Skip to content

La impulsora del LAPAO es reivindica «catalana, aragonesa i espanyola» | ElRipollès.info.

La ripollesa María Dolores Serrat va ser la responsable de desprotegir el català a la Franja

J.Palmer/EP | Actualitzat el 03/03/2015 a les 10:20h
La consellera aragonesa Dolores Serrat, en companyia de María de los Llanos de Luna Foto: Europa Press

La consellera aragonesa de Cultura, la ripollesa Dolores Serrat, impulsora de la Llei de llengües que va convertir el català en la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, més coneguda per l’acrònim LAPAO, va voler reivindicar la seva catalanitat aquest dilluns a Barcelona, en el marc de l’acte de presentació del projecte cultural Corona de Aragón. Historia y Arte.

Acompanyada de la delegada espanyola a Catalunya, María de los Llanos de Luna, Serrat va visitar el palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó per donar a conèixer aquesta iniciativa de “diàleg entre territoris”, tot recordant que va néixer a Ripoll, fet pel que se sent “orgullosa de ser catalana, aragonesa i espanyola”, tot assegurant que “no és incompatible” mantenir aquesta triple identitat, fins i tot malgrat ser responsable d’una llei pensada per fer desaparèixer tot rastre legal del català a Aragó.

Serrat, que va disculpar l’absència de la presidenta del govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi, “a causa de les dificultats que viu Aragó per les inundacions” provocades pel creixement del riu Ebre, va defensat que el projecte Corona de Aragón. Historia y Arte neix amb una “voluntat integradora per sobre de partidismes, personalismes i àmbits territorials” i va assegurar sentir-se emocionada per presentar el projecte cultural a la seva terra natal.

La invenció del LAPAO li va valdre, a banda de crítiques d’estaments polítics i acadèmics, el rebuig per part de ple de l’Ajuntament de Ripoll.

El Punt Avui – Notícia: La Lapao va néixer a Ripoll.

La Lapao va néixer a Ripoll

Per sort encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius

No vull dir que la bruta operació de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, hagi estat gestada a Ripoll, però sí que ho va ser, segons sembla, Dolores Serrat, consellera de Cultura del govern de l’Aragó, del PP of course, propulsora, defensora i impositora d’aquesta barbaritat, i que va néixer a Ripoll, l’any 1955, segons Google. La qual cosa la du a formar part de la llarga llista d’il·lustres que no són gens benvinguts ni a la seva pròpia terra. Això ve al cas perquè acabo d’arribar de fer una petita estada precisament al cor de la Ribagorça, allà on, justament ara, parlen Lapao. Amb la poca gent amb qui vaig tenir ocasió de parlar, aquesta denominació ni tan sols la coneixien. És a dir, que els més directament afectats ni tan sols eren conscients que els havien canviat el nom de la seva pròpia llengua. Es tractava, de fet, d’un dels llocs que em puc imaginar com dels més recòndits d’Europa. La seva ignorància vers les ximpleries contrastava amb la saviesa que conservava aquella gent per distingir els accents de cada poble, de cada lloc semiabandonat. “Naltros parlem com a Lleida, però a quinze quilòmetres d’ací hi ha un lloc que parlen com valtros, los gironins”, em va explicar un home vell i arrugat, vestit com un pagès. Afortunadament encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius. I en aquell racó de la Franja de Ponent, n’hi havia, de veritats d’aquestes. Fa pocs dies he tornat a Campdevànol, on, Déu n’hi do també dels amagatalls que hi ha. La solitud és molt semblant a un lloc i l’altre, els llocs més remots estan completament abandonats o no hi ha joves ni vells tant en una punta com en l’altre del país, i ens entenem amb la mateixa llengua. Heus aquí, però, que en aquesta roda de la vida algú va pensar que li calia un eix innecessari i van fer servir, ni més ni menys, per a tan ingrata tasca, la ripollesa Dolores Serrat. I dic ingrata perquè no ha de ser còmode saber que formaràs part per sempre de la història de la infàmia científica aquella que prefereix la seva ignorant intolerància a les evidències, els de la ciència infusa, vaja. El cert és que els ribagorçans s’avergonyeixen de la Lapao, i els ripollesos de qui la va crear.

