La Franja

La Ruta de los Tres Reyes creará paquetes turísticos.

L’Associació Cultural del Matarranya enviael primer llibre de la nova col·lecció d’història i art, L’Aladre, que és: QUERETES. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), resultat de la investigació d’Encarnita i Renato Simoní sobre aquest període històric, i que aplega la incorporació de documentació inèdita recollida pels autors. A més a més i gràcies a l’esforç de destacats membres de la nostra associació, l’Instituto de Estudios Turolenses, ha editat la novel·la de Desideri Lombarte, Les aventures del sastre Roc d’Arça, que ASCUMA es farà arribar justament enguany, en el 25è. aniversari de la seva mort.

X edició del Recercat a Barcelona | Lo Finestró.

“Licantropia” al blog “El món s’acaba…” | L’ esmolet.

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

Un joven de La Fresneda inventa una pulsera para vigilar a los niños.

Serret presenta su certamen de narrativa rural en Barcelona.

Preparan un homenaje al poeta Desideri Lombarte en el 25 aniversario de su muerte – Diario de Teruel.

Vota

 Resultado

0 votos

La Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) celebrará en 2014 el “Año Desideri Lombarte 1989-2014″, al cumplirse 25 años de la muerte del poeta de lengua catalana nacido en Peñarroya de Tastavins. La organización ha preparado distintos actos culturales en Aragón en homenaje al poeta, entre otras, la presentación de novelas, un encuentro cultural, presentaciones en escuelas de las tierras aragonesas de habla catalana y también actuaciones musicales.

La revista Temps de Franja, editada por Iniciativa Cultural de la Franja, le dedicará los dos suplementos literarios Styli locus que sacará a la luz este año. También se presentará la novela Les aventures del sastre Roc d”Arça (Las aventuras del sastre Roc d”Arça”).

El alcalde de Peñarroya de Tastavins, Francisco Esteve, también presidente de la Comarca del Matarraña, explicó que el Ayuntamiento tiene previsto sumarse al homenaje al poeta, al que el consistorio ya le dedicó los premios de pintura municipales que llevan su nombre y que se entregaron el lunes de esta semana. El alcalde valoró la figura del poeta nacido en Peñarroya, del que dijo es “un referente para nuestro pueblo, ya que fue el impulsor de muchas actividades y una personas que fomentó que los pueblos tuvieran interés por recuperar su historia y muchos aspectos culturales y patrimoniales.

Por otra parte, Ascuma informó de otro de los proyectos previstos para el Año Lombarte: “si conseguimos aportaciones económicas suficientes”, esta asociación podría plantearse la reedición del libro Ataüllar el món des del Molinar (Divisar el mundo desde el Molinar, agotado hace años y que también incorpora una exposición que Ascuma se compromete a renovar.

Un autor que generó poesía narrativa e investigación

Desideri Lombarte nació en febrero de 1937, estudió Bachillerato en los Escolapios de Alcañiz. Se formó como delineante y trabajó en el despacho de arquitectura Enrique Rovira de Barcelona. A finales de los años 70 dejó de trabajar por motivos de salud, lo que le otorgó mucho más tiempo libre para poder dedicarse a su actividad literaria.

Prácticamente toda su obra se centra en Peñarroya de Tastavins y en la Comarca del Matarraña y está escrita en catalán, su lengua materna. Es autor de diversas obras de poesía y de una obra de teatro, además de dos obras de narrativa. Asimismo, realizó diversas investigaciones relacionadas con su localidad y con la toponimia local de Peñarroya de Tastavins, un trabajo que dio sus frutos con dos obras más editadas en 1990 y en 1999, ambas póstumas.

Desideri Lombarte fue cofundador de la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma). Falleció el 3 de octubre de 1989 en Barcelona. De él se han publicado diversos trabajos y CDs que han quedado recogidos en algunas de las colecciones editadas por Ascuma.

Fallece el exalcalde de La Portellada.

El embalse de Mequinenza registró 300 infracciones el pasado año.

Además, informamos de que nuestra asociación, junto con otras entidades, está organizando diferentes actividades en torno a la celebración del Día de la Lengua Materna (21 de febrero: una fecha instituida por la Unesco para promover la diversidad lingüística). Iremos dando cuenta de estas actividades, que tendrán lugar a lo largo del mes de febrero en varios puntos de Aragón.

Para abrir boca, os contamos que la próxima semana tendrán lugar 2 actividades en Huesca y Barbastro: El lunes próximo, día 27 de enero a las 18 horas, tendrá lugar en el Teatro Salesianos de Huesca la representación de la obra de teatro As siete cabretas e o lupo, por el Grupo “Ta ninos“, y el sábado 1 de febrero, en Barbastro, tendrá lugar la Trobada de Fablans “Chusé Noguero” con diversas actividades a lo largo de todo el día en la capital del Somontano.

Tierra de barrenaus: Exercendo lo pasquinismo 010: Heraldo catalanofobo, naipes y libros de texto.

O Heraldo ye tot un clasico en o pasquinismo. Talment truquen más o ficacio as portaladas de ABC u La Razón, pero Heraldo, encara que muito más sutil, ye un d’os reis d’o pasquinismo. Ixo sí, siempre contra Catalunya y lo catalán, y por a indisoluble unidat d’Espanya. Heraldo y o nuestro gubierno aragonés tienen como doctrina cultural y lingüistica a la FACAO, que ye como tener a Hitler d’asesor t’a convivencia u a la ilesia cristiana fendo a politica sexual y reproductiva (oh wait!). Asinas que de cabo ta quan, nos regalan (u torturan) con articlos tan vergonyosos como iste. Articlos que, por cierto, as chunteras penchan a escape bien carranyadas en os suyos FB, malmetendo contra os catalans. 

Feré, pues, un chiquet analís d’iste articlo, como podría fer de tantos y tantos que fa l’Heraldo acusando, ta forro de bota, de manipoliación, a atros:

– “Unas cartas desatan a polemica”: Si l’Heraldo no’n da treslada, no. Uns particlars (Caramba publicitat) fan unas cartas y, si no estase por os barrenaus d’a FACAO, ixo no da ni ta una noticieta curta. Muito menos ta media pachina a toda color. 

– Chaime I: No estió o monarca soberano d’os territorio catalans? Qual ye o problema de que os catalans faigan servir a Chaime I como o suyo soberano? Chaime I naixió en Montpelier, que no ye Aragón, estió Rei d’Aragón y Conte de Barcelona y, alavez, soberano de Aragón y Catalunya, antimás de Valencia, Mallorca y Montpelier. Por as suyas obras los conoixeretz, y tanto por o testamento, como por as mugas establidas, pareixe que Chaime I, tampoco no le feba guaire aprecio a Aragón, no? En qualsiquier caso, as nacions y a identidat nacional d’o sieglo XXI, mica tien a viyer con as d’o sieglo XIII y nunca no sabremos si Chaime, soberano tanto d’Aragón como de Catalunya, se sentiba más u menos aragonés u catalán u si se sentiba aragonés Y catalán, igual como agora bi ha chent que se siente espanyola en estar bella mica de cada puesto. A identidat ye una cosa muito complexa y decir, con os uellos d’o sieglo XXI, lo que yera u deixaba d’estar ye, como poco, arriscau.

– Sobre l’orichen d’as quatre barras: O mesmo Heraldo se contradiz. En o titular diz que as cartas catalanas “s’apropian” d’o sinyal ta dimpués charrar d’a hipotesi de Wilfredo y d’o siello de Ramón Berenguer IV. Ells mesmos reconoixen que ye una “hipotesi discutida”, ye decir, que no ye falsa. L’orichen d’as barras ye, a diya de hue, incierto. Lo que ye seguro ye que representoron a una Casa reyal y que se facioron servir como sinyal en totz os territorios d’a Corona d’Aragón. Decir que o sinyal ye catalán no ye mentir. Decir que ye aragonés no ye mentir. Decir que ye SOLO aragonés u catalán sí. Distingamos, por favor. Decir en o titular que os catalans “s’apropian d’o sinyal” y en o texto que “esfienden una hipotesi no comprebada” ye pasquinismo y d’o malo.

– Els Països Catalans. Ya he dito, y si no lo digo, que esfender un prochecto de estau basau exclusivament en a identidat lingüistica, me pareixe una error. Pende como s’estructure ixe prochecto una error grieu. Con tot y con ixo, cadagún tien tot lo dreito d’o mundo a esfender o suyo prochecto nacional. Y si trunfa y ye lo que la chent quiere, entabant. Dito isto, que no caldría pero lo digo, por un regular “os países catalans” ye un termino ta denominar un aria LINGÜISTICA y no pas nacional. Y no lo digo yo, ni lo mio profe de catalán, que tamién, lo diz Caramba Publicitat y lo reproduce l’Heraldo “Chuego pensau ta fer una amistosa partida de cartas en qualsiquier puesto d’a zona conoixida como los países catalans entendius como los puestos a on que a chent charra u entiende o catalán”. ¿Qual ye o problema d’isto? Son charrando de luenga y en totz os puestos d’ixe mapa se charra catalán. Ah, no! Aspera… Ye una nota de prensa d’a FACAO / PNHC, que tanto goyo les fa a lo Gubierno y l’Heralgo y que sostienen que en Fraga y Soses se charrran dos luengas diferents, pero en Buenos Aires y Santander la mesma.

– Ta forro de bota, continan o texto d’antes con a lista de territorio de parla catalana, que son marcaus en royo en as cartetas, y adhiben: “Con una color diferent han marcau a Val d’Arán, a on que se charra l’aranés, y tamién la de Benasc, como extensión de l’anterior”. ¡Y dimpués os enemigos son os catalans! Preba de que ye un mapa LINGÜISTICO, como deciba antis, ye isto. A parte más occidental de Valencia no i sale. Tampoco no se i incluye a Val d’Arán a on que, como bien diz l’Heraldo se charra occitano, en a suya modalidat propia. Y no sale Benasc, no porque siga a o canto d’Arán, sino porque SE I CHARRA ARAGONÉS, so fillos de! Istos son los que esfienden Aragón d’os catalans? Hodo!

– Guillermo Fatás y la FACAO fan declaracions muito carranyaus a l’Heraldo y o profesor universitario, exdirector de l’Heraldo y cutiano escritor de columnas en contra de Catalunya y Euskal Herria y por a sacrosanta unidat d’Espanya diz que ye “ignorancia intresada” lo d’os Países Catalans, “como sería clamar “país espanyol a Mexico u a Archentina“. Me foi contento de sentir que bella persona critica a la fin as cumbres hispanoamericanas y que apuesta por sacar totz ixos sinyals d’a Fuent d’a Hispanidat d’a nuestra ciudat, territorios a los que nomás une una d’as luengas que se i charra. Se me ocurre que se les podría clamar Hispanoamerica, pero ixo sería una faltada igual como la de Països Catalans. Suerte que a dengún se le ha ocurriu ixo! Modo somarda MAX.

Iste articlo ya lo quereba haber escrito quan, fa bells meses, Heraldo se carranyaba tamién porque en un libro catalán de texto feban servir o termino “corona catalano-aragonesa“. Termino que, en a mia opinión, ye desafortunau de tot y, encara que lo razonen tot lo que quieran, ye forzar masiau o luengache historico. Que pesase tanto os territorios y a nobleza catalana como l’aragonesa ye una cosa, fer servir un termino que no tien mica rigor y menos quan existe unatro que si que’n tien (Corona d’Aragón) ta yo, ye una error y talment un complexo d’inferioridat que no les cal. 

Aclarida por enesima vegada a mia opinión sobre a corona catalanoaragonesa y os Países catalans, l’Heraldo subrayaba ixo y, en a mesma imachen, se i deciban cosas como que d’o casorio d’Isabel y Fernando “naixió Espanya, o primer estau-nación d’Europa“. ¡Y istos son separatistas! Antiparte de que en ixe casorio faltaba, por eixemplo o Reino de Navarra, u lo de Granada, encara no conqueriu, d’astí no naixió que a unión de dos coronas y prou. No aburriré contando que Aragón y Castilla continoron con as suyas propias leis, cortes, patatin patatán dica lo XVIII, porque qui no sabe ixo, ha deixau de leyer fa rato. Antimás de charrar d’estaus nación en o sieglo XV, lo que metería royo como un ababol a qualsiquier historiador, esfiende ixe libro “tant catalanista” que o naiximiento de “Espanya como estau moderno y centralizau [¡En o sieglo XV, remeratz-lo!] exichiba fer desapareixer o sistema feudal: por ixo os reis catolicos se concaroron con os nobles y les sacoron os suyos poders”. Sin sangre en a pocha que me deixan, de verdat. 

Y ista ye, sinyors, l’anvista que tien o Heraldo, un tal I. Ara y, por desgracia, buena cosa d’aragoneses, sobre a historia d’Aragón y Catalunya y as nuestras relacions. Heraldo contina clamando a lo pueblo aragonés a l’odio sin sentiu y a la xenofobia.

Si en iste canto d’a muga no aturamos antes con antes con istas fateras y ixe odio sin sentiu que tant bien fa servir l’espanyolismo, y si en l’atro canto d’a muga, no s’alcuerdan de nusatros y a nuestra historia común más a soben y nos tractan con o respeto que mereixemos como pueblo, mal iremos.

La Llibreria Serret institueix uns premis de literatura rural destinats a obres en català, aragonès i castellà.

“Chistes de catalanes” | Lo Finestró.

Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja hauran de fer una gestió minuciosa dels purins | Comarques Nord.

Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja hauran de fer una gestió minuciosa dels purins

“Enganyats i preocupats”. Així se senten els veïns de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja en comprovar que la zona vulnerable ja està aquí. Entre el dimarts i el dimecres, els consistoris i ramaders dels tres pobles de la conca alta del Tastavins han rebut una carta on se’ls explique el procediment que hauran de seguir a partir d’ara a l’hora de gestionar els purins i residus agrícoles. Els ramaders hauran de fer una minuciosa gestió dels purins, anotant tots els excedents, vessaments i fertilitzacions en un llibre. No complir estos requisits comportarà sancions. Les cartes i obligacions que hauran de seguir els ramaders arriben abans de les possibles solucions que va garantir la DGA, de tal forma que Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja se senten molt indefensos.

L’alcalde de Mont-roig, Óscar Arrufat, va dir que esta carta done per fet que “ja som zona vulnerable i no ens done cap eixida”, una mesura “molt acusatòria que Mont-roig no entenem i que treballarem perquè ens expliquen”. Arrufat va reconèixer que tots els agricultors i ramaders han rebut una carta. Se’ls diu que “t’has de descarregar uns llibres d’internet” i no omplir-los comportarà sancions administratives. “I ho fan sense explicar res a ningú. Ni a ajuntaments, ni a agricultors i ramaders. T’has de descarregar uns llibres i omplir-los sense saber què. I així les coses no es poden fer”. L’alcalde de Mont-roig va considerar que “així es impossible treballar. No ens han informat. I ens han enganyat dos vegades”.

. Les paraules de Lobón se les emporte el vent

Els municipis de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja se senten enganyats pel conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó. I per segona vegada. Si Modesto Lobón va assegurar primer que no firmaria la declaració de zona vulnerable fins abans parlar-ho amb els afectats, després va dir que la declaració no s’aplicaria fins que hi hagueren solucions damunt de la taula. Les solucions no han arribat, i ara els ramaders de la conca alta del riu Tastavins es troben en una complicada situació que pot suposar tancar granges de manera indiscriminada. La planta de tractaments de purins de Pena-roja, inaugurada sense èxit l’any 2008, pot ser la solució en la gestió de residus i fems. Però el projecte, complementat amb una planta de biogàs, continue encallat.

L’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, va denunciar que “fa 10 anys que el municipi va apostar per buscar una solució”. Una solució que va suposar la construcció d’una planta de tractament de purins. El projecte va estar “recolzat per la DGA. La planta de purins es va decidir complementar amb una planta de biogàs perquè la depuració era cara i calia buscar una fórmula per a reduir els costos dels ramaders. Però portem dos anys amb la situació estancada i ara tenim aquí el problema”. Esteve va considerar que “esta no és la forma d’actuar. Hem de complir una normativa. Però no la podem complir perquè” DGA “no ha posat cap alternativa sobre la taula. Ens han posat contra la paret. Aquí ha faltat determinació, compromís i implicació”.

. Mirar depuradores a Catalunya

Des del Govern d’Aragó s’ha plantejat en diverses ocasions mirar de fer un viatge a la Plana de Vic, on tenen sistemes de depuració i de gestió d’excedents. La diferència entre el Matarranya i Vic és que les explotacions intensives tenen unes dimensions diferents. Mentre les de la conca alta del Tastavins són de caràcter familiar, les catalanes tenen unes dimensions més grans. L’alcalde de Pena-roja va considerar esta opció d’absurda, i va defensar que “la solució la tenim davant mateix”. En relació a la zona vulnerable, Esteve va defensar que “no és qüestió de fer lleis sinó de resoldre problemes”, perquè els problemes “se solucionen treballant. Buscant un sistema de depuració factible per al ramader” que no tingui conseqüències nefastes per al territori.

Óscar Arrufat va definir de “desconcert” l’estat dels grangers i agricultors del territori. “Ens van dir que fins que no hi hagueren alternatives no s’aplicarien” les exigències de la zona vulnerable. L’alcalde de Mont-roig va defensar els seus veïns i el compromís que sempre han demostrat en fer les coses bé. “Són conscients del que fan i del que no fan. S’està treballant bé. Fa molts anys que estan treballant bé. I no hi ha dades per a tancar el terme”. No hi ha dades “però ho fan”. Arrufat va recordar que la ramaderia “és el seu mode de vida. És el nostre mode de vida. S’han fet esforços molt grans amb les noves normatives. I estan lluitant pels seus negocis. Per mantindre els pobles vius”. Els tres municipis demanaran una reunió imminent amb el conseller d’Agricultura.