tradicional de Pena-roja. El Franja Rock 2013 serà el cap de setmana del 26 i 27 d’abril, i entre altres activitats aplegarà un karaoke, un tast de cerveses, jocs per a xiquets, la trobada de música tradicional, sopar popular, així com el concert nocturn on està previst que actuïn quatre bandes.
L’Associació de Jóvens ha confirmat la presència de Eina per al Franja Rock 2013. Els de l’Alt Penedès (antics Inadaptats) actuaran per primera vegada al Matarranya. Portaran ‘L’estat i la revolució’, segon treball de la banda després de l’èxit de ‘L’art de la guerra’, on els de Vilafranca del Penedès van musicar l’obra d’estratègies militars de Sun Tzu. Guitarres afilades, ritmes contundents, bases electròniques i lletres directes amb un clar rerefons polític i de lluita de classes són els trets que destaquen a una de les bandes més compromeses del panorama actual. A més, la música pop dels Ya Babé obrirà la 13ena edició del Franja Rock. Els de Queretes s’estrenen al festival de Pena-roja, on portaran un variat repertori en català i castellà que inclús rendeix homenatge a poetes de la terra.
Al marge del concert de dissabte i de les activitats que hi ha programades divendres, la pròxima edició del Franja Rock té previst un karaoke divendres i un tast de cerveses. Destaquen també jocs infantils i la consolidada Trobada de Dolçainers i de Música Tradicional de Pena-roja, que comptarà amb la presència de grups tradicionals vinguts d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. El Franja Rock de Pena-roja s’ha convertit en el festival més longeu del territori. Enguany celebrarà la 13ena edició, i al llarg d’este temps han passat bandes com Sva-ters, Metall i so, Gra-fort, Los Draps, Nothinkson, Azero, Aluminosis, De cara a la pared, Cesk Freixas, Ràbia Positiva, Gen, Mallacan, Malagana, Xeik!, Prau, Camarada Kalasnhikov, Owix!, Skafam, Agraviats, i molts més.
A més, la música pop dels Ya Babé obrirà la 13ena edició del Franja Rock. Els de Queretes s’estrenen al festival de Pena-roja, on portaran un variat repertori en català i castellà que inclús rendeix homenatge a poetes de la terra.