Skip to content

El Gobierno alcanza un principio de acuerdo con CHA para los presupuestos de 2011 – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

YouTube – Ya Babé la barraca 18.12.2010.2 (Radio Matarranya).

LLETRES

José Manuel Blecua defensa el català

A favor de la immersió lingüística

El director de la Real Academia Española afirma que la “identitat del parlant amb la llengua és el que el fa sentir unit al món” i, per tant, cal protegir el català

“El català ha de sobreviure”, assegurava José Manuel Blecua, actual catedràtic emèrit del departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona. “No es tracta de viure [el català] sinó de sobreviure i la immersió lingüística és de les poques coses que li permeten fer-ho”. Blecua pensa que el model d’immersió lingüística de les escoles que aplica el sistema educatiu a Catalunya és necessari. “A banda de la potència del castellà, la immigració ha portat més de vint llengües a les escoles catalanes, i hi ha localitats on els immigrants superen la població catalana”, recorda Blecua.

El filòleg, nascut a Saragossa, va estudiar a Madrid, i es va traslladar a Barcelona després, seguint les passes del seu pare. Ha estat respresentant de la llengua espanyola a la Universitat Autònoma des de l’any 1968. “En aquests anys he pogut comprovar que el català i l’espanyol conviuen sense dificultat a Catalunya.” Però amb això no n’hi ha prou. “Desgraciadament, quan passegem pels carrers veiem un diari en català i desenes en castellà”, comenta Blecua. “Per això és necessari protegir el català, sobretot a través de la normalització lingüística.” I s’ha referit, també, a la crisi de l’ensenyament: “és prioritari ensenyar a llegir, escriure i parlar.”

A favor de la immersió lingüística.

Concluye el pionero taller de empleo ecuestre del Matarraña.

Las obras de rehabilitación de las bodegas del Castillo de Maella comenzarán a mediados de enero.

Que lo cresol ens il·lumini

(Publicat avui 18 de desembre  a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel)

No queden gaires dies de l’any 2010, un any caracteritzat per la crisi econòmica i amb pocs símptomes o cap de sortir-ne endavant en aquest país nostre. Una crisi que ha deixat sense feina gairebé tres milions de persones, amb lo qual hem superat els quatre milions i mig d’aturats, equivalents al 20 per cent de la població activa, tot i que no hauríem d’oblidar que al 1994 vam arribar al 25 per cent i entre el 2003 i 2007 ens vam moure al voltant del 8,5). Hem pagat molt car l’irracional creixement del sector immobiliari —la gran bombolla— al llarg de tants i tants anys, lloat per la majoria de la societat i acceptat sense discussió com a base important del creixement d’Espanya. Possiblement, dels tres milions d’increment d’aturats, la meitat provenen del sector de la construcció, empreses auxiliars d’aquesta i industries de la llar. Si durant els últims quinze anys haguéssim dedicat a altres sectors industrials, una gran part de l’activitat, diners i desenvolupament del sector de la construcció, segurament les taxes d’atur d’Espanya serien ara semblants a la mitjana de la Unió Europea i EEUU.  Però això és història. A més de la crisi general europea i de gran part dels països occidentals desenvolupats, a Espanya ens toca donar feina a un milió i mig més de persones, una tasca no gens fàcil. La ciutadania demana als governs mesures per sortir de la crisi i crear llocs de treball com si tinguessin la vareta màgica. Per no tenir, no hi tenen ni el poder, ni la possibilitat de fer-ho. Prou feina tenen d’obeir el que diuen els “mercats” si no volen que els seus països es quedin colapsats: hi ha que reformar i flexibilitzar el mercat laboral, hi ha que reformar les pensions i hi ha que reduir la despesa pública, per augmentar la confiança dels invisibles i poderosos “mercats”. Mesures que, a llarg termini no sé que produiran, però que a curt termini es tradueixen inexorablement en més atur. Mentrestant, l’estat del benestar es va afeblint, de la globalització se n’aprofiten uns pocs y els més culpables de la crisi se’n surten de franc, i a sobre, aconsellen  o ordenen a la resta del món. Que lo cresol ens il·lumini! Bones festes!

José Miguel Gràcia

Que lo cresol ens il·lumini « Lo finestró del Gràcia.

FRANCESC MAURI

Es l´home del temps de la TV3. Avui 13 de desembre, ha avingut a Calaceit i mos ha parlat fet una xarrada. Ens ha ensenyat  fotografies de llamps boira, trons, revolvíns, pluja,  vents… Ens ha informat que quan hi ha una tronada , no hem de ficar-nos davall d’un  arbre, anar en bicicleta o moto, perque és molt perillós,  Peró que sí ens podem ficar dins d’un cotxe.

A cada zona els fenòmens meteorològics es poden dir de diferent maneres per exemple la boira, es pot dir broma i també segallosa com a Fraga. També ha parlat dels vents: Cerç, tornado, garbí…

Tots natres podem informar  del temps enviant fotografies  a: meteo@tv3.cat. Finalment ens ha preguntat com se podie medir la velocitat  del vent (anemómetre), la quantitat d’aigua caiguda (pluviometre) i la temperatura (termometre)  també  ha dit que hi ha més provabilitats que ens caigue un llampec   que mos toco la loteria de nadal.

La predicció del temps per l’hivern d’enguany es:

Farà  fred i nevarà poc.

image

image

Sitio Web de C.R.A. MATARRANYA.

Nota de Prensa

jueves, 16/12/2010

Los jurados de los premios Guillem Nicolau, Miguel Labordeta y Arnal Cavero han propuesto como ganadores de la edición de 2010 a Mercedes Llop, Blas Muñoz y la obra  Filorchos d o zaguer curso en gabardiés , respectivamente.

Mercedes Llop Alfonso, con   Ressó en l obscuritat , ha obtenido el premio Guillem Nicolau que tiene como objetivo distinguir a una obra literaria escrita en cualquiera de las variantes del catalán hablado en Aragón, de autor aragonés o relacionada con Aragón.

El jurado ha considerado que la obra es merecedora del premio  por la cohesión de su estructura narrativa que permite dar a conocer una amplia gama de personajes y por el hecho de plasmar la energía humana como fuente de curación a través de la espiritualidad .

El jurado del premio Miguel Labordeta 2010, que tiene como objetivo distinguir una obra escrita en poesía y castellano, ha propuesto como ganador a Blas Muñoz Pizarro por su obra  La herida de los días . El galardón ha sido propuesto por  su gran dominio de la forma, sentido del ritmo y admirable elegancia léxica en un poemario altamente expresivo, y capaz de trascender la experiencia individual, convirtiéndola en un valor humano ecuménico y fundado en una serena meditación sobre el paso del tiempo .

Por último, la obra  Filorchos d o zaguer curso en gabardiés  ha sido propuesta como ganadora del premio Arnal Cavero 2010 que tiene como objetivo galardonar una obra de creación literaria en cualquiera de las variantes del aragonés.

El jurado ha valorado la obra  por su carácter novedoso, ameno y coral . Además, el jurado ha destacado los aspectos etnográficos y de cultura popular contenidos en el trabajo. La obra fue presentada con el lema  Espelunga d o litonero  y ha sido realizada por Rosa Arbués, Martín Bagüés, Pazeta Banzo, Pedro Borau, Lola Giménez, Luisa de Haro, José Antonio Mallada, José Fermín Ortas, Estefanía Ortas, Chuan Orús, Miguel posa, Estela Torralba, Olga Uruén y Francho Nagore, que ha actuado como coordinador.

Las tres propuestas deben ser aprobadas por el Consejo de Gobierno.

Gabinete de Comunicación

García Montes elude por dos veces la subasta de la Torre del Marqués de Monroyo.

CHA presenta a Iñaki Belanche como candidato a la alcaldía de Valderrobres.

Cuatro bajoaragoneses forman parte del primer Consejo Superior de las Lenguas

E-mail Imprimir PDF

Los 15 miembros trabajarán para resolver los retrasos con los que la Ley de Lenguas se aplica, por lo que  la primera tarea será proponer los integrantes de las academias del Aragonés y del Catalán.

El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón celebró el viernes su primera sesión, en la que se constituyó de forma oficial y eligió al fabarol José Bada como presidente provisional al ser el miembro de mayor edad de este órgano. Al mismo tiempo, se designó a la periodista de Hecho (Huesca) Marta Marín como secretaria por ser la componente más joven. Aunque la mayoría de sus integrantes son hablantes y estudiosos del aragonés, el órgano cuenta con cuatro personas vinculadas al Bajo Aragón Histórico, como son Alberto Moragrega (alcalde de Beceite), Ignacio Micolau (técnico de Cultura del Ayuntamiento de Alcañiz), María del Carme Alcover (mazaleonense y especialista en literatura catalana de la Franja) y el propio José Bada (fabarol y ex consejero de Cultura y Educación de la DGA).

La formalización de este organismo llega con mucha demora, puesto que según los plazos marcados por la Ley de Lenguas debía haberse compuesto a finales de abril. Por eso, Alberto Moragrega indicó que “se va a dar prioridad a salvar el retraso y consensuar los nombres de los académicos que formarán las academias del Catalán y del Aragonés”.

Asimismo, el Consejo ya cuenta con una agenda de trabajo para dotarse de un reglamento de funcionamiento acorde con sus competencias, que no son otras que establecer las líneas de actuación en el marco de la política lingüística. También propondrá la adopción de las medidas adecuadas para garantizar la protección de este tipo de patrimonio y el uso de las lenguas y modalidades propias de Aragón.

Para conseguirlo, Moragrega explicó que el Consejo “se reunirá unas 4 ó 5 veces al año de forma anual,  a lo que se podrá sumar alguna otra sesión extraordinaria. Pero lo normal será trabajar en comisiones”.

La primera sesión ordinaria está prevista para principios de año, y entre sus puntos consta la elección de un presidente definitivo, que sea la cabeza visible del Consejo y su máximo representante.  Del mismo modo, este órgano se rodeará de especialistas en la materia para definir las zonas de tradicional utilización de las lenguas propias, a las que afectarán más directamente las medidas adoptadas en el marco de la ley. “En algunos casos, esas zonas están claras -apunta Moragrega-. Pero en otras áreas hace falta la visión de los expertos para alcanzar el consenso”.
El acto de constitución estuvo presidido por la consejera de Educación, Cultura y Deporte, María Victoria Broto. En su opinión, la puesta en marcha del Consejo Superior de las Lenguas “es algo muy importante, porque es reconocer los derechos de los hablantes de aragonés y catalán”. Yendo más allá, según apuntan desde su departamento, era vital poner el Consejo en funcionamiento, ya que el desarrollo de la Ley se encontraba totalmente bloqueado al ser este órgano el encargado de proponer a los miembros de las academias del aragonés y del catalán, y de marcar al Gobierno el camino a seguir.

De hecho, y según el primer presidente del Consejo, José Bada, “es un órgano que tiene que trazar las grandes líneas de la política lingüística, y del fomento de estas lenguas. Y sobre todo, establecer el espíritu que tiene que ser el consenso básico, porque las lenguas están para entenderse, y no para pelearse”.

Miembros bajoaragoneses
El Consejo Superior de Lenguas de Aragón está formado por 15 miembros designados a propuesta de las Cortes de Aragón, del Gobierno de Aragón y de la Universidad de Zaragoza. Se trata de filólogos juristas, sociólogos y destacadas personalidades de las letras, la enseñanza, la investigación lingüística y de los ámbitos social o cultural de la comunidad aragonesa.

Alberto Moragrega es alcalde de Beceite, guía cultural y empresario turístico del Matarraña. Asimismo, es fundador de la empresa Senda y experto en educación e interpretación ambiental de los Puertos de Beceite.

José Ignacio Micolau es licenciado en Historia por la Universidad de Barcelona. Desde el año 1981 es responsable del archivo, biblioteca y área de Cultura del Ayuntamiento de Alcañiz. Ha publicado numerosos artículos de divulgación histórica sobre  la capital de la Tierra Baja y el resto de la comarca. Asimismo, ha sido presidente del Centro de Estudios Bajoaragoneses, miembro de la Associació Cultural del Matarranya, y subdirector del Instituto de Estudios Humanísticos.

Por su parte, María del Carme Alcover, natural de Mazaleón, es licenciada en Filología Románica por la Universidad de Zaragoza. Ejerce la docencia en Fraga, y en la Facultad de Ciencias de la Educación de Zaragoza. Actualmente investiga la literatura catalana de la Franja, especialmente la del autor mequinenzano Jesús Moncada. Del mismo modo, trabaja en la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón como técnica asesora en lenguas propias aragonesas.

Por último, el propio presidente, José Bada, es doctor en Teología por la Universidad de Múnich y licenciado en Filosofía por la Universidad de Valencia.  Ejerció la docencia en la Universidad de Deusto. Siendo consejero de Cultura y Educación en el primer Gobierno de la Diputación General de Aragón (1983-1987) promovió la enseñanza del catalán y las modalidades propias de Aragón.

Cuatro bajoaragoneses forman parte del primer Consejo Superior de las Lenguas.

O patrimonio que lis bufa la pocha: l’aragonés

Jueves, diciembre 9, 2010 17:49

Publicado en la categoría de l’aragonés, purnas
votar


Como cada anyo a Unesco ha quitau t’a carrera o suyo Atlas d’as luengas en periglo de disparixer. L’aragones contina en o segundo trango enta a suya muerte como luenga de comunicacion. Ista categoria se diz “definitely endangered” y la cualifica, dentre atras cosas, que os ninos no aprenden ya l’aragones como luenga de mai. No ye de raso cierto, porque si bi ha bells ninons que charran de cutiano l’aragones, pero de feito no ye una situgacion estendillada.

Pero no escribo iste post ta charrar d’a situgacion de l’aragones, que ya sabemos cuala ye, y que ya analice fa un anyo, mirando, punto por punto, cuals son os criterios d’a Unesco ta calificar as luengas y fer-los veyibles en o caso de l’aragones.

Escribo iste post ta fer una huellada a la situgacion d’o patrimonio cultural d’Aragon. A Unesco diz que una d’as luengas istoricas y propias d’Aragon contina en a muga d’a muerte y a television publica, ni os prencipals meyos de comunicacion, han dito ni brenca ni meya. Garra manifestacion s’ha convocau por os que son tan alticamaus por o patrimonio cultural aragones que ye en Catalunya. Garra diputau d’as Cortes ha dito cosa sobre ixe feito grau que mete a l’aragones una mica mas aman de morir mientres a lei que ha de desenvolicar a suya amostranza y emplego ye aprebada pero cuasi aturada.

Bi ha patrimonios culturals y patrimonios culturals ta os politicos d’o pais. Y ye esclatero que o patrimonio cultural d’a luenga, de l’aragones, lis bufa la pocha. Dimpues vendran con glarimas a dicir que l’arte aragones s’amorta, que os biens que tienen atros no mos lis tornan, que Goya, y la jota y Buñuel son o nuestro patrimonio. Y no digo que no, pero no me creyere cosa, nunca mas, d’o que me digan ells.

Visto en: http://www.purnas.com/2010/12/09/o-patrimonio-que-lis-bufa-la-pocha-laragones/#ixzz18C2HhF5R

O patrimonio que lis bufa la pocha: l’aragonés | Purnas en o zierzo.

Al invierno buena cara!!

1 diciembre 2010

Quién dijo frío……..??

Aquí está magofermin dando guerra de nuevo, nosotros no hibernamos, todo lo contrario, con el frío nos activamos.

….y que mejor manera de empezar esta fría estación que con un concierto de tres grupos del colectivo magofermin en el Matarraña. Ya babé, Temps al Temps y Déchusban nos ofrecerán su caluroso directo en La Barraca, la sala del Bajo Aragón por excelencia, el próximo sábado 18 de Diciembre, a partir de las 23:30.

Habrá calor, muuuucho calor, y discos, muuuuchos discosssss, al menos uno de los cuales te podrás llevar a casa de regalo con el donativo de la puerta (5 €).

Allí os esperamos!!

Al invierno buena cara!! | cultura libre | magofermin.

DEMANEN LA DIMISSIÓ D’ALCALDES PER MENTIDES

Darrerament el Bloc de La Terreta Decideix publicava un article aparegut al diari La Mañana on s’explicava els diferents moviments que en el darrer any havien aparegut a La Terreta que reclamaven la segregació de Tremp i les respostes que l’Administració lis havia donat. Aquest article que també mostrava que La Terreta, com Areny és un territori proper a la MAT. Aquest post va motivar quasi una trentena de comentaris , anòmins quasi tots, especialment pel fet de que s’obria la possibilitat de constituir-se com a EMD del Pont de Suert i deixar el Pallars Jussà per l’Alta Ribagorça.
Posteriorment, davant aquell allau de comentaris es van publicar els informes tècnics del Departament de Governació i Administracións Públiques de la Generalitat de Catalunya: el primer, enviat per l’Alcalde de Tremp al juliol de 2010 negava la creació del nou Ajuntament de La Terreta i es deia que, com a molt podien aspirar a ser una EMD de Tremp. Un altra carta, del mateix Departament, de novembre de 2010, proposava passar a ser una EMD del Pont de Suert.
Davant aquests fets hi ha hagut diversos comentaris anònims referent a l’actitud de l’Alcalde de Tremp, en Victor Orrit:
1.
“Llegin auqestes dues respostas de governació ens podem preguntar com pot ser que no diguin el mateix o que una amagui informació. perque el senyor Victor Orrit ens amaga tota l´informació?Com potser que omitis la part de que podiem ser emd d´un altre municípi?La resposta ha aquestes preguntes no potser unaltra que demostra la seva prepotencia,apliques la censura mes antidemocratica que existeix.Desde la terreta ens queda el consol de que el prope mes de maig aquest senyor perdi les eleccions municipals,com a perdut ara la seva subdelegació del gobern al alt pirineu i aran”
2.
“Perque ens menteix l´alcalde Orrit amb la resposta de gobernació?Com pot imbulocra un particula amb les seves mentides?Per tot aixó demanem la dimissiò dún senyor que no dupta a enganyarnos per ha consegui el seu objectiu,que no ès un altre que esfonça la terreta com ya demostra amb les seves actuación”

Aquest fet, també rebotava als alcaldes d’Areny i Benavarri del PSOE-Aragón i el comportament dels alcaldes socialistes ribagorçans davant REESA i la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona, tal com es va poder comprovar a la reunió que es va fer a finals d’octubre de 2009 a Areny de Noguera i es va acusar a l’alcalde, Miguel Gracia, i a l’alcalde de Benavarri , Alfredo Sancho, de van mentir i amagar informació en les qüestions referents al projecte de la línia d’alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur i de la Autopista Elèctrica Montsó-Isona.

Al Bloc de la Terreta, es poden llegir els següents comentaris sobre aquests alcaldes:
1

“No és el primer cop que menteix i calla…també van mentir els seus amics de partit com són els alcaldes d’Areny i Benavarri amb les línies d’alta tensió i molt alta tensió Foradada del Toscar-Pobla i Montsó-Isona i cap persona del PSC ni del PSOE ha dit res.Serà que els del seu partit estàn acostumats a les mentides a canvi de les poltrones. I ara, també menteix amb les cartes de la Generalitat…Si tinguès una mica de moral ja hauria dimitit, però com en aquest país es menteix i no pasa res i la moralitat en política està sota mínims aquests alcaldes que es diuen socialistes no dimitiràn mai,a no ser que els treguin per les eleccions”.
2.
“DIMISSIÓ.
I què amaga Orrit i Miguel Gracia,i Alfredo Sancho amb REESA?També van mentir amb les línies d’alta tensió i encara continuen dien que no les volen, però ells no van a les reunions de la Plataforma, ells van amb el PP a negociar amb REESA i a amagar la informació a la ciutadania. Qué és el que amaguen? Com que no dimitiràn, a veure si tots aquests mentiders compulsius se’n van el proper mes de maig”.
Alguns encara recordem això del que parlen els anònims…
l’Ajuntament d’Areny de Noguera i el seu alcalde va amagar informació i les al·legacions al projecte de REESA a la gent de la Plataforma, tal com és va poder comprovar a la reunió d’octubre de 2009
Els comentaris s’obliden que l’Ajuntament d’Areny i la resta d’ajuntaments socialistes de la zona no sols desinformen o amaguen informació sobre el tema de la MAT, com a mínim, en un altre tema molt important segueixen els mateixos mòdels que es critiquen: l’autovia A-14 Lleida-França s’està licitant i que a la zona d’Areny de Noguera passarà a tocar pel poliesportiu, el polígon, molt a prop de les icnites i el cas urbà.
Es veritat que a El Pont de Montanyana sols hi haurà un mal accès? Es veritat que la futura àrea de descans es situarà entre El Pont de Montanyana i Areny de Noguera, afavorint un nou centre però perjudicant als comerciants i empresaris tant d’Areny de Noguera com del Pont de Montanyana?.
De les al·legacions presentades per l’Ajuntament o del debat entre la gent del poble no es sap absolutament RES.
N’hi ha més propostes i projectes que beneficien o perjudiquen els interessos i el futur de la gent d’ARENY que són amagats pel PSOE d’Areny i el seu Alcalde?. Aquest és un partit demcràtic o no?.

ARENY DE NOGUERA: DEMANEN LA DIMISSIÓ D’ALCALDES PER MENTIDES.

YouTube – CHA critica en Valderrobres el recorte presupuestario para 2011 en agricultura y alimentación.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja