La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
El Parlament rebutja el Lapao i reconeix la unitat de la llengua catalana.
BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) –
La comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), ha informat CiU en un comunicat.
Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.
La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó.
A vulgarización d’a luenga Aragonesa medieval en Aragón TV, o “romance” |.
A eliminación d’a historia, tradición y evolución de qualsiquier feito cultural aragonés ye una d’as fins de l’espanyolismo. Regular que os meyos privaus de dubdosa tradición democratica en Aragón lo fan sin garra compleixo, con as dos luengas propias d’Aragón: l’aragonés y o catalán. Pero en iste caso nos trobamos en o caso d’a televisión publica d’Aragón, que con enchaquia d’a donación d’os textos más antigos en luenga Aragonesa medieval, no han perdiu a oportunidat pa confundir y vulgarizar a luenga en a que son escritos, clamando-la como “romance” u “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con ixa denominación, quan luengas latinas como o castellano, nunca no ye clamau como “romance castellano” en textos d’as mesmas calendatas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” estando ista zaguera inventada de tot.
Remeramos que as “lenguas romances”, tamién clamadas romanicas u neolatinas, son todas as luengas que evolucionaron d’o latín vulgar (entendiu como “parla cotidiana d’a chent”) de revés que o latín clasico, traza estandarizada que nunca no yera aprendida como luenga materna.
A luenga Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientment a la luenga castellana, por as envueltas d’os sieglos X-XV, y como tal mereix o mesmo rispeto a denominacions cultas y veraces, sin amagar garra nombre. O mesmo rispeto que mereixen o portugués, asturianoleonés u gallego, todas tres d’a mesma branca iberoromance.
La vulgarización de la lengua Aragonesa medieval en Aragón TV, el “romance” (cast.)
La eliminación de la historia, tradición y evolución de cualquier hecho cultural aragonés es uno de los fines del espanyolismo. Normalmente los medios privados, de dudosa tradición democrática en Aragón, lo hacen sin ningún complejo, con las dos lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán. Pero en este caso nos encontramos en el caso de la televisión pública de Aragón, que con motivo de la donación de los textos más antiguos en lengua Aragonesa medieval, no han perdido la oportunidad para confundir y vulgarizar la lengua en la que están escritos, denominándola “romance” o “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con esa denominación, cuando lenguas latinas como el castellano, nunca es llamado como “romance castellano” en textos de las mismas fechas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” siendo esta última denominación totalmente inventada.
Recordamos que las “lenguas romances”, también llamadas románicas o neolatinas, son todas las lenguas que evolucionaron del latín vulgar (entendido como “habla cotidiana” de la gente) al revés que el latín clásico, manera estandarizada que nunca era aprendida como lengua materna.
A lengua Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientemente a la lengua castellana, por las envueltas d?los siglos X-XV, y como tal merece el mismo rispeto a denominaciones cultas y veraces, sin esconder ninguno nombre. El mismo rispeto que merecen el portugués, asturianoleonés o gallego, todas tres d?a misma nada iberoromance.
La primera nevada del año tiñe de blanco el territorio.
En las zonas altas del Matarraña, como Peñarroya de Tastavins, también la nieve ha llegado a cuajar dejando imágenes propias de postales navideñas.
La alerta amarilla por nevadas terminó en la tarde del miércoles a las 20.00 aunque hay que circular con precaución en algunas vías.
Chelat de mullarero
Finalment comença a fer calor. Una bona notícia per a hostalers i comerciants, sobretot del sector tèxtil. No sé si també gaire per a les economies familiars, però que arran de l’anunci d’un estiu més fresquet esperen estalviar en refrigeració domèstica. La tònica d’aquesta canícula pròxima: menys aire condicionat i més ventalls. Això sí, l’oportunitat de reviure alguns plaers estivals: l’ombra, la migdiada, els sopars al descobert, els banys de mar o piscina i els gelats. Ja els enyorava, els gelats, encara que no deixo de consumir-ne tot l’any, si bé ara vindran més de gust. Confesso la meva debilitat per les taronges tropicals de Glas que compro al Plus i pels vasets de Chelats Sarrate, d’Alcampell. Una gran varietat de sabors, no sé si també de préssec, que a Fraga denominen mullarero.
Que els fragatins diguin mullarero al préssec -de fet, els arbequins en diem préssic– no significa que parlin una llengua diferent. Aquí ens referim a la sorra com arena, a les vambes com a keds o als pits de les dones com a popes, i no per això se’ns acudeix (bé, a alguns sí que se’ls ha passat pel cap algun cop, en temps del leridanismo franquista) de creure que no ens expressem en català, un català tan vàlid com el d’Olot, Tortosa, Benavarri, Pollença o Alcoi. Per cert, m’adhereixo a la campanya de la web popes.cat, en favor de preservar aquest dialectalisme tan eufònic i rotund, i la seva generalització arreu del domini lingüístic.
D’una cosa de llepar a una altra, torno als gelats Sarrate. A propòsit, per què escriuen chelats? En tot cas, txelats. L’anècdota no ve més que a confirmar la sospita que aquest nou idioma de la Franja inventat per les autoritats aragoneses -amb l’aquiescència d’uns quants col·laboracionistes locals, còmplices actius o passius de l’intent de genocidi cultural- no és més que un català amb faltes d’ortografia.
Alcampell, precisament, ha estat el primer municipi a rebel·lar-se contra aquest absurd filològic, obrint la senda a una trentena de consistoris més. Es nota que té un alcalde lletraferit, l’escriptor Josep Antoni Chauvell. Un altre Josep Antoni és fill il·lustre de la vila. I algun, diria que cada vegada més, començant per bastants companys de la seva pròpia federació, a tenor de les últimes enquestes, pensem que faria un gran servei a la causa si -en català, castellà o lapao– s’abstingués de parlar tant.
“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.
El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.
Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”
Més informació a La Franja
Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:
*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D
*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala
*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/
*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/
*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp
L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.
He estat un dels 31 afortunats sacrílegs a qui els lletraferits de Paper de vidre han encomanat d’allargar el final d’una narració. No m’he pogut estar d’agafar Un habitant de Carcosa, del genial Ambrose Bierce, i ficar-hi la meua cullerada. Si us ve de gust llegir-ho, ho podeu fer aquí.
La resta de participants són: continueu llegint a He comés un sacrilegi (però ben acompanyat) | L’ esmolet.
Dimitimos, que no es poco
- Escrito por Emma Zafón
Mi abuela se llama Carmen Miralles y a sus 79 años ostenta el nada despreciable honor de elaborar unas de las mejores morcillas de todo el pueblo. Los ingredientes de la mezcla no tienen más misterio: pan, cebolla, grasa del cerdo, canela, sal, anisetes, clavo y, por supuesto, sangre. Hace algo que desde pequeña llama mi atención. Se santigua. Nunca he sabido si es un acto reflejo, una superstición o un desesperado toque de atención a su Dios católico para que proteja algo tan potente y a la vez tan frágil como lo es el cerdo.
A veces, la imagen de mi abuela dibujando una cruz ficticia con su mano derecha vuelve a mi cabeza cada vez que hablo con algún granjero turolense. Esa arcaica costumbre me ha perseguido una y otra vez en la última semana. La cruz aparece cuando Jerónimo Carceller me responde al otro lado del teléfono con aire rudo. Cuando Manuel Esteve, hombre pausado de mirada amable, me explica una y otra vez que no podían más. Que tenían que terminar con una situación que les resultaba insostenible antes de que el contexto les engullera a todos.
Carceller, Esteve, Moles… han sido las voces de un sector que tiembla ante cada carpetazo administrativo. Se hacen fuertes tras cada dificultad superada porque son duros, rurales y porque no les tiembla el pulso a la hora de defender lo que creen justo.
Pero sus rostros también reflejan las preocupaciones de dos años complicados. Junto a sus cientos de compañeros del sector porcino, hicieron frente a la Ley de Bienestar Animal impuesta desde Bruselas, levantaron la voz por la subida del precio de la recogida de cadáveres y luchan para evitar que la declaración de zonas vulnerables en el Matarraña y el Maestrazgo sea su sentencia de cierre. No sé si lo hacen santiguándose o tomando gingseng pero lo cierto es que le echan huevos.
Tantos que es imposible no respetarles. Porque cuando te abren las puertas de sus granjas destilan humildad y ganas de trabajar, de criar al mejor cerdo del territorio. Lo he visto en la explotación de Delfín Albesa, en Cretas, lo he aprendido de la mano de Rafael Ramón, en Peñarroya, y lo he valorado en el trato amable que, desde Enrique Bayona hasta Roberto Bosque, muestran en el grupo Arcoiris.
No cejaré en mi empeño de que ese mismo respeto que profeso a todos los profesionales ganaderos de nuestras comarcas sea asumido por la administración pública. Para que no haya más crisis, decretazos ni divisiones y solo exista una voluntad unánime de proteger el mejor producto cárnico de Aragón, el Jamón de Teruel.
“A nivell econòmic i de creació d’oportunitats per a futures generacions, el Parc Natural és positiu”. Així de contundent va ser l’alcalde de Beseit, Alberto Moragrega, en relació a l’interès que ha mostrat el Govern d’Aragó en crear la figura del Parc Natural als Ports de Beseit i que ha suscitat molt de debat entre aquells que n’estan a favor i els que estan en contra. Moragrega ho té clar. “Sempre hem anat amb la veritat per davant. Tot el que ens han dit des del Govern d’Aragó ho hem traslladat a la gent. Hi ha propietaris que no estan d’acord i altres que sí”. L’alcalde de Beseit va dir que “com a ajuntament, natres sabem que som els màxims beneficiats d’esta figura de protecció”, però cal recordar que la declaració de Parc Natural “no afecte en cap restricció més que les que tenim”.
El Parc Natural dels Ports abaste terme municipal de Beseit, Vall-de-roures i Pena-roja. En el cas de Beseit, hi ha unes 2.000 hectàrees -naixement del riu Matarranya i Penya Galera, sobretot- de propietat municipal i unes 2.000 hectàrees més que són particulars. Hi ha propietaris a favor i en contra. Moragrega va considerar que “els propietaris que n’estan en contra sabem que, a Beseit, és una 
qüestió històrica. Pensen de per sí que els trauran drets i tenen temor de que es faci el Parc Natural”. L’alcalde de Beseit també va recordar que si es fa el Parc els propietaris “no rebran un duro. Però tampoc els trauran res. I qui digui el contrari està mentint”. Els propietaris “no rebran ni una perra, però es beneficiaran de si fan una pista, de subvencions per a rehabilitar els masos…”
. ‘Una oportunitat perduda’
Alberto Moragrega va defensar que deixar escapar el Parc Natural “és una oportunitat perduda. Ens podem equivocar. Però s’ha d’arriscar”. I va plantejar als propietaris més reticents que diguen quina “línia de futur” volen seguir al territori. “Els del no, tenen clar la línia de futur que vol seguir el territori? On volen portar el territori? Esta és la pregunta que els podríem fer”. Els que estan a favor “també ens podem equivocar. Però hi ha moltes experiències per a saber si això és o no és una oportunitat. La gent s’ho ha de reflexionar bé i no s’ha de menjar el cap per aquells que sí poden tindre un interès especial” contra el Parc Natural. Tot i que DGA vol consens en el territori, al final qui decidirà si els Ports són Parc Natural serà la pròpia DGA.
L’alcalde de Beseit va posar sobre la taula algunes qüestions que han generat reticència o desinformació. “La gent té la consciència que un Parc Natural és aproximat a un Parc Nacional, que és casi una expropiació. Però no és així. Un Parc Natural és una marca”, i com als propietaris “no els trauen cap dret, no et compensen per cap dret. Si no haguérem tingut un límit ZEPA, segurament parlaríem d’una altra cosa. Però ja tenim estes limitacions”. Moragrega va recordar que “quan es va fer la Reserva Nacional es treia el dret cinegètic de la caça. Per això es compense”. L’alcalde de Beseit va apuntar que “no s’ha de mentir en res. Qui està pel sí o pel no és per més o menys coneixement sobre la matèria”.
| Títol: | El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives |
| Autor: | Farré Badia, Laura |
| Director: | Nogué Serrano, Neus |
| Matèria: | Filologia catalana Lingüística catalana Lingüística Català Anàlisi del discurs narratiu Tesis Catalan philology Catalan linguistics Linguistics Catalan language Narrative discourse analysis Theses |
| Data de publicació: | jun-2013 |
| Resum: | Aquest treball és un estudi del punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada, fet a partir de les estratègies discursives que permeten expressar-lo. L’estudi del punt de vista narratiu resulta especialment interessant en una novel•la com Estremida memòria, perquè s’aplica a una narració que reporta un mateix fet a través de diversos personatges. Els resultats obtinguts ens han permès confirmar que, en una novel•la com aquesta, és especialment interessant preguntar-se quines són les estratègies discursives de les quals se serveix l’autor per tal que el lector identifiqui el punt de vista del personatge que adopta el narrador en cada capítol. I, a més, hem pogut aportar més informació sobre la manera de procedir de Jesús Moncada amb relació a les seves obres: el fet que, a Estremida memòria, la qüestió del punt de vista narratiu estigui perfectament controlada per l’autor fa del tot evidents el detallisme i la minuciositat que caracteritzen, en general, totes les seves obres. |
| Nota: | Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Any: 2012-2013, Tutora: Neus Nogué Serrano |
| URI: | http://hdl.handle.net/2445/48829 |
| Apareix en les col·leccions: | Treballs Finals de Grau (TFG) – Filologia Catalana |
Fitxers d’aquest document:
|
Estadístiques d’aquest document
Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons