Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Monroyo celebra su XIX Feria de Alimentos y Artesanía del Maestrazgo que ha contado con 40 expositores

El Ayuntamiento de Monroyo ha acogido durante todo el fín de semana la XIX Feria de Alimentos y Artesanía del Maestrazgo en la han participado unos 40 expositores de productos artesanos y alimenticios de la zona del Maestrazgo turolense y castellonense.

El Ayuntamiento de Monroyo ha acogido durante todo el fín de semana la XIX Feria de Alimentos y Artesanía del Maestrazgo en la han participado unos 40 expositores de productos artesanos y alimenticios de la zona del Maestrazgo turolense y castellonense.El Ayuntamiento de Monroyo ha acogido durante todo el fín de semana la XIX Feria de Alimentos y Artesanía del Maestrazgo en la han participado unos 40 expositores de productos artesanos y alimenticios de la zona del Maestrazgo turolense y castellonense.

Al encuentro asisten artesanos del vidrio, la madera, el cuero y la bisutería, así como expositores de alimentos que exhibirán jamones, embutidos, dulces artesanales, vinos y aceites.

La Feria de Monroyo celebra su decimonovena edición, sin embargo, la tradición ferial del municipio se remonta varios siglos ya que fue Jaime I ‘El Conquistador’ quién otorgó concesión real en 1257 para la celebración de las primeras Ferias en esta localidad.

Esta feria es una más de las que han programado la Asociación de Ferias de Aragón y el Gobierno autonómico durante todo el mes de noviembre y en cuya organización participan también varios ayuntamientos.

Las próximas ferias tendrán lugar, siempre en fin de semana, en las localidades de Sariñena, Lascuarre, Monzón, Graus, Barbastro, Zaragoza, Teruel, Fraga y Aguaviva.

mitjançantMonroyo celebra su XIX Feria de Alimentos y Artesanía del Maestrazgo que ha contado con 40 expositores.

Jason Webster, presentará su última obra, “La Montaña Sagrada, en la libreria Serret de Valderrobres el próximo sábado 14 de noviembre a las 12:00 de la mañana.

El sábado dia 14 de noviembre, tendre el gusto de conocer a Jason Webster, un incansable viajero, un buscador de sensaciones, un idealista, un hombre hecho a si mismo y que  mi amigo, el periodista Víctor Amela, me explico y me entusiasmó su história solo conocerla.
Jason, con su libro “La Montaña Sagrada”, ha hecho que muchos escepticos “amen” la tierra, y el territorio, la lucha por un ideal de vida tranquila y sostenible, su busqueda…todo un reto para alguien que la tierra (como territorio) le considera un elemento extraño…por mi parte solo os pido qu disfruteis leyendo este maginifico libro y que participeis de una jornada inolvidable en mi libreria el sábado que viene, donde podreis disfrutar de lo que supone entrar en contacto con Jason Webster, una persona quedemuestra su sensibilidad en cada frase…en cada momento.
Os dejo con parte de la entrevista de Víctor Amela en la contra de la Vanguardia, que disfruteis, nos vemos el sábado dia 14 en la libreria Serret.

+info: ver post.anterior:

contra vang: pdf. info. los libros del lince.com
www.loslibrosdellince.com/images/pdf/17aa3af07d40c98762ea6fa54fcf1ec6.pdfSerret Bloc.

Divendres 13 de novembre s’emetrà el vuitè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d’enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d’autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l’apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d’aquesta setmana comptarem amb la presència de l’escriptor matarranyenc Juli Micolau. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.Juli Nicolau, Guanyador del Premi Guillem Nicolau 2008
Juli Micolau (La Freixneda -el Matarranya-, 1971).  Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) -Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002- i el llibre D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria. Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se’l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa). Ha col.laborat a les revistes Sorolla’t, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L’Eixam, Descobrir Catalunya. Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l’Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.  Actualment manté la columna L’argadell a la revista Temps de Franja.

(Temps de Franja núm.90, columna «L’Esmolet», novembre de 2009)
Al final hi ha certs temes que et fan venir mala gana. El que passa amb la llei de Llengües i el PAR és de jutjat de guàrdia, però ja no sé què més es pot dir. Si tant se’ls en dóna fer el ridícul amb aquesta obsessió per negar la denominació filològica de la nostra llengua, és el seu problema. Per sort encara hi ha qui s’ho pren amb humor i fa de la infàmia motiu per riure una estona. Parlo, per exemple, de la paròdia que el programa satíric “Oregón” va fer del film de terror “Los Otros”. No vull desvetllar l’enjòlit de la pel·lícula original; només diré que aquí els fantasmes viuen en un ombrívol casalici de Fraga, amagant-se de l’entorn catalanoparlant i aferrats a una estampeta de sant José Ángel Biel, apòstol del “chapurriau”. Va ser edificant veure-ho a la televisió pública aragonesa –la mateixa que, quan visita un poble de la Franja, sol obviar l’idioma que s’hi parla. Les alegries, doncs, són poques i per això cal aprofitar-les. Passar un dia magnífic a Pena-roja amb la Trobada Cultural (i ja en són 19!). O jeure sota una alzina amb la bossa plena de poliol, te de roca i herba amarga. O compartir taula i conversa amb els amics, mentre al defora cau la tarda, i la nit, i apareixen els fills adolescents demanant que els portem a les festes d’aquell poble. Gaudim d’eixes coses, doncs, i no deixem que l’amargor dels demagogs ens enteli el senderi.

Part 1 de “Los Otros”

Part 2 de “Los Otros”

Part 3 de “Los Otros”

Mala gana « L’esmolet.

Visitas guiadas al Santuario Virgen de la Fuente de Peñarroya

4. Noviembre 2009 | Por Redacción Ambista | Categoria: Noticias destacadas

Hasta el 31 de diciembre de 2009 se realizarán visitas guiadas al Santuario Virgen de la Fuente de Peñarroya (monumento declarado Bien de Interés Cultural), la cárcel del siglo XVI (incluida en la ruta de las cárceles Mezquín-Matarraña) y el Punto Gótico (antigua iglesia gótica de San Miguel).

santuario20virgen20de20la20fuente

Se trata de una visita de una hora de duración aproximadamente, donde se hace una breve explicación de cada uno de los lugares señalados con el fin de promocionar y dar a conocer tanto el municipio, Peñarroya de Tastavins, como la propia Comarca del Matarraña.

Horario de visitas
Viernes: a las 19:00 horas
Sábados y Festivos: a las 13:00 y a las 19:00 horas
Domingos: a las 13:30 horas.

El precio de la visitas es de 1 euro por persona a partir de los 12 años.
Número de contacto para las visitas:
978 89 66 67 y 629 98 67 70

Visitas guiadas al Santuario Virgen de la Fuente de Peñarroya – Ambista | Aragonéame.

Divendres, 13 de novembre
CALACEIT
19:30 h. Inauguració de les VI Jornades Culturals de la Comarca del Matarraña/Matarranya al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit.
19:45 h. Conferència: “L’arquitectura popular com a font d’ensenyança. Apunts i instantànies gràfiques de la Comarca del Matarranya” a càrrec
de la Dra. Mónica Vázquez Astorga, Professora de la Universitat de Saragossa. Al Saló de Plens de l’Ajuntament.

Dissabte, 14 de novembre
LA FREIXNEDA
18:30 h. Xarrada a càrrec de l’escriptora i periodista Mari Pau Domínguez, guanyadora del Premi Caja Granada 2009 amb la novel·la La casa de los siete pecados. Al Saló de Plens de
l’Ajuntament de la Freixneda.
20:00 h. Concert de música a càrrec de la Banda “Associació Musical Peñarbés”. Al Centre Social.

Diumenge, 15 de novembre
LA PORTELLADA
18:00 h. Xarrada: “A què jugaven els nostres iaios?” a càrrec de Carles Sancho. A continuació es realitzarà una demostració de jocs tradicionals del Matarranya. Al Centre Cultural.
20:00 h. Concert de música oferit pels alumnes de la Federació Comarcal de Música del Matarranya. Al Centre Cultural.

Dissabte, 21 de novembre
FÓRNOLS
12:00 h. Inauguració de l’exposició sobre Pardo Sastrón “Natura Vivens”. A la Sala Multiusos.
16:00-18:00 h. Taller sobre “Usos populars de les plantes de Pardo Sastrón” a càrrec d’Evelyn Celma. Serà a la Sala Multiusos.
19:00 h. Xarrada musical: “Els instruments de la tradició musical aragonesa” a càrrec de membres de l’Orquestina del Fabirol. A la Sala Multiusos.
20:30 h. Actuació “L’orquestina en concert” de l’Orquestina del Fabirol. A la Sala Multiusos.

Diumenge, 22 de novembre
RÀFELS
18:00 h. Conferència: “La festa de Sant Antoni al Matarranya” a càrrec de Salvador Palomar i Montsant Fonts. Al Saló de Plens de l’Ajuntament.
19:30 h. Concert de música clàssica a càrrec del sextet (2 violins, 1 viola, 1 violoncel i 2 trompes) format per membres de l’Associació Musical d’Instruments de Vent Metall. A l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció.

Dissabte, 28 de novembre
LA FREIXNEDA
17:00 a 20:00 h. Taller de cine: “Detràs de la càmera” Com es fa una pel·lícula? Ficció i realitat. A càrrec dels Directors de Cine Ignacio Lasierra i Carlos Val. Al Centre Social.

LA TORRE DEL COMTE
19:00 h. Xarrada sobre “El riu Matarranya del cap al sòl”, recorregut pel patrimoni natural i paisatgístic de la conca del riu Matarranya, a càrrec de Víctor Vidal, naturalista. Al Saló de Plens de l’Ajuntament.

LA PORTELLADA
22:30 h. Actuació de monòlegs a càrrec de l’humorista Boto i els participants al taller de monòlegs i improvisació teatral. Al Centre Cultural.

Diumenge, 29 de novembre
VALLJUNQUERA
12:00 h. Exposició dels participants al taller de fotografia. Al Centre d’Interpretació de la Memòria Històrica.
18:00 h. Xarrada-col·loqui: “A la vora de la realitat. La literatura i la màgia” a càrrec dels escriptors Carmen Espada Giner, Silvestre Hernández Carné i Francisco Javier Aguirre. Presentació
dels llibres La dama del Matarraña i Els follets del Matarranya, de Francisco Javier Aguirre.
19:30 h. Clausura de les jornades amb el recital poètic “Tu también la amarías” (poemes de J. A. Buesa) en la veu de Jaime Cros Gil i lectura teatral de l’obra Lo Pobre Llop de Desideri Lombarte, pel grup de teatre La Quiquereta de Pena-roja de Tastavins.

anex45601.pdf (Objecte application/pdf ).



Us convido a tots i a totes, autors/es i blocaires de les Terres de l’Ebre i lo Matarranya, que heu participat (o no) al llibre col.lectiu editat en linea per Petòpolis.
Aquet llibre es un homenatje a tots vatros, per aixó vull, que el dia 21 de novembre tindre el maxim d’amics possible al meu voltant, en un dia molt important per mi que  vull passar-lo al vostre costat, un dia per recordar per tots, amics, despres de la presentació a la llibreria (tal i com toque), mon anirem a dinar i mes tard, ni haura sorpreses que tinc preparades per vatros, per passar una tarde al complet, com a mi m’agraden…
salut i mos veiem el 21 de novembre a les dotze del mati…

A continuació us passo l’enllaç amb la presentació en linea que em va fer Petròpolis (per sorpresa)el dimecres 7 d’octubre al seu web, a mes l’enllaç amb les fotos del Premi Nacional de Cultura que apareixen a la Fotogaleria i l’enllaç amb les fotos del CONCA.

Us espero eldissabte 21 de novembre a la llibreria per passar un dia envoltat de llibres i de la cultura ebrenca…gracies a tots i per tot.
Octavi Serret

Serret Bloc.

Palabra de honor.

Francesc Sánchez : “Vamos a editar en catalán ciertas obras aragonesas”

03/11/2009

Edición impresa en PDF

Página 16 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

JOAQUÍN CARBONELL

–¿Qué tipo de editorial es March Editor?

–No tiene nada que ver con la familia March, eh. Pero sí la creó un Enrique March hace años y la heredó un sobrino. La editorial tenía además cierta vinculación con el territorio aragonés, a través de una serie de libros y proyectos que tenían que ver con Huesca, sobre todo.

–¿Y usted es el editor?

–Yo empecé a colaborar en el 2005 y en un momento dado me piden una mayor implicación. Aquí estoy desde entonces.

–Una editorial pequeña.

–Más que pequeña, minoritaria, porque algunas de nuestras obras son para minorías. Tenemos varias colecciones y solemos editar cuatro o cinco números por año de cada colección.

–Y aparecen algunos autores aragoneses.

–Tuvimos relación con la provincia de Teruel a través de una serie de obras, como Teruel pura luz, un libro gráfico espléndido y otro sobre la comarca del Gúdar. Siempre libros políticamente incorrectos, nada convencionales.

–Y ahora la Dama del Matarraña.

–Sí, pero ya antes editamos cosas de Amadeo Cobas y Oscar Sipán. Mira yo voy mucho por el Matarraña, por mis orígenes. Conozco a Octavi Serret, que como sabes es propietario de la librería de Valderrobres. Y me habla de que hay que potenciar la comarca del Matarraña que es muy vigorosa. Hicimos dos proyectos, Letras de casa y Poetas del Ebro, con muy buena acogida. Me sigue insistiendo en que conozca a más autores y doy con la obra de Javier Aguirre-

–En castellano.

–Eso es. Javier ha escrito una trilogía Los duendes del Matarraña, Las noches del Matarraña y ahora La Dama del Matarraña. Los hemos traducido al catalán y editado para toda Cataluña. Ya salió Los Duendes, y los otros están en proceso. Libros que hemos cuidado en su traducción, que mantienen las expresiones del catalán de la Franja, tal como se escribieron.

–Todo esto le va a crear un vínculo con nuestra tierra.

–Eso es lo que espero. Vivo en el Campo de Tarragona, así que estoy a una hora de Zaragoza. Ahora con el AVE no hay distancias y se pueden programas encuentros en Barcelona o Zaragoza con la máxima comodidad.

–Hablando de rapidez: ¿ve peligro en las nuevas tecnologías que llegan al mundo del libro?

–Ni la gente de las editoriales sabemos en qué acabará todo esto. A menudo en nuestras reuniones lo comentamos y nadie tiene una certeza. Yo creo que todavía nos movemos con una serie de reglas: que a la gente le gusta tener el libro en la mano, y que gusta de comprar las novedades.

Francesc Sánchez : “Vamos a editar en catalán ciertas obras aragonesas” – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Luis Felipe Navarro vuelve al Matarraña con su nueva Antologia Poetica, “Antologia Imaginada”

ANTOLOGÍA IMAGINADA es el título que Luis-Felipe Navarro dio al trabajo encargado a Gabriel Alonso en 2007. Se invitaba al pintor a seleccionar 31 poemas de los, hasta entonces, cinco poemarios del poeta con absoluta libertad, y a pintar una acuarela para cada uno de ellos. A los 31 poemas iniciales escogidos por el pintor, el poeta añadió el 32, que con el título de Gabriel entre pintura le había dedicado, y que fue traducido al francés en el catálogo de la Casa de Velázquez de Madrid, en 2005.El artista, por su parte, pintó dos acuarelas más: una para ese último poema, y otra para el frontispicio (que pueden considerarse dos autorretratos) además de dibujar una viñeta para la cubierta ideada por el escritor. El resultado de aquel proyecto es la edición que se presenta. Impresa a dos tintas y limitada a 300 ejemplares numerados, reproduce fielmente las acuarelas, a tamaño y color.

Philip Marlowe
© Gabriel Alonso Marín, 2009
Serret Bloc.

31 October, 2009

Camins lombartians

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 31 de novembre del 2009)

Enguany, el dia 3 d’octubre, s’han escaigut vint anys de la mort de Desideri Lombarte i Arrufat. I a Pena-roja, a l’Alt-Matarranya, ho han recordat caminant llargament per les serres, valls i masos del territori íntim lombartià, on el poeta havia passat la infantesa i la primera joventut, i on sempre que podia retornava. En dues ocasions, els dies 2 de maig i 11 d’octubre, els caminants guiats per Joaquín Sorolla, bon coneixedor de la contrada, han eixit de la vila pel camí de Coratxà cap al Masmut, la muntanya emblemàtica del microcosmos lombartià, primer indret on han llegit Les Roques del Masmut: Dura maça de pedra està clavada, pesada pena cab al cel creixent, … i camí avant, pujant per les vessants del riu dels Prats cap al Mas de Borla i d’allà a la Creu del llop, amb lectura del romanç del mateix nom. Enfront s’ataülla el Cingle de Sant Jaume i la frontera del Regne és a tocar. Baixada al maig al Mas d’Antolino, i ara a l’octubre al de Ginero, i desfent el cabdell dels camins escampats que ningú fa servir i estan mig esborrats, han travessat el Barranc d’en Ferri just per allà on fa el Toll Bugader, ja sabeu on les dones del masos propers passaven bugada, i han aplegat a les ruïnes del Mas del Molinar, lloc de naixença d’en Desideri. Abans han escoltat el romanç de Sant Jaume, i ací el d’El xiquet perdut al Molinar. I han vist també l’esparver d’ales fines que el poeta volia ser, i foc i flama als orons, als grèvols verd i brasa, i el card, lo panical, l’arç i la gavernera, la botja, l’espinal, lo gram i herba pucera, o han sentit el tord i el pinyarot, …, la garsa i el pigot. La caminada, entre deu o dotze quilòmetres, ha acabat a Sant Llambert de l’Escresola i al Mas d’Eixendri, on van dur a viure Lombarte quan tenia dos anys. I ací, alguns parant l’orella, hauran pogut sentir encara la serp encantada, …, que a les nits de lluna cante enamorada.

Artur Quintana

Viles i Gents :: Camins lombartians :: October :: 2009.

31 October, 2009

Camins lombartians

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 31 de novembre del 2009)

Enguany, el dia 3 d’octubre, s’han escaigut vint anys de la mort de Desideri Lombarte i Arrufat. I a Pena-roja, a l’Alt-Matarranya, ho han recordat caminant llargament per les serres, valls i masos del territori íntim lombartià, on el poeta havia passat la infantesa i la primera joventut, i on sempre que podia retornava. En dues ocasions, els dies 2 de maig i 11 d’octubre, els caminants guiats per Joaquín Sorolla, bon coneixedor de la contrada, han eixit de la vila pel camí de Coratxà cap al Masmut, la muntanya emblemàtica del microcosmos lombartià, primer indret on han llegit Les Roques del Masmut: Dura maça de pedra està clavada, pesada pena cab al cel creixent, … i camí avant, pujant per les vessants del riu dels Prats cap al Mas de Borla i d’allà a la Creu del llop, amb lectura del romanç del mateix nom. Enfront s’ataülla el Cingle de Sant Jaume i la frontera del Regne és a tocar. Baixada al maig al Mas d’Antolino, i ara a l’octubre al de Ginero, i desfent el cabdell dels camins escampats que ningú fa servir i estan mig esborrats, han travessat el Barranc d’en Ferri just per allà on fa el Toll Bugader, ja sabeu on les dones del masos propers passaven bugada, i han aplegat a les ruïnes del Mas del Molinar, lloc de naixença d’en Desideri. Abans han escoltat el romanç de Sant Jaume, i ací el d’El xiquet perdut al Molinar. I han vist també l’esparver d’ales fines que el poeta volia ser, i foc i flama als orons, als grèvols verd i brasa, i el card, lo panical, l’arç i la gavernera, la botja, l’espinal, lo gram i herba pucera, o han sentit el tord i el pinyarot, …, la garsa i el pigot. La caminada, entre deu o dotze quilòmetres, ha acabat a Sant Llambert de l’Escresola i al Mas d’Eixendri, on van dur a viure Lombarte quan tenia dos anys. I ací, alguns parant l’orella, hauran pogut sentir encara la serp encantada, …, que a les nits de lluna cante enamorada.

Artur Quintana

mitjançantViles i Gents :: Camins lombartians :: October :: 2009.

Divendres 7 de novembre s’emetrà el setè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d’enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d’autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l’apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d’aquesta setmana comptarem amb la presència de l’escriptor mequinensà Hèctor B. Moret. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.

Hèctor B. Moret Coso (Mequinensa, 1958) és un poeta i investigador de la llengua. Llicenciat en Filologia catalana, és professor de llengua i literatura catalanes d’ensenyament secundari.
Hèctor Moret ha deixat l’obrador de poeta i ha permès el pas a un camarada,  Esteve Betrià, un seu alter ego, mentre que Marc Cornell és el nom que signa els contes que apareixen en tres reculls de les Trobades d’Escriptors del Pirineu .

Obra poètica: Pentagrama (1987), Parella de negres (1988), Ròssecs (1992),  Al cul del sac hi trobareu les porgueres (1993), Antídots (1996), Temps pervers  (1999), In nuce (2005).
Director de col·leccions i editor: Quaderns de la Glera: Calaceit: Associació de Consells Locals de la Franja, Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Sisalls Edicions. 9 volums, 1991-1993. Quaderns de les Cadolles. Fraga-Calaceit: Associació Cultural del Matarranya i Institut d’Estudis del Baix Cinca, 2003-2004.
Autor d’articles (Esteve Betrià): Circumloquis i remostrons.  2003 (volum núm. 7 de la col·lecció Quaderns de les Cadolles).
Col·laboracions en publicacions: Serra d’Or, Urc, Reduccions, Temps de Franja.
Estudiós, investigador i recopilador: Indagacions sobre la llengua i literatura catalanes a l’Aragó (1998). Escrits en català a la Ribera del Cinca (Fraga, 1929-1931).   (1991). Gèneres etnopoètics breus no musicals. (3r volum de: Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. (1997).

A continuación informamos de las siguientes ofertas de empleo, recibidas en los últimos días y ficheros adjuntos con cursos:

* COCINERO OFICIAL 1ª / Valdeltormo

* PEON SOLDADURA / Cretas

Para más información sobre estas ofertas, consultar:

http://www.portalmatarranya.es/cont.php?sec=A.E.D.L.&ssec=empleo&ofertas=1

Y el  blog de la Red de Agentes de Empleo del Bajo Aragón Histórico:

http://empleobajoaragon.blogspot.com

Asi mismo, adjuntamos información sobre curso de iniciación a la informática, curso de monitor de aerobic y sobre la programación de cursos de manipulador de alimentos, a celebrar en Valderrobres.

Un saludo

DPTO. EMPLEO Y DESARROLLO LOCAL

COMARCA DEL MATARRAÑA

GUIES DELS PORTS:Senderisme: “DEL PARRISSAL A LES MOLETES D’ARANY” Data: Diumenge dia 1/11/09, de 9 a 16 h Lloc de trobada: Benzinera / Horta de Sant Joan

Senderisme: “DEL PARRISSAL A
LES MOLETES D’ARANY

Data: Diumenge dia 1 de novembre de 9 a 16 h
Lloc de trobada: Benzinera / Horta de Sant Joan

Des del pla de la Mina (Beseit), pujarem a les Moletes d’Arany crestejant el
Parrissal i tornarem per la Belenguera. Itinerari circular amb espectaculars
panoràmiques dels Ports. Dificultat mitjana pel fort desnivell. Cal inscripció
prèvia.
Activitats gratuïtes
Informació, inscripció tel. 676308021
Parc Natural dels Ports
Serret Bloc.

CASTAÑADA KINTOS’10 discomobil cubates 3€!

Xarxa:
Global
Inici:
dissabte, 31 / octubre / 2009 a les 00:00
Final:
diumenge, 1 / novembre / 2009 a les 10:00
Lloc:
valderrobres (plaza)

Descripció

FESTA DE LA CASTAÑADA
organizada por los kinto’10 en su primera fiesta
habrá DISCOMOVIL en la plaza
chiringito SOLO 3€ el CUBATA.
CASTAÑAS para todos
Y RITMO Y FIESTA TODA LA NOCHE

Facebook | CASTAÑADA KINTOS’10 discomobil cubates 3€!.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.