Durant cinc dies hem estat fent la travessa pel
Massís dels Ports, ni més ni menys que 106 km i un desnivell acumulat de 8.560 m (+4.280 m/-4.280 m).
La travessa, coneguda com els
Estels del Sud, és una ruta circular, consisteix en 5 etapes d’aproximadament 20 km cada una i dorms entre refugis i cases rurals.
No havíem estat mai per aquest racó del nostre país i ens ha sorprès gratament. Els paisatges són preciosos i un dels punts forts de la travessa és que cada etapa presenta un paisatge ben diferent de l’anterior.
Així que sortim diumenge direcció Fredes on agafem una pista forestal que ens farà arribar al
refugi de Font Ferrera per fer-hi nit.
A Font Ferrera, en Guti, el guarda del refugi i una gran persona, ens fa entrega del “morralet”. El “morralet” és un pack on hi ha un “passaport” per anar posant el segell a cada refugi on vas per així demostrar que l’etapa s’ha superat amb èxit, una gorra, un mapa i un porta-documents impermeable. D’aquesta manera, al final de la travessa si tens tots els segells estampats t’obsequien amb una samarreta.
Allà coneixem en
Pepo i la Montse, un matrimoni de Sant Feliu de Guíxols, que també comencen la travessa l’endemà i un parell d’amics, veterans en temes de muntanya, en
Jesús i l’Esteve que ja han començat la travessa i ens porten un dia d’avantatge. El segon dia dormim a l’
Hotel La Fàbrica de Solfa de Beseit, hotel regentat per en Javi i el seu germà, en Ruben. Allà coneixem una parella de belgues, en Bert i la Liff Stroo que començaran la travessa un dia més tard que nosaltres. Acabem fent un grup la mar de maco i ens ho passem de conya tots junts. El tercer dia dormim a Arnes, a
lo Corral d’Arnes, a casa la Marisa. El quart dia dormim a Paüls, a
Ca Les Barberes una casa de pagès propietat de la Montse i el seu marit. I, finalment, ja l’últim dia dormim al
refugi de Caro, on la Maria ens rep i el seu marit, el Mario, ens cuina.
1a. etapa: Del refugi de Font Ferrera a Beseit: amb 18,3 km i un desnivell positiu de 200 m i 800 m de negatiu.
Gran part del recorregut transcórrer al costat del riu Matarranya, anomenat les Gúbies del Parrisal. El camí s’inicia per la baixada pel barranc de la Coscollosa fins l’estret del pont de la Guimerana, i entre alguna banyada al riu, ens posem a la vall del riu Matarranya fins la ferrata del Pas del Romeret i acabem fent l’últim tram sobre les passarel·les del riu, al cap de 8h s’arriba a Beseit.
2a. etapa: De Beseit a Arnes: amb 21,1 km i un desnivell positiu de 1.080 m i 1.130 m de negatiu. (nosaltres en vam fer uns 200 en positiu extres per una badada… i en comptes de 21 km en van ser uns 26 km)
Aquí us aconsellaríem que no féssiu cas del consell d’en Javi per estalviar-se el tros de pista asfaltada a l’inici de l’etapa, perquè sinó acabareu fent uns 200 m de desnivell extres de bon matí i…. Tot seguit es creua el riu i es puja al cim del Penyagalera. De baixada i abans de tornar a remuntar ens parem a dinar i a fer-nos un banyet al Toll del Vidre, genial. Aquesta etapa és molt llarga, bona part d’ella s’està exposat al sol, així que restringiu-vos l’aigua per moments en què realment la set apreti de debò.
3a. etapa: De Arnes a Paüls: amb 20,3 km i un desnivell positiu de 950 m i 1.160 m de negatiu.
A l’inici de l’etapa es passa pels estrets d’Arnes, que són molt bonics i on es guanyen km fàcilment perquè el camí és de molt bon fer. Veureu les majestuoses Roques de Benet de ben a prop. Aquí l’etapa és fàcil, la pujada forta és al final i així mateix la baixada s’empina força i és llarga. Al final de tot s’arriba a un olivar i ben a prop de l’olivar ja s’és a Paüls.
4a. etapa: De Paüls al refugi de Caro: amb 21,2 km i un desnivell positiu de 1.350 m i 450 m de negatiu.
Per nosaltres l’etapa més dura. La pujada és molt llarga i constant al principi, on amb gairebé 2h es fa tot el desnivell de pujada, fins al Coll del Camp. En aquesta etapa hem vist un munt de cabres i fins i tot toros. Gairebé ja al final de l’etapa es fa un bon tros de pista forestal, la qual sembla que mai més s’hagi d’acabar i just abans d’arribar al refugi cal tornar a fer un bon desgast d’energia per fer-hi la petita pujada d’accés.
5a. etapa: Caro- Font Ferrera: amb 18,5 km i un desnivell positiu de 700 m i 740 m de negatiu.
Aquí hem hagut de fer un puja-baixa vàries vegades fins que hem arribat a la Cova del Vidre i després hem anat planejant entre senders i pistes. En aquesta etapa hem vist voltors.
A cada allotjament us faran entrega d’una ruta escrita que us anirà molt bé per seguir bé el camí ja que algun creuament de senders no queda massa ben senyalitzat i és prou fàcil perdre’s i haver de recular. El camí veureu que està senyalitzat amb estels blaus i algun tram haureu de seguir algun GR o PR.
Un cop acabada la travessa ens hem arribat fins el Delta de l’Ebre i ens hem quedat a dormir a Poblenou del Delta i hem descobert una mica aquesta zona que no coneixíem. Ens hem quedat fascinats entre camps d’arròs i aus vàries. I, l’endemà, abans de marxar, no sabem si per enyorança a les llargues caminades d’aquests últims dies o què, estàvem a lo Fangar i ens hem arribat fins al far, ni més ni menys que 8 km….
Una travessa que us recomanem a tots aquells a qui us agradi disfrutar dels paisatges i la natura.
(Inici de la travessa 09/05/2001 i final de la travessa 13/05/2011)
