Skip to content

L’enquesta sobre els usos lingüístics del català.

  •   Carles Sancho

 

La Generalitat de Catalunya el passat més d’octubre va demanar col·laboració al Govern d’Aragó per realitzar una enquesta sobre l’ús la llengua catalana en el nostre territori.

Fa 10 anys que es va fer el mateix i hi haver una entesa entre les dos administracions veïnes sense cap problema, tal com creiem que ha de ser. Recordem que el 2004 governava l’Aragó la coalició PSOE-PAR. Ara l’executiu ha canviat de pensament i diu que no hi col·laborarà. Des dels diaris la notícia es veu de manera diferent segons la ideologia dels rotatius. Així l’Heraldo de Aragón els titulars ja donen la raó al govern aragonès i afegix més llenya al foc: “Catalunya vol annexionar-se l’Aragó Oriental en una enquesta lingüística. L’Executiu es nega i diu que “Catalunya acaba on comença Aragó””. L’ABC busca uns titulars molt pareguts: “La Generalitat promou una enquesta sobre el catalanisme fora de Catalunya. En ple desafiament independentista, estén l’estudi “estadístic” a territoris amb la idea dels “Països Catalans””. Mentre que al Diario de Teruel redacta el titular de la notícia d’una manera ben diferent a la de l’Heraldo i l’ABC: “La Generalitat realitza una enquesta de usos lingüístics en la zona oriental d’Aragó. El departament d’Educació d’Aragó rebutja “col·laborar” en l’estudi este mes d’octubre, a pesar que fa 10 anys l’enquesta va ser conjunta”. En la mateixa línia de moderació se situa el Periódico de Aragón: “Aragó nega el permís a la Generalitat per una enquesta sobre el català”. Dies després de la negativa de l’executiu aragonès de participar en l’enquesta, un grup d’investigadors universitaris van escriure un article que va publicar el mateix Heraldo a favor de la necessària col·laboració entre els territoris per conèixer l’estat de les llengües a l’Aragó. Cal Concòrdia i Compromís per a l’entesa entre veïns i sobra… la mala lleit.

Diversitat de llengües i benestar lingüístic. Conferència: El català de la Franja a càrrec de Ramon Sistac (UdL/IEC)

 

 

Inici:
04/12/2014 18:00
Fi:
04/12/2014 20:00
Lloc:
Centre Cultural La Mercè
Inscripcions:
Al Centre Cultural La Mercè – E-mail: ccm@ajgirona.cat – www.girona.cat/ccm

En el marc del cicle de conferències Diversitat de llengües i benestar lingüístic que organitza l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània de la UdG, el proper dijous 4 de desembre, a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Mercè de Girona el professor de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Ramon Sistac pronunciarà la conferència amb títol El català a la Franja.

Aprobadas partidas económicas para mejora de carreteras autonómicas.

El Consejo de Gobierno ha aprobado más de 5 millones de euros para la mejora de siete carreteras autonómicas entre ellas la que une el límite de la provincia de Tarragona con Nonaspe y el tramo Cañada de Benatanduz – Puerto de Cuarto Pelado en el Maestrazgo.

En concreto son 5.259.107,27 euros para la carretera A-2411, en el tramo L.P. Tarragona-Nonaspe, la A-1702, en el tramo Cañada de Benatanduz-Puerto de Cuarto Pelado. Además también se invertirán en otras vías como son la Z-372, en el tramo intersección de la N-122-Vera de Moncayo, la Z-373, en el tramo Vera de Moncayo-Rotonda de Alcalá de Moncayo, A-1506, en el tramo Azuara-Belchite, A-1223, en el tramo Peralta de Alfocea-Venta Ballerías y la A-1504, en el tramo Mara-Miedes.

David Marin – Lo lleidatà | Nació Lleida.

Lo lleidatà

«Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”»

David Marin | Actualitzat el 02/12/2014 a les 10:45h

Fa sis anys que visc a les terres de Ponent i ja em començo a trobar en aquella situació en què a Barcelona em diuen que parlo “una mica com de Lleida”, i a Lleida em diuen que no, que de cap manera, que parlo de Barcelona i mai no deixaré de fer-ho. I jo ja no em sento ni dels uns ni dels altres. La meua (o hauria de meva?) identitat lingüística em va abandonar en el voral de l’A2, a mig camí de Barcelona i Lleida, en una Panadella lingüística situada en terra de ningú.

A la gent de Ponent li sap molt de greu que els ponentins emigrats a Barcelona abandonin l’accent i les expressions genuïnes. La més alta expressió d’aquest malestar l’he observat quan parlen de la pobra Mari Pau Huguet, a qui jo sempre havia trobat un deix lleidatà magnífic però que, pel que es veu i segons els més contundents defensors de la parla de Ponent, no era més que una versió aigualida i acomplexada del seu veritable lleidatà.

De la meva (o hauria de dir meua?) modesta experiència puc dir que no hi veig acomplexament, en aquest procés, sinó un mimetisme natural que el parlant adopa quan conviu en una altra zona lingüística. Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”.

El problema és que d’aquesta riquesa natural, que els parlants ens intercanviem sense ni adonar-nos-en, l’administració no en té prou cura. Durant molts anys TV3 va fomentar un estàndard de català central no barceloní entre els seus presentadors (per locutar una notícia era més fàcil ser de Mataró, Terrassa o Igualada que no pas de les exòtiques Girona, Lleida o Tortosa), fins que van corregir aquesta tendència. També a l’escola, encara avui han de ser associacions externes com Parla Pallarès les que facin entrar a l’aula les variants pròpies. De tot això en parlaran avui dimarts a les 7 de la tarda al Cafè de l’Escorxador, i segurament de manera contrària a com ho he fet jo, en Ferran Montardit, autor del genial Lo lleidatà és fàcil, i el filòleg Ramon Sistac. No vos ho perdeu, sisquere!

David Marin
Sóc ponentí nascut a Barcelona (1974). Periodista, amb perdó, escric a El Punt Avui sobre Lleida, Ponent i el Pirineu. Ara també aquí. De tot excepte premsa del cor, però tot és parlar-ne. Les reclamacions a Twitter: @dvmarin

El Grup de Treball “Lenguas e identidades” publica llibre | Lo Finestró.

78_PORTADA_ACTAS

S’acaba de publicar el llibre Actas de las II Jornadas de Sociología, pel Grup de Treball “Lenguas e identidades”, coordinat per Chabier Gimeno i Natxo Sotolla, i editat per Gara de Edizions

En coedició amb la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universiad de Zaragoza.

 “Les llengües i la societat van lligades des de la seva fundació. Si alguna cosa diferencia els éssers humans de la resta d’animals és la complexitat del seu llenguatge. Si alguna cosa diferencia la Prehistòria de la Història és la capacitat d’escriure. Si alguna qüestió caracteritza els individus en societat és la comunicació entre individus. I tot i que les llengües són instruments de comunicació, també són molt més que això. Són vehicles de la cultura, són components de la identitat i són capitals d’intercanvi en el mercat social. Només des d’aquest prisma es pot entendre la reiterada presència de les llengües i les identitats en el debat públic aragonès: les lleis de llengües, els col·legis bilingües, les llengües de la immigració o la integració cultural de l’èxode aragonès.

En aquest context s’emmarquen les comunicacions presentades en el grup de treball “Lenguas e identidades” de les II Jornadas Aragonesas de Sociologia que aquesta publicació compila. S’inclouen treballs sobre la relació entre llengües i societat a Aragó, tractant camps tan diversos com l’ús, les actituds i les identitats lligades a l’aragonès i al català, així com a les seues àrees de transició i a la resta del país, prestant una atenció especial als àmbits vitals per a aquestes llengües, com ara el professorat, els mitjans de comunicació i Internet.”

“Gara d’Edizions ye una editorial d’Aragón espezializada en a publicazión y traduzión ta l’aragonés de libros d’autors clasicos y clasicos mudernos con a intinzión de que a luenga aragonesa, minoritaria y minorizada, pueda estar emplegada en a leutura d’obras literarias unibersals.”

De crisàlides, jacints i altres herbes solidàries | Mas de Bringuè.

IMG367IMG363

 

Jacinto Marqués, president de Crisàlida.          David, Lucía y Cristina amb les mans a la massa del panetone

 

Parlar durant cinc hores seguides amb el Jacint Marqués, president de la Fundació Crisàlida de Camporrells, al si de l’obrador “Atenea”, a l’atalaia on es divisa la immensa serra que agermana l’Alta Llitera i la Ribagorça, en mig del tragí dels seus “familiars-empleats” parant el forn, removent la massa, atenent els clients… és entrar en un món diferent, com una galàxia estranya a escassos quilòmetres del món real, on reina la calma, la solidaritat, el tracte proper i amable, sense hipocresia, dolcesa impostada ni afany d’adoctrinament.
La Fundació Crisàlida, creada per Marqués l’any 2009, té des de fa poc més d’un any, als baixos de la seua residència habitual, una pastisseria que dóna treball i joia de viure a cinc persones de la zona amb diversos graus de discapacitat psíquica i a dos adults: el mateix Jacint i la seua germana Lucía, mare de Cristina, una de les joves empleades al forn de pa.

 

SARAIVA DE CARVALHO EN CAMPORRELLS CON LOS CHICOS DE CRISALIDA
Els xics de Crisàlida amb Otelo Saraiva de Carvalho, el passat 2 de novembre a Camporrells.Bailarina Mozambique en la celebración Revolución de los Claveles Una ballarina mossambiquenya actuant  el dia d’homenatge a la revolució dels clavells portuguesa.

CARMETA – YouTube.

Documental realizado por Nanuk P.A. por encargo del Ayuntamiento de la Villa de Benasque en torno a la obra y figura de Carmen Castán Saura, ganadora del I Premio “El Chulet del Patués”. Este galardón fue instaurado en el año 2012 por el consistorio benasqués para premiar a los defensores y difusores de la lengua propia del Valle de Benasque. A destacar la presencia de la voz del actor José Sacristán, que asistió a la Muestra de Cine Invisible de Benasque y accedió amablemente a colaborar en el rodaje con los chicos del taller de video de la muestra.

Un ajut de l’IEBC per a continuar amb els rols sociolingüístics de la Franja | Xarxes socials i llengües.

 

Premiats de l’any 2013

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca enguany lliurava les XXV Beques Amanda Llebot, i el seu jurat ,format per professors del Baix Cinca, va tenir a bé concedir-me l’ajut per a seguir amb la recerca sobre els rols sociolingüístics dels adolescents del Baix Cinca.

La gala de les concessions, que van fer a Villella de Cinca, em va omplir per totes bandes.  Perquè el grup de teatre de Saidí, premiat per representar una obra en català, va fer una performance en directe. Perquè, tal com van dir els altres premiats per la normalització lingüística, el Club d’Atletisme del Baix Cinca, és significatiu que es premie coses que haurien de ser normals, com usar la llengua pròpia del territori en la comunicació de l’entitat. Perquè per fi vaig poder conèixer a Jacinto Bonales, que a més de també premiat, és historiador assentat a Mequinensa, amb un excel·lentíssim bloc sobre història local: Al-Miknasiyya.

També ho vaig passar molt bé en Villellans i Saidinencs, dos pobles que m’expliquen les seues eternes disputes de veïns. L’alcaldessa de Villella no només era una rara avis pel partit al que representava, el PAR, un fet molt estrany de Massalió per amunt. És que a més, com és habitual, entre pobles veïns l’enemistat era tal que l’alcaldessa de Villella era de Saidí ;) També Saidí m’ha cridat sempre l’atenció, com me l’han cridat altres pobles rara avis de la Franja: Mequinensa, La Codonyera.. i Pena-roja ;)

En definitiva, molt agraït a l’IEBC per esta oportunitat per no haver de posar tants diners de la burtxaca per a fer recerca sociolingüística a la Franja.

Detenido un hombre por robar cable de cobre en Fabara.

El Tastavins más espectacular.

Presentació: “Seminari Aragonès de Sociolingüística” i “Actes de les II Jornades Aragoneses de Sociologia” |.

El divendres, 19 de desembre de 2014, es presentarà a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) el Seminari Aragonès de Sociolingüística durant l’acte de presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats de les II Jornades Aragoneses de Sociologia, coordinat per Natxo Sorolla (CUSC-UB) i Chabier Gimeno.

L’acte comptarà amb la presentació de dues ponències: Josep Espluga explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta exposarà el seu estudi sobre llengu i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Cartell de l’acte

Libros – II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

 

Imachen de portalada d'o libro

170 Pachinas

g de peso

Formato de 17 x 24 cm

Añada d’edizión: 2014

Colezión: Ainas

ISBN: 978-84-8094-069-6

GRUPO DE TRABAJO “LENGUAS E IDENTIDADES” Coord. Chabier Gimeno y Natxo Sorolla

II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA

Coordinador

PBP:20 EUR

Crompar

Leyer-ne una abanza

EN COEDICIÓN CON LA INSTITUCIÓN FERNANDO EL CATÓLICO y PRENSAS DE LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

Las lenguas y la sociedad van ligadas desde su fundación. Si alguna cosa diferencia a los seres humanos del resto de animales es la complejidad de su lenguaje. Si algo diferencia la Prehistoria de la Historia es la capacidad de escribir. Si alguna cuestión caracteriza a los individuos en sociedad es la comunicación entre individuos. Y a pesar de que las lenguas son instrumentos de comunicación, también son mucho más que eso. Son vehículos de la cultura, son componentes de la identidad y son capitales de intercambio en el mercado social. Tan solo desde este prisma se puede entender la reiterada presencia de las lenguas y las identidades en el debate público aragonés: las leyes de lenguas, los colegios bilingües, las lenguas de la inmigración o la integración cultural del éxodo aragonés.

En este contexto se enmarcan las comunicaciones presentadas en el grupo de trabajo “Lenguas e identidades” de las II Jornadas Aragonesas de Sociología que esta publicación compila. Se incluyen trabajos sobre la relación entre lenguas y sociedad en Aragón, tratando campos tan diversos como el uso, las actitudes y las identidades ligadas al aragonés y al catalán, así como a sus áreas de transición y al resto del país, prestando una atención especial a los ámbitos vitales para estas lenguas, tales como el profesorado, los medios de comunicación e Internet.

El territori demane inversió urgent a la A-1414 després de l’enèsim accident a les Crestes | Comarques Nord.

Este cap de setmana continuem amb les activitats programades dins de les 11ª Jornades Culturals de la Comarca del Matarraña/Matarranya i la 5º Mostra de Teatre Aficiona’T!.

  • Calaceit, Museu Juan Cabré, divendres, 28 de novembre, a les 19:00 h. Xerrada: ‘Tot va començar en Sant Antoni de Calaceit.  En el centenari de l’inici de les exploracions arqueològiques del Institut d’Estudis Catalans en el Matarranya’ a càrrec de Jordi Rovira i Angels Casanovas.
  • Beseit, Casa de Cultura (3º planta), dissabte, 29 de novembre, a les 18:00 h. Xerrada: ‘Les herències emocionals en el nostre arbre genealògic i en el nostre pas pel ventre matern’, a càrrec de Cristian Casamitjana (Centre Polaris), psicòleg.
  • Calaceit, Teatre La Germandat, dissabte, 29 de novembre, a les 22:00 h. Teatre: ‘Humor amb amor’ a càrrec del grup de teatre.  Lo Mentidero de Queretes.  Aforament limitat.
  • Beseit, Biblioteca Municipal, diumenge, 30 de novembre, a les 12:00 h.  Activitat infantil: ‘¡¡¡Me muero de la risa!!!’, a càrrec de Mónica Pasamón, companyia Cuentosconarte.
  • Mont-roig, en el Saló Cultural, diumenge, 30 de novembre, a les 18:00 h. Teatre: ‘¡Vivan los novios!’ a càrrec del grup de teatre Mercé Centelles de Massalió.

I a més, a Pena-roja de Tastavins celebren el dissabte 29 de novembre, a partir de les 17:30 h, Santa Cecilia.

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

www.comarcamatarranya.com

CHA denuncia que el Plan de pesca fomenta la captura y suelta de especies invasoras.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja