La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLas diputaciones de Teruel y Tarragona negocian el cambio de titularidad de la TE-V-3303.
Ramón Millán (DPT) junto a representantes tarraconenses en Tortosa.
La DPT y la Diputación de Tarragona negocian el cambio de titularidad de la carretera TE-V-3303. Se da la circunstancia que hasta su conexión con la carretera provincial T-330 esta vía sigue perteneciendo a la red de carreteras de la Diputación Provincial de Teruel.
Pero los representantes de ambas instituciones consideran necesario actualizar esta catalogación porque por razón de competencia y de seguridad los equipos turolenses no pueden intervenir fuera de la provincia. Así lo explicó el vicepresidente 2º, Ramón Millán, durante un encuentro con miembros de la institución tarraconense. La carretera TE-V-3303 parte del municipio de Cretas, continúa a Lledó y da acceso a la provincia de Tarragona donde conecta con la carretera T-330. Una vez pasado el límite provincial un total de 3,350 kilómetros mantienen la titularidad de la Diputación de Teruel.
Homenatge al filòleg fragatí Josep Galán (1948-2005), a ell que va estudiar en profunditat la seva llengua i les particularitats que presenta a l’anomenada Franja de Ponent i que va defensar-la. Sempre present.
Parlo la llengua de Desideri Lombarte
Parlo amb l’accent de Josep Galán,
Canto els mots de Manuel de Pedrolo
i els versos de Maria Mercè Marçal.
Àngel S.
Mir Manel
Brutal esta cançó d’homenatge a Josep Galan. Josep Galan, un pioner en la lluita pel català a la Franja, el pioner. El vam enterrar un dissabte, el 29 d’octubre de 2005, al fossar de Fraga, a les 10 del maití. Hi heva molta gent, jo vaig escriure este sonet eixa mateixa nit.
Josep, hi ha molta gent avui astí:
polítics d’Aragó que, sempre en va,
t’han dit “La Llei de Llengües se farà”
fa un any i dos i quatre… “Sí, home, sí”.
Josep, açò està ple, no sé qui és qui:
veig “heralds” que escriuran despús-demà
—mentre enrunen el nostre català—
que tu eves un històric franjolí.
Però, Josep, per sort hi estan també
companys de Catalunya i d’Aragó
a qui t’univa un ideal comú;
i, a més a més, Josep —ho saps, ja ho sé—
la gent que veva en tu bondat, passió:
la gent que t’estimava per ser tu.
Les coses de la Susanna Barquín: La memòria de les paraules.
Al bell mig de la calor, encara amb la ressaca de l’anunci d’un any sense estiu, decideixo que, definitivament, les persones no tenim memòria. Si més no, memòria meteorològica. Abans – i ves a saber quan era abans – les estacions de l’any eren tan capritxoses com ara, i si algú en té dubtes, només cal que consulti l’històric de l’Observatori Meteorològic. Passa que ens agrada rememorar altres temps, degudament modelats i maquillats, i decidim que aquell abans mantenia un ordre que ens feia sentir segurs: plovia, nevava, feia fred o calor segons un manament establert, sense arbitrarietats. La història oral, que són aquelles vivències que ens transmeten els nostres, són plenes de fets, sentiments i emocions. També de creativitat i d’imaginació. Les persones ens volem explicar contínuament, i ens agrada que les peces encaixin, per això, quan expliquem una anècdota, farcim els buits i omplim els silencis, perquè el resultat sigui satisfactori per a nosaltres o per a qui ens escolta. L’escriptura afegeix perdurabilitat a la narració. Es calcula que la transmissió oral de fets més o menys amanits no va més enllà de tres generacions que, a sobre, han condimentat a gust cada detall, cada espai en blanc o cada incongruència. Una xafarderia escrita dura més que una estona de safareig, i una notícia publicada arriba a més persones que un rumor de carrer. L’escriptura multiplicada, indexada, ordenada i amb una possibilitat de cerca des de qualsevol punt de connexió a la xarxa afegeix un plus de perdurabilitat encara més important. Per això, allò que un dia va quedar escrit, fins i tot si va quedar escrit en l’esplendor de la linotípia, reapareix només que sapiguem introduir alguna paraula màgica. La durada en el temps dels escrits i la possibilitat de trobar-los sense ni tan sols moure’ns de casa ens ha agafat amb el peu canviat, i ara no ens acabem de fer a la idea que un dia algú ens pugui tirar a la cara algun fet o malifet del passat, que hagi quedat degudament registrat i indexat a la xarxa. De moment, la confusió ha portat a una diferència d’opinions entre agències de protecció de dades i sant google sobre la privacitat. Des de països ben diferents, arriben a la seu del gran cercador peticions de retirada de determinats continguts, i sant google ha explicat en un informe que moltes d’aquestes peticions es refereixen a discursos polítics, i que moltes d’aquestes peticions arriben des de països indiscutiblement democràtics. Hi ha diverses reflexions que m’he anotat com a pendents. Una, si la memòria política té la mateixa capacitat que la memòria meteorològica. Una altra, si els discursos polítics són una voluntat de compromís o paper mullat. Una altra, si existeix el dret a oblidar. I, finalment, si el dret a oblidar és més important que el dret a recordar. Se’m gira feina.
Los empresarios del Matarraña piden crear un consorcio para atraer más turismo.
La Asociación de Empresarios del Matarraña sigue debatiendo las posibles hojas de rutas que debería aplicar el sector turístico para potenciar el rendimiento de la Marca de Calidad Territorial. Miembros de la junta mantuvieron una reunión el martes con representantes de la Comarca del Matarraña. Entre las posibles opciones que se pusieron sobre la mesa, los empresarios defendieron la necesidad de crear un consorcio turístico como el que existe en el Penedés (Cataluña).
Los establecimientos de esta región vitivinícola se han agrupado en torno al sello Enoturisme Penedés, que reúne en un portal web actividades, ofertas, información, cursos de cata y reservas hoteleras. En el Matarraña, los agentes económicos buscan competir con un servicio similar, si bien es cierto que cualquier actuación que se lleve a cabo en este sentido debe respetar los criterios de la Marca de Calidad Territorial. Según ha señalado el presidente, Francisco Esteve, «la Comarca respaldará las iniciativas privadas de los empresarios pero siempre que se ciñan al proyecto de la Marca de Calidad».
El debate abierto trata de responder a las inquietudes de parte del empresariado. Tras un año de aplicación de la Marca de Calidad Territorial, muchos de los establecimientos no perciben los beneficios esperados. Al respecto, Esteve les recordó que «el proyecto del sello de calidad es complicado y requiere de unos pasos previos comunes a todos». Las certificaciones se están realizando de forma escalonada. En septiembre se prevé que se incluyan dentro del sello más establecimientos.
Apoyo a los empresarios de la zona
Tanto los productores agroalimentarios como los alojamientos turísticos del Matarraña basan su filosofía en trabajar de forma conjunta. El contexto de crisis, especialmente la caída del mercado interior, les lleva a pedir apoyo de la administración. Además de solicitar un proyecto promocional más ambicioso, los empresarios requieren desde hace años una mejora en las telecomunicaciones. La mayoría de negocios de pequeños municipios deben trabajar sin una adecuada conexión a internet ni una buena cobertura móvil.
Conferència d’Acció Cultural de Menorca: La Franja (de Ponent?, d’Aragó?). El país que era i no era.
jul. 20BALEARS. #ÉsMaó Acció Cultural de Menorca
BALEARS. #ÉsMaó Acció Cultural de Menorca es complau a convidar-vos a la xerrada la xerrada d’estiu “La Franja (de Ponent?, d’Aragó), el país que era i no era”, a càrrec de Ramon Sistac, professor de dialectologia a la Universitat de Lleida i secretari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La xerrada es farà aquest dimarts 23 de juliol a les 20:30 h al Molí del Rei (camí des Castell, 53). La conferència de Ramon Sistac versarà sobre la Franja i la seva situació actual com una àrea adscrita administrativament a Aragó, en especial atenció la seva parla, recentment denominada LAPAO per part del govern d’Aragó. Sistac no només aportarà una visió científica a l’anàlisi del català de la Franja i de la seva situació legal, social, etc., sinó que hi aportarà la seva mirada com a parlant mateix de la Franja. Al final de la xerrada hi haurà un tast de productes de custòdia del territori. Amb la col•laboració de l’Editorial Punctum. — Acció Cultural de Menorca accioculturalmenorca.blogspot.com https://www.facebook.com/accioculturaldemenorca
Acció Cultural de Menorca es complau a convidar-vos a la xerrada la xerrada d’estiu “La Franja (de Ponent?, d’Aragó), el país que era i no era”, a càrrec de Ramon Sistac, professor de dialectologia a la Universitat de Lleida i secretari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
La xerrada es farà aquest dimarts 23 de juliol a les 20:30 h al Molí del Rei (camí des Castell, 53).
La conferència de Ramon Sistac versarà sobre la Franja i la seva situació actual com una àrea adscrita administrativament a Aragó, en especial atenció la seva parla, recentment denominada LAPAO per part del govern d’Aragó. Sistac no només aportarà una visió científica a l’anàlisi del català de la Franja i de la seva situació legal, social, etc., sinó que hi aportarà la seva mirada com a parlant mateix de la Franja.
Al final de la xerrada hi haurà un tast de productes de custòdia del territori.
Amb la col•laboració de l’Editorial Punctum.
—
Acció Cultural de Menorca
accioculturalmenorca.blogs
https://www.facebook.com/
Franja de Ponent Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça | Beseit i una mica de xirigol.
La Franja de Ponent va guanyant identitat inclòs entre els que neguen la seva existència. No tindria cap sentit donar una nom especial, a aquestes comarques del Aragó, si no tinguessin en comú la seva llengua catalana. Així es evident que si en aquests pobles es parles castellà o aragonès, La Franja no existiria. Tampoc tindria raó de ser, si aquest pobles administrativament formessin part de Catalunya. De la mateixa manera que els pobles de la franja son pobles on la seva llengua es la catalana i administrativament formen part del Aragó, les comarques de la Franja son territoris on a tots els pobles que la formen parlen català, això passa a les comarques del Matarranya, Baix Cinca, La Llitera i Ribagorça. Malauradament la recent divisió comarcal del Aragó ha deixat fora de les seves comarques naturals alguns pobles. La llista de pobles de la Franja i les seves comarques oficials (que no naturals) es la següent:
Recomanem el CÀMPING BALIERA, al terme de Bonansa. Tot és en català i es troba en un indret privilegiat, equidistant de Benasc, la Val d’ Aran i l la Vall de Boí.
Tertúlies a la fresca | El lloc on van a parar les discussions de l’estiu d’Alcampell.
Un estiu més hem programat un cicle de xerrades a la ‘fresca’. Ací teniu el programa de les Tertúlies a la fresca [2013] [VF]:
Esperem que les tronades, tan freqüents durant les raderes setmanes, mos deixen fer petar la xerrada a la fresca. Si no mo n’anirem a cobert (a la famosa ‘casa de la cultura’).
Hi sou tothom convidat!
Barrena (IU) pide a Rudi que cambie políticas o dimita.
La presidenta ha remarcado que con la nueva Ley de Lenguas “protegemos más las modalidades lingüísticas, procurando que sigan como están”
CHA acusa a Rudi de seguir la misión del PP de desguazar estado de bienestar. Granada – Ideal.
A su juicio, los populares aragoneses representan el “ala más dura” del PP español, y ha puesto como ejemplo el “desprecio” a las lenguas aragonesas,
Hife suprimirá en octubre la línea de Beceite a Tortosa por la falta de pasajeros.
Hife suprimirá la línea de autobuses de los sábados entre Beceite, Valderrobres y Tortosa a partir del próximo 1 de octubre. La causa es la falta de pasajeros que se registra durante los fines de semana y que hace que el trayecto sea insostenible para la empresa privada. La ruta tiene paradas, además de en el Matarraña, en las localidades tarraconenses de Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Xerta i Aldover.
El trayecto tiene su salida en Beceite a las 6.40 y llega a Tortosa a las 8.00. Para volver, los usuarios pueden salir de la localidad tarraconense a las 13.15 en un autobús que llega al Matarraña a las 14.35. El presidente de Hife, José María Chavarría, ha explicado que el servicio no suele tener mucha ocupación pero de lunes a viernes es menos costoso de mantener que los sábados. Es por esta razón que la ruta se mantendrá entre semana y la supresión solo afectará al fin de semana. «El trayecto no está subvencionado y no se prevé que ninguna administración haga algo por mantenerlo», ha aclarado Chavarría.
De acuerdo con la empresa, la supresión del trayecto supone un golpe más al medio rural. Chavarría ha lamentado que el medio rural vaya quedándose sin servicios poco a poco. «Esta decisión afecta a los pueblos pequeños, que ya de por sí tienen menos oferta que las ciudades. Si la administración no hace nada por paliar las pérdidas de las empresas, el medio rural irá muriendo». De ser respaldada con dinero público, la línea de autobuses entre Tortosa y Beceite debería contar con el respaldo de los gobiernos aragonés y catalán.
Rutas subvencionadas
La mayoría de trayectos en el medio rural son deficitarios y cuentan con el apoyo de la administración. Por un lado, están los contratos programa para las rutas entre Alcañiz-La Ginebrosa, Arens de Lledó-Alcañiz, Ráfales-Alcañiz, Samper-Híjar, Torre de Arcas-Alcañiz y Vinaceite-Azaila. Por otro lado, están las concesiones públicas para explotar los trayectos, modelo que incluye los viajes entre Castellote-Alcañiz, Alcorisa-Escatrón, La Iglesuela del Cid-Teurel, Alcañiz-Zaragoza y Teruel-Barcelona.