Skip to content

Inicio – Restaurante La Era.

El Tribunal Constitucional no admite el recurso contra la Ley de Lenguas

E-mail Imprimir PDF

El Tribunal Constitucional no ha admitido a trámite el recurso presentado por once ayuntamientos aragoneses en contra de la Ley de Lenguas. Éstos consideraban que el articulado invade competencias municipales al imponerles una serie de obligaciones sobre una lengua no oficial -como es el caso del catalán o el aragonés-, cuya regulación,  según la Ley de Bases del Régimen Local, está reservada a los Ayuntamientos.

La argumentación del tribunal Constitucional para no admitir a trámite el recurso se basa en que el legislador autonómico “ha optado por no establecer directamente el ámbito territorial que abarcarían las distintas zonas de utilización de las lenguas protegidas, ni tampoco, por consiguiente, los municipios que se integran en cada una de las tres previstas (catalán, aragonés y una zona para ambas), o, lo que viene a ser lo mismo, no ha determinado expresamente cuál es el ámbito territorial sobre el que habrán de aplicarse muchos de sus mandatos que son de aplicación en esas tres zonas”.

Los ayuntamientos impulsores de este recursos fueron Fayón (PP), Fórnoles (PP), Fraga (PP), La Codoñera (PAR), La Ginebrosa (PAR), La Fresneda (PP), Lascuarre (PP), Nonaspe (PP), Torre del Compte (PP), Valderrobres (PP) y Aguaviva (PAR). Pero el auto del Tribunal Constitucional explica que en Nonaspe, la votación en pleno para apoyar este recurso no consiguió la mayoría absoluta, mientras que en La Ginebrosa y Aguaviva se hizo fuera de plazo. “Así pues, -continúa el auto- de la propia documentación presentada ante este Tribunal resulta que el conflicto pretende formalizarse por ocho Ayuntamientos aragoneses”, y no once por el incumplimiento de los requisitos.

En ese sentido, el Tribunal Constitucional incide en que para poder admitir a trámite el recurso éste debe ser impulsado “por un número de municipios que supongan al menos un séptimo de los existentes en el ámbito territorial de aplicación de la disposición con rango de Ley y representen como mínimo un sexto de la población oficial del ámbito territorial correspondiente”.

Así, el Constitucional de nuevo se remite al no establecimiento de las zonas de utilización de las lenguas protegidas.

No obstante, el Tribunal deja la puerta abierta a un posible nuevo recurso cuando el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón desarrolle la Ley y establezca las zonas de uso del catalán y del aragonés. Es decir, “ no cierra el paso para que, si en el desarrollo de la Ley pudiera eventualmente vulnerarse la autonomía local de los municipios afectados, puedan éstos acudir a la tutela judicial ante la jurisdicción contencioso-administrativa”.

Conflicto con el Estatut
Sin embargo, el auto no se pronuncia sobre otro de los argumentos recogidos en el recurso presentado por los once ayuntamientos: el hecho, según el recurso, de que la Academia Aragonesa de la Lengua Catalana quedará supeditada al Institut d’Estudis Catalans puesto que el Estatuto de Autonomía catalán se otorga competencias exclusivas para legislar sobre la lengua catalana. En ese punto, los once ayuntamientos argumentan que el Estatuto, al ser una Ley Orgánica, no puede ser contradicho por una Ley Ordinaria, como lo es la Ley de Lenguas aragonesa.
La diputada autonómica del PAR María Herrero se mostró decepcionada con la decisión del Tribunal Constitucional. Aún así, recuerda que “como grupo político estuvimos en contra de una Ley que divide y fragmenta Aragón. Pero el sistema judicial tiene su entidad propia y hay que respetar las decisiones de la justicia”.

Por su parte, Miguel Navarro, diputado autonómico del Partido Popular, no se dio por vencido, y anuncia que una vez que se conozcan las zonas de uso de las lenguas propias podrá estudiarse recurrir de nuevo. Aún así, lamentó que el Tribunal Constitucional no se haya puesto en contacto con el abogado de los once consistorios para comunicar su decisión.

El Tribunal Constitucional no admite el recurso contra la Ley de Lenguas.

Acaba de veure la llum un nou llibre de la col•lecció Lo Trill (13) —de l’Associació Cultural del Matarranya—, Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales. Feia més de tres anys que no sortia un nou llibre de l’esmentada col•lecció. Segur que aquesta nova publicació (272 pàgines) despertarà l’interès d’especialistes i lectors en general.
Han estat entrevistades 25 persones dels quatre pobles i s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques pròpies del parlar de cadascun d’aquests pobles.

ASCUMA » Blog Archive » Un nou llibre de la col·lecció Lo Trill.

El PAR aboga por un nuevo IES en Alcañiz y más colegios bilingües

( 10 Votos )

M.S.T. / Alcañiz

alt

Un hospital nuevo, un centro de educación secundaria en la margen izquierda del río, una residencia de personas mayores y un nuevo centro público de educación primaria que además debería de ser bilingüe. Son algunas de las ideas que anoche planteó el PAR en la segunda edición de los ‘Talleres aragonesistas’, una iniciativa con la que el partido quiere acercarse a la ciudadanía para conocer sus propuestas y trabajar en el programa electoral.

Antonio Gasión, concejal del PAR en Alcañiz y candidato a la alcaldía, recordó que la “saturación” es un problema que no es ajeno ni al hospital ni a los colegios públicos de la ciudad. Señaló que el Instituto de Alcañiz es uno de los más grandes de Aragón y que éso “no es un motivo de satisfacción, sino que demuestra que hace falta otro Instituto en la margen izquierda”.

El candidato por el PAR para Alcañiz subrayó que Motorland es una infraestructura moderna en la que se practican “deportes de alto riesgo” y que, por consiguiente, “requiere de infraestructuras sanitarias de la misma categoría y con los mismos servicios”, entre ellos, enumeró una UCI y un potente servicio de urgencias.

Junto a Gasión, que moderó el taller, intervinieron los diputados del PAR en las Cortes de Aragón Ana de Salas, Javier Callau y María Herrero, quienes explicaron a los asistentes cuáles son las líneas de trabajo de su partido en sanidad, dependencia, educación o familia. En este sentido, para los aragonesistas la sanidad pública es básica, aunque con una financiación pública y una “provisión mixta entre lo público y lo privado”. Abogaron por un pacto en educación para que ésta no sea un arma arrojadiza entre partidos y por políticas de igualdad entre hombres y mujeres.

El PAR aboga por un nuevo IES en Alcañiz y más colegios bilingües.

AYUDAS PARA GUARDERÍAS PRIVADAS DE FRAGA PARA EL CURSO 2010/11 EN EL AÑO 2011.

Ayudas y subvenciones.

El Matarraña ya prepara los requisitos para acceder a la Marca de Calidad

E-mail Imprimir PDF

La Comarca del Matarraña y la Universidad de Zaragoza ya trabajan en las cartas de requisitos específicos para que cada sector económico conozca las exigencias que debe cumplir para adquirir el certificado de la Marca de Calidad Territorial ‘Matarraña’. De momento una veintena de empresas ha mostrado su apoyo a la iniciativa y ya se ha adherido al proyecto. No obstante, para pasar a formar parte definitivamente de este plan las compañías interesadas aún deberán cumplir esos requisitos, y que una auditoría externa así lo certifique.


Para el desarrollo y puesta en marcha de este proyecto, la Comarca del Matarraña suscribió con la Universidad de Zaragoza en el mes de noviembre un Convenio Cátedra. En virtud del acuerdo, será la entidad educativa, a través del departamento de Ciencia y Tecnología de los Alimentos de la Facultad de Veterinaria, la encargada de redactar esas cartas de requisitos para cada sector.

De momento, ya se ha avanzado en la elaboración de los estándares de calidad de los sectores vinícola, repostero y oleícola. A partir de ahora, comenzarán a redactarse las de los sectores comerciales, panadero y bodeguero.

Según el proyecto, toda empresa que quiera conseguir el marchamo comarcal, deberá adaptar sus procesos de producción a esas exigencias, lo que en opinión de Carlos Fontanet, presidente de la Comarca del Matarraña, servirá para “revalorizar el producto”.

Protección del paisaje
Este Convenio Cátedra, el  primero que la Universidad suscribe con una Comarca, tiene una segunda vertiente relacionada con la protección del paisaje. Su directora es Paloma Ibarra, profesora del departamento de Geografía y Ordenación del Territorio. Está previsto realizar estudios para la adopción de medidas de protección, gestión y conservación del paisaje comarcal, así como su difusión a través de cursos formativos.

Carlos Fontanet explicó que como base para estos estudios se tomará el Mapa del Paisaje elaborado por la DGA y la propia Universidad. En función de ese documento, “la Cátedra estudiará la recuperación espacios para el cultivo, la revalorización de zonas deterioradas, y la creación de nuevas áreas cortafuegos”, indicó el presidente.

Antonio Peiró, secretario de la Cátedra ‘Matarraña’ hizo hincapié en la posibilidad de abrir nuevas vías de investigación dentro del convenio “si la Comarca las plantea en función de sus necesidades. Es lo más característico de estos acuerdos: son estables en el tiempo, y no tienen por qué referirse a asuntos concretos”. Para el desarrollo de los diferentes programas, la institución comarcal destina 50.000 euros anuales. Esta aportación se realiza con carácter previo a la realización de las actividades.

El convenio vencerá en noviembre de 2012, aunque se prorrogará un año más de forma automática si las dos instituciones no indican su deseo de finalizar el acuerdo.

El Matarraña ya prepara los requisitos para acceder a la Marca de Calidad.

L’APUNT

Això del català i l’Osca

Sempre que hi ha algun problema d’intolerància lingüística similar al que va patir dissabte l’entrenador del Girona FC a Osca, Raül Agné, ens ve al cap Suïssa. Com s’ho deuen fer allà quan s’enfronten un equip francòfon i un de germànic? I a Bèlgica, entre valons i flamencs? I en la Champions, sense anar més lluny? Amb traducció simultània, naturalment, i amb tolerància per part d’un i per part d’altres. La mateixa tolerància que, irònicament, van demostrar només un parell d’hores de l’incident amb Agné, els periodistes espanyols que van seguir la roda de premsa de Guardiola a Gijón. Com és habitual, l’entrenador del Barça va respondre en català les preguntes formulades en català, en castellà les fetes en aquesta llengua o en anglès o italià si n’hi hagués hagut, en un exercici del que haurien de prendre nota els periodistes d’Osca. Ara, que si ens hem d’esperar que el club aragonès pugi a primera…

El Punt – Notícia: Això del català i l’Osca-370323.

Museo Juan Cabre (Calaceite). La Fábrica de Solfa.

Gobierno de Aragón-Gabinete de Comunicación.

El meu equip de música « Lo finestró del Gràcia.

Nace la “Asociacion de amigos del Museo Diocesano de Barbastro-Monzón”

1 Estrella2 Estrellas3 Estrellas4 Estrellas5 Estrellas (Califica esta noticia)
Cargando ... Cargando …
Un grupo de personas durante una visita al museo. JLP.

Un grupo de personas durante una visita al museo. JLP.

El pasado jueves, 17 de febrero en Barbastro tuvo lugar la primera reunión informativa convocada por el Museo Diocesano, a fin de plantear la constitución de una “Asociación de Amigos del Museo”, como marco legal en torno al que se estructurará una fructífera colaboración entre la Institución y la ciudadanía. continue reading…

La DGA destina 390.000 euros a la rehabilitación de la iglesia de Beceite.

Diya entrenacional d’a luenga materna

Lunes, febrero 21, 2011 12:43

Publicado en la categoría de l’aragonés, purnas
votar


A UNESCO cilebra cada anyo en ista data o Diya entrenacional d’a luenga materna ta promover l’emplego de totas as luengas d’o mundo. Vivimos en un pais que tien a suerte (disgracia ta bells “aragoneses”) de tener tres luengas que a chent tien como maternas; L’aragones, o catalan y o castellan. Una vegada mas a Conselleria de Cultura d’o Gobierno d’Aragon xublida ista data y no tien garra convocatoria ta remerar a riqueza linguistica d’o pais.

Una vegada mas estara a sociedat civil ha que be de alzar o patrimonio aragones. Cal en iste diya remerar a dificil situgacion d’una luenga milenaria como l’aragones, os problemas ta o catalan en as zonas catalanofablantz, o disprecio sistematico contra tot lo que no siga o castellan en os meyos de comunicacion, metendo a manera de comunicar-se de 70.000 aragoneses en o territorio d’o folklore y no pas d’a cultura. Aprebar leis de menimos que amas no se cumplen en os plazos que cal no sirve ta cosa si no s’alzan os dreitos d’os fablantz, si no se dinnifica a cultura y as luengas en que han escrito Fernandez d’Heredia, Anchel Conte, Moncada u Lombarte, dentre atros muitos. As luengas en que cantan en a Val d’Echo, os Mallacan, os Draps, os Prau. As luengas en que charran cutiano dende a Val d’Anso dica Benas, dende a Ribagorza dica o Matarranya.

As luengas aragonesas son patrimonio d’o pais, pero antimas son feitos vivos, cada vegada mas amortatos, en que viven diya zaga diya milentas d’aragoneses. Cal esfender-las, cal alzar-las con leis y recursos, pero, sobre tot, cal aimar-las y charrar-las.

Visto en: http://www.purnas.com/2011/02/21/diya-entrenacional-da-luenga-materna/#ixzz1EarM6ekY

Diya entrenacional d’a luenga materna | Purnas en o zierzo.

Un número de juny de 1935 de L’Acció, publicació terrassenca, subratlla els èxits dels Katalan’s Jazz Orkestrina, que defineix com una proposta «cada dia més puixant i acreditada». En el més pur estil dixieland, els Katalan’s Jazz amenitzaven balls populars. El més interessant és que el conjunt estava format per fragatins, les famílies dels quals s’havien establert, per raons econòmiques, a Terrassa els anys 20. Això explica que duguessin la música a les venes. Els ritmes arribats anys abans de Nord-amèrica els van marcar profundament. I es que aleshores la ciutat vallesana ja es perfilava com una futura capital del jazz. No és casualitat que el grup de Fraga es reconegués amb el nom de Katalan’s Jazz. I és que equiparar allò català amb el jazz infonia prestigi.

Ben mirat, les empreses, els clubs, les iniciatives…, amb una certa ambició, no dubten a presentar-se en societat amb una denominació simpàtica, moderna, seductora. No és més que una estratègia per a potenciar la seva imatge i el savoir faire. Això és el que feren aquells músics fragatins en el moment de batejar-se artísticament. A més, dir-se «katalan’s» no se’ls feia estrany atès que la identitat lingüística d’un fragatí i d’un terrassenc és exactament la mateixa (igual que la d’un madrileny i d’un sevillà o la d’un vienès i d’un berlinès). De fet, Manuel Royes, el que va ser alcalde de Terrassa (1979-2002), mai es va haver d’integrar lingüísticament quan els familiars hi van emigrar des de Fraga. Fàcilment es va convertir en un «mala raça», malnom local, perquè com aquell qui diu no s’havia mogut de casa. En paral·lel, tant Royes com els Katalan’s Jazz encarnen la figura del fragatí de la diàspora que triomfa partint de zero

L’origen del jazz, ubicat entre els camps de cotó i el Mississipí, també és el triomf dels sense veu: un esclat de creativitat fruit del dolor que exterioritzaven els esclaus de les plantacions del sud d’Estats Units. Els cants que entonaven els afroamericans mentre treballaven tenien un compàs rítmic que quedava acompanyat amb el so de les eines. Amb l’abolició de l’esclavitud, els lliberts que s’integraren al mercat laboral van poder adquirir instruments de percussió i, sobretot, banjos, amb els quals va començar l’etapa del jazz instrumental

Un poble sense veu també és aquell que no té els mínims lingüístics reconeguts en el propi territori. És el cas de la Franja de Ponent, on la llengua autòctona, el català, no coincideix amb l’oficial. I, per tant, en matèria lingüística  els parlants són tractats injustament. Tret d’alguna excepció, tant les institucions de govern locals com les aragoneses continuen instal·lades en el monolingüisme castellà. I malgrat el seu caràcter democràtic, no combaten l’esmentada discriminació lingüística. Ans al contrari, proven de camuflar la desigualtat donant a entendre que hi ha llengües més importants que d’altres. El psicòleg Ferran Suay sosté que l’únic avantatge de tot això: «és que ens pot ajudar a traure’ns la bena dels ulls i acceptar d’una vegada que no tenim un estat de dret. O que el que tenim (i paguem) no és nostre» (El Punt, 21-11-10).

A fi i efecte de qüestionar aquest colonialisme lingüístic, presentat com una obvietat, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) promou el dissabte 12 de març, a Fraga (Palau Montcada, St. Josep de Calassanç 12), la segona edició de la jornada sobre Llengua i emoció, amb la participació de l’historiador Jordi Bilbeny, la lingüista Rosa Calafat i el filòsof Josep Maria Terricabras.

El millor jazz és aquell que flueix d’una bona improvisació. Allò que enrampa, tant dels músics com de la lluita per una causa, és aquest talent desbordant fruit de l’experimentació, la recerca, el deler.

Quim Gibert, psicòleg i coautor d’Elogi de la transgressió.

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui 20 febrer 20UTC 2011

Posted by xarxes in internet, sociolingüística, sociologia.
trackback , edit post

Fa alguns dies que vam tenir una conversa telefònica amb l’Avui. N’han tret un article, amb intervencions també de F. Xavier Vila i Moreno:

Els internautes impregnen el català a la xarxa malgrat l’Estat

Diferents estudis evidencien que la gran difusió de la llengua a internet es deu a l’activisme dels usuaris

El nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès

20/02/11 15:00 – Barcelona – Natàlia Ríos

La Queta ha estat l’última gran protagonista d’una campanya per difondre l’ús del català. Va ser l’any 2005 Foto: A. PUIG / ARXIU. 1

El català és la vuitena llengua a la blocosfera i la catorzena llengua a Google i a la Wikipèdia. Des de fa poc menys d’un mes és ja una llengua disponible al servidor de vídeos Youtube i durant el Mobile World Congress (MWC) els internautes han arrencat el compromís del director executiu de Twitter, Dick Costolo, per poder traduir també la xarxa de microbloguing més utilitzada del món.

I tot això, sense tenir, com diuen els sociolingüistes, “un Estat propici”. El director de l’Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, F. Xavier Vila i Moreno, explica que avui dia qualsevol llengua necessita “o bé un Estat propi o un Estat propici, és a dir, que defensi els drets dels seus ciutadans. Amb el català no es dóna cap de totes dues condicions”. I és per això, que “cal l’activisme. Els catalans ens ho hem de treballar més per fer servir la nostra llengua en tots els àmbits de la nostra vida”.

Un clar exemple d’Estat propici és, al seu entendre, el de Noruega. “El govern noruec va advertir Microsoft que no compraria cap còpia més del programa Office si no el traduïa també a la nynorsk [estàndard occidental del noruec]. Al cap de poques setmanes, Microsoft ja ho havia acceptat”.

Voler servir el clients

En opinió de Vila, empreses com Facebook, Google i ara Twitter s’avenen a traduir les seves plataformes perquè “a internet la tecnologia ho permet i hi ha menys reticències”, però sobretot perquè les empreses “tenen una filosofia de servei al client, mentre que l’administració espanyola no té la filosofia de servir el ciutadà”. Per tant, pel director de l’Observatori del CUSC, no hi ha cap dubte: la presència pública del català “és més una qüestió política que empresarial”.En la mateixa línia, el doctorand del CUSC, Natxo Sorolla, explica que, en el moment que es dóna la possibilitat a l’usuari de fer servir la llengua que vulgui, l’ús del català augmenta. Així, indica que en una plataforma com és internet, “on no hi ha restriccions, el català sobresurt molt més que en d’altres camps”. Tant és així que, segons Sorolla, especialitzat en xarxes socials, el nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès.

“Hi ha estudis que indiquen que l’àmplia presència a la xarxa és una qüestió d’activisme, però tampoc podem oblidar el factor demogràfic. A Europa, una llengua que tingui entre 9 i 10 milions de parlants, com ara el català, és una llengua mitjana. Internet està demostrant que el català no és minoritari, sinó que té la mateixa presència que la d’altres estats europeus”, argumenta.

I és que a internet “l’Estat o les administracions no tenen gran poder d’intervenció”, i això ho aprofiten els usuaris. “El català a la xarxa és poc manipulable”, diu Sorolla. Aquest sociolingüista de la UB assegura que la llengua “és un element de fidelització a les xarxes socials i les empreses que hi treballen ho tenen molt clar”.

El domini ‘.cat’ celebra cinc anys

Dijous passat, va fer cinc anys que es va registrar la primera pàgina web amb el domini .cat. D’aquí a pocs dies, ja hi haurà 48.000 pàgines a internet amb aquest domini, segons anuncien els responsables de la Fundació puntCAT.A més, el domini ha crescut anualment per sobre del 15% de mitjana. No obstant això, l’últim any l’increment encara ha estat més significatiu, amb un 18%. Hi ha, doncs, camí per córrer.

La Fundació puntCAT destaca també que la presència del domini .cat ha ajudat en aquests anys a donar visibilitat a Catalunya, a fer que es conegui arreu del món i a explicar a les multinacionals que el català és també un mercat important.

De les piulades a la música

Després d’aconseguir que el català estigui disponible a Youtube, flog.cat demana la traducció d’Spotify

Twitter facilitarà les eines perquè els usuaris facin la traducció

20/02/11 15:00 – Barcelona – N.R

L’opció de Twitter en català tot just ha començat a prendre forma per la pressió dels internautes Foto: ANDREU PUIG.
El gegant Google ja ofereix ara la llengua catalana en la majoria dels seus productes
Xarxes socials, vídeos, blogs, fotografies…A poc a poc els internautes han anat aconseguint que el català formés part de totes les eines que arriben a les seves vides de la mà de grans multinacionals. Facebook, Tuenti, Fotolog i Youtube ja es poden fer servir en català, i Twitter acaba d’anunciar que també el facilitarà. Ara, el següent repte per als usuaris és Spotify, una aplicació per a la reproducció de música, que es va llançar al mercat l’octubre del 2008.

Daniel Olivares, administrador de flog.cat i impulsor del moviment per a la traducció al català de Youtube i Fotolog, explica que fa unes setmanes que han posat en marxa aquesta campanya “tant per poder traduir l’aplicació com per ampliar el catàleg de música en català”. Aconseguir-ho és, segons Olivares, “molt important per a la comoditat dels usuaris i per a la normalització de la llengua que fem servir”. Cada 15 dies envien les signatures aconseguides a l’empresa i intenten contactar directament amb els seus directius per polsar les seves intencions. De moment, ja tenen 760 adhesions.

De fet, fa només una setmana que s’ha anunciat que hi haurà Twitter en català. I de nou, serà possible gràcies als internautes, tant per la pressió que han fet per aconseguir-ho com per la mateixa execució de la traducció.

L’anunci del director executiu d’aquesta xarxa de microblòguing, Dick Costolo, va arribar després que per mitjà d’una ‘piulada’ el portal tecnològic Geeks.cat li preguntés, durant el Mobile World Congress celebrat a Barcelona, si pensaven traduir Twitter al català.

A més, en els darrers dies, una campanya impulsada per l’analista tecnològic, Albert Cuesta, havia recollit a la mateixa xarxa 3.000 signatures de suport per demanar la traducció.

Val a dir, però, que el juliol del 2008 ja van començar a gestar-se moviments per reclamar-ho. Després de veure que Facebook s’havia traduït al català, Anna Peña va obrir una pàgina en aquesta xarxa per demanar el mateix amb Twitter, que estava aterrant en aquells moments a Catalunya. Una causa que ja aleshores va aconseguir 696 adhesions. “Si el català és una llengua potent a la xarxa, és normal que les eines que més utilitzen els internautes es puguin fer servir en aquesta llengua”, argumenta Peña.

En vista de la pressió, la reacció de Twitter ha estat la mateixa que la d’altres empreses a la xarxa: facilitar als usuaris les eines necessàries perquè ells mateixos facin la traducció. Twitter –una empresa de 350 treballadors i uns 75 milions d’usuaris– només es pot utilitzar en set idiomes: anglès, francès, italià, alemany, castellà, japonès i coreà, lluny encara dels 67 que ofereix Facebook.

De la mateixa manera, fa tot just un mes que és possible disposar del català en el servidor de vídeos més popular d’Internet. En aquest cas, també ha estat necessària una campanya prèvia de recollida de firmes per aconseguir-ho. No obstant, a Youtube, de Google, ha estat la mateixa empresa la que ha ofert aquesta possibilitat a través del navegador. Google ja ofereix el català en la majoria dels productes com és el cas del cercador, del Gmail, el Google Maps, l’iGoogle i Google Ocean, així com el seu servei de traduccions en línia. Fites que, segons Peña, esdevenen “un pas més per a la normalització de la nostra llengua”.

Enllaç i enllaç

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui « Xarxes socials i llengües.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja