La Franja

7ª Trobada d’autors ebrencs al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

El dia 5 d’agost va tenir lloc la trobada anyal d’autors ebrencs a Vall-de-roures i a Arnes, organitzada per la Llibreria Serret, la Associació Cultural del Matarranya amb la col·laboració de Guies del Port, Comarca del Matarranya, TurisPad i Taller d’Artesania Casa Pallarés. Aquest any va tenir una dedicació molt especial a Jesús Moncada. A les 9 del matí començaren el actes amb una llarga gimcana de creació literària a “Els fortins de Cabrera” a Beseit, acabant amb una relaxada visita a l’antiga Fàbrica Noguera per gaudir d’una exposició del col·lectiu d’artistes Arraïls.

A les 12, el grup va anar creixent a la Llibreria Serret on els autors signaren i compraren llibres, i petaren la xarradeta amical i literària.

Després del dinar al restaurant Fuente del Miro, animat per els I-pad distribuïts per les taules, va començar la llarga sobretaula. La introducció i salutacions d’Octavi Serret, Josep Maria Baró, president d’ASCUMA, i Jordi Cabré, director general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, van obrir la asessió. Tot seguit, José Miguel Gràcia va presentar Licantropia de Carles Terès, premi Guillem Nicolau del 2011, amb una acurada intervenció de l’autor. Després, Hèctor Moret presentà Ressó en l’obscuritat de Merxe Llop, premi Guillem Nicolau 2010 i intervingué també l’autora.

A la taula rodona sobre Jesús Moncada, conduïda per Pepa Nogués, intervingueren persones ben coneixedores de l’obra de l’escriptor mequinensà: Hèctor Moret, escriptor i poeta, Antón Castro, periodista i escriptor, Chusé Aragüés, editor, Lourdes Ibarz, representant de l’Espai Jesús Moncada del Museu de Mequinença, i Rosa Maria Moncada, germana de l’escriptor, amb una intervenció entranyable sobre la família i el seu germà.

Més enllà de les 20 hores la trobada va continuar a la Casa Pallarès d’Arnes segons el programa previst.

                                                                                                    José Miguel Gràcia   

Un poble de la Franja trampeja la sequera amb ajuda catalana.

A la frontera entre l’Aragó i Catalunya, dos pobles de 500 habitants fa mesos que miren al cel esperant que arribi la pluja. “Des del 20 de novembre que no plou amb ganes”, explica Xavier Pallarès, alcalde d’Arnes (Terra Alta), a la banda catalana. “Feia molts anys que no es veia una sequera com aquesta”, afegeix Fernando Camps, alcalde de Cretes (Matarranya), al cantó aragonès. Estan a només sis quilòmetres de distància i tots dos capten l’aigua del riu Algars, però als uns els en sobra i els altres s’estan plantejant restringir-ne el consum.

Per mirar d’evitar aquest extrem, ja fa dies que Camps, del Partit Popular, va decidir demanar a Pallarès, de Convergència i Unió, que Arnes permeti que Cretes agafi aigua de la seva canonada. “És aigua sobrant, que se’n va al barranc i no utilitza ningú”, puntualitza Camps, que detalla que l’obra és senzilla perquè la canonada és a només 20 metres de la captació de Cretes. El pacte entre els dos municipis es va signar dilluns i les obres van començar ahir a la tarda i estava previst que acabessin ahir mateix.

Jaume Sureda se impone en la Vuelta Ciclista bajoaragonesa.

Dalí encandila a Valderrobres con sus grabados.

Protestas por la pérdida de dos maestros en el CRA Algars.

Emma Zafón

Los alumnos de Beceite perderán un maestro, al igual que sus compañeros de Cretas

La comunidad educativa del CRA Algars ha manifestado su rechazo a la supresión de dos plazas de maestros en los centros de Beceite y Cretas. El aumento del número de alumnos por docentes, o ratio, ha motivado que los recortes presupuestarios acaben afectando al medio rural. De momento, serán dos los profesores que no impartirán clase este año en el CRA ya que para contar con cuatro maestros como hasta ahora es necesario disponer de más de 49 alumnos.

En lo que respecta a Beceite y Cretas, ninguno de los dos centros cumple las exigencias ya que el primero tiene 42 niños y el segundo, 48. Hasta ahora, todos estos alumnos divididos por ciclos tenían un maestro para cada etapa. Ambos CRAs tenían un maestro de infantil (de 3 a 5 años), otro para el primer ciclo de primaria (1º y 2º), otro para el segundo (3º y 4º) y un último para el tercero (5º y 6º). En el curso que empezará a principios de septiembre, uno de las cuatro etapas educativas deberá ser cubierta por los tres profesores que tendrá el CRA, aunque todavía no se conoce cómo será la división de la enseñanza.

La iniciativa denuncia que el número de alumnos durante el curso académico 2012-2013 aumentará, de manera que se esperan que haya clases con más de 18 alumnos. Según el manifiesto del AMPA del CRA, «no estamos pidiendo que mantengan los programas educativos ni ordenadores para cada uno de nuestros hijos, sino que reclamamos un derecho: un profesor por cada 10 alumnos, difra que salió de la boca del inspector de Educación de la zona». Además, la asociación de padres y madres critica que, con estas medidas, las escuelas podrían convertirse en «meros espacios de almacenamiento de niños».

Al respecto, el alcalde de Beceite y padre de dos alumnas del CRA, Alberto Moragrega, ha explicado que el recorte educativo se ha hecho público muy tarde y ningún municipio ha tenido margen de maniobra. «Si lo hubiéramos sabido antes, podíamos haber intentado atraer a gente con niños para superar el ratio de 49 alumnos, como se ha hecho en otros pueblos para que no cierren las escuelas», ha reconocido.

En el caso de Beceite hacen falta siete alumnos para poder conservar la plaza del cuarto profesor que será suprimida con toda seguridad. Cretas necesitaría solo un niño. Por su parte, los otros dos centros que forman parte del CRA Algars, Arens de Lledó y Lledó, conservarán el único maestro que tienen para todos los niños de los municipios.

Sensibilidad respecto al medio rural
Los centros educativos son igual de sensibles que otros servicios del medio rural que sufrirán los recortes. Sin embargo, la población que reside en pequeños municipios como los de la comarca del Matarraña teme que la calidad educativa de los colegios se vea afectada por las reducciones presupuestarias.

En general, las prestaciones a las que tiene acceso el alumnado del medio rural son menores que aquellos que estudian en las zonas urbanas. Si a ello se añade que el número de maestros ahora se verá reducido, el problema se agudiza. Así y durante años, los alumnos de diferentes niveles han compartido maestro, cosa que no sucede en los colegios del medio urbano.

«Quienes vivimos aquí conocemos nuestra realidad: sabemos que hay servicios que a los pueblos no nos llegan, pagamos impuestos como en las ciudades pero no contamos con las mismas prestaciones. Pero es un derecho que marca la Constitución, según la cual todos tenemos derecho a una educación pública», concluye el manifiesto.

A pesar del esfuerzo que lleva a cabo el AMPA, la Consejería ya ha establecido el ratio para el próximo curso, que se saldará con los dos maestros menos del CRA Algars.

Calaceit aprova mocions per la vigent Llei de Llengües i la unitat de la Llengua Catalana | Comarques Nord.

En el seu últim ple municipal, l’Ajuntament de Calaceit també dos mocions referents a la llengua i la situació que pateix en el territori. D’una banda, es va donar el vistiplau (amb els vots a favor dels quatre regidors del PSOE i el regidor d’Entesa per Calaceit, i l’abstenció dels quatre edils del PP) a la mateixa moció que una setmana abans va presentar el grup socialista i que també va tirar endavant en el Consell Comarcal.

A la vegada, a Calaceit també es va aprovar (amb els mateixos vots) una altra moció presentada per Entesa per Calaceit en la qual es demanava al consistori que defensés la unitat de la llengua catalana i “rebutgés altres denominacions”. En aquest cas, s’ha d’assenyalar que Josep Maria Salsench, alcalde popular del municipi va defensar després del ple que “ens hem abstingut perquè és evident que a Calaceit els veïns parlen català a totes hores i cada dia”.

La presentació d’aquestes mocions i la defensa de la llengua catalana al Matarranya i en altres punts de la Franja d’Aragó (com la Llitera, municipis de la Ribagorça, Mequinensa i alguns punts del Baix Matarranya) coincideix en el temps en la llum verda que ha donat el Consell de Govern aragonès al projecte de la nova llei de d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i que discrimina i rebutja el català. Per tant, Saragossa no vol escoltar les queixes que han aparegut en la franja oriental d’Aragó.

V Jornada de lectura pública a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia.

Ramon Mur i l’Associació Cultural Amigos del Mezquin de Bellmunt han organitzat una lectura del llibre Pasqual Andreu, Lo Florit (Lo Floro en vers) de José Miguel Gràcia al pati de la Casa Membrado de Bellmunt, el dia 15 d’agost, a les 10 del matí. Invitem a tots aquells que vulguin venir a llegir algun poema del llibre. Seria interessant i bonic que llegiren els poemes persones de la pròpia vila d’on són les contalles. També és una bona ocasió per conèixer l’arxiu i les habitacions on va viure Juan Pío Membrado. L’acte començarà amb la lectura del “Manifiesto para la fundación de la sociedad Fomento del Bajo Aragón” de Juan Pío Membrado, celebrant el seu centenari.

Foto d’arxiu

El Baix Aragó-Casp també tirà endavant una moció en defensa del català amb l’abstenció de consellers del PP | Comarques Nord.

La comarca del Baix Aragó-Casp, que integra els municipis catalanoparlants de la zona baixa del riu Matarranya (Maella, Favara, Nonasp i Faió) van aprovar la nit de dimarts una moció en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó que reconeix la parla de tots els pobles de la Franja com a ‘català’. Aquesta moció es va aprovar en l’últim ple comarcal, que va durar quatre hores i ha estat un dels més llargs de la seua història.

La moció va ser presentada pel grup comarcal de CHA, i que va tirar endavant gràcies als 11 vots a favor del PSOE (9) i CHA (2). Per la seua banda, els 3 consellers del PAR es van abstindre a la votació, mentre que els 3 de CPC (Compromiso por Caspe) van votar contra la moció. La votació del consellers del PP va estar dividida, ja que alguns d’ells van votar en contra però altres es van abstindre. Aquestes abstencions van permetre tirar endavant la moció presentada per Chunta.

En el seu contingut, la moció destacava que l’avantprojecte de la futura Llei de Llengües “ha generat múltiples reaccions com les diferents iniciatives davant del Parlament Europeu, la revisió del tercer informe de monitorització de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, les manifestacions de diversos col·lectius, associacions culturals i plataformes de parlants de les llengües minoritàries d’Aragó i el pronunciament del Consell Escolar, la Universitat i el Consell Superior de Llengües contra la modificació”.

Per això, amb la moció es demana que Aragó compleixi tota la normativa europea, estatal i autonòmica vigent per protegir i emparar als parlants de l’aragonès i el català, així com també des de Chunta s’ha demanat la compareixença del Ministre de Cultura en el Congrés dels Diputats perquè expliqui l’incompliment a l’Aragó del tractat internacional que garanteix la protecció i promoció de l’aragonès i el català a l’Aragó.

Amb aquesta moció, són diverses les Comarques i ajuntaments dels pobles de la Franja que s’han posicionat en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó i contra la nova que vol negar l’existència del català a l’Aragó. Municipis com Mequinensa, Calaceit i de municipis de la Ribagorça ja han bloquejat la denominació de la parla del poble com català. Per la seua banda, els consells comarcals del Matarranya, la Llitera (i ara Baix Aragó-Casp) s’han pronunciat sobre la mateixa situació.

Diulls 6 d’agost

16,30 a 20,30 h Taller de manualitats: Arbret ambientador. A l’Ajuntament.

Dimarts 7 d’agost

17 h Taller infantil: Experiments de

meteorologia. A les piscines

19,30 h Xerrada: Com saber quin temps farà.

A càrrec de Jordi Mazon, professor de la UPC. A l’Ajuntament

LES ACTIVITATS SÓN GRATUÏTES

Més informació i inscripcions (per al taller de l’arbret):

A l’ajuntament de Ràfels

A Guies del Port, tel 676308021, info (arrova ) guiesdelport.com

La Mañana – Europa censura a Rajoy y Rudi por el tratamiento del catalán en la Franja.

La falta de cumplimiento del Estado español, y concretamente de Aragón, con los compromisos contraídos en la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias de 1992, a la que está adherido, ha motivado el envío de una carta de varios eurodiputados (y del Integrupo asignado) al presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, y a su homóloga en la DGA, Luisa Fernanda Rudi. En ella, se incluye una seria reprimenda por la denominación del catalán que se habla en la zona oriental de Aragón como “aragonés oriental”, en algo que califican de “error científico de graves consecuencias jurídicas y de política lingüística”.

La misiva es consecuencia directa de las gestiones llevadas a cabo desde Chunta Aragonesista (partido nacionalista de la comunidad vecina), que inició en marzo una serie de gestiones ante el Parlamento Europeo para denunciar el incumplimiento de la Ley de Lenguas aprobada por el propio gobierno de Aragón en 2009, tras varias recomendaciones en este sentido desde la propia Unión.
Así, se recuerda tanto a Rajoy como a Rudi, que el artículo 7 de la mencionada Carta, aplicable en la Comunidad de Aragón, compromete a eliminar “toda restricción o preferencia injustificadas” sobre las lenguas minoritarias” y le insta a adoptar “medidas especiales en favor” de las mismas, ya que no constituirían “un acto de discriminación”. Asimismo, recuerda el fomento de “la compresión y tolerancia” a estas lenguas con instrumentos como “los objetivos de la educación”. Sin embargo, subraya que la Ley, cuyo proyecto de reforma aprobó el pasado martes en Consejo de Gobierno la DGA, “no está siendo cumplida”, a pesar de que el aragonés es una de las lenguas del planeta “en peligro de extinción” según la UNESCO.
“Error científico”
Además, la carta califica de “error científico de graves consecuencias jurídicas y de política lingüística” la denominación del catalán como “lengua aragonesa de la área oriental de Aragón, negando implícitamente que sea la misma lengua que el catalán y, de ese modo, dificultando su desarrollo social” en ese proyecto de reforma. Pero también la del propio aragonés como “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”.
En este sentido, el presidente de CHA, José Luis Soro subrayó además la creación de una sola academia para ambas lenguas, lo que calificó como “una auténtica barbaridad” a la hora de normalizar el uso de ambas. Desde esta formación mantuvieron el pasado día 24 una reunión con el presidente del Intergrupo por la defensa de las lenguas minoritarias del Parlamento Europeo, que se encarga de velar por el cumplimiento de este acuerdo internacional. La misiva, con fecha de 2 de julio, está firmada por los dos vicepresidentes de este organismo -François Alfonsi y Csaba Tabajdi- así como por varios europarlamentarios, muchos de ellos españoles y catalanes. Concretamente, firman los socialistas Raimon Obiols, Nuria Badia i Cuchet, Inés Ayala y Teresa Riera; Ramon Tremosa i Balcells de CiU; Izaskun Bilbao del PNV; Raül Romeva de La Izquierda y Ana Miranda de Los Verdes. Pero también un miembro del PP europeo, Edit Bauer.

Com parlaven els nostres avantpassats « Lo finestró del Gràcia.

Conferència a la Freixneda sobre el tema “Com parlaven els nostres avantpassats. Una aproximació lingüística a través dels nostres documents”, a càrrec de Maria Teresa Moret Oliver, de la Universitat de Saragossa, Àrea de Filologia Catalana, el dia 10 d’agost, a les 19,30 hores.

Veure a: Ajuntament de la Freixneda

Photo by carlesbarrull • Instagram.

Photo by carlesbarrull • Instagram.

Fotos del mur.