Skip to content

Diya entrenacional d’a luenga materna

Lunes, febrero 21, 2011 12:43

Publicado en la categoría de l’aragonés, purnas
votar


A UNESCO cilebra cada anyo en ista data o Diya entrenacional d’a luenga materna ta promover l’emplego de totas as luengas d’o mundo. Vivimos en un pais que tien a suerte (disgracia ta bells “aragoneses”) de tener tres luengas que a chent tien como maternas; L’aragones, o catalan y o castellan. Una vegada mas a Conselleria de Cultura d’o Gobierno d’Aragon xublida ista data y no tien garra convocatoria ta remerar a riqueza linguistica d’o pais.

Una vegada mas estara a sociedat civil ha que be de alzar o patrimonio aragones. Cal en iste diya remerar a dificil situgacion d’una luenga milenaria como l’aragones, os problemas ta o catalan en as zonas catalanofablantz, o disprecio sistematico contra tot lo que no siga o castellan en os meyos de comunicacion, metendo a manera de comunicar-se de 70.000 aragoneses en o territorio d’o folklore y no pas d’a cultura. Aprebar leis de menimos que amas no se cumplen en os plazos que cal no sirve ta cosa si no s’alzan os dreitos d’os fablantz, si no se dinnifica a cultura y as luengas en que han escrito Fernandez d’Heredia, Anchel Conte, Moncada u Lombarte, dentre atros muitos. As luengas en que cantan en a Val d’Echo, os Mallacan, os Draps, os Prau. As luengas en que charran cutiano dende a Val d’Anso dica Benas, dende a Ribagorza dica o Matarranya.

As luengas aragonesas son patrimonio d’o pais, pero antimas son feitos vivos, cada vegada mas amortatos, en que viven diya zaga diya milentas d’aragoneses. Cal esfender-las, cal alzar-las con leis y recursos, pero, sobre tot, cal aimar-las y charrar-las.

Visto en: http://www.purnas.com/2011/02/21/diya-entrenacional-da-luenga-materna/#ixzz1EarM6ekY

Diya entrenacional d’a luenga materna | Purnas en o zierzo.

Un número de juny de 1935 de L’Acció, publicació terrassenca, subratlla els èxits dels Katalan’s Jazz Orkestrina, que defineix com una proposta «cada dia més puixant i acreditada». En el més pur estil dixieland, els Katalan’s Jazz amenitzaven balls populars. El més interessant és que el conjunt estava format per fragatins, les famílies dels quals s’havien establert, per raons econòmiques, a Terrassa els anys 20. Això explica que duguessin la música a les venes. Els ritmes arribats anys abans de Nord-amèrica els van marcar profundament. I es que aleshores la ciutat vallesana ja es perfilava com una futura capital del jazz. No és casualitat que el grup de Fraga es reconegués amb el nom de Katalan’s Jazz. I és que equiparar allò català amb el jazz infonia prestigi.

Ben mirat, les empreses, els clubs, les iniciatives…, amb una certa ambició, no dubten a presentar-se en societat amb una denominació simpàtica, moderna, seductora. No és més que una estratègia per a potenciar la seva imatge i el savoir faire. Això és el que feren aquells músics fragatins en el moment de batejar-se artísticament. A més, dir-se «katalan’s» no se’ls feia estrany atès que la identitat lingüística d’un fragatí i d’un terrassenc és exactament la mateixa (igual que la d’un madrileny i d’un sevillà o la d’un vienès i d’un berlinès). De fet, Manuel Royes, el que va ser alcalde de Terrassa (1979-2002), mai es va haver d’integrar lingüísticament quan els familiars hi van emigrar des de Fraga. Fàcilment es va convertir en un «mala raça», malnom local, perquè com aquell qui diu no s’havia mogut de casa. En paral·lel, tant Royes com els Katalan’s Jazz encarnen la figura del fragatí de la diàspora que triomfa partint de zero

L’origen del jazz, ubicat entre els camps de cotó i el Mississipí, també és el triomf dels sense veu: un esclat de creativitat fruit del dolor que exterioritzaven els esclaus de les plantacions del sud d’Estats Units. Els cants que entonaven els afroamericans mentre treballaven tenien un compàs rítmic que quedava acompanyat amb el so de les eines. Amb l’abolició de l’esclavitud, els lliberts que s’integraren al mercat laboral van poder adquirir instruments de percussió i, sobretot, banjos, amb els quals va començar l’etapa del jazz instrumental

Un poble sense veu també és aquell que no té els mínims lingüístics reconeguts en el propi territori. És el cas de la Franja de Ponent, on la llengua autòctona, el català, no coincideix amb l’oficial. I, per tant, en matèria lingüística  els parlants són tractats injustament. Tret d’alguna excepció, tant les institucions de govern locals com les aragoneses continuen instal·lades en el monolingüisme castellà. I malgrat el seu caràcter democràtic, no combaten l’esmentada discriminació lingüística. Ans al contrari, proven de camuflar la desigualtat donant a entendre que hi ha llengües més importants que d’altres. El psicòleg Ferran Suay sosté que l’únic avantatge de tot això: «és que ens pot ajudar a traure’ns la bena dels ulls i acceptar d’una vegada que no tenim un estat de dret. O que el que tenim (i paguem) no és nostre» (El Punt, 21-11-10).

A fi i efecte de qüestionar aquest colonialisme lingüístic, presentat com una obvietat, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) promou el dissabte 12 de març, a Fraga (Palau Montcada, St. Josep de Calassanç 12), la segona edició de la jornada sobre Llengua i emoció, amb la participació de l’historiador Jordi Bilbeny, la lingüista Rosa Calafat i el filòsof Josep Maria Terricabras.

El millor jazz és aquell que flueix d’una bona improvisació. Allò que enrampa, tant dels músics com de la lluita per una causa, és aquest talent desbordant fruit de l’experimentació, la recerca, el deler.

Quim Gibert, psicòleg i coautor d’Elogi de la transgressió.

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui 20 febrer 20UTC 2011

Posted by xarxes in internet, sociolingüística, sociologia.
trackback , edit post

Fa alguns dies que vam tenir una conversa telefònica amb l’Avui. N’han tret un article, amb intervencions també de F. Xavier Vila i Moreno:

Els internautes impregnen el català a la xarxa malgrat l’Estat

Diferents estudis evidencien que la gran difusió de la llengua a internet es deu a l’activisme dels usuaris

El nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès

20/02/11 15:00 – Barcelona – Natàlia Ríos

La Queta ha estat l’última gran protagonista d’una campanya per difondre l’ús del català. Va ser l’any 2005 Foto: A. PUIG / ARXIU. 1

El català és la vuitena llengua a la blocosfera i la catorzena llengua a Google i a la Wikipèdia. Des de fa poc menys d’un mes és ja una llengua disponible al servidor de vídeos Youtube i durant el Mobile World Congress (MWC) els internautes han arrencat el compromís del director executiu de Twitter, Dick Costolo, per poder traduir també la xarxa de microbloguing més utilitzada del món.

I tot això, sense tenir, com diuen els sociolingüistes, “un Estat propici”. El director de l’Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, F. Xavier Vila i Moreno, explica que avui dia qualsevol llengua necessita “o bé un Estat propi o un Estat propici, és a dir, que defensi els drets dels seus ciutadans. Amb el català no es dóna cap de totes dues condicions”. I és per això, que “cal l’activisme. Els catalans ens ho hem de treballar més per fer servir la nostra llengua en tots els àmbits de la nostra vida”.

Un clar exemple d’Estat propici és, al seu entendre, el de Noruega. “El govern noruec va advertir Microsoft que no compraria cap còpia més del programa Office si no el traduïa també a la nynorsk [estàndard occidental del noruec]. Al cap de poques setmanes, Microsoft ja ho havia acceptat”.

Voler servir el clients

En opinió de Vila, empreses com Facebook, Google i ara Twitter s’avenen a traduir les seves plataformes perquè “a internet la tecnologia ho permet i hi ha menys reticències”, però sobretot perquè les empreses “tenen una filosofia de servei al client, mentre que l’administració espanyola no té la filosofia de servir el ciutadà”. Per tant, pel director de l’Observatori del CUSC, no hi ha cap dubte: la presència pública del català “és més una qüestió política que empresarial”.En la mateixa línia, el doctorand del CUSC, Natxo Sorolla, explica que, en el moment que es dóna la possibilitat a l’usuari de fer servir la llengua que vulgui, l’ús del català augmenta. Així, indica que en una plataforma com és internet, “on no hi ha restriccions, el català sobresurt molt més que en d’altres camps”. Tant és així que, segons Sorolla, especialitzat en xarxes socials, el nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès.

“Hi ha estudis que indiquen que l’àmplia presència a la xarxa és una qüestió d’activisme, però tampoc podem oblidar el factor demogràfic. A Europa, una llengua que tingui entre 9 i 10 milions de parlants, com ara el català, és una llengua mitjana. Internet està demostrant que el català no és minoritari, sinó que té la mateixa presència que la d’altres estats europeus”, argumenta.

I és que a internet “l’Estat o les administracions no tenen gran poder d’intervenció”, i això ho aprofiten els usuaris. “El català a la xarxa és poc manipulable”, diu Sorolla. Aquest sociolingüista de la UB assegura que la llengua “és un element de fidelització a les xarxes socials i les empreses que hi treballen ho tenen molt clar”.

El domini ‘.cat’ celebra cinc anys

Dijous passat, va fer cinc anys que es va registrar la primera pàgina web amb el domini .cat. D’aquí a pocs dies, ja hi haurà 48.000 pàgines a internet amb aquest domini, segons anuncien els responsables de la Fundació puntCAT.A més, el domini ha crescut anualment per sobre del 15% de mitjana. No obstant això, l’últim any l’increment encara ha estat més significatiu, amb un 18%. Hi ha, doncs, camí per córrer.

La Fundació puntCAT destaca també que la presència del domini .cat ha ajudat en aquests anys a donar visibilitat a Catalunya, a fer que es conegui arreu del món i a explicar a les multinacionals que el català és també un mercat important.

De les piulades a la música

Després d’aconseguir que el català estigui disponible a Youtube, flog.cat demana la traducció d’Spotify

Twitter facilitarà les eines perquè els usuaris facin la traducció

20/02/11 15:00 – Barcelona – N.R

L’opció de Twitter en català tot just ha començat a prendre forma per la pressió dels internautes Foto: ANDREU PUIG.
El gegant Google ja ofereix ara la llengua catalana en la majoria dels seus productes
Xarxes socials, vídeos, blogs, fotografies…A poc a poc els internautes han anat aconseguint que el català formés part de totes les eines que arriben a les seves vides de la mà de grans multinacionals. Facebook, Tuenti, Fotolog i Youtube ja es poden fer servir en català, i Twitter acaba d’anunciar que també el facilitarà. Ara, el següent repte per als usuaris és Spotify, una aplicació per a la reproducció de música, que es va llançar al mercat l’octubre del 2008.

Daniel Olivares, administrador de flog.cat i impulsor del moviment per a la traducció al català de Youtube i Fotolog, explica que fa unes setmanes que han posat en marxa aquesta campanya “tant per poder traduir l’aplicació com per ampliar el catàleg de música en català”. Aconseguir-ho és, segons Olivares, “molt important per a la comoditat dels usuaris i per a la normalització de la llengua que fem servir”. Cada 15 dies envien les signatures aconseguides a l’empresa i intenten contactar directament amb els seus directius per polsar les seves intencions. De moment, ja tenen 760 adhesions.

De fet, fa només una setmana que s’ha anunciat que hi haurà Twitter en català. I de nou, serà possible gràcies als internautes, tant per la pressió que han fet per aconseguir-ho com per la mateixa execució de la traducció.

L’anunci del director executiu d’aquesta xarxa de microblòguing, Dick Costolo, va arribar després que per mitjà d’una ‘piulada’ el portal tecnològic Geeks.cat li preguntés, durant el Mobile World Congress celebrat a Barcelona, si pensaven traduir Twitter al català.

A més, en els darrers dies, una campanya impulsada per l’analista tecnològic, Albert Cuesta, havia recollit a la mateixa xarxa 3.000 signatures de suport per demanar la traducció.

Val a dir, però, que el juliol del 2008 ja van començar a gestar-se moviments per reclamar-ho. Després de veure que Facebook s’havia traduït al català, Anna Peña va obrir una pàgina en aquesta xarxa per demanar el mateix amb Twitter, que estava aterrant en aquells moments a Catalunya. Una causa que ja aleshores va aconseguir 696 adhesions. “Si el català és una llengua potent a la xarxa, és normal que les eines que més utilitzen els internautes es puguin fer servir en aquesta llengua”, argumenta Peña.

En vista de la pressió, la reacció de Twitter ha estat la mateixa que la d’altres empreses a la xarxa: facilitar als usuaris les eines necessàries perquè ells mateixos facin la traducció. Twitter –una empresa de 350 treballadors i uns 75 milions d’usuaris– només es pot utilitzar en set idiomes: anglès, francès, italià, alemany, castellà, japonès i coreà, lluny encara dels 67 que ofereix Facebook.

De la mateixa manera, fa tot just un mes que és possible disposar del català en el servidor de vídeos més popular d’Internet. En aquest cas, també ha estat necessària una campanya prèvia de recollida de firmes per aconseguir-ho. No obstant, a Youtube, de Google, ha estat la mateixa empresa la que ha ofert aquesta possibilitat a través del navegador. Google ja ofereix el català en la majoria dels productes com és el cas del cercador, del Gmail, el Google Maps, l’iGoogle i Google Ocean, així com el seu servei de traduccions en línia. Fites que, segons Peña, esdevenen “un pas més per a la normalització de la nostra llengua”.

Enllaç i enllaç

Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui « Xarxes socials i llengües.

La diversidad lingüística

20/02/2011 JOSÉ Bada

Edición impresa en PDF

Página 4 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

En esta tierra se cría el tomillo, “lo timó” y el “tremoncillo”. Hay comarcas en las que se dan las tres lenguas propias de Aragón, aunque obviamente a su modo, porque las lenguas existen solo en vivo –como las plantas– y por tanto en muchas hablas. Lo que no impide clasificar las modalidades lingüísticas como los botánicos hacen con las plantas: por especies, o reunir bajo el mismo nombre a las que tienen un aire de familia. De ahí que sean tres las lenguas en Aragón, y las modalidades muchas más.

Pardo Sastrón, farmacéutico nacido en Torrecilla de Alcañiz, estudió la flora del Mezquín y sólo en su pueblo catalogó más de mil especies. Algunos lo consideran precursor de la etnobotánica, pues se interesó también por los usos y costumbres en relación con las plantas. Ignoro si al herborizar anotaba siempre el nombre vernáculo de la planta que recogía, lo hizo en ocasiones.

Comprendo que un botánico estudie sólo la flora, celebro que se interese por la cultura popular y me sorprende gratamente si recoge las palabras. Puedo entender también al anticuario que no distingue entre “tinaja”,”tenaja” y “tenalla”: para el rastro no importa. Pero no me pidan que comprenda a los etnógrafos que catalogan los aperos de un lugar y se olvidan de los nombres.

Abiertos a la convivencia y a la conversación, a la palabra entre todos y con todos como seres humanos, deberíamos ocuparnos más de lo que está a nuestro cuidado aquí para todo el mundo: de ese fragmento de humanidad que depende de nosotros en el Mezquín, en Fraga, en Hecho, en Chiprana o en un barrio de Zaragoza.

EL 21 DE ESTE MES se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna. No me gusta el uso instrumental del calendario o de las fiestas, que las degrada, y prefiero celebrar los fastos que hacer campañas. No obstante, aprovecharé la ocasión para hablar de nuestras lenguas como está mandado. No vivimos solo de pan. Vivimos también de la palabra que sale de la boca del hombre: la que se da y recibe, no se niega a nadie y es imprescindible para la convivencia. Sin la que no hay calidad de vida, ni gracia, ni “carmullo”, ni satisfacción humana, pues todo lo que está por debajo de la convivencia apenas alcanza para la mera subsistencia del cuerpo.

Unas 3.000 lenguas, casi la mitad de las existentes, están en peligro de extinción. Puede que a muchos les preocupe más la supervivencia del quebrantahuesos que el porvenir del aragonés, y la recuperación de los “bienes de Aragón” bastante más que el futuro del catalán de la Franja. Lo que sería imperdonable en mi caso, dada la responsabilidad que he adquirido en el Consejo Aragonés de las Lenguas. Creo sinceramente, por otra parte, que la merma en la diversidad lingüística no es una amenaza menor que la drástica reducción de la diversidad biológica. Ya es hora de ocuparnos de la ecología de la mente y, por tanto, de las lenguas maternas o vernáculas como dicen otros.

Vernaculum se llama en latín a lo que se cría, se cultiva, se teje, se hace en casa o se obtiene del común para usufructo, frente a todo lo que traen de fuera –lo “forano”– a nuestro mundo y adquirimos en el mercado para el consumo. Vernácula es la lengua en la que se nace y crece, la del mundo de la vida.

La conservación de las lenguas vernáculas no se opone al entendimiento humano, que no depende del pensamiento único ni de la lengua única, homologada, sino al contrario: depende de la abundancia y libertad del espíritu.

En el mundo mundial el mercado sin fronteras allana las diferencias o las confunde, pero ese mito de Babel tiene su réplica en Pentecostés que las discierne y las salva. Las fiestas populares, cuando son auténticas, tienen más de ese espíritu que de aquel mosto o mejunje de los mercados.

SIN QUITAR EN absoluto importancia a lo que consideramos urgente: garantizar el uso publico y la enseñanza en la escuela de las lenguas propias de Aragón, pienso que la recuperación social de las lenguas minorizadas sólo será posible si les prestamos el reconocimiento y la atención que merecen.

Se dice que hasta las plantas crecen más ufanas y mejor cuando se les habla, es una hermosa creencia que no desmentiré. Ojalá seamos capaces de cuidar y mimar las lenguas vernáculas tanto o más que las flores del jardín, y de ayudar desde la infancia a los niños para que accedan desde su mundo y con su lengua, desatada, a todo el mundo y a cualquier otra. Educar es enseñar a hablar, no es olvidar la propia lengua al ir a la escuela. Ni enterrarse en ella, es brotar y crecer como las ramas al aire de la comunicación universal.

Filósofo

mitjançantLa diversidad lingüística – Opinión – www.elperiodicodearagon.com.

Se constituye el Comité de río del Matarraña

Comité de río del MatarrañaEl pasado lunes 14 de febrero y rememorando las fiestas que hace unos años se celebraban para los “enamorados del Matarraña”, se constituyó el Comité de río del Matarraña, que estará presidido por Don José María Puyol, presidente de la Junta Central de Usuarios del Matarraña y afluentes, elegido por unanimidad.

Este proceso comenzó su andadura hace aproximadamente año y medio, cuando la CHE encargó a ECODES explorar la posibilidad de poner en marcha una experiencia piloto  – la primera en España – de contrato de río en el Matarraña. Tras constatar la voluntad del territorio de iniciar este proceso, se constituyó un grupo promotor formado por la CHE, la Plataforma en Defensa del Matarraña, la Junta de Central de Riegos del Matarraña y afluentes y ECODES.

La constitución del Comité de río se celebró en el Salón de plenos del Ayuntamiento de Calaceite, preparado para la ocasión, se daban cita más de 50 entidades: municipios, comarcas, entidades sociales y empresariales, junto con ECODES, el Gobierno de Aragón, la Generalitat de Cataluña y la Confederación Hidrográfica del Ebro.

Durante este tiempo, se ha explicado la metodología a todos los participantes, y se ha tenido la oportunidad de conocer otras experiencias de contrato de río que se están implementando en Francia.

Fieles a su tradición de búsqueda de acuerdos, la cuenca del Matarraña en su conjunto constituía el comité de río, órgano en torno al que girará el proceso de participación y generación de consenso que supone esta experiencia.

Hay que recordar que un contrato de río es un acuerdo voluntario, suscrito por una serie de interlocutores públicos y privados, redactado con una base contractual y que compromete a un proyecto común de gestión de una cuenca, río o tramo de río. Es, por tanto, un procedimiento para concertar un programa de puesta en valor, conservación y/o restauración de un río y sus afluentes.

Con la constitución del comité de río, se empezará a trabajar en  cuatro grupos, identificados desde las necesidades manifestadas por el territorio: la calidad del agua, la gestión de los recursos hídricos, el patrimonio hidráulico y la necesaria coordinación e integración con otros procesos de participación y ordenación del territorio ya en marcha.

[VER fotografías del acto]

Se constituye el Comité de río del Matarraña – Ecología y Desarrollo.

19.2.2011.

Primera prueba de la Copa Catalana de Slálom en Fraga

Por: Redacción

Más de setenta palistas de cuatro clubes se reúnen en Fraga para celebrar la primera prueba de la Copa Catalana de Slálom.

1 comentarios


Una setentena de palistas de cuatro clubes (Cadí Canoe Kayak de la Seu d’Urgell, AS Pallars de Sort, Mig Segre de Pont y el Caiac Baix Cinca de Fraga) se han reunido esta mañana en la capital bajocinqueña con motivo de la celebración en El Canalet , la infraestructura habilitada por el Ayuntamiento de Fraga y el Club Caiac Baix Cinca en el tramo urbano del río Cinca paralelo a la Avenida Reyes Católicos para la práctica del piragüismo, acogerá de la primera prueba de la Copa Catalana de Slalom, un trofeo que incluye en su calendario otras tres pruebas que tendrán lugar en las localidades catalanas de Ponts, Sort y La Seu d’Urgell. Entre los palistas más destacados que han tomado parte en la prueba figuran los olímpicos Guillermo Díaz Canedo, que representó a España en los Juegos de Pekín, la andorrana Montse García, que representó al Principado en la misma cita olímpica, el medalla de bronce en el Mundial 2009 de la Seu d’Urgell Carles Juanmartí y el también medalla de bronce en el Mundial 2010 de Tace, Eslovenia. La del sábado no es la única prueba oficial que está previsto acoja este año el Canalet, ya que el 2 y 3 de abril se celebrará en la infraestructura una prueba de la Copa de España de División de Honor y en agosto tendrá lugar el Campeonato de Aragón de Slalom, algo que será posible una vez se ejecute la mejora planificada por el propio Caiac Baix Cinca con el apoyo del consistorio. “Es una prueba que sirve de test para la Copa de España. Sobre la mejora, la Confederación Hidrográfica del Ebro se ha dirigido telefónicamente al Club para indicar que es factible, así que esperamos que en breve se comunique de manera más formal y pueda realizarse. El objetivo, habida cuenta que la subvención que debía permitir ejecutar el Canal de Aguas Bravas proyectado en un principio no llegó, es mejorar el Canalet dentro de lo posible para poder acoger pruebas como las que se organizarán este año”, ha indicado hoy Amadeo Sampietro, concejal delegado de Deportes. José Antonio Cuchí, presidente del Club, ha confirmado sus palabras y ha avanzado también que la mejora es sencilla y fácil de ejecutar: “consiste en mover algunas piedras más del cauce del río para conseguir corrientes. El canal que tenemos es una buena infraestructura y es apta para muchas pruebas, pero será mejor con esta actuación, que además es fácil de ejecutar”.

El Canalet es una infraestructura de 300 metros de largo financiada por el Ayuntamiento de Fraga con una partida de 15.000 euros que se comenzó a ejecutar a mediados de marzo de 2010 e implicó la recolocación de una serie piedras en el tramo de la margen izquierda del río Cinca comprendido entre la estación de aforo y el parque fluvial inundable de Fraga. Además, su ejecución implicó la instalación de una serie de cordinos de tres milímetros de sección suspendidos cuatro metros por encima de la lámina de agua para sustentar las veinticinco puertas que el Caiac Baix Cinca, que tuvo una participación crucial en su ejecución y diseño, estimó necesarias para la correcta práctica del slalom. La decisión de habilitar esta infraestructura se tomó después de que el Ayuntamiento de Fraga recibiese en 2009 el informe favorable de impacto ambiental necesario para iniciar la obra sin tiempo material para ejecutar los trabajos, justificar su conclusión –el informe llegó un mes antes de la finalización del plazo y tras dos años y medio de trámites-  y cobrar la imprescindible subvención de 870.000 euros que en su día concedió la sociedad estatal Expoagua, organizadora de la Exposición Internacional de Zaragoza 2008, para financiar la ejecución de un Canal de Aguas Bravas que, recuerda Moret, en todo momento se planteó como una obra cuya financiación no iba a realizarse íntegramente con cargo a fondos municipales.

FOTOS

mitjançantPrimera prueba de la Copa Catalana de Slálom en Fraga.

La próxima actividad de ZARAGOZA LINGÜÍSTICA tendrá lugar el martes 22 de febrero a las 18:00h en la Sala de Juntas de la Facultad de Filosofía y Letras. En esta ocasión contaremos con la Dra. María Teresa Moret (de la Universidad de Zaragoza), quien impartirá la conferencia titulada El reto de la lingüística histórica: conocer la lengua que hablaban nuestros antepasados. Oralidad y escritura en textos medievales aragoneses Es imposible conocer la historia de un pueblo sin estudiar sus fuentes, preservadas durante siglos en archivos donde se conserva un rico patrimonio documental que continúa a la espera de que los estudiosos de diferentes ámbitos del saber lo analicen y lo den a conocer. Uno de los inconvenientes con los que se encuentra el lingüista al intentar analizar, por ejemplo, las grafías de una época como la medieval, se halla no tanto en la propia lengua escrita, sino en lo poco que conocemos acerca de la correspondiente lengua hablada que los textos de la época estudiada representan o pretenden representar. Si bien es cierto que lengua escrita y lengua hablada van íntimamente unidas, no debe olvidarse que la primera no es más que un intento ?siempre parcial e insuficiente? de representar la segunda, ya que ésta abarca particularidades bien heterogéneas de entre las cuales la lengua escrita elige exclusivamente las que considera oportunas. Para dar muestra de todo ello, tomaremos como modelo un texto ribagorzano del s. xiv, testimonio del contacto de lenguas que debió existir en todo el territorio al que hace referencia el manuscrito, más allá de los límites actuales. Nuestro objetivo será, en primer lugar, tratar de justificar cuáles han sido las circunstancias de este contacto de lenguas en determinados momentos de la redacción, condicionados, por un lado, por el propio escribano y, por otro, por la representación ?no siempre consciente? que deriva del uso del estilo directo e indirecto que revela el texto. En segundo lugar, daremos cuenta de estas interferencias lingüísticas a partir del análisis de diferentes rasgos morfosintácticos y grafico-fonéticos que nos permitirán caracterizar la lengua del este documento. Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita

mitjançantEl Convenio Cátedra en el Matarraña concreta su programa de trabajo.

About…

… benasques language

Wikipedianew window (Benasques)

… this project

Emerges as a need to keep a language alive, or what is the same, a culture and a way of seeing and doing things. This language is still alive thanks to the people, the native speakers, so its diffusion is essential to keep it in our lives. New technologies provide powerful tools to achieve this goal, hence the aim of this portal. For further information, read the manifest (in benasques language).

This project is being developed by Santiago Lamora Subirá with the support of Asociación Cultural Guayentenew window. If you want to participate or collaborate with it, please contact with admin947@gmail.com.

To get your own working copy of the source code visit: http://jsp-web-dictionary.googlecode.comnew window

Thanks to…

  • Ángel Ballarín, for writting the original book which gathers not only a large terms collection but also an antrophologic vision about the Benasque’s valley.
  • María José Subirá, Carmen Castán y José Antonio Saura Rami; for their benasques translation.
  • Dabi, for his aragones translation.

Diccionario Digital del Benasqués.

El Matarraña crea una plataforma pionera para proteger su cuenca fluvial.

Los que vullgeu vindre a esquiar en lo club ja ho sabeu…

EXCURSIÓ A VALDELINARES (socis 40 euros / no socis 60 euros)
lo preu inclou forfait, lloguer d’esquis, seguro i autobus
la eixida sera a les 6 del mati i la tornada a les 17.30 tarde
los menors tenen que anar acompanyats pe un adult
les inscripcions se faran a l’estanc hasta lo dia 28 de febrer
per a fer l’activitat se necessiten als menos 25 inscrits

ANIMEU-TOS

Fotos de Club de la Joventut (Massalió) – Fotos del mur.

Que vergonya

Que vergonya! Que gran vergonya! Uns quants ajuntaments de la Franja van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües, adduint l’extravagant i infundada raó d’invasió de competències municipals. Van ser els ajuntaments de Faió, Fórnols, Fraga, la Codonyera, la Ginebrosa, la Freixneda, Lascuarre, Nonasp, Torre del Comte, Vall-de-roures i Aiguaviva. Tots ells del PP i del PAR, ambdós camins duen a Roma, vull dir a la “il·lustració”, al “progressisme”, a la “raó científica”.  Els hauria de caure la cara de vergonya ara que, ni tan sols, el TC no els ha admès a tràmit el recurs per manca de legitimitat d’aquests municipis, perquè la Llei no delimita les zones lingüístiques —ho ha de fer el Consell de Llengües—  i perquè la manca de desenvolupament de la Llei impedeix valorar l’hipotètic fet d’invasió competencial.  No li ha calgut al Tribunal  entrar en els continguts. Per a què perdre més de temps.

El PP, el PAR i els de la FACAO (= PNHC) restaran impertèrrits, ignorant les raons científiques, la Història, les opinions dels filòlegs, lingüistes, escriptors i el sentit comú. “Què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer?” Millor encara: què pinta la ciència enfront d’una almosta de vots?

Mentrestant, el dilluns és lunes i la sindria o meló d’aigua és sandia, i sota una pancarta, posada a les mans d’uns xiquets, un altre dia, per demostrar la impossibilitat d’escriure la llengua de la Franja, escriuran: la parlo, però no la escric. Una fefaent prova de la validesa de les seues raons.

Que vergonya « Lo finestró del Gràcia.

POLÈMICA LINGÜÍSTICA

“No vaig amb l’estelada ni amb la bandera espanyola, només demano respecte per a tothom”

Raül Agné assegura que “tornaria a actuar” com ho va fer a Osca, quan va deixar a mitges una roda de premsa perquè no el deixaven contestar en català una pregunta feta en català

Raül Agné, tècnic del Girona FC. Raül Agné, tècnic del Girona FC.

“Vaig actuar així i ho tornaria a fer.” Ho ha assegurat Raül Agné, entrenador del Girona, en la seva primera compareixença pública després que el dissabte de la setmana passada va deixar a mitges una roda de premsa a Osca perquè els periodistes aragonesos van protestar perquè intentava contestar en català a una pregunta feta en català.

En la roda de premsa sobre el partit que demà enfronta el Girona amb l’Alcorcón –un partit en què podria ser que el public l’ovacionés pels fets d’Osca, com proposen les consignes que corren per la ciutat–, Agné ha defensat la seva reacció però ha advertit que no tenia cap intenció de donar-hi un sentit polític. “Sóc tan aragonès com els d’Osca, el que passa és que al meu poble [Mequinensa] es parla català. Sóc fill de català i si el meu pare aixequés el cap diria ‘fill meu, chapeau‘. Però que ningú m’utilitzi d’eina de res. Raül no va amb l’estelada ni amb la bandera espanyola enlloc, Raül és entrenador de futbol. L’únic que demano és respecte per a tothom”.

L’entrenador també ha deixat clar que prefereix deixar de parlar de l’afer. “Jo no necessito tot aquest rebombori, el que necessito és que la gent vingui al camp a animar l’equip”, ha sentenciat.

Contingut relacionat

“No vaig amb l’estelada ni amb la bandera espanyola, només demano respecte per a tothom”.

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja

TV3 ha tancat al País Valencià (web). Fa algun temps que els nostres veïns més propers al Sud, van reclamar TV3 a Els Ports. Però a la Franja, encara que el Govern d’Aragó i el Govern de Catalunya van signar fa cinc mesos un protocol per a compartir senyals de TV3 i AragónTV, encara hi ha grans problemes de recepció. Al Matarranya no es veu a La Codonyera, La Portellada, Fòrnols, La Freixneda, la Torre del Comte, Pena-roja i tants altres que no tenen senyal directa de Mont Caro. Per això, lafranja.net se solidaritza per la recuperació de les senyals de les televisions i ràdios en llengua catalana (valencianes, catalanes, balears i andorranes).

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja | La Franja.

Circular en La Fresneda

Subida a la Mola de Lino

Subida a La Caixa, la montaña mágica

Camino a Els Sants

Circular en La Fresneda – El blog de nullediesinelinea.over-blog.es.

La Franja