El Punt Avui – Notícia: Els atacs que rep el català a la Franja, al Parlament Europeu.

La Plataforma per la Llengua comença una campanya en contra de les decisions del PP

L’ofensiva que ha emprès el Partit Popular contra la llengua catalana –que es va accentuar el 2014 amb l’aprovació de prop d’un centenar de normatives a favor de l’ús del castellà a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears–, i en especial del govern aragonès a la Franja de Ponent, ha posat en peu d’alerta la Plataforma per la Llengua, organització que des del 1993 promou i defensa l’ús del català en tots els punts del seu domini lingüístic. De fet, l’entitat ha posat en marxa una campanya per rebre el màxim nombre d’adhesions de grups i particulars de tots els Països Catalans amb el propòsit de portar-les a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on la plataforma denunciarà “el greu ofec que pateix el català sobretot a Aragó, on es vol eliminar, fins i tot, de les aules escolars”, tal com afirmava ahir el seu director, Daniel Mundet. Per això, l’associació ja s’ha posat en contacte amb eurodiputats de parla catalana per rebre el seu suport, com ara Ramon Tremosa i Francesc Gambús, de CiU, o el valencià Jordi Sebastià, de Compromís.

L’acció inclou la posada en marxa del lloc web estimoelcatalà.cat, que permet omplir i trametre les mostres de suport i, a més, participar en un qüestionari interactiu que, “amb un certa ironia”, segons Mundet, demana traduir diverses paraules a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (Lapao), denominació adjudicada pel PP al català de la Franja ara fa dos anys.

Maella despidió entre lágrimas al joven fallecido en un accidente.

 

Maella sigue conmocionada por la muerte de Sergio Tarragó Llop un joven de 27 años que falleció en la madrugada del sábado en un accidente de tráfico. El mismo siniestro también se cobró la vida de dos vecinas de Batea (Tarragona) de 19 y 21.

La Iglesia de Santa María de esta localidad zaragozana se quedó pequeña en la mañana de ayer domingo para albergar a los centenares de amigos, vecinos y conocidos que quisieron darle el último adiós y acompañar a su familia en el sepelio. El tanatorio había permanecido abierto durante toda la noche y casi todo el pueblo se había acercado a darle el pésame a sus padres, destrozados por la pérdida de su único hijo.

De duelo también están en el municipio tarraconense de Batea que ayer por la tarde despidieron a Ingrid Grau y Ariadna Maijó, las dos vecinas fallecidas en el suceso.

Uno de los supervivientes permanece ingresado en el Hospital Comarcal de Alcañiz y su pronóstico es reservado. Mientras que los otros dos fueron trasladados al Miguel Servet de Zaragoza en estado grave.

El accidente ocurrió sobre las cuatro y media de la madrugada del sábado en la autonómica 1411. Al parecer los dos turismos tuvieron un choque frontal provocando el fallecimiento inmediato de dos de los cinco pasajeros del Clio y el conductor del Citroën C4. Hasta el lugar de los hechos se desplazaron varios dispositivos de emergencia. Entre ellos tres ambulancias con personal sanitario que no pudieron hacer nada para salvar la vida de los tres jóvenes. Además de dos unidades de Bomberos de Caspe, una patrulla de Seguridad Ciudadana de la Guardia Civil de Maella, Tráfico, Atestados y Protección Civil del Bajo Aragón – Caspe.

Torre de Arcas mejorará su carretera.

El Matarraña reivindica el papel de la mujer en el sector empresarial.

Los atletas miden su fuerza en Torrevelilla.

Moviment Franjolí per la Llengua: L’Ajuntament de Lleida dóna suport i s’adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal.

L’Ajuntament de Lleida dóna suport i s’adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal

 

 

A data de 27 de febrer de 2015, l’Ecxm. Ajuntament de Lleida va aprovar en Ple la moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió de suport al Moviment Franjolí per la Llengua.

L’acord municipal fou possible gràcies als 19 vots dels grups de CiU i PSC, mentre el grup del PP va votar en contra (5) i va haver-hi una abstenció d’un regidor no adscrit.

D’aquesta manera, La Paeria esdevé el primer estament públic que expressa el seu suport i s’adhereix al col·lectiu “Moviment Franjolí per la Llengua”.

Des del MFLL expressem la nostra satisfacció per aquest fet i remarquem la importància que un ens públic català tan pròxim a molts ciutadans de la Franja mostri el seu suport vers les accions en defensa de la llengua a les comarques catalanòfones a l’Aragó.

Coses del Poble – Aquests dies, a Lleida, és oberta al públic….

Aquests dies, a Lleida, és oberta al públic l’exposició “Mequinensa!”, de fotografies de Jesús Moncada. Si encara no l’heu vista, si viviu a Lleida, si teniu l’oportunitat, visiteu-la a l’Arxiu Històric Provincial de Lleida, on arriba després d’haver passat pel poble, pel Born de Barcelona, per…

La D.O. Jamón de Teruel busca fortalecerse en la provincia.

Se reduce el desembalse de Mequinenza y Ribarroja.

Moviment Franjolí per la Llengua: Fem sentir la veu de la Franja al Parlament Europeu! [Plataforma per la Llengua].

L’intent d’acabar amb el català a la Franja, a Europa!

Aquests són moments molt intensos per a la llengua catalana. D’una banda, són moments d’il•lusió i esperança davant la possibilitat, més real que mai, que el català disposi ben aviat d’uns instruments d’estat de prou dimensions que en permetin un desenvolupament normal. En paral•lel, però, també són moments complexos per al conjunt de l’àmbit lingüístic, pels intents de laminar l’escola catalana en llengua i continguts i pels nombrosos atacs que pateix el català a gairebé tots els territoris de parla catalana, des del Principat fins al País Valencià, passant per la Catalunya Nord, les Illes Balears o la Franja de Ponent.

Setge al català a la Franja

Entre els atacs que intenten anorrear la unitat de la llengua, trobem malauradament casos surrealistes com els de la Franja, que clivellen la cohesió social del dia a dia dels seus parlants i que destrossen el consens de la comunitat científica. Des de la Plataforma per la Llengua considerem inadmissible que a la Franja el català passi a anomenar-se Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental (LAPAO), amb tot el que això suposa. Aquesta política de setge del català a la Franja té el seu principal camp de batalla a les escoles, on el Govern està substituint progressivament en els currículums la denominació de «llengua catalana» per la de «llengua oriental», amb l’objectiu gens dissimulat de fer desaparèixer el català de l’imaginari col•lectiu. Des de l’ONG del català, demanem, exigim i treballem perquè les dones i els homes dels pobles i ciutats de la Franja tinguin garantits els seus drets lingüístics i puguin viure plenament en català.

Denunciem la problemàtica a Europa!

Amb la voluntat d’internacionalitzar allò que està succeint amb el català a les comarques catalanoparlants d’Aragó i tenint en compte l’actitud clarament agressiva del Govern d’Aragó amb la nostra llengua, des de la Plataforma per la Llengua traslladarem a les institucions comunitàries la situació a la Franja i denunciarem el LAPAO al Parlament Europeu. Estem organitzant un acte conjunt amb europarlamentaris catalans per tal de fer sentir la veu de la Franja a Europa. Però no hi anirem sols. Volem anar-hi acompanyats de milers d’adhesions. Necessitem el teu suport!

Tres fallecidos en un accidente en Maella.

 

Tres jóvenes de 18 y 28 años han fallecido esta madrugada en un accidente en el término municipal de Maella. Ha sido a causa de un choque frontal entre dos vehículos. Uno, iba ocupado por un joven de la localidad del Bajo Aragón Caspe que ha fallecido en el acto. En el otro, viajaban cinco personas de Batea de entre 21 y 18 años: tres chicos y dos chicas. Las dos chicas, de 18 años, han fallecido también en el momento.

El accidente se ha producido entre dos turismos en la Autonómica 1411 en el punto kilométrico 38,800. En un C4 viajaba el joven de Maella y en un Clio cinco personas de Batea. Al parecer el C4 ha invadido el carril contrario por causas que se desconocen. El alcalde de Maella, Jesús Zenón Gil, asegura que la localidad está conmocionada. El joven de 28 años era muy conocido y muy querido. “Me imagino cómo debe estar Batea y desde aquí solo puedo mandar mis condolencias a todas las familias porque ha sido terrible”.

Los tres chicos supervivientes de Batea han sido trasladados en ambulancia al Hospital Comarcal de Alcañiz con pronóstico grave. A lo largo de la mañana, uno de ellos ha sido transportado en helicóptero a un centro sanitario zaragozano para una operación de urgencia.

Hasta el lugar del siniestro se han desplazado dos unidades de Bomberos de Caspe, una patrulla de la Guardia Civil de Maella, Tráfico, Atestados y Protección Civil del Bajo Aragón Caspe.

El funeral de joven maellano se realizará mañana domingo a las nueve de la mañana. Sus restos ya se han trasladado al tanatorio de su localidad natal.

Ai la Franja!.

 

Jornada a la Franja

 

Ahir es va celebrar a Fraga (el Baix Cinca) una jornada magnífica sobre llengua i escola, encara que amb una trista conclusió: la situació de la llengua en els territoris on governa el PP (i abans altres partits d’obediència espanyola) la nostra llengua és al límit límit… Tant la intervenció valenciana com les intervencions de la Franja posaven en evidència que, sense una política lingüística a favor de la llengua, no hi ha futur per al català.

 

També es va fer evident que el procés de substitució de la llengua a la Franja ha avançat en els anys darrers com mai i, ara, per primera volta, podem trobar xiquets de família catalanoparlant que es parlen entre ells en castellà… El mite que la franja era el lloc del país amb un percentatge més alt de catalanoparlants es desmunta per moments… Només uns exemples: una metgessa catalanoparlant del Matarranya que sempre ha parlat en català als pacients catalaloparlants, ara canvia de llengua davant d’aquests pacients perquè té una infermera que no entén la llengua del país on treballa; en el restaurant no dinàrem, propietat de fragatins catalanoparlants, la cambrera, d’origen argentí, afirmava que ella no tenia per què entendre el català o el fragatí perquè era a Espanya i a Espanya es parla espanyol… Si voleu són anècdotes, però anèctodes sociolingüísticament molt significatives…

 

Particularment, a més, sentir el que ens van explicar una mare del Matarranya i una professora de Fraga sobre les dificultats de l’ensenyament del català i en català em va fer pensar en debats que al Principat es van fer fa trenta anys, agreujats pel fet que el discurs oficial (aragonès) diu que cal aprendre català a la Franja per si es va a estudiar o a treballar a “Catalunya” i no perquè sigui la llengua pròpia del territori, la llengua en la qual es pugui viure en el país…

 

Si no canvien (canviem) les circusmtàncies polítiques, els sociolingüístes del futur descriuran aquest començament de segle com el de la gran reculada del català a molts dels territoris històrics. Enmig, és clar, del cofoïsme dels principatins que, com ahir vam constatar, s’esparveren quan senten el Pau Vidal dir veritats com un temple de la situació de la llengua: la situació del català al Principat tampoc no és per tirar coets, però això és tot un altre tema…

La presa de Mequinenza desembalsa a niveles históricos y lamina la riada.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja