Skip to content

El Punt Avui – Notícia: La periodista Emma Zafón presenta una novel·la sobre la corrupció política valenciana.

L’obra trasllada el lector a l’any 2011, quan el govern de la Generalitat valenciana es veu assetjat, per primera vegada en 16 anys, per la justícia

La periodista valenciana Emma Zafón presentarà el pròxim dissabte la novel·la La meua germana Yvonne. Una història de corrupció política a la valenciana, editada per El Toll. L’acte tindrà lloc a les 19.30 en la sala d’exposicions del teatre Micalet de València i comptarà amb la intervenció de l’historiador i escriptor Justo Serna.

La meua germana Yvonne. Una història de corrupció política a la valenciana trasllada el lector a l’any 2011, quan el govern de la Generalitat valenciana es veu assetjat, per primera vegada en setze anys, per la justícia. Amb to irònic i un tractament purament humorístic, la novel·la repassa la breu trajectòria d’Yvonne Gimeno, suposada promesa de les institucions més putrefactes del país. És després de la dimissió del president, el 20 de juliol del mateix any, quan la vida d’Yvonne i de la narradora de la història, la seua germana Natàlia, es capgira fins a límits insospitats.

Emma Zafón va nàixer a Llucena l’agost de 1987. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és directora de Matarraña Radio. La meua germana Yvonne és la seua primera novel·la.

Fotos de la cronologia – CAMPING PORT MASSALUCA.

Marc BM CP – Fotos de la publicació de Marc BM CP a MONT-ROIG *….

El caso del Jamón suma 9 imputados y el fiscal ve «descontrol» contable.

La Audiencia cuestiona al juez que cerró las farmacias.

Xerrada a Favara sobre la Franja per Marcelino Iglesias i José Bada | Lo Finestró.

José BadaMarcelino Iglesias
                                                                Fotografies El Periòdico

Demà dissabte a les vuit del vespre tindrà lloc a Favara una xerrada sobre l’impacte i la repercussió que pot tenir una hipotètica independència de Catalunya sobre els milers d’habitants d’Aragó que habiten a la Franja i que comparteixen nombrosos vincles socioculturals amb la comunitat veïna. Parlaran José Bada, exconseller de Cultura del primer govern democràtic d’Aragó i Marcelino Iglesias, expresident aragonès i senador autonòmic en l’actualitat. Aquest acte s’incorpora dins de les quartes jornades de l’Associació Wirberto Delso.

La intolerància lingüística | Lo Finestró.

 

Edifici

L’empresa aragonesa de joguines IMAGINARIUM es disculpa (per què serà?) per haver enviat el seu butlletí en català i en castellà. L’empresa té moltes botigues pròpies i franquícies per tot el món. Només utilitza el castellà?

No faré cap comentari més

Imaginarium

«Frontera i poesia». Tercera trobada iberoromànica |.

El proper dilluns, 27 d’octubre de 2014, tindrà lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la Tercera Trobada Iberoromànica «Frontera i poesia», que es proposa donar veu a diversos poetes i filòlegs vinculats a territoris de frontera de l’àmbit iberoromànic:

1) Amadeu Ferreira, en representació de Miranda de Douro i el mirandès, varietat romànica del nordest de Portugal a tocar de la província de Zamora.

2) Antonio Corredera, en representació de Valverde del Fresno i el valverdeiru, un dels tres parlars del racó nordoccidental de la província de Càceres, al llindar de Salamanca i Portugal. El conjunt d’aquestes varietats rep noms com ara la fala de Xálima, i l’autor proposa dir-ne xalimegu.

3) José Antonio Saura, representant de la Vall de Benasc i del benasquès, que l’autor anomena respectivament país i patués, a la cruïlla pirinenca altoaragonesa que confina amb l’àmbit gascó aranès i amb el català de la Ribagorça.

4) Pere Comellas ens presentarà una mostra de música i poesia de Cabo Verde en la varietat de l’arxipèlag, el capverdià, al llindar de la Lusofonia.

La celebració d’aquesta trobada, organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, s’emmarca dins del projecte ParemioRom (Paremiología romance: refranes meteorológicos y territorio: FFI2011-24032).

A continuació trobareu el programa de la jornada:

9.45h. Acte inaugural
10.00-11.30h- Amadeu Ferreira (mirandès): Dues lhénguas.
Antonio Corredera Plaza (xalimegu): Haikus; ¡Viva sã bras!; As froris das jaras.
11.30-12.00h Pausa amb cafè
12.00-13.30h
José Antonio Saura Rami (patués, benasquès): Així; Y lo que m’han contau els pais; Grist.
Pere Comellas (capverdià): Lua nha testemunha; Galo bedjo; Sodadi.

El fiscal ve irregularidades y descontrol en los gastos de la D.O. del Jamón.

El partido Intersala Alcañiz y el Maella FS acaba en empate a 4.

Desprecintan la farmacia de Peñarroya tras un mes cerrada.

Fotos de la cronologia – Moviment Franjolí per la Llengua.

 

PROPOSTA DE “JORNADES DE LA FRANJA”

Recentment s’han celebrat al Born Centre Cultural, de Barcelona, unes jornades, força reeixides, dedicades a l’ Alguer, cosa que ens ha fet plantejar si no seria possible celebrar una jornades similars -també en cap de setmana- dedicades a la Franja. Nosaltres creiem que sí, i que també tindrien gran èxit.

Ens atrevim a proposar un esbós de programa i de persones que hi podrien intervenitr. Evidentment és una proposta provisional i absolutament oberta, però que, si de cas, pot servir de base de partida.

Dissabte al matí projecció de la pel.lícula “Aguaviva”,rodada a Aiguaviva de Bergantes, i posterior col.l.oqui amb la seua directora, Ariadna Pujol, juntament amb altres persones significatives del Matarranya, com Natxo Sorolla, sociolingüista, Artur Quintana, excatedràtic i estudiós de la llengua, i Joaquim Montclús, historiador.

Dissabte a la tarda xerrada col.loqui dedicat a un tema tan primordial com l’ ensenyament; amb Francesc Ricart, del Departamenty d’ Ensenyament de la Generalitat i Fragatí, Paco Bertran, profesor de l’ institut de Fraga, Pepa Nogués, promotora de l’ associació Clarió, i Manel Riu, professor d’ institut i natural de Benavarri. Posteriorment, una altra xerrada-col.loqui dedicada a la literatura frangenca, amb Hèctor Moret, Mercè Ibarz, Juli Micolau i Carles Terés. Cal dir que durant les jornades hi podria haver una exposició de les fotografies fetes a Mequinensa per Jesús Moncada i una atra sobre Desideri Lombarte.

Diumenge al matí: actuació dels intèrprets franjatins Duo Recapte i Àngel Soro, cantautor. Xerrada-col.loqui dedicada a les actuacions polítiques possibles i futures a la Franja, amb la intervenció de l’ alcaldessa de Mequinensa, Margarita Gòdia, de l’alcalde del Campell, Josep A. Chauvell, de l’ alcalde de Pont de Montanyana, i de Paulí Fontova, regidor de Calaceit.

I a la tarda, com a cloenda, una taula rodona dedicada a una visió general de la realitat cultural socioeconòmica de la Franja a càrrec de Joaquim Montclús, historiador, Ramon Sistac, lingüista i catedràtic a la Universitat de Lleida, J. L. Espluga, sociòleg i catedràtic de la UAB, i Natxo Sorolla, sociolingüista.

Es podran realitzar algun dia unes jornades amb un programa com aquest o paregut?….Tant de bo!

Moviment Franjolí per la Llengua

Picture

Més informació

Nota de l’empresa

Desideri Lombarte…l´empremta del poeta | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 30 d’agost)

Han passat vint i cinc anys des de que Desideri ens va deixar…vull dir físicament. La seva figura no ha fet més que engrandir-se. Ja tothom l’assumeix com el POETA DEL MATARRANYA. Els que hem aportat el nostre granet de sorra per difondre la seva figura, realment podem estar contents. I, a més a més, això no ha fet més que començar. No és gens fàcil ser la icona d’una terra. Ho va ser en vida José Antonio Labordeta. Desideri va morir massa jove, no li va donar temps, però ho és ara, que no és poc. Enguany se li han fet molts actes d’homenatge per tot arreu i per part de molta i diversa gent. D’ara en davant encara n’hi faran més. Perquè la gent li ret homenatge d´ una manera espontània. No va ser fàcil començar a difondre la seva obra, però ara molts pregunten com es poden adquirir els seus llibres. Perquè la seva paraula arriba fàcil, natural. Desideri passejava la seva bonhomia de manera tan natural com equilibrada; era observador i un punt somarda. Una de les seves il·lusions era convertir-se després de mort en un timó de flor menuda, florir i ser l’aliment de les abelles que convertirien en mel la seva flor. Ho ha aconseguit: músics, llauradors i pastors, professors i estudiants, artistes plàstics, carnissers, pescadors, enginyers i tècnics de so, paletes, oficinistes, abocats, metges, jubilats, etc…gaudeixen de la seva paraula. Ni tan sols cal que els agradi la poesia, n’hi ha prou amb prendre contacte amb la seva obra. Però fora del Matarranya encara resta força desconegut i hi ha molta feina per fer, sobre tot a l’Aragó. De Desideri es poden aprendre moltes coses, però una és particularment notòria: aprendre a voler, a estimar la llengua, la seva, la nostra, a conrear-la i emprar-la (utilitzar-la) de manera natural. I eixa és la millor manera d’existir (com Teruel, que tots sabem que existeix), de ser nosaltres mateixos. Perquè el nostre català no és una “cosa típica”, ni una peça de museu: és l’essència d’allò que som. Gràcies, Desideri, per la teva lliçó. Que no caigui en sac foradat.

 Antoni Bengochea

Els Premis Serret de Literatura Rural | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 5 de setembre del 2014)

Octavi Serret ha sabut crear els Premis Serret de Literatura Rural a través de la participació econòmica i logística d’institucions, entitats, empreses i particulars dels tres territoris on la llibreria vol buscar més complicitat –Aragó, Catalunya i País Valencià-. I és que Vall-de-roures, on està instal·lat el seu negoci, es troba situat en el punt de contacte de les tres comunitats i el llibreter aprofita molt bé esta circumstància geogràfica. A més, els territoris comparteixen la mateixa llengua. Per això els seus guardons incentiven els treballs escrits en català, castellà i aragonès. Encara que enguany el dedicat a esta última llengua va quedar desert. Cinc dies de l’última setmana d’agost plena d’activitats literàries i culturals que es van repartir entre les viles que formen la recent creada entitat anomenada 3 Territoris: Gandesa, Morella, Calaceit, Beseit i Vall-de-roures. En les diferents convocatòries estigueren presents personalitats molt destacades del món del llibre com Ana Santos, directora de la Biblioteca Nacional vinculada a Beseit, Carles Duarte, president del Consell Nacional de Cultura i de les Arts, Àlex Susanna, president de l’Institut Ramon Llull que té casa a Calaceit, Jordi Llavina, Fernando Martínez Laínez, Víctor Amela… La celebració literària a Calaceit en l’antiga seu de la Fundació Noesis, cedida per l’ocasió pel nou propietari, va ser una excel·lent notícia per a tots. Noesis va obrir les seues portes del 1982 fins al 1996 i va ser un referent com a centre cultural i artístic sota la direcció de l’activista cultural francès Didier Costa. Després del lliurament dels guardons a l’ajuntament de Vall-de-roures Octavi Serret va confirmar la intenció de convocar els premis cada dos anys per la complexa programació dels mateixos en el cas de fer-los anuals. En certa manera estos guardons poden considerar-se per al català com els substituts dels premis Guillem Nicolau que el 2012 va deixar de convocar el Govern d’Aragó.

Carles Sancho Meix

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja