Skip to content

Origen: Este fin de semana Benabarre acoge unas Jornadas Micológicas | Agenda de Huesca

Este fin de semana Benabarre acoge unas Jornadas Micológicas

12028810_792890170837495_5002023878306358827_o

Sábado día 31 de octubre

A las 09:00 horas senderismo mitológico
A las 12:30 horas Regreso y encuentro el Hospital de Santa Ana.

Alas 14:00 horas Comida en los restaurantes:
Restaurante Arp
Bar Delgado
Can Pere
Restautante Mars

A las 16:00 horas Taller de identificación de Especies.

Domingo día 1 de noviembre

Alas 12:00 horas hsta las 14:00 horas Show cooking Micológico cocina en vivo
A las 10:30 horas y a las 16:00 horas exposición mitológica.

Origen: Sube a 15 el número de imputados en el caso del Jamón

Origen: Visto bueno de la Mesa de las Cortes para mejorar la A 1412 entre Maella y Mazaleón

 

Origen: La Fiscalía investiga una subvención del Fite al Ayuntamiento de Monroyo

Origen: Fogueres del Pilar (1960)

  • Tomàs Bosque

Codonys, panolles tendres i pimentons recent collits per rostir a meitat vesprà. Pataques al caliu de la llenya d’olivera que, en pegar un bufit a la cendra que replegaven, obríem en les mans i posant un peciquet de sal, mo les menjàvem com si fore lo millor llamí.

Algunes veïnes baixaven lo caçol de la verdura del sopar o el topí del caldo de gallina si hi havie algun malalt, perquè havent-hi un foc encès a la porta de casa no calie gastar llenya a la llar.
Les fogueres del Pilar eren una celebració popular, en ben poca participació dels rics de la vila, molt lligada a les nostres costums; tan arrelada que encara se’n segueixen encenent algunes la vespra del 12 d’octubre, fent bones rostides de carn i llonganisses, rematats en begudes, cafè i dolços variats; perquè ara hi ha més quartos que en aquells temps de l’autarquia on tot estava escàs. Però abans les viles eren un belluguer d’animalets i bèsties de càrrega, de llenya i brutícia pels racons, canturiales de pollastres, bramits de rucs, gossos esgacilant, misses i rosaris a totes les hores en fum de l’incens i candiales cremant, tricornis dels civils quan menys ho esperaves… i aquella fortoreta amable i persistent a la nostra memòria, de les olors naturals de les feines que feie la gent i de les collites que es replegaven en cada moment. Olor que arribave a la categoria de farum insuportable quan els llauradors sacaven lo fem de la mitjalluna i el corral de les cavalleries.
La veritat és que entre el fum de les fogueres i la pobra il•luminació dels carrers, el rosari dels diumenges d’octubre a bocanit imponie: files d’homes i dones en vestimentes obscures cantant monòtones avemaries, escolanets en farols, les “esclaves de Maria” en lo seu escapulari al coll, i el capellà recordant al sofrit poble que davant de la omnipotència divina res millor que ser ben creguts i obeients a la santa mare Esglesia.

Origen: Imputado el jefe de Servicios Agropecuarios de la DPT en el caso del Jamón

Origen: Hallan en una finca agrícola de Valjunquera un proyectil de 28 mm

Origen: El Socialista Digital – Celaya manifiesta su compromiso con la atención sanitaria de calidad en el Aragón Oriental

El consejero de Sanidad, Sebastián Celaya, se ha reunido esta mañana en Fraga con los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, Evaristo Cabistañi, la Litera, Josep Anton Chauvell, y Ribagorza, Lourdes Pena. En la misma también han participado el alcalde fragatino, Miguel Luis Lapeña, y el senador autonómico José María Becana. En el encuentro, el titular de Sanidad les ha transmitido su compromiso de mantener una atención sanitaria de calidad en la zona del Aragón Oriental, lo cual conlleva continuar con los criterios de accesibilidad y cercanía a la hora de que los ciudadanos reciban atención médica, concretamente en el Hospital Arnau Villanova de Lérida.

“Quiero transmitir que no va a haber ningún problema, que los ciudadanos van a seguir siendo asistidos en los centros que decidan y que cualquier problema que hubiera será solventado en las comisiones de seguimiento del convenio con Cataluña”, ha indicado el titular del departamento tras el encuentro. La desaparición en los presupuestos generales del Estado para 2016 del Fondo de Cohesión Sanitaria lleva consigo buscar una nueva fórmula para hacer frente al pago de las atenciones que cada Comunidad Autónoma presta a ciudadanos que no sean de su propio territorio.

Existe un proyecto de Real Decreto en este sentido, que plantea que cada Comunidad presentará un balance de atenciones y obtendrá un saldo a abonar o a recibir. Después, la liquidación se realizará a través del dinero que cada una recibe del Instituto Nacional de la Seguridad Social. En el caso de Aragón, y con datos de 2014, el saldo sería en torno a seis millones a abonar.

En todo caso, Celaya ha destacado que la cuestión de la financiación “no va a afectar a la atención que se presta a los ciudadanos, la cual está garantizada”. Y ha añadido que ya ha abordado esta cuestión con el consejero catalán de Sanidad, Boi Ruiz.

Por otro lado, el consejero de Sanidad ha manifestado la intención del Departamento de ir potenciando los servicios del centro de alta resolución de Fraga, que tiene un población de referencia de más de 40.000 personas.

Origen: El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Fondo de Cohesión Sanitaria

El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental

Actualizada 26/10/2015 a las 07:31    
Patricia Puértolas. Huesca

Sebastián Celaya se desplaza hoy a Fraga para abordar el Fondo de Cohesión Sanitaria con los afectados.

El consejero aragonés de Sanidad, Sebastián Celaya, se desplazará hoy a la ciudad de Fraga con el fin de reunirse con una delegación de alcaldes de la zona oriental de Aragón, los mismos que el pasado lunes viajaron a Barcelona y, como pretendían, consiguieron el compromiso de la Generalitat de Cataluña de seguir atendiendo “sin dificultades” a los pacientes aragoneses de las localidades limítrofes en sus centros salud y hospitales, independientemente de quién pague la factura.

Ambos encuentros fueron solicitados el pasado mes de septiembre por los propios alcaldes de la zona oriental, después de detectar algunas dificultades de acceso entre la población y, al mismo tiempo, ver desaparecer el denominado Fondo de Cohesión Sanitaria, que ha sido eliminado de los presupuestos estatales de 2016.
Al igual que hicieron con el consejero de Salud de la Generalitat, el alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña, y los presidentes comarcales del Bajo Cinca, Ribagorza y La Litera expondrán su interés en que sus vecinos sean atendidos en los centros sanitarios de Cataluña, especialmente en el hospital Arnau Vilanova de Lérida, que el año pasado recibió a unos 20.000 aragoneses. Esta asistencia supuso un coste de 7,1 millones de euros.

Hasta ahora, el Fondo de Cohesión Sanitaria, que fue creado en 2001, cubría los gastos sanitarios generados por los pacientes de una comunidad en otra. Ahora, el Ejecutivo central propone sustituirlo por un nuevo sistema de compensación, en el que serán las comunidades las que tengan que compensarse entre ellas, lo que podría conllevar un importante “sobrecoste” para Aragón, según denunció Sebastián Celaya.

Origen: La Policía investiga una ayuda de 90.000 € del FITE a una obra en Monroyo que no se hizo | Noticias de Teruel provincia en Heraldo.es

Origen: Immersió. Patrimonials | Lo Finestró

espanya plural

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de noviembre del 2015)

Les llengües fortament minoritzades i discriminades, com és el cas, ací a l’Aragó, de l’aragonès i del català, només poden sobreviure, si als territoris on són llengües pròpies i/o històriques l’ensenyament és majoritàriament en aquestes llengües, amb immersió sense excepcions ja des de la guarderia, i vehicularització de la llengua minoritzada. Que aquests programes donen bons resultats és cosa provada –només cal mirar cap a Israel amb l’hebreu, i no és l’únic exemple: sense que calga anar lluny en tenim també, de bons resultats, entre els nostres veïns: al País Basc, al País Valencià i a Catalunya. I és per això, perquè és ben sabut que aqueixos programes donen bons resultats per a les llengües minoritzades, que molts dels nostres polítics, en llur afany per fer desaparèixer tota llengua que no siga la castellana, s’esforcen qui sap lo perquè no hi siguen aplicats els dits programes -és el que passa aci a l’Aragó on en el millor dels casos només hi ha un ensenyament irrisori de l’aragonès i del català-, o hi posen tants entrebancs com poden perquè no puguen funcionar bé els programes d’immersió i vernacularització allà on són presents –els casos del País Valencià i les Balears en són emblemàtics, i no pas únics, evidentment. Tenen aquests polítics molt de poder: una constitució que només pot ser interpretada com els convé, i en cas d’interpretacions no convenients disposen d’altres mitjans per a inutilitzar-les, com tothom sap. Nosaltres, els que no volem ser discriminats per raons de llengua, per parlar aragonès o per fer-ho en català, tenim la força de la raó, mentre que ells tenen la raó de la força –que val molt més, per més que no siga gens democràtica. Què ens queda davant de la força? Esperances, o potser utopies? Sabem que no es poden aplicar judicis de valor a les llengües, que no hi ha doncs llengües bones o dolentes, que totes són igual de vàlides, que al cap d’uns tres a quatre anys qualsevol llengua morta pot tornar a tenir parlants patrimonials, volem viure en democràcia… Tot això ho sabem, i ells ho saben. Eppur ... .

Artur Quintana  

Origen: Reunión por el conflicto de las depuradoras

Origen: Todo a punto en Alcampell para la 16 edición de La Lliterana | Agenda de Huesca

Como viene siendo habitual con la llegada del otoño, la localidad literana de Alcampell se prepara para acoger la ya tradicional marcha BTT La Lliterana, una de las más reconocidas marchas BTT que desde su anterior edición cuenta también con una versión trail running. Ayer por la tarde responsables de la organización, Ayuntamiento de Alcampell y Almacelles Pedal Club, presentaron esta nueva edición que secelebrará en Alcampell el próximo 8 de noviembre de 2015 y que, como el año pasado, contará con unavertiente solidaria mediante la recogida de alimentos.

El presidente del Alcacelles Pedal Club, Víctor Alarcón, señaló que “este año La Lliterana ha planteado unas inscripciones más económicas para que el coste de la carrera no suponga un impedimento a todo aquel amante del deporte que quiera participa. Además, invitamos a cada participante a realizar su aportación de alimentos no perecederos para repetir el éxito solidario del año anterior” .

La beneficiaria de La Lliterana Solidaria será nuevamente la Fundación Arrels Sant Ignasi de Lleida, entregada a la atención a personas desfavorecidas y con diversos programas para promover la integración social. Pilar Mas, responsable de gestión de la Fundación, indicó que todo lo recogido servirá para mantener ‘La Botigueta’, un proyecto que anualmente atiende a 4.000 personas desfavorecidas mediante el abastecimiento de alimentos totalmente gratuitos.

En cuanto a recorridos, tanto La Lliterana BTT como La Lliterana Trail mantienen una estructura y dificultad similares a sus anteriores ediciones. Como indicó Ludovic Agudo, responsable de la versión Trail, los participantes podrán escoger un nivel de dificultad acorde a su forma física: la Trail contará con un recorrido de 10 o 21 kilómetros, mientras que la marcha BTT incluye los 21, 48 o 67 kilómetros. Los desniveles son similares también a las anteriores ediciones, porque, como destacaba Agudo “lo que se busca desde la organización es incentivar la participación y el disfrute de la actividad deportiva, y no tanto el carácter competitivo de la misma”.

En base a las últimas ediciones, la organización tiene previsto contar con cerca de 450 participantes entre ambas categorías. Desde primeros de octubre, todos aquellos que quieran pueden inscribirse ya a través de la web www.lalliterana.com, con costes anticipados de 12€ para federados y 15€ para no federados. Igualmente, quienes decidan participar a última hora, podrán inscribirse el mismo día de la prueba, siempre que queden dorsales disponibles.

La presentación finalizó con la intervención de Iván Facerías, concejal de Deportes del Ayuntamiento de Alcampell, recordando el importante papel que juegan los voluntarios a la hora de hacer posible una jornada como esta, al tiempo que invitó a todo aquel que lo desee a inscribirse y participar en una de las jornadas deportivas más señaladas de la comarca de La Litera.

UGT – Les notícies de llengua i treball – Octubre de 2015 – Pàgina 59

Ressenya Assaig polític

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Joaquim Montclús i Esteban

Institut d’Estudis Catalans

Des de fa gairebé quaranta anys, l’historiador i periodista calaceità Joaquim Montclús s’ha ocupat –i preocupat– públicament de les terres –i dels seus habitants, pretèrits i presents– administrativament aragoneses de llengua catalana, i ho ha fet de tal manera que ha arribat a comptar amb una obra bibliogràfica prou extensa que comprèn innombrables col·laboracions a la premsa catalana i en diverses publicacions col·lectives, així com l’edició de diferents obres signades individualment. Una bibliografia que, en volum, s’inicià el 1983 –fa més de trenta anys!– amb la publicació de La Franja de Ponent avui, títol al qual han seguit Una vila medieval entre fronteres (1987), La catalanitat de la Franja de Ponent. Crònica de 20 anys (1999), Matarranya. Crònica de viatge (2012), i la miscel·lània obra que ara ens ocupa: La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics (2014). Doncs bé, en aquesta darrera obra en volum, Montclús vol projectar-hi un retrat històric, jurídic i –afegim–, sociològic i polític d’un territori que té, ara per ara, una difícil articulació i que mai ha constituït una unitat politicoadministrativa. En concret es tracta del conjunt de poblacions que conformen la coneguda Franja (Oriental, si qui se la mira ho fa des de l’Aragó interior; de Ponent, si la mirada es fa des de la franja de la Catalunya marítima; i d’Aragó si qui l’observa és una entitat acadèmica que aspira a l’objectivitat científica). I vet ací la primera sorpresa d’aquesta, en principi, prou desconcertant obra, ja que en el títol mateix s’obvia la denominació que l’entitat editora –Institut d’Estudis Catalans– ha emprat institucionalment i tradicional, tal com encara ara fan moltes altres institucions acadèmiques catalanes: La Franja d’Aragó. Cal dir que molt sovint –per evitar polèmiques nominalistes– es recorre a denominar simplement, per tal d’evitar complements denotatius, aquest territori com la Franja. Tot i deixant de banda la denominació del territori administrativament aragonès i lingüísticament català, trobem que aquesta obra és un vast conjunt impressionista de reflexions i descripcions de caràcter subjectiu i extensió desiguals. Així, al costat d’un intens i vast detallisme en la descripció d’unes comarques –Matarranya i, en menor mesura, la Ribagorça–, d’unes etapes històriques –l’Edat Mitjana– o de determinades institucions –gairebé nominals– i tímides accions reivindicatives a favor de la llengua i la cultura catalanes d’aqueix territori i dels seus habitants, trobem que s’hi fa una descripció massa prima d’unes altres comarques, fets històrics o iniciatives culturals i reivindicatives directament relacionades amb el territori i la societat –present i pretèrita– descrits. És clar, que en els «aspectes» del títol potser ja es vol manifestar la parcialitat que caracteritza l’obra. Sembla com si massa sovint s’haja pretès elevar anècdotes fugisseres a categories permanents; de magnificar fets de poca volada i d’escassa incidència en la societat del territori descrit. Això passa –per assenyalar només dues afirmacions prou controvertides–, quan s’apunta que la llengua catalana era parlada a Graus, Casp o a l’oest d’Alcanyís, però, això sí, sense aportar altra cosa que comentaris escadussers i opinions impressionistes (és a dir, no documentades) fetes fa cent o cent cinquanta anys en un context no gaire acadèmic. També pot resultar desconcertant (i en aquest cas molt més que controvertit) afirmar, per exemple, que a la que es denomina Franja de la Franja, és a dir a les poblacions de «Benasc, Bissaürri, Castilló de Sos, Gia, Saünc, Sessué i Vilanova d’Éssera […] encara parlen una forma dialectal catalana –per més que algunes persones i, fins i tot, alguns filòlegs vulguin negar-ne l’evidència– que a poc a poc es va perdent». Evidentment, si es vol ser prou rigorós, hauria calgut apuntar que cap filòleg ni sociòleg/sociolingüista de formació (ni cap dels parlants nadius d’aquestes localitats) subscriurien la tesi que pretén sustentar les paraules citades. No es pot, repetim, intentar elevar anècdotes esmunyedisses a categories irrefutables. Només caldria haver llegit amb atenció i profit les anotacions de Joan Coromines –reconegut i rigorós científic de la llengua– quan escrivia el 1970 que: «En acabar observem que és totalment infundada (llevat potser d’algun poble escadusser com Binèfar, on altrament tampoc és segura, i en tot cas no se n’ha donat una demostració satisfactòria), l’opinió vulgar segons la qual havia estat català a l’Edat Mitjana tot el territori a l’Est del Cinca, i pel que fa a altres valls més enllà i tot. Ben al contrari, la frontera actual sembla haver-se mantingut intacta durant molts segles». En definitiva, potser millor que ens deixem acomboiar un cop més pels clàssics –Amicus Plato, sed magis amica veritas– per afirmar que l’obra que ens ocupa ens presenta, en essència, una anàlisi controvertida, peregrina, feble, parcial i molt poc aprofundida. No es traca sinó d’un seguit d’anotacions impressionistes a propòsit de la societat de la Franja i de la seua història que serveixen per confeccionar un relat no sempre prou matisat, un discurs destinat fonamentalment a ciutadans lectors de l’àrea metropolitana de la franja marítima de Catalunya, intel·lectualment inquiets i força motivats en la (re) construcció de la nostra nació. Però encara que ja se sap que, com diuen per la part meridional de la Franja, tota brossa fa paret, potser que ens comencem a preguntar quina és la paret que volem bastir, quina és la nació que volem (re)fer. Amb tot, és d’agrair que el màxim organisme cultural del país haja volgut afavorir una aproximació a la societat catalana en general –ni que sia d’una manera poc convencional i potser amb una mirada un xic esbiaixada– d’un territori de difícil articulació, un territori –i els seus habitants– sovint desatès per totes bandes i de perenne discussió a propòsit de la seua identitat nacional i cultural, com és l’anomenada Franja (de Ponent/Oriental/d’Aragó: trieu el complement del nom que més us plaga, si és que us cal).

Esteve Betrià

La Franja