Ramon Mercader on Twitter: “Els alumnes d’una escola de Mequinensa es converteixen en parlants de LAPAO degut a un “error informàtic”: http://t.co/L0vLAKfEJm”.
Ramon Mercader @RamonMercader1
Els alumnes d’una escola de Mequinensa es converteixen en parlants de LAPAO degut a un “error informàtic”
Alcañices/Alcañiz | Lo Finestró.
Publicat per Artur Quintana al Diario de Teruel el disabte 10 de gener del 2015)
Fa uns sis o set anys, potser algun més, vaig anar a Zamora a parlar d’en Fritz Krüger. Acabada la feina volia tornar a casa, a la Codonyera, fent un tomb per Bragança i Sanabria, i per allò del nom, com a quasi alcanyissà que sóc, aturar-me a Alcañices, i a més perquè cal tenir en compte que no és sols el nom que ens hi agermana. Certament el nostre Alcanyís és molt més gran que el seu quasi homònim —Alcañices no arriba als 1200 habitants—, però totes dues poblacions són capitals de comarca, l’una de la Tierra de Aliste, l’altra del Bajo Aragón, i es troben prop de fronteres lingüístiques (Alcanyís a 18 kmtrs. de la frontera castellano-catalana; Alcañices a 7 de la castellano-portuguesa) i polítiques (Alcanyis a uns trenta i tants de Catalunya; Alcañices a 7 de Portugal). Ambdues són carregades d’història: templers a Alcañices i calatraus a Alcanyís, amb molta pedra picada i venerables tractats. I a ambdues viles saben que l’altra existeix, com vaig poder comprovar a Alcañices en indicar-los que jo era (quasi)alcanyissà. Badoquejant per Alcañices vaig trobar-me amb la Biblioteca Municipal. Allà furetejant entre els llibres vaig poder comprovar que Alcañices es diferenciava fortament d’Alcanyís en la qüestió bibliotecària. La biblioteca em paregué ben proveïda i comparable, en termes relatius, a la 
nostra, però, tot i ser a tocar de la frontera lingüística amb el portugués, no tenia ni un llibre en aquella llengua, ni tan solament un diccionariet ni gramàtica, mentre sí que en tenia en anglés i en francès, sense oblidar l’alemany. A la biblioteca d’Alcanyís, per contra, hi ha 270 llibres en català, majoritàriament obres ficcionals per a totes les edats, diccionaris —entre els quals el monumental Diccionari Alcover—, gramàtiques, i crítica i història literàries. Molt més que el zero llibre en portugués d’Alcañices. I, coses que passen, tenint en compte que la Biblioteca d’Alcanyís té 51.080 llibres dels quals més del 95% són en castellà, i en català un 0,5%, no falten veus que denuncien impertèrrites que a la Biblioteca hi ha més llibres en català que en castellà.
Francesc Serés: Home de frontera on Vimeo on Vimeo
L’escriptor i periodista Francesc Serés conversa amb Màrius Serra per a la Revista Esguard 122 – Gratis per iOS: ves.cat/eel5 i Android: ves.cat/b8GE
ESTUDIS: Magisteri
ALTRES ACTIVITATS PROFESSIONALS: Traductor, treballs editorials i ensenyament
Les ‘Històries de la mà esquerra’ van ser publicades, inicialment, dins un volum col·lectiu. Albert Roig i Xicu Masó han confegit l’espectacle teatral ‘L’aigua’ a partir d’alguns dels seus contes (2007). Mercè Biosca ha recopilat ‘Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada’ (2011).
– La galeria de les estàtues – Gènere Novel·la
– Històries de la mà esquerra i altres narracions – Gènere NarrativaDilluns, 27 Octubre 2014
Que els Mossos envaisquen la Franja!: una de comptes falsos a Twitter | Xarxes socials i llengües.
Fa uns dies un usuari de twitter va afirmar que “La Franja de Ponent es territori català. Que els mossos la invadeixin per Catalunya que plantin una estelada gegant”. De tot hi ha a la vinya del senyor, però tot sona bastant estrany. L’usuari és miag @greenblattmia i a totes llums és un usuari fals: usuari en anglès parlant de la Franja, pocs tuits (11), seguint molta més gent (87) de la que el segueix (14), dirigint-se a usuaris clau per a que li retwittejon tuits, i sobretot, temàtiques i llengües disperses: demanar la invasió de la Franja, un vídeo en anglès sobre el disseny d’una oficina, promoció del turisme virtual a Melbourne… L’objectiu dels comptes falsos és donar potència a usuaris i enllaços que interessen a aquells que els lloguen. No fa molt algú havia comprat 30.000 “seguidors” àrabs falsos per a seguir el compte de Mariano Rajoy.
No he sabut trobar ni la foto de l’usuari ni la font primera del text que replica l’usuari fals , però no és el primer cas en què la Franja és usada per a este objectiu: un text inicialment creat per Miguel García @Milhaud “Criticar los regionalismos y nacionalismos, y luego llamar al Catalán #LAPAO. Todo muy coherente, sí señor ” ha estat retwittejat contínuament per este tipus de comptes
PS: La informació inicial ens l’ha indicat @xavits
Nuestra asociación organiza con la Universidad San Jorge este interesante curso
Ya está abierto el plazo de inscripción para el curso “Aragonés en el siglo XXI. Curso de cultura y lengua aragonesa”, organizado por Actividades Culturales USJ y Rolde de Estudios Aragoneses, y que se impartirá en el Colegio La Salle Gran Vía.
Las clases se compondrán de dos secciones, una dedicada a la exposición de contenidos sobre cuestiones fundamentales de la evolución histórica, literaria y social de la lengua aragonesa y otra dedicada al aprendizaje de la misma. En esta segunda sección se trabajarán actividades comprensión oral y escrita y expresión oral y escrita, a través de ejercicios y dinámicas de grupo.
Este taller de carácter práctico, que cuenta con 1 crédito ETCS, será impartido por Iris Orisia Campos, diplomada en Magisterio y Filología Aragonesa, licenciada en Humanidades y doctoranda en Educación.
Acude a la primera sesión gratis (12 de enero) y, si te gusta, matricúlate después en: http://inscripciononline.usj.es
Más información en: http://actividadesculturales.usj.es
Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org
Clarió, l’empenta jove des de la Franja contra el LAPAO | Núvol.
La Plataforma per la Llengua ha tornat a convocar enguany la segona edició del Premi Martí Gasull. Des de Núvol presentem de nou els candidats que hi opten: en aquest cas, l’Associació de Pares Clarió, que lluita cada dia a favor del reconeixement del català a la Franja.
Demano el vot per Clarió, l’associació de pares del Matarranya per l’escola en català. Perquè és un dels puntals més recents de l’activisme per la llengua nascuts a la Franja, que ha situat la seua veu més alt que mai i ha reforçat tota l’activitat que es fa des de la Franja. Des d’un país que mai ha garantit l’alfabetització en català de la seua població, on hi ha qui ha estat capaç d’engendrar el LAPAO, i on es comencen a ataüllar els primers símptomes sòlids de substitució lingüística, Clarió ha nascut per a quedar-se. Ha treballant colze a colze amb tots els actors que participen al món educatiu, i el seu treball ha estat present dia a dia més enllà de les paraules. Ha fet arribar guies de benvinguda al professorat nouvingut al Matarranya, ha estat actor principal en la lluita per mantenir l’assignatura optativa de català a l’IES Matarranya, contra les propostes de l’administració aragonesa, i ha organitzat diverses jornades de pares i professorat sobre les llengües en els models educatius, per a fer una passa més enllà. És per tot això que Clarió es mereix el nostre reconeixement.
El día 3 de enero Hèctor Moret i Maite Moret nos ofrecerán en la Sala Goya la charla: Mequinensa i els mequinensans a través dels pergamins, y a las 19:00, en la Sala Miquel Ibarz, se inaugurará la exposición con la muestra de algunos de los pergaminos que forman parte del Archivo Municipal de Mequinenza.
El objetivo de esta conferencia será dar a conocer la documentación desde el siglo XIV que se conserva en este archivo y el proceso que se ha llevado a cabo para su recuperación, restauración y posterior estudio.
Estos documentos inéditos y, en su mayoría, desconocidos, se nos muestran como como ventanas desde las que podemos estudiar, conocer y disfrutar de la lengua y la historia de nuestros antepasados, así como una forma más de recuperar nuestro pasado y nuestra identidad.
25 de octubre de 1341 – Notario, Guillem de Perearnau
Teresa de Montcada, señora de Mequinenza, a súplicas del concejo y aljama de dicha villa, acepta unas ordenanzas destinadas a favorecer la plantación de viñas en el término, mediante la protección de la producción local.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
