La Franja

Sant Jordi/San Jorge 2013.

• • 

    dimarts, 23 / abril / 2013
  • 

    08:00

• -8:00: FABARA EN MARCHA:Este año como novedad realizaremos una salida por la ruta senderista del rio Algars,si estás interesado apúntate en el Ayuntamiento de Fabara,el precio es de 6 euros,INCLUYE COMIDA. -14:00: Comeremos paella en el Parque Rabinat. -18:00: Continuaremos la fiesta con el Duo Milenium. VENTA DE TIQUETS: AYUNTAMINETO DE FABARA,PELUQUERIA ANNA,TODO CIEN BERTA,NOVEDADES FABARA,COALIMENT,ESTANCO. PRECIO:6 EUROS ORGANIZA: AYUNTAMIENTO DE FABARA Y COMISION DE FIESTAS

Presentació del llibre “LICANTROPIA” de Carles Terès.

• Presentació del llibre “LICANTROPIA” de Carles Terès

  Públic · Creat per Biblioteca Municipal de Gandesa

  divendres, 19 / abril / 2013

  19:00

  C/Assís Garrote, 4, 43780 Gandesa, Cataluna, Spain

  Divendres 19 d’abril a la Biblioteca Municipal de Gandesa a les 19:00h es presentarà l’obra “Licantropia” de Carles Terès, editada per Edicions 1984. A càrrec de l’autor.

  “L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.”

  Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel·la.

Bodegas Crial s’emporta els premis a millor vi blanc i millor rosat joves de la Fira del Vi de Queretes | Comarques Nord.

Concurso de fotografía “Memorial Navidad Cereza”: HISTORIA DE UN CAMBIO EN EL PIRINEO: VIAJE A TRAVÉS DE CUATRO GENERACIONES DEL SIGLO XX.

Presentació de “El català de la Codonyera” | Lo finestró del Gràcia.

El dia 5 d’abril s’ha presentat aquest llibre, obra de n’Artur Quintana, a l’auditori del Palau Ardid. L’autor va ser presentat pel president del CESBA, José Ignacio Micolau, entitat  patrocinadora de l’acte, que d’entre les seves obres va destacar-ne una Gramàtica catalana, encàrrec del Govern, així com també la col·laboració als reculls de literatura popular catalana de l’Aragó, Lo Molinar i Bllat colrat!. A continuació l’editor Chusé Aragués de Gara Edizions va parlar en nom seu i dels altres editors (Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza) i indicà que amb El català de la Codonyera s’inaugurava l’obertura a la llengua catalana de la col·lecció Ainas, on fins ara només s’havien publicat textos referits a l’aragonès. De la detallada exposició de l’autor volem ressaltar la seua declaració que el català de la Codonyera continua essent ara tan perseguit i discriminat –no té presència en cap acte oficial ni paraoficial i continua vetat a l’escola- com fa quaranta anys sota el franquisme.  Val la pena observar, com va dir també n’Artur Quintana, que el seu llibre si bé pel nom va referit expressament al català de la Codonyera, en la pràctica és una gramàtica i un diccionari del català de Terol, parlat a les comarques del Matarranya i del Bajo Aragón. Tomàs Bosque i la seua reneboda, Natàlia Zapater de sis any d’edat, com a bons rapsodes i cantors, van oferir un esplèndid recital de contes, cançons, jocs, refranys, embarbussaments, tornaveus, …, de la literatura popular catalana de la Codonyera . L’acte es va cloure cantant artistes i públic la coneguda cançó codonyerana Roda la mola. Tant els editors com l’autor preveuen que el llibre es presentarà a altres indrets de l’Aragó, i no perden l’esperança que algun dia no del tot llunyà es podrà fer també a la Codonyera, tal com cal.

Lluís Roig

Via Cellit Litera: Avui, a les 20h. a Alcampell, xerrada sobre La Franja de Ponent, per Joaquim Monclús.

https://twitter.com/Barrull/status/320146666680369152

Els lladres guanyen les bruixes-Opinió-El Periódico.

Llegeixo en aquest diari que una modesta patrulla de quatre homes circula per Albelda, poble de la Llitera, per evitar que hi hagi robatoris. La notícia m’ha fet recordar que jo vaig aturar-me una estona a Albelda quan, ara deu fer uns 25 anys, caminava per aquella comarca aragonesa. Aleshores no em van parlar de lladres nocturns, sinó de bruixes. Bruixes de no feia gaires anys. Un dels homes que vaig trobar fent tertúlia a l’ombra d’un arbre em va dir que podia contar-me’n molts casos.

-Hi havia una casa que semblava maleïda, perquè cada any per Nadal, al punt de la mitjanit, se’ls moria la millor de les mules. Cada any. Un Nadal van posar un mosso a vigilar. Quan van tocar les dotze, un gat negre es va posar sobre una mula. El mosso se li va tirar al damunt i el va baldar a bastonades. I miri, l’endemà l’àvia no s’alçava del llit, i el mosso li va preguntar què li passava. Tenia un braç trencat. Sí, l’àvia era una bruixa que s’encarnava en un gat.

-Però no es pensi que només parlem de coses antigues -em va dir un dels homes-. Fa uns 40 anys hi havia un noi que feia el servei militar i s’estava a casa d’una dona. Ella no volia que el noi marxés quan va acabar el servei. Es veu que li havia agafat sentiment.

«Agafar sentiment», quina frase més bonica.

-Però el noi va marxar, i va agafar una set que no se li acabava mai. Tip de patir, un dia va anar a casa de la dona i en una cambra fosca va veure-hi el cor d’un animal amb tot d’agulles clavades. Va agafar la dona i li va jurar que si no s’acabava tot allò la mataria, perquè ell ja no podia més. Ella es va espantar, va deixar de clavar les agulles i al noi li va passar la set.

Jo devia fer una cara d’estranyesa, perquè l’home va ser contundent: «Aquell noi era cosí del meu cunyat, miri què li dic!».

Ara recordo aquells camps de l’Albelda i penso que les bruixes es deuen haver convertit en lladres. És un ofici que dóna més.

Manuel Pizarro, embajador del vino de la Feria de Cretas.

(2) Primavera….

La DGA se compromete a actuar para retirar los pinos caídos en Matarraña y Bajo Aragón.

“El català de la Codonyera” es presenta a Alcanyís | Lo finestró del Gràcia.

El divendres 5 d’abril, a les 20 hores, es presentarà al Palacio Ardid (Biblioteca) d’Alcanyís el llibre El català de la Codonyera d’Artur Quintana. A més del propi Artur Quintana, intervindran Tomàs Bosque  i Chusé Aragüés, editor.

És vergonyós que no es pugui presentar a la Codonyera. El risc d’aparèixer les pancartes y samarretes del 20 de març del 2010 no ha desaparegut. Quan la majoria, així ho sembla, d’un poble no defensa l’ensenyament i la protecció de la seua llengua i, òbviament, la protecció de la seua cultura, alguna cosa greu deu d’estar passant en aquesta societat.

En el primer aniversari dels tristos fets del 2010 escrivia “Si em deixés portar per la ironia o infravalorés els fets, diria que va ser una victòria pírrica dels “insurrectes”. No va ser així, estimat lector, ja que va guanyar, sense cap mena de dubte, la rusticitat, la manipulació i la intolerància, i per tant, va perdre la il·lustració i la llibertat d’expressió, i com a conseqüència els valors democràtics. Aquell dia a la Codonyera, el vent garbí s’emportà un esquinçall de democràcia.” Tot segueix igual.

Llegiu en pdf a L’Excletxa

Arreu del país / Franja de Ponent

El temps (no) passa continue reading…

La Fira d’Antiguitats de la Freixneda | Lo finestró del Gràcia.

Aquest any s’han complert els 15 anys de la Fira d’Antiguitats, Arts i Oficis de la vila de la Freixneda.

Les primeres hores del dia 30 de març no presagiaven pas que el sol lluiria sobre els carrers de la Freixneda. Malgrat les previsions, no massa encoratjadores, els vilatans i visitants ompliren els espais de la fira —la plaça, els porxos i l’entrada al poble. Durant les hores centrals del dia s’esbandiren el núvols i guanyà el sol envoltat del blau del cel matarranyenc.

A les paradetes hi havia de tot i per a tots els pressuposts: eines del camp i de la casa, mobles, discs i aparells musicals, llibres, joguines, artesania de la fusta i del vidre, espardenyers… . Oberta la sala d’exposició de Josep Maria Aragonès, el públic podia gaudir de les velles i noves escultures. Fins i tot, les botigues de queviures del poble feien l’agost al mes de març, però aquest any no hi havia paradeta d’ASCUMA, potser per la previsió de mal temps.

–

En dues taules s’oferien olives, talls d’un cuixot, que anava reduint-se al pas dels minuts, i vi dels porrons,

Varem poder saludar l’alcalde, Javier Adell, el president de la Comarca, Francisco Esteve i altres autoritats, mentre feien una passejada per la Fira. Tot un èxit de públic.