Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Origen: Quejas porque 2º de ESO no recibirá dos horas de catalán

La asociación de Padres del Matarraña en defensa del Catalán (Clarió), denunció ayer que los alumnos de 2º de ESO del IES Matarraña no podrán recibir la asignatura de catalán con dos horas lectivas por la mañana el próximo curso. Sí que lo harán, como ya adelantó La COMARCA, los de 1º y 3º de la ESO, cursos en los que en septiembre ya se aplicará la LOMCE. Clarió explica que recibieron esta noticia el miércoles en una reunión informativa que mantuvieron con la dirección del instituto. Las dos opciones que dieron los padres fueron las siguientes: repartir las horas (1 de francés y otra del autóctono) o realizar dos clases de francés en horario lectivo.
Clarió asegura que durante este curso no se ha encontrado una solución para una situación que comenzó en septiembre de 2014 después de una denuncia de la directora del Departamento de Francés. La profesora alegó que en la franja horaria de la optativa se tenía que realizar la segunda lengua extranjera y, por tanto, no se podía escoger catalán aunque en otros IES tampoco es obligatorio el francés porque optan por el alemán. El modelo que se había utilizado en los dos cursos anteriores con permiso de la inspectora, de repente se convirtió en ilegal y se obligó a cursar una hora de cada lengua. «Una decisión salomónica que ha ido en detrimento del interés de los estudiantes ya que no han aprendido ni una cosa ni la otra», afirman al mismo tiempo que destacan que en otros centros sí pueden cursar tres horas de catalán.
* Más información en la edición impresa
Origen: Javier Giralt Latorre, Premi Franja 2014 | Lo Finestró
Iniciativa Cultural de la Franja, a travès de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Javier Giralt Latorre el VIII Premi Franja. Cultura i Territori 2014 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja des del seu càrrec com a Director del Departament de Lingüística Hispànica de la Universitat de Saragossa, pels seus escrits i la seua actitud personal envers la llengua, i enfront de les hostilitats de tots conegudes. El Premi es lliurarà durant els actes de la 26a Trobada Cultural del Matarranya-III Alifara Clarió, a principies d’octubre.
Javier Giralt Latorre (Barcelona, 1967), llicenciat en Filologia Hispànica i Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa, té treballs sobre l’estructura de la llengua catalana, dialectologia i onomàstica. Expert en llengües de transició. Va estar membre del Consell Superior de Llengües d’Aragó, proposat per la Universitat, d’acord amb la Llei del 2009, derogada el 2013 pel govern del PP-PAR.
Origen: El català serà optativa el proper curs escolar a l’IES Matarranya
L’IES Matarranya va confirmar dijous passat que els alumnes de secundària podran estudiar català el pròxim curs escolar com a assignatura optativa. Així ho va assegurar la direcció de l’institut en una jornada marcada per una de protesta que va organitzar l’associació de mares i pares Clarió, preocupats pel futur de l’ensenyament del català dins de les aules del centre.
Una trentena de persones, entre pares, mares, xiquets i societat civil del Matarranya, es van concentrar a les portes de l’institut per a reclamar el català com a assignatura curricular. Una trobada que va estar un tant tensa i que la direcció del centre no acabava d’entendre. Des de Clarió al·legaren que, tot i el nou currículum aprovat pel govern aragonès, el català no està plenament garantit (com passe amb els xiquets que el pròxim curs faran 2on de la ESO) i van reivindicar un projecte lingüístic per a l’institut.
Des de la direcció de l’IES Matarranya estaven molestos per la concentració i el contingut de la mateixa, ja que van reconèixer que l’ensenyament del català de cara al pròxim curs escolar està més que resolt i que l’associació Clarió n’era conscient. La direcció de l’institut va explicar a comarquesnord.cat que “el cos directiu i el claustre de professors hem treballat intensament per garantir l’assignatura optativa de català el pròxim curs escolar”. Es més. La direcció de l’IES Matarranya va recalcar que quan va ser publicat l’esborrany de secundària, ells van ser els primers en preparar al·legacions per l’assignatura de català. Des del centre van afegir també que els alumnes de 1er de la ESO que escullen l’assignatura com a optativa, tindran dos hores de català el pròxim curs escolar i en horari lectiu.
El principal problema de cara al pròxim curs escolar tindrà a veure amb els alumnes de 2on de la ESO. Des de l’IES Matarranya van entendre que “s’està treballant per resoldre esta situació”, però van reconèixer que no està resultant fàcil perquè el currículum té les assignatures que té i l’horari escolar només té sis hores diàries. Una de les possibles opcions passaria per repetir l’experiència del curs actual, que seria tindre una hora de català i una hora de francès a la setmana. Una altra opció, que s’ampliés l’horari lectiu, remei poc viable per les particularitats de la nostra comarca. La tercera, oferir dos hores de català, però fora de l’horari lectiu. Des de la direcció de l’institut van apuntar que les negociacions podrien anar per esta línia, i inclús s’han analitzat “fórmules de transport gratuïtes” per als alumnes.
Des de Clarió, associació convocant de la protesta, Teresa Maria Ballester va destacar que “el català sempre ha estat en perill a l’institut. Alguns anys n’hem tingut i altres, no. Ens diuen que sí, que” el pròxim curs “es farà català. Però els alumnes que estudien 1er de la ESO, ara no se’ls garanteix a 2on, i no ens podem oblidar d’estos xiquets. Tots ells tenen dret a estudiar la seua pròpia llengua al seu propi institut i a la seua pròpia terra”. Clarió va recordar que l’ensenyament de català s’ha resolt, “però fins ahir (referint-se al dimarts) no hi havia res en clar”. L’associació de mares i pares reivindique un projecte lingüístic per a l’IES Matarranya com tenen els altres instituts de la Franja. L’associació Clarió va voler fer entrega d’un sac de paraules boniques a l’institut. La direcció, però, no el va acceptar.
Del 15 al 17 de maig va celebrar-se a Calaceit la VIII Trobada d’Estudi per la Preservació de la Pedra Seca per tal de posar en valor esta part del patrimoni arquitectònic eminentment rural.
Les jornades van convocar a una cinquantena d’especialistes i van servir per a veure alguns del molts exemples de la pedra seca en la nostra comarca i com en d’altres territoris des de fa temps, les diferents administracions, s’han mostrat de manera creixent a favor de la seua recuperació, preservació i promoció.
A la trobada hi va participar la professora Paloma Ibarra directora de la Càtedra Comarca del Matarranya i membre del Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa que va dissertar sobre ‘La pedra seca en els paisatges del Matarranya’.
La nostra comarca està ben posicionada en quan a la restauració i protecció al patrimoni de la pedra seca perquè compta amb la Carta del Paisatge, la primera en el territori aragonès, que ‘vol ser un instrument per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge, concebut principalment com a instrument de recolzament de la planificació territorial’. En un dels objectius parla, sense anomenar la pedra seca, d’este important patrimoni. Afirma que el paisatge rural no ha de perdre els seus elements característics: màrgens, murs, estructures constructives de caràcter rural i altres tipologies constructives. I concretem: masos, casetes, corrals, basses, nòries, canyos, pous, fonts, escales, tancats, obellons, camins empedrats…
Programes innovadors com els que ha marcat la comarca del Matarranya poden servir per posar en valor i donar a conèixer al visitant i, als propis habitants del territori, este interessant patrimoni d’arquitectura rural de la pedra seca: Banc de Terres, camins rurals, rutes eqüestres, camí natural del Matarranya-Algars, Via Verda de la Val de Zafán a Tortosa, ruta dels primers pobladors…
Cal potencialitzar i promocionar tots els elements del patrimoni arquitectònic rural de la pedra per integrar-los de manera adequada al paisatge matarranyenc.