La Franja

La DGA sigue sin convocar al Consejo Superior de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

El consejo se constituyó en diciembre del 2010. Foto:NURIA SOLER

Edición en PDF

Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

Gran malestar del Consell Superior de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Segon informacions de la premsa de Saragossa (El Periódico de Aragón), els membres del Consell Superior de Llengües mostraran avui el seu malestar. Des de gener ha mancat el diàleg amb el Govern i les discrepàncies augmenten.

“L’absolut desinterès mostrat pel Govern PP-PAR envers la Llei de Llengües, aprovada in extremis la passada legislatura està provocant serioses fissures en l’òrgan assessor creat per desenvolupar-la, el Consell Superior de Llengües. Des del passat mes de gener no hi ha hagut contactes amb l’Executiu autonòmic, i aquest ens —compost per experts lingüístics— farà públic avui el seu malestar mitjançant una declaració davant la desídia i la manca d’objectius concrets per protegir i cuidar el patrimoni lingüístic de la comunitat autònoma.”

El PP retalla tot tipus de drets. Segons han manifestat ja tenen preparat un esborrany de Llei de Llengües que destrossarà l’aigualida llei actual.

Vallibona i Pena-roja reafirmen aquest cap de setmana, com cada set anys, que són pobles germans | Comarques Nord.

Conta la llegenda, i així ho recullen varies publicacions, que una gran pesta va torbar aquestes terres en el segle XIV. Les cases de Vallibona es van tenyir de desolació i mort, sense que res poguera frenar la malaltia. Tampoc les noticies que aplegaven de la resta de la comarca eren més esperançadores. Les fosses del camp sant de Vallibona es van anar omplint mentre el poble moria. Tant sols un pocs vells, el capella i set joves van quedar en vida. Va ser precisament el capella, mossèn Pinyol, el que va proposar la idea de sortir pels voltants a la recerca de xiques joves que volgueren casar-se, per tal de formar noves famílies que mantingueren el poble.

Però ni a Castell de Cabres, ni a Coratxar van trobar a ningú; la pesta també s’havia alimentat amb els habitants d’aquestes poblacions. Casi perdent la esperança van aplegar al riu Tastavins. Allí van torbar refugi en l’ermita de la Marededéu de la Font. Li van explicar al ermità el motiu del seu pelegrinatge, i ell a la seva vegada ho va comentar en el capella del Pena-Roja, mossèn Brunyó. En sentir açò al capellà li va venir una idea. Coneixia en Pena-Roja set germanes orfes que estaven a càrrec de la seva tia, la tia Petronila.

Poc temps després les jovenetes es casarien amb els set xics de Vallibona. En aquell moment es va prometre agrair l’esdeveniment que havia ajudat a salvar al poble de la despoblació, repetint el trajecte que van fer aquells 7 vallibonencs, cada set anys. I enguany toca.

Els vallibonencs visitaran als seus germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, el pròxims 19 de maig. Coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l’Ascensió del Senyor, retran visita i homenatge a la Mare de Déu de la Font, en la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passaran unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja. La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, així com la implicació de varies associacions. En les darreres edicions n’és molta la gent d’altres indrets que s’apunta a fer aquesta rogativa, que comença a la província de Castelló, per arribar a les comarques de Terol. A Pena-Roja l’aplegada dels vallibonencs és tot un esdeveniment, que es celebra en festa, en teatre, en sopars de germanor.

VÍDEO: L’ermita de Pena-roja, llesta per a la rogativa http://comarquesnord.cat/2012/05/17/nord-lermita-de-pena-roja-llesta-per-a-la-rogativa/

El Duo Recapte, distingit amb el Premi Franja | Comarques Nord.

Conta la llegenda, i així ho recullen varies publicacions, que una gran pesta va torbar aquestes terres en el segle XIV. Les cases de Vallibona es van tenyir de desolació i mort, sense que res poguera frenar la malaltia. Tampoc les noticies que aplegaven de la resta de la comarca eren més esperançadores. Les fosses del camp sant de Vallibona es van anar omplint mentre el poble moria. Tant sols un pocs vells, el capella i set joves van quedar en vida. Va ser precisament el capella, mossèn Pinyol, el que va proposar la idea de sortir pels voltants a la recerca de xiques joves que volgueren casar-se, per tal de formar noves famílies que mantingueren el poble.

Però ni a Castell de Cabres, ni a Coratxar van trobar a ningú; la pesta també s’havia alimentat amb els habitants d’aquestes poblacions. Casi perdent la esperança van aplegar al riu Tastavins. Allí van torbar refugi en l’ermita de la Marededéu de la Font. Li van explicar al ermità el motiu del seu pelegrinatge, i ell a la seva vegada ho va comentar en el capella del Pena-Roja, mossèn Brunyó. En sentir açò al capellà li va venir una idea. Coneixia en Pena-Roja set germanes orfes que estaven a càrrec de la seva tia, la tia Petronila.

Poc temps després les jovenetes es casarien amb els set xics de Vallibona. En aquell moment es va prometre agrair l’esdeveniment que havia ajudat a salvar al poble de la despoblació, repetint el trajecte que van fer aquells 7 vallibonencs, cada set anys. I enguany toca.

Els vallibonencs visitaran als seus germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, el pròxims 19 de maig. Coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l’Ascensió del Senyor, retran visita i homenatge a la Mare de Déu de la Font, en la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passaran unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja. La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, així com la implicació de varies associacions. En les darreres edicions n’és molta la gent d’altres indrets que s’apunta a fer aquesta rogativa, que comença a la província de Castelló, per arribar a les comarques de Terol. A Pena-Roja l’aplegada dels vallibonencs és tot un esdeveniment, que es celebra en festa, en teatre, en sopars de germanor.

Premi Franja al Duo Recapte

Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa les associacions que defensen la cultura i la llengua catalana a l’Aragó, Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, han acordat la concessió del 5è “Premi Franja. Cultura i Territori” al Projecte d’Animació “Jesús Moncada”. Com sabem els responsables i actors d’aquest Projecte han estat Antoni Bengochea i Màrio Sasot, components del Duo Recapte, agosarats  activistes culturals i sempre presents en la primera línia de la defensa de la nostra llengua a l’Aragó. A ambdós els serà lliurat el premi en reconeixement del seu treball i dedicació.

Cancel·lació del Projecte d’Animació

mitjançantPremi Franja al Duo Recapte « Lo finestró del Gràcia.

‘El Bosc’ busca extres de la zona per al rodatge de la pel·lícula | Comarques Nord.

Sinopsi:
El Bosc explica la història d’una família del Matarranya (Franja de Ponent) que amaga un secret ancestral: a prop de la masia on viuen els membres d’aquesta família, entre la mala herba d’un bosc estrany, apareixen unes llums misterioses, que es fan visibles dues nits a l’any. Segons la tradició familiar les llums són una porta a un altre món, d’on ningú que hi ha entrat en torna a sortir i, on només hi entren els desesperats. L’enfrontament amb el poble farà que en Ramon, el cap de família del mas, es vegi obligat a entrar al bosc i amagar-se dins d’aquestes “llums”…

Veure vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4087350/El-bosc

mitjançantNotícia – TV3 & Co. – Televisió de Catalunya.

El Matarranya vol crear una guia de rutes literàries pels seus pobles | Comarques Nord.

Nova revista ‘eHumanista/IVITRA’

eHumanista/IVITRA. Literatura, Llengua i Cultura de la Corona d’Aragó /
Literature, Language and Culture of the Crown of Aragon, 1 (2012), ISSN
1540 5877.

Aquest 1r número és un monogràfic, a cura dels professors Cortijo &
Butinyà, sobre l’Humanisme a la Corona d’Aragó, i, a més de la
Introducció i dels abstracts i paraules clau (sempre en 2 llengües)
–pàgines I-XXIV–, compta 13 treballs (446 pàgines) d’especialistes
d’unes altres tantes universitats de diversos països, els quals
contribueixen de manera molt valuosa a fer llum sobre la qüestió de que
tracten específicament i, en el conjunt de tots ells, sobre la matèria
general del volum.

Font: Vicent Martines (Universitat d’Alacant)
Enllaç a la revista: <http://breu.bulma.net/?l14575>
Índex del número 1: <http://breu.bulma.net/?l14576>

Del 3 a l’11 de maig s’obre un nou període de matrícula als cursos de català en línia Parla.cat

Parla.cat presenta un entorn web de formació modern i atractiu que treu el màxim profit de les tecnologies de la informació i us presenta una proposta formativa organitzada en quatre nivells d’aprenentatge, és a dir, Parla.cat us ofereix cursos des del nivell bàsic fins al nivell de suficiència. Acompanyats d’una gran varietat de recursos multimèdia, els materials didàctics dels cursos combinen l’exercitació de la gramàtica i l’ortografia amb la pràctica de l’expressió oral i escrita amb el suport d’un tutor que guia i dinamitza el vostre aprenentatge. Tot això es complementa amb continguts de caràcter lúdic i cultural amb l’objectiu d’ampliar els vostres coneixements sobre cultura catalana. Es tracta en definitiva d’uns cursos amb uns continguts formatius complets i aptes per a la preparació per a l’obtenció del certificats homologats de coneixement de la llengua.

Els cursos començaran el dia 14 de maig i acabaran el 20 de juliol.

Més informació a: http://www.parla.cat i http://www.cpnl.cat/xarxa/scenlinia/index.html

 Font: www.infozefir.com

El número 3 de Temps de Franja digital ja és disponbile en línia i de forma gratuïta. Si us en feu socis el podreu llegir en el moment de la seua publicació, rebreu a casa els quatre números anuals que es fan en paper.

Temps de Franja digital

Convenio entre la Escuela de Cocina de Fabara y la Cátedra Ferran Adrià.

¿Sobra la dirección general de Cultura? – Opinión – El Periódico de Aragón.
¿Se gana su sueldo alguien que pone tantos obstáculos al sector cultural y cercena las posibilidades de desarrollo?

NIEVES Ibeas, Portavoz de CHA en las Cortes 14/05/2012

La obsesión del Gobierno de Aragón por seguir a Rajoy en su cruzada contra el déficit está conduciendo a nuestra sociedad a una pérdida grave de valores. Nada parece importar demasiado: ni la calidad de nuestro Estado de bienestar, ni la calidad de vida de los aragoneses- y mucho menos la cultura.

Rudi ha colocado al frente de sus departamentos y direcciones generales (incluidas las que gestiona el PAR) a personas que repiten como una letanía la lección del PP y la ejecutan sin miramientos: “ahorrar”, “racionalizar”, “optimizar” y “ajustar”. En realidad, eufemismos para una sola palabra: recortar, se lleven por delante lo que se lleven por delante.

Uno de los mejores ejemplos es el del director general de Cultura, Humberto Vadillo, excelso seguidor de las tesis menos intelectuales y más mercantilistas sobre la cultura que hayamos podido escuchar jamás: asegura que su trabajo es puramente de “gestor” y que él habla, exclusivamente, de “gastos, presupuestos y números”.

Vadillo, a pesar de su autoproclamado compromiso con la transparencia, no se deja ver y oír demasiado, y solo de vez en cuando concede alguna entrevista a los medios de comunicación o comparece en las Cortes cuando grupos parlamentarios como el mío lo solicitamos. Pero es suficiente para que entendamos por qué está ahí: Rudi no necesitaba ideas en su Gobierno, sino peones sumisos como él, que se está encargando de desmontar la cultura aragonesa. Claro que un director general sin modelo ni objetivos más allá del recorte, difícilmente podría presentar ningún proyecto riguroso, y este es el caso.

La rebaja de casi el 42% en el ya de por sí maltrecho presupuesto para la Promoción y Acción Cultural está pensada para arrasar, salvo excepciones, con los sectores culturales. De momento, desaparece la Muestra Aragonesa de Artes Escénicas y Musicales de Alcañiz (MAAEM) y corre serio riesgo la calidad de la Feria de Teatro y Danza de Huesca, porque el Sr. Vadillo no tiene ni idea de qué hacer con ella, salvo pretender que con menos respaldo económico y político va a poder cumplir por sí misma los diferentes objetivos que ambas ferias tenían. El mero sentido común echa por tierra semejante ilusión.

La MAAEM ha sido eliminada por encima de la voluntad de los profesionales aragoneses por mantenerla, conscientes de que con ella se va el único punto de encuentro y escaparate para mostrar sus espectáculos y contactar con programadores y representantes de instituciones públicas responsables de las contrataciones. Pero esto al Sr. Vadillo le parece secundario.

¿Por qué seguir pagándole un sueldo a un director general de Cultura que desprecia la actividad económica y los puestos de trabajo que producía la Muestra de Alcañiz, y más en la situación actual? La cultura constituye el 4,5% del PIB aragonés, da trabajo en Aragón a 12.000 personas y mantiene 25.000 trabajos indirectos en más de 2.000 empresas: lo saben y lo recuerdan las asociaciones culturales y los colectivos profesionales, pero Humberto Vadillo debe de creer que no valen lo suficiente.

¿Se está ganando su sueldo alguien que pone tantos obstáculos al sector cultural y cercena posibilidades de desarrollo con su gestión? La política cultural, como el resto, exige precisamente lo contrario. De poco sirve, como hace el Sr. Vadillo, proclamar que la cultura es diálogo si luego hace lo que quiere, o criticar la improvisación y la opacidad en legislaturas anteriores cuando él se niega a planificar y explicitar sus políticas, como desde CHA le venimos reclamando.

¿Por qué deberíamos seguir pagándole el sueldo a un gestor que rechaza la propuesta de un código de buenas prácticas y tiene atribuida, mediante una Orden de la Consejera Dolores Serrat, la concesión a dedo de subvenciones fuera de la convocatoria oficial?

Muchas personas nos preguntamos en Aragón por qué hay dinero público para mantener a alguien que se limita a dar tijeretazos a convenios, proyectos profesionales y actividades dirigidas al fomento de las artes y la cultura. Humberto Vadillo parece despreciar la contribución cultural al desarrollo y la cohesión social, y olvidar que la Cultura es, como diría Juan Goytisolo, fundamental para podamos ejercitar la sensibilidad, el entendimiento, el razonamiento y la comunicación en nuestras vidas.

Qüestions sobre el català en els projectes bilingües castellà-anglès « Xarxes socials i llengües.

Avui a l’Heraldo Alberto Garrido respondrà qüestions dels lectors sobre l’educació bilingüe castellà-anglès a Aragó.

Encuentro digital con un experto en educación bilingüe

Alberto Garrido es el coordinador del programa bilingue MEC-British Council en el CEIP Rosales del Canal y responderá a las preguntas de los lectores de heraldo.es el martes, 15 de mayo, a las 18.00.

Quienes deseen plantear alguna cuestión a Garrido pueden enviar sus preguntas a redaccioninternet@heraldo.es.

Més informació

Li haig adreçat una pregunta sobre l’ensenyament de llengües estrangeres en relació a l’ensenyament en contextos amb altres llengües en contacte.

Mi pregunta está relacionada con el aprendizaje bilingüe de lenguas extranjeras en relación al multilingüismo existente en Aragón. Es conocida la existencia de una zona catalanohablante, con los porcentajes más altos de población adulta que tiene el catalán como lengua familiar. Es por ello que la enseñanza de lenguas extranjeras suma un factor más de comlejidad para el aprendizaje de lenguas en contextos multilingües.
Dado que el sistema educativo aragonés no asegura la competencia en lengua catalana de toda la población escolar, y desde hace unos años se gesta un cambio en el trato de las lenguas en el sistema educativo, ¿cuál cree que debería ser el papel del catalán y el inglés en estas comarcas catalanohablantes para asegurar la competencia tilingüe (catalán, castellano e inglés) de los alumnos al finalizar el sistema educativo obligatorio?

Natxo Sorolla

Potser m’ha faltat incorporar qüestions sobre l’aragonès. Però haig primat el fet de ser molt concret per a rebre una resposta clara.

La Mequinensa de Jesús Moncada arriba al TNC – VilaWeb.

El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar dijous al vespre “Mequinensa“, un homenatge teatral a l’obra de Jesús Montcada. El procés que van seguir els vilatans del poble natal de Moncada, Mequinensa, des que es van assabentar que el poble desapareixeria a causa de la construcció d’una presa fins que finalment va desaparèixer, és el fil argumental farcit d’històries i anècdotes que retraten un poble i un moment particular. A la confluència entre l’Ebre i el Segre, els veïns de Mequinensa viuen de maneres ben diferents la desaparició.

A partir de partides de botifarra al cafè del poble i de converses tant al carrer com a dins de les cases, dalt de l’escenari es dibuixa la comunitat que Moncada va descriure en els seus llibres. A poc a poc, a mesura que avança l’obra, el públic s’impregna de la llarga agonia de més de tretze anys que van patir els mequinensans, des del dia de la notícia de la construcció de la presa fins el dia en què són traslladats al nou poble que els hi han construït per compensar-los.

A l’entreacte, després d’un final que arrenca aplaudiments perquè inclou la tonada d’una cançó enganxosa, el públic pot descobrir la Mequinensa de veritat a través d’un recull de fotografies. Un cop encarat el final de l’obra, s’intueix perfectament l’estil de Moncada, que no mira d’explicar una gran història passional, sinó una història senzilla que va portar molts mals de cap a tot un poble. Tot plegat amanit amb el to humorísitc característic de la seva obra.

L’obra l’ha dirigit Xicu Masó, que també hi fa d’actor, i dalt de l’escenari hi ha una vuitena d’actors i actrius que, excepte els que són de Ponent, han hagut de treballar per parlar com els habitants de la Mequinensa franquista que retratava Moncada. L’obra ja s’ha representat a Reus i Girona, ara es podrà veure a la Sala Petita del TNC fins el 17 de juny.

Els lectors de Núvol es poden descarregar el text original de l’obra des d’abans d’ahir.