Skip to content

Maella suspende su feria del Melocotón por la deuda municipal

E-mail Imprimir PDF

El Ayuntamiento de Maella ha decidido suspender su popular Feria del Melocotón debido a la situación económica del consistorio. La principal causa para desestimar su celebración es la deuda que acarrea el Consistorio maellano, que ronda 1.500.000 euros, «a falta de perfilar los últimos datos», expuso el alcalde, Jesús Zenón Gil Ferrer.

Responsables municipales mantuvieron hace una semana una reunión  en el salón de plenos con los implicados,  cooperativas locales y empresarios frutícolas de la zona. Se les dio a conocer esta decisión y los pormenores de porqué se tomaba. El alcalde comentó que «los profesionales del sector, al conocer los datos económicos del Consistorio, estuvieron de acuerdo en que no se celebre, al menos por este año».
La feria del Melocotón solía contar con un presupuesto en los últimos años de entre 50.000 a 70.000 euros. «El Ayuntamiento de Maella, en estos momentos, no puede soportar una partida de estas características para la realización de este evento», dijo Jesús Zenón Gil.
Hasta el momento, el Consistorio ha venido sufragando el coste de las sucesivas ediciones de forma íntegra, comentó Jesús Zenón Gil, «dado que no siempre se ha recibido subvención y, si la ha habido, ha sido escasa».

Por otro lado, comentó que aunque se pudiera realizar la feria habría que analizar los costes de algunas actividades. «Aquí se ha pagado una conferencia a 18.000 euros y creo que esto Maella no se lo puede permitir».

El primer edil valoró que con la Feria del Melocotón no se ha conseguido rentabilizar la inversión que se ha venido realizando. «La verdad es que en las ferias no se ha logrado el negocio que esperábamos. Al final, no ha logrado atraer a importadores para nuestra producción».

Asimismo, Jesús Zenón Gil señaló que, a pesar de ser interesante su celebración y su continuidad, sería necesario un replanteamiento dado que en los últimos años la participación de expositores ha sido escasa.

La Feria del Melocotón en la actualidad no es un tema prioritario para el Ayuntamiento. «No se descarta que en próximos años se vuelva a realizar la feria, pero de momento, nosotros tenemos una deuda que está ahogando la economía municipal y, en primer lugar, hay que subsanar este tema. Tenemos facturas de 260.000 euros pendientes de pago y no podemos permitirnos realizar ciertos eventos antes de dar cumplimiento a los pagos».

La suspensión de este evento dedicado al sector frutícola ha venido acompañada por el desánimo del sector, dado que este verano, la cosecha del melocotón de Maella fue gravemente afectada por una importante tormenta de pedrisco.

Folleto explicativo
El equipo de gobierno del PP del Ayuntamiento de Maella desde que entró en el consistorio ha estado dilucidando cuál es la situación económica municipal. El alcalde dijo que en los próximos días editarán un folleto de unas cuatro hojas con los datos económicos, que será repartido en la población para que todos los vecinos estén informados. «Llevamos veinte días con mucho trabajo en el consistorio revisando las cuentas. La semana que viene editaremos el folleto. Al final, lo que tendremos que hacer es apretarnos el cinturón». Así, Jesús Zenón Gil avanzó que el presupuesto de las fiestas de este año que ascendía a 105.000 euros se ha reducido en un 30%, es decir, que al final el coste de las fiestas de septiembre ascenderá a unos 75.000 euros.

* Más información en la edición impresa.

Maella suspende su feria del Melocotón por la deuda municipal.

Con respecto a la derogación de la Ley de Lenguas, Rudi remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley que elimine todos los aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés» y, a su vez, «proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias».

Las reacciones no han tardado en aparecer y tanto la Plataforma No Hablamos Catalán (PNHC) como la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), se han apresurado en aplaudir la decisión de la popular. Ambas han ofrecido su colaboración tanto al Gobierno de Aragón como a la Diputación Provincial de Teruel: «Queremos que se tenga en cuenta la realidad sociolingüística de la comunidad y que todas las modalidades lingüísticas propias del territorio como parte del aragonés», manifestó el presidente de FACAO, Raúl Vallés. «Nuestro deseo es que la Ley de Lenguas elimine cualquier referencia al catalán», apuntó la PANHC. El alcalde de Valderrobres, Carlos Boné, también se mostró satisfecho con el anuncio de Rudi: «Nosotros no hablamos catalán convencional y eso es lo que se pretendía con la nueva ley; que se enseñara catalán en nuestras escuelas». El primer edil de la capital matarrañense, defendió que cada municipio tiene su vocabulario y su modalidad lingüística y que, en ningún caso «se habla el catalán estándar». Por otro lado, también los defensores de la Ley reaccionaron ante el anuncio de la presidenta. El alcalde de Beceite y miembro del Consejo de Lenguas, Alberto Moragrega confió en que los cambios sean «sustanciales» y el Partido Popular se muestre «receptivo» en la reunión que la concertarán en las próximas semanas las dos entidades. «No se habla de normalización del catalán sino de voluntariedad», especificó. También la Asociación Cultural del Matarraña manifestó su optimismo: «Hubiésemos preferido que quedase como estaba pero no podemos olvidar que somos una asociación cultural y no política. Colaboraremos con el nuevo Gobierno y en la reforma», sentenció su presidente, Josep María Baró.

mitjançantRudi toma posesión de su cargo en un acto emotivo y multitudinario.

Viles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011

Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien  d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.

En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».

S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.

La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.

El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.

Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.

PP uno y no cincuentayuno « Xarxes socials i llengües.

 

14/07/2011 10:58
Sin título
El PP y el catalán
Francesc Moreno

La nueva presidenta de Aragón, la popular Luisa Fernanda Rudi, ha anunciado que quiere derogar la ley sobre el catalán aprobada por el anterior ejecutivo, lengua hablada por entorno a 50.000 personas en la zona que desde Catalunya se denomina Franja de Ponent. Además niega la unidad del catalán y califica la lengua hablada en Fraga y en otros municipios de cuatro comarcas aragonesas como modalidades lingüísticas.

Soy nieto, por vía materna, de catalanohablantes de Fraga. Aunque, como los lectores saben, no soy nada nacionalista, sí que creo en los derechos de las personas. Por tanto, igual que he defendido una mayor presencia del castellano en nuestro sistema educativo – sin romper su unidad y manteniendo que el catalán sea el idioma vehicular – o en nuestras instituciones públicas, defiendo también que se reconozca y ampare la lengua propia de los habitantes de la Franja, que no es otra que la catalana.

En mi caso no hay ninguna motivación política de reconstrucción de los Països Catalans, sino una estricta defensa de los derechos de una minoría que merece amparo. Por otra parte, negar la unidad del catalán como hace el PP en Valencia o en las Islas Baleares es la misma estupidez que negar que lo que hablan los andaluces es castellano. No reconocer la realidad y querer alterarla artificialmente es siempre un acto de autoritarismo. Malos tiempos para la libertad de los individuos.

El PP y el catalán.

Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja

El nou govern d’Aragó derogarà la llei que reconeix la llengua a la Franja

La Institució Cultural de la Franja de Ponent demana l’empara del govern català

L’expresident d’Aragó Marcel·lí Iglesias i Luisa Fernanda Rudi, ahir al ple d’investidura. Foto: EFE.

La nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi (PP), ha anunciat en la seva investidura que derogarà la llei de llengües que van aprovar les Corts d’Aragó durant la legislatura passada amb els vots del PSOE i Chunta Aragonesista (CHA). La llei no atorgava cap oficialitat al català i a l’aragonès, però reconeixia l’existència d’aquestes dues llengües al seu territori i en preveia algunes eines per al seu foment i el seu ús en l’àmbit administratiu i escolar no obligatori.

Rudi ja havia anunciat durant la campanya electoral que reformaria o derogaria la llei perquè, pel PP aragonès, el que es parla a la Franja de Ponent no és català sinó que són “modalitats lingüístiques” locals pròpies com el fragatí, el tamarità o el lliterà i que segons Rudi cal protegir com a llengües alienes al català, amb uns arguments similars al del secessionisme lingüístic que promouen alguns grups al País Valencià. El PAR, partit que ahir va donar els seus vots a la investidura de Rudi, també és contrari al reconeixement del català a la Franja. Per aprovar la llei de llengües el PSOE, tot i formar coalició amb el PAR la legislatura passada, es va haver d’ajudar del CHA.

Petició d’auxili

L’anunci de Rudi no ha sorprès ningú però posa sobre la taula la nova etapa política que s’obre ara a l’Aragó respecte a la llengua catalana, parlada per unes 50.000 persones a les quatre comarques de la Franja: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba, va llançar ahir una petició d’auxili al govern de la Generalitat perquè actuï políticament a favor de la llengua catalana: “Igual que el govern espanyol intervé per defensar i promocionar el castellà a l’Amèrica Llatina, la Generalitat hauria d’intervenir per aturar els atacs i el secessionisme que pateix el català a la Franja ”, ha dit Fontoba. El coordinador de l’entitat cultural estén aquesta petició “al conjunt de la societat civil del Principat, diaris, entitats culturals, cíviques, perquè s’adonin que els atacs al català a la Franja o al País Valencià són atacs a un patrimoni comú, que compartim”.

L’acord per TV3

A finals de la legislatura passada els governs català i aragonès van signar un acord de reciprocitat per quatre anys per tal d’estendre el senyal dels canals de Televisió de Catalunya a la Franja i els d’Aragón Televisión a les comarques d’administració catalana més pròximes a l’Aragó. Fontoba confia que aquell acord no es trencarà des de l’Aragó.

El PSOE no va voler blindar el català amb la reforma de l’Estatut d’Aragó, i ara ho paguem car
Paulí Fontoba
coordinador de la institució cultural de la franja de ponent
Derogarem la llei en aquells aspectes que imposen el català en contra de les modalitats pròpies
Luisa Fernanda Rudi
presidenta del govern d’aragó, proclamada ahir

Crítiques al PSOE per no haver “blindat” la llengua

El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent es va mostrar ahir molt crític no només amb el nou govern aragonès sinó sobretot amb l’anterior. En el seu dia aquesta entitat cultural ja va denunciar que la llei de llengües promoguda pel PSOE era del tot insuficient, no fa oficial la llengua sinó que simplement la reconeix com una expressió cultural més, obria la porta al secessionisme lingüístic (la llei permet que cada ajuntament catalanoparlant anomeni oficialment la llengua amb noms localistes en lloc de català) i no establia els mecanismes legals oportuns per conservar-la i potenciar-la suficientment. “El que hauria d’haver fet el PSOE és incloure l’oficialitat del català i l’aragonès a l’Estatut d’Autonomia, però no van voler fer-ho i van pactar la reforma estatutària amb el PP”, lamenta Fontoba.

Avui+ – Notícia: Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja.

Acorralen el Principat

14.07.2011

Des d’ahir l’Aragó té una presidenta del Partit Popular. Com el País Valencià i les Illes. En el tros del nostre país que encara forma part d’Espanya el Principat queda doncs completament acorralat. I la frase és exacta. Perquè en tots tres territoris el PP planteja una ofensiva brutal contra la llengua de tots.

La presidenta Luisa Fernanda Rudi, de fet, despús-ahir va anar un pas més enllà del que han anat els altres presidents en anunciar que derogarà la llei de llengües, el tímid intent de normalització del català de la Franja i també de l’aragonès. Pel que sembla aquest és un dels temes que més la preocupen, en un temps en què de maldecaps no en manquen, precisament.

L’envestida és preocupant. Primer pel que significa contra els catalanoparlants dels tres territoris, que cal recordar que representen més de quatre dels onze milions de parlants. Els ciutadans dels territoris afectats som els primers que tenim l’obligació de defensar la llengua d’aquests atacs i que hem de redoblar la seua defensa.

Però no és només contra nosaltres que va això. Si el Principat es pensa que quedarà salvat de l’ofensiva del PP contra el català va molt errat. El pla del PP és un pla global, treballat i preparat, que va no contra del català a l’Aragó o a Menorca sinó ras i curt contra el català. Sense contemplacions. I en aquest sentit sorprèn que ahir ningú, del govern català vull dir, ni tan sols comentara la gravetat dels fets que es couen a Saragossa.

mitjançantEditorial – VilaWeb.

Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l’Aragó, modificarà la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia

Luisa Fernanda Rudi, del Partit Popular, va ser investida ahir nova presidenta del govern d’Aragó amb els vots del PP i del Partit Aragonès. Tal com va explicar al debat d’investidura, preveu, entre les primeres mesures anunciades en el programa de govern, la derogació de la part de la llei de llengües que protegeix el català i l’aragonès. La llei, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació.

 

El text que vol suprimir Rudi reconeix la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

Precedents al País Valencià i les Illes

La de la Franja és una nova ofensiva contra el català que arriba després de mesures similars aplicades pels governs populars al País Valencià i a les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá va anunciar que derogaria el decret de mínims que garanteix que el català sigui la llengua d’almenys el 50% de les classes que reben els escolars i que implantaria un model plurilingüe que es permetria triar la primera de les llengües vehiculars, sense definir quin paper hi tindria el català a partir d’ara. També va apostar per modificar l’article de la llei que estableix uns mínims de català per a poder accedir a la funció pública.

Al País Valencià, el conseller d’educació, Alejandro Font de Mora, suprimirà la línia en català de l’ensenyament amb l’aplicació d’un nou model pretesament plurilingüe que barreja anglès, castellà i català. La conselleria va modificar el Servei d’Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d’assessorar les escoles en tot allò referent a la línia en català, substituïnt els professors de català per professors d’anglès.

Font de Mora va explicar que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l’anglès. Des del febrer, a més, el nou govern va deixar sense senyal el canal TV3, donant així una estacada a l’espai de comunicació en llengua catalana al País Valencià.

El PP ataca ara el català a la Franja – VilaWeb.

“Versos en color” a la Setmana Cultural de la Torrocella / Torrecilla

 Des del 25 al 31 d’aquest mes de juliol tindré esposada a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz, la meua col·lecció d’obra plàstica “Versos en color”. El dia 25 a les 8 de la tarda tindrà lloc la inauguració. I aprofitaré l’avinentesa  per a donar a conèixer als amics de la Torrocella el llibre Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen…, il·lustrat magníficament per Jesús Pallarès, amb unes paraules de presentació d’Artur Quintana i la lectura d’algún poema de les ermites per part meua.

Desde el 25 al 31 de este mes de julio tendré expuesta en la Sala de Exposiciones del Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz, mi colección de obra plástica “Versos en color”. El día 25 a las 8 de la tarde tendrá lugar la inaguración. Y aprovecharé la ocasión para dar a conocer a los amigos de Torrecilla el libro Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen..., ilustrado magníficamente por Jesús Pallarés, con unas palabras de Artur Quintana y la lectura de algún poema de las ermitas  por mi parte.

PDF: Versos en color

PDF: Versos en color (castellano)

“Versos en color” a la Setmana Cultural de la Torrocella / Torrecilla « Lo finestró del Gràcia.

 

 La Torre del Visco (Fuentespalda, Teruel) Lejos del mundanal ruido se erige este hotel, cuya torre fue construida en 1449. Miguel Óscar Verde cultivan de forma ecológica frutas y verduras para el restaurante. La carta cambia a diario, se elaboran menús especiales para intolerancias y el comensal está invitado, si lo desea, a ver cómo se preparan los platos.

Galería de Fotos: Los 20 mejores restaurantes en hoteles de España: repasamos los mejores fogones — Mujerhoy.com —.

La FACAO recupera a un dels seus destacats radicals i es confon amb la PNHC

12 07 2011

La FACAO ha observat els darrers temps una escalada de posicions del seu membre més radicals: Ángel Hernández. Actualment ocupa la posició de portaveu de la Plataforma No Hablamos Catalán, que encapçalen la seua darrera nota de premsa així:

Para cualquier duda o aclaración pueden ponerse en contacto con los portavoces de la Plataforma Ángel Hernández, 6XXXXXXXX  o   Jesús Fraile, 6XXXXXXXX.
Ángel Hernández destacà a principis de l’anterior dècada per dirigir FACAO amb les posicions més radicals i promovent la violència. Va ser apartat de l’Assemblea Local de Creu Roja de Fraga i de Cáritas Fraga, poc més tard de la heroica acció de les enganxines en defensa  dels Països Catalans: en plena campanya electoral del 2007 va criticar airosament alguns partits i associacions fragatins per posar enganxines independentistes per tot arreu. Dies més tard va ser retingut per la Guardia Urbana enganxant ell mateix aquesta simbologia i va passar pel Jutjat Electoral de Fraga.
Ángel Hernández es conegut també pels seus escrits com els del Contracorrellengua (2004) per a cridar als Grups d’Acció Valenciana per anara a Fraga i passejar-se per tots els carrers penjant enganxines i trencant els vidres del Casal Jaume I o per les manifestacions conjuntes de la FACAO amb Democracia Nacional.
A més, la Plataforma és qui ha enviat la nota de premsa anunciat la seva total disponibilitat per a assessorar a la nova presidenta Rudi, i ha estat FACAO qui l’ha penjat al seu web. Cadascuna posant el nom de pròpia institució, però amb un text acrivillat amb perles com “que en la nueva Ley de Lenguas se elimine cualquier referencia al catalán y que se engloben todas las modalidades lingüísticas propias aragonesas dentro del aragonés. El catalán y la fabla no son lenguas propias de Aragón”. Amb el nou govern reapareixen els més radicals de FACAO.

La FACAO recupera a un dels seus destacats radicals i es confon amb la PNHC «.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès

La candidata a la Presidència del Govern d’Aragó ha anunciat que remetrà a les Corts un projecte de reforma de la Llei de Llengües que derogui aquells aspectes que «imposen l’anomenada normalització del català i l’aragonès».Rudi, en el seu discurs d’investidura pronunciat a les Corts d’Aragó, que demà previsiblement li atorgaran la seua confiança com a presidenta de l’Executiu, ha assegurat que el seu Govern ha de remetre a la Cambra Legislativa un projecte de llei de reforma, que al mateix temps que anul·li la normalització de català i aragonès, «protegeixi i desenvolupi l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies».

Què sap la Sra. Rudi de normalització lingüística i de modalitats lingüístiques? Què l’importa a la Sra. Rudi l’opinió de la ciència? I dels drets de les llengües minoritàries? Tot és pura demagògia, analfabetisme lingüístic i odi a la diversitat i a la cultura.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès « Lo finestró del Gràcia.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

EFE. ZARAGOZA
12/07/2011 a las 13:01
12Comentarios
 
 

La candidata a la Presidencia del Gobierno de
Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de
la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la
denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN
Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN

Rudi, en su discurso de investidura
pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le
otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado
que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de
las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de
colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

EFE. ZARAGOZA 12/07/2011 a las 13:01 12Comentarios    

La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.

L’Ajuntament de Sopeira desallotja a l’Associació de Santorens

COMUNICAT DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL SAN SALVADOR DE SANTORENS

 

 

L’Associació Cultural San Salvador de Santorens és una associació sense ànim de lucre amb més 30 anys d’història.

 

Entre les seves comeses està el vetllar per aquells serveis propis d’una comunitat d’escassa població permanent, Santorens compta amb escassament 20 persones que habiten tot l’any en el municipi, el qual pertany des de l’any 1970 a l’Ajuntament de Sopeira. No obstant la, Associació Cultural San Salvador de Santorens, compte actualment amb una mica més de 130 socis, entre els quals es troben alguns dels habitants permanents, si bé la gran majoria són aquells que en el seu moment per qüestió d’estudis van abandonar Santorens, desplaçant-se prioritàriament a Barcelona, però també a Lleida i Zaragoza.
Afortunadament, aquells que en el seu moment van abandonar el poble, van tornar a ell, van restaurar les seves cases i van construir de noves, gràcies a la qual cosa els seus fills amb les seves parelles, els fills d’aquests i uns altres, que van venir atrets per la tranquil•litat que ofereix Santorens, formen avui una ben avinguda comunitat.
L’Ajuntament de Sopeira, al front del qual està des de fa més de 20 anys D. José Mª Ariño del PSOE, mai ha vist de bon grat a aquests que solament estan a Santorens alguns caps de setmana, en Setmana Santa, Nadal i per descomptat en els períodes vocacionals d’estiu.
Doncs bé de aquí va néixer l’Associació Cultural San Salvador de Santorens, la qual, aquest any després d’escassos 10 dies de la presa de possessió dels nous regidors de l’Ajuntament, en el qual, per cert, un d’ells és veí de Santorens, a ordenat a la Junta Directiva de l’Associació mitjançant BUROFAX dirigit al seu President, que desallotgin amb caràcter d’urgència el despatx que mitjançant escrit signat pel propi alcalde, José Mª Ariño, havia cedit a aquesta Associació. Com a conseqüència d’això, Santorens està des de fa escassos dies sense connexió a INTERNET, servei que l’Associació prestava a la totalitat del municipi de Santorens, fossin o no fossin socis de la mateixa, servei que l’Ajuntament mai es va dignar a oferir, molt al contrari del que succeeix a Sopeira, on es troba la seu de l’Ajuntament.
Aquest és el servei que l’Ajuntament socialista de José Mª Ariño ofereix a bona part dels seus veïns i tot això sempre de molt males maneres i amb un total i absolut menyspreu, especialment cap a aquells que no són habitants fixos als quals ell anomena “TURISTES”. Després de gairebé 35 anys de democràcia, encara queden residus governats a la vella usança i per mes vergonya sota els signes d’una formació política que es fa dir, SOCIALISTA i OBRER.

ARENY DE NOGUERA: L’Ajuntament de Sopeira desallotja a l’Associació de Santorens.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 8 de juliol de 2011
Un dels privilegis dels lectors és la potestat de donar (o no) una oportunitat als llibres que comencen a llegir. Com en totes les coses de la vida, en aquesta decisió hi ha també una part de prejudici, negatiu o positiu. El plaer més gran és quan un autor supera els apriorismes i aconsegueix fer-nos gaudir amb la seua obra. En canvi, la decepció és dolorosa quan passa el contrari: que la narració no respongui a l’expectativa i que ni tan sols la benvolença o la simpatia cap a l’escriptor sigui capaç de salvar-la. Aquesta reflexió m’ha vingut al cap després de les meues dues lectures més recents. Primer vaig acabar la darrera novel·la d’en Murakami traduïda al català «1Q84. Llibres 1 i 2». De l’escriptor japonès em sedueix l’estil i l’atmosfera torbadora que traspuen les seues històries. Recordo amb una certa emoció quan vaig llegir el primer passatge de «Tòquio blues», un llibre que havia comprat per a la meua filla gran. «1Q84» m’ha atrapat, com m’esperava, per la manera com està narrat. La història, tanmateix, se m’ha tornat confusa —fins i tot sabent que Murakami sol barrejar fantasia i quotidianitat—, potser per què encara em falta el «Llibre 3». Però el novel·lista té tot el meu crèdit: estic convençut que no em decebrà. El segon llibre és a l’altre extrem, tant quant a extensió (menys de 100 pàgines enfront les més de 700 de l’anterior) com per la procedència geogràfica de l’autora: la pallaresa Maria Barbal. «Escrivia cartes al cel» em va impacientar una mica al principi, però atès que les quatre novel·les que he llegit de l’escriptora m’han agradat força, vaig decidir arribar fins al final. Vaig encertar-ho: no m’ha decebut. Ara que ve l’estiu m’he fet regalar el darrer llibre de l’infal·lible John Irving. A veure quina experiència m’espera…

El crèdit d’un autor « L’esmolet.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja