Skip to content

Origen: Artur Quintana y José Ramón Bada, ganadores ex aequo del Premio Desideri Lombarte 2016 – Aragón_hoy

José Ramón Bada y Artur Quintana, ganadores ex aequo del Premio Desideri Lombarte 2016

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte reconoce a los galardonados por su labor en la dignificación y difusión del catalán de Aragón

Jurado del Premio Desideri LombarteEl escritor, teólogo y filósofo Jose Bada Panillo y el romanista y germanista Artur Quintana i Font han sido galardonados ex aequo con el Primer Premio Desideri Lombarte por su larga trayectoria en la dignificación de la lengua catalana propia de Aragón, desde la solidez intelectual y el compromiso social. Su preocupación por los valores universales en su búsqueda de la verdad y rigor científico constituyen un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa. El Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, convocó este premio, cuya entrega tendrá lugar en el santuario de “La Mare de Déu de la Font” en Peñarroya de Tastavins el próximo 11 de septiembre.

El Premio Desideri Lombarte pretende ser un reconocimiento a una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria y constituyan un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.

*Se adjunta foto del jurado compuesto por: la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, Magdalena Godía Ibarz, alcaldesa de Mequinenza, Javier Giralt Latorre, profesor de la Universidad de Zaragoza, Ramón Mur Gimeno, expresidente de la Asociación Cultural del Matarranya, Carmen Alcover Pinós, funcionaria del Departamento de Educación, Cultura y Deporte.

Durant la sessió també es va parlar dels serveis d’analítiques d’aigua, urbanisme i quadrilla forestal El Consell Consultiu d’Alcaldes, en reunió celebrada el dijous 30 de juny, va acordar l’execució d’un estudi per a implantar el sistema de recollida selectiva porta a porta al Matarranya. Els representants dels pobles que van assistir a la reunió […]

Origen: El Consell d’Alcaldes acorde fer un estudi per impulsar el ‘porta a porta’ al Matarranya – Ràdio Matarranya

Avui fa 13 anys que va nàixer “Lo català a la Franja”. Lo 4 de juliol de 2003 obria l’espai a http://www.mallorcaweb.net/catalarago/ que s’acabaria consolidant lo 4/11/2004. L’espai finalment va donar lloc a la web de recopilació de notícies i informacions La Franja.

Origen: La DPT buscará apoyos para una autovía que una Madrid y la costa

Origen: Falsejar la fantasia

Acabo d’empassar-me el darrer capítol de ‘Game of thrones’ i ja estic esperant la nova temporada. Èpica, intensa, enigmàtica, emocionant… Escric ‘Game of thrones’ així, en anglès, perquè per no claudicar a la televisió de pagament l’he vista de mala manera, per internet, subtitulada en espanyol.

Alguns capítols de la darrera temporada s’han rodat, parcialment, ben prop del Baix Aragó, a Peníscola, concretament. I altres no massa lluny, al castell de Zafra (Guadalajara), al costat de la província de Terol. De fet, els actors i equips de rodatge de la superproducció televisiva anaven a dormir a Terol capital.

Al veure la sèrie es coneix que al rodar no se n’estan de res, que s’ho prenen seriosament a l’ambientar ciutats i civilitzacions senceres. Cada un dels regnes o països on es desenvolupa l’acció correspon, aproximadament, a un regne històric de l’Edat Mitjana. Però, encara i tota l’ambició del projecte, la qualitat i la imaginació desplegades, s’havie de colar alguna badada. Una, en concret, reflecteix l’anglocentrisme dels creadors. Per molt que Meereen, la ciutat governada per la reina Daenerys, recree una populosa capital oriental, exòtica, distinta i allunyada dels europeïtzats països de Ponent -escenari principal de l’acció-, a l’hora de fer pintades a les parets, els seus habitants fan anar un anglès canònic i actual. Al capítol ‘The red woman’ -sí, també vist en anglès, subtitulat-, la revolta dels esclaus es manifesta amb el grafit subversiu ‘Kill the masters’ -‘Mata els amos’-. Els marginats d’una civilització oriental, llunyana, distinta a tot el conegut a l’europeu Ponent escriuen en anglès, com el director, el productor i el guionista de la sèrie. Grinyola, però és fruit de la prepotència de qui pertany a una cultura dominant i no dóna importància a la resta de les cultures, encara que siga a costa de falsejar la realitat -en este cas caldria dir falsejar la fantasia-.

Origen: Malestar en Fórnoles tras 6 días sin teléfono fijo

Origen: Tarragona se hará cargo de la carretera de Lledó el martes

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Agendes en català per a les escoles de la Franja

La Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’Associació CLARIÓ del Matarranya, editen pel curs 2016-17 agendes escolars, tant de primària com de secundària, pensades per als alumnes de la Franja de Ponent. El lliurament dels exemplars és de franc. Les agendes són editades per Agenda de la Terra i han rebut el suport de la Diputació de Lleida.
Aquestes agendes proposen un contingut basat en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates referents a l’àmbit lingüístic català i afavorir un concepte autoreferenciat en (i per a) la Franja (mapes comarcals, referències a autors franjolins, etc). L’objectiu d’aquest projecte és contribuir a la normalització de la llengua pròpia de la Franja, el català, a l’entorn educatiu i conscienciar a l’alumnat que la presència de la llengua a l’escola ha de ser quelcom normal, que ajudi a garantir el seu prestigi social i doni un valor afegit en la seva formació acadèmica.
A hores d’ara, diversos centres de les comarques del Baix Cinca, la Llitera i el Matarranya ja s’han interessat pel projecte i en sol·licitaran agendes en català pel curs vinent.
Es poden veure els continguts de les agendes en publicació digital, mitjançant els següents enllaços:
L’Agenda de la Terra de l’Institut 2016-2017, a aquest enllaç.
L’Agenda de la Terra de l’Escola 2016-2017, a aquest enllaç.
Properament, es farà algun acte de presentació de les agendes escolars a diverses parts del territori, encara per determinar.
Qualsevol ensenyant o centre educatiu interessat pot adreçar-se a en Guillem Fuster: 
gfuster@plataforma-llengua.cat

Origen: Festivals del Matarranya | Lo Finestró

Cartell Festivals del Matarranya

Amb la finalitat de posar en valor tant el patrimoni cultural com el natural de la Comarca Matarranya es crea, en col·laboració amb el Govern d’Aragó, “Matarranya i Música”, un festival que arrenca en la seva primera edició amb dos concerts de música que tindran lloc el 10 de juliol a Torre del Compte i el 23 de juliol a Arenys de Lledó. Una oferta musical diferent que complementarà la programació cultural d’aquest estiu.

Aquest festival, que s’incorpora a l’oferta cultural de “Festivals del Matarranya”, pretén ser un referent de la música portada als escenaris màgics del Matarranya, llocs d’una sonoritat i característiques especials. Espais que transmeten sensacions i experiències inoblidables com els que s’han triat per a aquesta primera edició.

La primera de les actuacions tindrà lloc el diumenge, 10 de juliol, a la Plaça Major de Torre del Compte, a les 19.30 hores. Concert de música “Pasionata lírica flamenca” a càrrec de la mezzosoprano Beatriz Gimeno, Nacho Estévez “El Niño” (guitarra flamenca), Noelia Gràcia (violí) i Josué Barrés (percussió).

La Plaça de l’Església de Arenys de Lledó serà l’escenari de la segona actuació, el dissabte 23 de juliol, a les 22.30 hores. Aquest dia el públic assistent podrà gaudir d’un concert de jazz, funk i groove a càrrec del quintet “Ivo Oller Group”.

Festivals del Matarranya

A la Comarca del Matarranya s’organitzen durant l’estiu diversos festivals que tenen una gran repercussió entre la població, i que traspassen l’àmbit comarcal. Per aquest motiu s’ha creat “Festivals del Matarranya”: una marca que agrupa aquestes manifestacions culturals, que són projectes de gran qualitat, organitzats per la pròpia entitat comarcal o en col·laboració amb altres ens públics o privats.

“Festivals del Matarranya” s’està consolidant com una proposta cultural interessant i innovadora a la comarca, que cada vegada més, suposa també un atractiu turístic. Aquests festivals són el reflex de les inquietuds culturals tant a nivell personal com grupal dels ciutadans; per això, és el propi ens comarcal qui ha considerat oportú canalitzar aquests esforços i col·laborar per dinamitzar culturalment el territori.

La independència cultural i la garantia d’unir voluntats per crear un mosaic de diversitat de propostes és la millor manera de construir aquesta primera edició de “Festivals del Matarranya”

Programa dels Festivals del Matarranya

Origen: El Principat i el País Valencià signaran un protocol per promoure les zones turístiques limítrofs | VilaWeb

Mas de Barberans, al peu del massís dels PortsMas de Barberans, al peu del massís dels Ports

El conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, ha avançat que els governs de Catalunya i el País Valencià signaran properament un protocol per fer promoció conjuntament de les zones turístiques que són limítrofs. Com a exemples, els dos executius promouran atractius transfronterers com les oliveres mil·lenàries del Sènia, els Ports de Beseit o les mostres d’art rupestre que es troben a la zona.

En una entrevista amb l’ACN, Baiget ha apuntat que ‘una cosa són els límits administratius i l’altra és el territori, que es continu. Hi ha recursos turístics compartits i és lògic que Catalunya i el País Valencià col·laborin’. El conseller ha comentat que durant un temps, no s’ha pogut fer aquesta tasca conjunta, però ara sí que es pot amb la nova administració de la Generalitat valenciana, i ha conclòs que aquesta promoció serà bona per als habitants de la zona i per als turistes.

Origen: “Esfendemos as luengas” fa ficancia en as interpresas de distribución pa fer servir l’aragonés y catalán en os comercios |

En linia con a zaguera campanya empentada por “en aragonés si por favor”: enaragonesblog.wordpress.com. “Esfendemos as luengas” denuncia a manca de sensibilidat d’as grans interpresas en Aragón con as luengas propias que se i charran.

IMG_20150801_110139

Mercadona” en València

No entendemos como as grans interpresas d’a distribución en o Estau espanyol: Eroski, Mercadona, El Corte Inglés, … rotulan bilingüe, sin garra problema, en atras comunidatz con luengas propias. Manimenos en Aragón contribuyen con a suya rotulación a la manca d’entendimiento, a diglosia y a la vulgarización d’os terminos tradicionals emplegaus en as botigas.

 

Una ripa de lexico de fruita, virolla, vechetals,.. que son emplegaus en tot Aragón y que istas grans interpresas d’a distribución imponen, modifican y castellanizan. Femos ficancia en especial, en centros localizaus en zona vivas aragonesoparlants como lo Campo de Chaca u Samianigo, do habrían de tener una especial sensibilidat. Lo  mesmo en Fraga con o catalán.

IMG_20150926_132933

Mercadona” en Chaca

 

 

Supermecaus como Eroski u Mercadona habrían de seguir o mesmo camín preniu en atras comunidatz y rotular en aragonés y catalán. A carencia d’ista rotulación no ye debida a que sigan luengas con un baixo potencial en numero de parladors, ni que no gozen de políticas favorables. En o caso de Mercadona, centros tan amanaus como lo de Vielha en Valh d’Arán y Valencia, son rotulaus en aranés y catalán valenciano.

IMG_20150105_143731

Mercadona” en Vielha

Atras gran interpresa d’a distribución, en iste caso de muebles (IKEA) u de virolla rapeda (McDonalds), tampoco no precisan de garra status d’oficialidat pa la suya rotulación en euskara en o centro de IKEA (Bayona) u McDonalds pa la suya publicidat en asturiano.

Ye por ixo que animamos a seguir con a campanya de “en aragonés Sí por favor” y meter un pegallo en os cartels d’istas grans interpresas d’a distribución, pa avisar que aquí No clamamos a la fruita, a virolla u l’abadeixo d’ixas trazas. Porque aquí charramos aragonés y catalán!

IMG_20151107_115409

IKEA” en Baiona

(cas) “Esfendemos as luengas” llama la atención en las empresas de distribución para utilizar el aragonés y catalán en los comercios

En línea con la última campaña impulsada por “en aragonés si por favor”: enaragonesblog.wordpress.com. “Esfendemos as lenguas” denuncia la falta de sensibilidad de las grandes empresas en Aragón con las lenguas propias que se hablan.

No entendemos como las grandes empresas de la distribución en el Estado español: Eroski, Mercadona, El Corte Inglés,… rotulan bilingüe, sin ningún problema, en otras comunidades con lenguas propias. Sin embargo en Aragón contribuyen con su rotulación a la falta de entendimiento, la diglosia y a la vulgarización de los términos tradicionales empleados en las tiendas.

Una gran parte de léxico de fruta, comida, vegetales,.. que estamos empleados en todo Aragón y que estas grandes empresas de la distribución imponen, modifican y castellanizan. Incidimos en especial, en centros localizados en zona vivas aragonesohablantes como el Campo de Chaca o Samianigo, donde tendríamos que tener una especial sensibilidad. Lo mismo en Fraga con el catalán.

Supermecaus como Eroski o Mercadona tendrían que seguir el mismo camino seguido en otras comunidades y rotular en aragonés y catalán. La carencia de esta rotulación no es debida a que sean lenguas con un bajo potencial en número de hablantes, ni que no gocen de políticas favorables. En el caso de Mercadona, centros tan cercanos como el de Vielha en Valh d’Arán y Valencia, son rotulados en aranés y catalán valenciano.

Otras grandes empresa de la distribución, en este caso de muebles (IKEA) o de comida rápida (McDonalds), tampoco precisan de ningún status de oficialidad para su rotulación en euskara en el centro de IKEA (Bayona) o McDonalds para su publicidad en asturiano.

Es por eso que animamos a seguir con la campaña de “en aragonés Sí por favor” y poner un pegatina en los carteles de estas grandes empresas de la distribución, para avisar que aquí No llamamos a la fruta, la comida o el bacalao de esas maneras. Porque aquí hablamos aragonés y catalán!

(cat) “Esfendemos as luengas” crida l’atenció en les empreses de distribució per utilitzar l’aragonès i català en els comerços

En línia amb l’última campanya impulsada per “en aragonés Sí por favor”: enaragonesblog.wordpress.com. “Esfendemos as luengas” denuncia la manca de sensibilitat de les grans empreses a Aragó amb les llengües pròpies que es parlen.

No entenem com les grans empreses de la distribució a l’Estat espanyol: Eroski, Mercadona, El Corte Inglés, … retolen bilingüe, sense cap problema, en altres comunitats amb llengües pròpies. No obstant això a Aragó contribueixen amb el seu retolació de la falta d’entesa, la diglòssia i la vulgarització dels termes tradicionals emprats en les botigues.

Una gran part de lèxic de fruita, menjar, vegetals, .. que estem treballadors a tot Aragó i que aquestes grans empreses de la distribució imposen, modifiquen i castellanitzen. Incidim especialment, en centres localitzats en zona vives aragonesohablantes com el Campo de Chaca o Samianigo, on hauríem de tenir una especial sensibilitat. El mateix en Fraga amb el català.

Supermecaus com Eroski o Mercadona haurien de seguir el mateix camí seguit en altres comunitats i retolar en aragonès i català. La manca d’aquesta retolació no és deguda al fet que siguin llengües amb un baix potencial en nombre de parlants, ni que no gaudeixin de polítiques favorables. En el cas de Mercadona, centres tan propers com el de Viella a Valh d’Aran i València, són retolats en aranès i català valencià.

Altres grans empresa de la distribució, en aquest cas de mobles (IKEA) o de menjar ràpid (McDonalds), tampoc precisen de cap estatus d’oficialitat per a la seva retolació en euskara al centre d’IKEA (Baiona) o McDonalds per a la seva publicitat en asturià.

És per això que animem a seguir amb la campanya de “en aragonés Sí per favor” i posar un adhesiu en els cartells d’aquestes grans empreses de la distribució, per avisar que aquí No cridem a la fruita, el menjar o el bacallà d’aquestes maneres. Perquè aquí parlem aragonès i català!

Va ser una icona de la tele d’aquest país durant 25 anys. D’un temps cap aquí, tothom es pregunta què se n’ha fet, de Mari Pau Huguet. Tinc dos dies per trobar la resposta. M’ha convidat a Estopanyà, un petit poble de la Franja de Ponent.

Origen: Mari Pau Huguet

Origen: “Festivals del Matarranya” aviva la cultura de la comarca durant l’estiu – Notícies | ProFestival.net

“Festivals del Matarranya” aviva la cultura de la comarca durant l’estiu
27-06-2016

La comarca del Matarranya crea “Festivals del Matarranya”, una proposta per a l’estiu en què s’agrupen gran quantitat de manifestacions culturals. Aquesta iniciativa s’està consolidant com tot un atractiu turístic a la zona que té per objectiu la dinamització del territori. (Font: AragónDigital.es)

Origen: El PP guanya clarament a la Franja – AraDiari.net

El PP ha guanyat clarament les eleccions estatals a la Franja de Ponent i s’ha imposat a la immensa majoria de municipis. Només el PSOE ha guanyat en la resta. El PP ha estat el més votat en els municipis més poblats. A Fraga, per exemple, ha obtingut 2.502 vots (39,68%), davant el PSOE (1.422 i 22,55%), Podemos (1.117 i 17,72%) i Ciudadanos (1.091 i 17,30%). A Benasc també ha guanyat el PP (357 vots i 33,15%), seguit de Podemos (280 i 26%). A Vall-de-roures, victòria també del PP (366 vots i 35,64%), seguit del PSOE (238 i 23,17%). L’única excepció en un municipi important és el triomf del PSOE (406 vots i 32,12%) a Mequinensa. El PP hi va ser segon, amb 355 vots i 28,09%.

Origen: Investigan a un hombre por un incendio forestal en Belmonte San José

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja