Skip to content

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

 

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Nova reunió a l’IES de Vall-de-roures sobre el català | Lo Finestró.

 

La proposta que va sortir de la reunió (7 d’octubre a la tarda) que van tenir els pares de l’IES Matarraña de Vall-de-roures amb els inspectors va ser que en comptes de les dues hores que ara cursen català, fer-ne una hora de català i una altra de francès. Els inspectors van insistir encara en el problema de la il·legalitat de fer català en la franja horària de les llengües estrangeres com es fa des de tres cursos.

La proposta és millor que l’oferta inicial de la inspecció de passar l’assignatura a la tarda i que els pares assumissin el transport, la qual cosa vulneraria els drets lingüístics dels estudiants i deixaria en una situació més il·legal l’oferta educativa de l’IES respecte als preceptes de la Llei de Llengües d’Aragó de 2013, aprovada pel PP-PAR i que diu que la llengua pròpia s’ensenyarà en totes les etapes educatives juntament amb el castellà.

La part positiva és que han promès que durant el curs es treballarà en l’elaboració d’un projecte lingüístic de centre que s’aplicaria ja al curs vinent.

Segons manifestacions de l’Associació Clarió, si els pares afectats accepten la proposta, podrien descartar-se noves mobilitzacions fins al mes de juny, a l’expectativa de com es desenvolupa el projecte lingüístic de centre. Clarió reclama poder formar part del procés d’elaboració.

I ara per acabar uns versets d’acomiadament de la meua collita

Per mal camí

A l’IES de Vall-de roures
ho té mal el català,
però si fos llengua estrangera
se li exhaurien els mals.

Escoles de Vall-de-roures
i CRA Tastavins
quan estudieu català,
el nom teniu prohibit!

I si no és llengua estrangera
el català, i nom no té,
la Franja és una quimera,
lo Matarranya un invent.

Catxirulos d’estultícia
dels lapaos i lapapyps,
amb aquest govern se’n va
l’Aragó per mal camí.

catxirulo

Pequeños íberos matarrañenses.

image003

Les classes acabaran a finals de maig, quan fareu els exàmens de la Generalitat de Catalunya.

INSCRIPCIONS:     DEL 15 AL 22 D’OCTUBRE.  Podeu formalitzar la inscripció responent aquest mateix correu electrònic (info(arrova)cdfranja.cat).

 

CDFranja

Amortizada la plaza de médico de La Ginebrosa.

Peñarroya inmortaliza la lucha de Desideri por la lengua y la cultura.

  • Escrito por 

Las asociaciones Clarió, Jovens de Pena-roja y Ascuma se dieron cita el sábado en un multitudinario acto en Peñarroya en defensa del territorio y a modo de clausura del Any Desideri en homenaje al poeta local. Los temas que se abordaron en las diferentes propuestas fueron varios y quedaron inmortalizados en un enorme mural que lucirá la localidad como tributo a Desideri Lombarte y a la lucha que éste llevó a cabo en defensa del catalán y del medio rural matarrañense.

Cientos de personas asistieron a la celebración cargada de actos que arrancó el sábado a las 10.00 con el inicio de l primera jornada ‘Llengua i escola al Matarranya’ promovida por Clarió. La integrante de la asociación, Pepa Nogués, valoró muy positivamente todos los actos y recordó que sus iniciativas no solo se limitan a una vertiente puramente cultural sino también de reivindicación del medio rural. «Defender el catalán es muy importante pero no hay que olvidar que lo hacemos desde un territorio muy particular, con pueblos muy pequeños y con un sistema educativo ejemplar», explicó.

Durante la sesión se abordó el ejemplo de modelo de inmersión lingüística de La Bressola, en el sur de Francia, surgido a raíz de experiencias de escuelas libres. Al respecto, Nogués recalcó que la mayor inclusión del catalán en las aulas al Matarraña pasaría por tener en cuenta a las escuelas rurales, «que trabajan desde una perspectiva excelente con todos los niños de la comarca». Además, la jornada ‘Llengua i escola al Matarranya’ incluyó el proyecto ‘Cantem junts’ promovido por la docente Margarita Celma. Se trata de una recopilación de canciones populares de los pueblos realizada por los alumnos de los colegios del Matarraña. También se visitó la exposición ‘Ataüllar el món des del Molinar’, realizada por Pepa Nogués. Una mesa redonda que debatió sobre el presente y el futuro de la lengua cerró las actividades de la iniciativa.

Un mural para el recuerdo
La asociación de Jovens de Pena-roja y la Asociación Cultural del Matarranya (Ascuma) fueron las encargadas de promover el ‘Mural Party Desideri Lombarte’ con el que niños y no tan niños inmortalizaron la figura del poeta en su localidad natal. El mural se llevó a cabo mañana y tarde y su trazado se entremezcló con juegos infantiles en el colegio. Con todo, las principales asociaciones culturales de la comarca clausuraron un Any Desideri marcado por el imprescindible legado del poeta en el Matarraña.

La fiesta suprema de Cretas.

Temps de Franja setembre-octubre | Lo Finestró.

 

Ja ha sortit la revista Temps de Franja corresponent als mesos de setembre-octubre. Podeu entrar TdFD17 per veure-la.

TdF

Marcel Pena on Twitter: “Representació d l’obra teatral “D’un temps, d’un poble” amb textos de Jesús Moncada a #Alcampell. #Mequinensa @franja http://t.co/0ag2NvgNDx”.

Representació d l’obra teatral “D’un temps, d’un poble” amb textos de Jesús Moncada a . @franjap

 

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Juan Luis Camps Juan

29 de març de 1938 (Foto cedida per la família Ferràs. Es tracta d’un polvorí al “quartel de la guardia civil” en construcció on se recollia tot tipus de material de guerra.)

Situació del front al Matarranya.
Bombardejos dels nacionals: A diferents pobles de la comarca i especialment als cruces de La Codonyera i Bellmunt a la carretera de Morella.
Ocupació de pobles: Al sud, La Ginebrosa i definitivament La Canyada i Bellmunt. Tanquetes italianes entren a Torrevelilla.

Enfrontaments i moviments de tropes: “A las 2 de la madrugada, ante la fuerte presión enemiga, Modesto decidió replegar sus fuerzas a retaguardia de una línea que iría por el río Algas, delante de Calaceite, hasta el Matarraña en su confluencia con el Tastavins, por detrás del río continuaría hacia el noroeste de Monroyo y el vértice de la Sierra para unirse con el resto de la línea.”Miguel Sanz Parera “De Alcañiz a Morella”

Los italians entren als termes de Ràfels, La Portellada, Fòrnols, La Fresneda, Torre del Compte, Valljunquera, La Vall del Tormo i Calaceite sense entrar als pobles.
Per la zona nord les tropes nacionals de Valiño entren als termes de Maella i Fabara.
Tots estos moviments obliguen a Lister i Tagüeña a replegar les tropes a la línia que havia marcat Modesto.

Tagüeña: “El día antes (este 29) nos había localizado y ametrallado un prototipo alemás Henschell de bombardeo en picado, pero las circunstancias no nos habían permitido trasladarnos.” (se refereix al puesto de mando republicà).

Peñarroya de Tasvanis y Monroyo – 04/10/2014 15:23 – Chino Chano – Aragón TV A la Carta.

1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya i Cloenda de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.

 

DSCN2784

A Pena-roja va celebrar-se el dissabte 4 d’octubre la Jornada Llengua i Escola al Matarranya per commemorar els 30 Anys de l’Ensenyança del Català a l’Aragó i la Cloenda de l’Any Desideri Lombarte 1989-2014. L’organització dels actes va anar a càrrec de Clarió, l’Associació de Pares i Mares del Matarranya en Defensa del Català, i també hi van col·laborar diferents entitats locals, comarcals i provincials. Al matí el Centre Cultural de Pena-roja va acollir els participants a la jornada, principalment professorat, que van rebre un dossier on es recull diversa informació sobre el territori i la nostra llengua. La salutació als participants per part de l’alcalde de Pena-roja Paco Esteve i del president de Clarió José Manuel Aragonés van precedir la conferència inaugural i brillant de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012 –escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana- que titulà ‘El model d’immersió de la Bressola’. Una experiència educativa molt exitosa de la introducció de la llengua catalana a través d’ensenyament en un territori dins de l’estat francès on s’estava perdent en trencar-se la transmissió generacional afavorint el monolingüisme. La Bressola que nasqué el 1976 amb només 7 alumnes ara ha passat a tenir-ne més de mil i ha forçat al govern francès del territori catalanoparlant a oferir a l’alumnat un ensenyament bilingüe.

DSCN2787Més tard es presentaren diverses iniciatives educatives a la Franja que incideixen sobre la dignificació de la nostra llengua. Margarita Celma ens parlà del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa ‘Cantem Junts’ que va coordinar com a professora de música i on hi va participar el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures i que es va materialitzar en la publicació d’un llibre i l’enregistrament d’un CD recollint les cançons populars aconseguides a través del projecte i interpretades pels mateixos alumnes. Paco Tejero, exdirector del CEIP Sant Josep de Calassanç de Fraga, es presentà ‘El contacontes’ un innovador projecte educatiu en què els alumnes del cicle superior de primària interpreten diferents contes als alumnes d’infantil i un altre projecte de danses populars a primària. A continuació una taula redona sobre ‘Experiències al voltant dels 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó’ en què van intervenir: Pep Labat, professor de català de secundària i Paco Tejedor , tots dos de Fraga, Teresa Maria Ballester mare i professora de Mont-roig i Rubén Lombarte periodista i exalumne de Pena-roja. Acabats els parlaments es va obrir un debat molt interessant amb la intervenció del públic assistent. La jornada matinal va estar coordinada per Pepa Nogués, secretària de Clarió. Mentrestant al poliesportiu xiquets i jóvens van participar en el taller de mural party dedicat a Desideri Lombarte que havien iniciat divendres a la nit.

DSCN2789A la tarda es va continuar les activitats i els jóvens van acabar el mural mentre que els més menuts de la vila al mateix poliesportiu pintaven, ballaven i jugaven. El mural dibuixat tenia la força expressiva dels versos escrits per Desideri sobre  la nostra llengua:

 

 

La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no és morta.
Està viva al carrer.
Val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font
i per anar al cafè.
Per què no ha de valer
per a escriure a un diari
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé,
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i passades glòries?

DSCN2792Com a acte de cloenda de l’Any Desideri Lombarte, ja a la vesprada i davant la casa on va viure, un representant de l’Associació Cultural del Matarranya va fer el resum de les activitats realitzades enguany per commemorar els 25 anys de la mort de l’escriptor i activista cultural pena-rogí. Després, de manera espontània, Ramon Mur va iniciar la lectura d’uns poemes de Desideri que va continuar el públic assistent a l’acte. Elles, La terra prima, La meua pàtria menuda, La xica que va a la font, Hem perdut un amic, La fortuna, Jo no òbrigo el balcó… versos escrits pel poeta i recitats pels participants a la convocatòria com a merescut homenatge i reconeixement d’un dels personatges més destacats del Matarranya.

CHA reclama el desdoblamiento de la N-232 desde el Burgo hasta el Mediterráneo.

DGA acepta el desvío de 2,8 millones del Miner para trasladar los purines.

Programació de festes corresponent al mes d’octubre. També en el següent enllaç podreu descarregar-vos l’agenda d’activitats del mes d’octubre: http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/agenda_octubre_2014.pdf

A partir d’estos moments tota la informació referent a les activitats que organitzem des de la comarca apareixeran a la nova pàgina Web, l’enllaç és: www.comarcamatarranya.es

Finalment, recordar-vos que este cap de setmana i el següent tindran lloc les 6ª Jornades Iberes de la Comarca del Matarraña/Matarranya.  Les activitats programades es desenvoluparan a les poblacions de Calaceit, Queretes, Lledó, Massalió i la Vall del Tormo . La programació la trobareu en este enllaç: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/patrimonio/item/237-este-fin-de-semana-vuelven-las-jornadas-íberas-al-matarraña-con-actividades-para-niños

 COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01

www.comarcamatarranya.com

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja