La discriminación del aragonés llega a la ONU – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 21/01/2015

La política lingüística del Gobierno de Aragón, y sus acciones discriminatorias contra los hablantes de aragonés y catalán en la comunidad se tratarán hoy en las Naciones Unidas. La Red Europea de Igualdad Lingüística presenta un informe en este organismo internacional en el que se presentan casos de denuncia sobre discriminaciones a las lenguas ibéricas distintas del castellano. Entre ellas, además el aragonés. Este informe se tratará en el grupo de la Revisión Periódica Universal de Naciones Unidas.

El texto destaca que “las lenguas de Aragón (catalán y aragonés) rara vez generan una situación conflictiva. Casi el 100% de sus oradores también puede hablar español y se cambia el idioma utilizado en función de cada entorno. Como resultado de siglos de represión y adoctrinamiento, el aragonés y el catalán sólo se utilizan dentro de la familia y las relaciones sociales cercanas. Traspasar estos límites supone el rechazo social, la burla y serias dificultades para el acceso a los servicios o al fracaso en el trato con la administración pública”. Asimismo, señala que solo “los activistas del lenguaje tratan ocasionalmente de hacer visible esta situación mediante el ejercicio público sus derechos y, por lo general, tienen que renunciar cuando llegan al punto en que el sistema se niega cualquier interlocución con ellos”. El documento recuerda que el Estado español vulnera más de una docena de leyes y tratados internacionales.

Zaidín contará con una planta de electricidad a base de purín – Aragón – El Periódico de Aragón.

Moviment Franjolí per la Llengua: Reclamem un estatus digne pel català a la Franja.

El Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana , pròpia de la Franja, davant la lamentable situació que s’ha esdevingut els últims dies, amb l’anul·lació per llei de les Corts aragoneses de l’esment que es feia al català com a patrimoni cultural, i als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials de l’alumnat anomenaven a l’assignatura de llengua catalana com a “Llengua oriental”, vol fer les següents consideracions:

S’hi adhereixen al manifest:

CSC-Confederació Sindical Catalana

La DGA elimina el catalán a través de la ley de presupuestos – Aragón – El Periódico de Aragón.

El Govern d’Aragó liquida l’últim rastre legal del català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Per més que a Aragó hi ha hagut polèmiques sobre la filiació de l’aragonès, primer, i del català, actualment (LAPAO), des de l’any 1999 es compta amb la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès (3/1999), que si més no, reconeixia aquestes dues llengües:

Artículo 4. Lenguas minoritarias.
El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.

Aquesta Llei de Patrimoni va ser aprovada en un final de legislatura de la coalició PP-PAR, com l’actual. I la van promoure i hi van votar a favor el PAR i tots els partits de l’oposició en aquell moment (PSOE, IU i CHA), i només el PP hi va mostrar reticències, tal com explica Villagrasa  a Notas sobre la tramitación parlamentaria de la ley de Patrimonio Cultural Aragonés.

I fins ara que s’ha mantingut el redactat, únic que actualment resolia el galimaties legal per saber a quina llengua es referia amb la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i evidentment, també el LAPAPYP . Però en data 31 de desembre de 2014 es publica el paquet de reformes legislatives que les Corts d’Aragó han aprovat, entre les que s’inclou la supressió de les denominacions de català i aragonès, a la  Ley 14/2014 (Medidas Fiscales y Administrativas de la Comunidad Autónoma de Aragón) (pdf).

El nou redactat esborra les denominacions de català i aragonès, per a denominar-los de forma conjunta com las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma. Tot i que el redactat porta a confusió, perquè no defineix si las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas en són dos o més, la Llei de llengües si que les definia com dos (i no més). També és important que la nova legislació ja no destaca el català i l’aragonès com a llengües minoritàries d’Aragó, si no que les considera pròpies, originals i històriques però al mateix nivell que el castellà, la qual cosa entraria en conflicte amb les posicions que defensen l’al·loctonia del castellà a Aragó. A més, el nou redactat incorpora una protecció als bens de rellevància per al patrimoni lingüístic, això sí, de dues llengües sense nom.

JPEG CARTELL DIJOUS SERES

Radio Catalunya – AIRE NOU DE BAÓ CERCA INTERCANVIS CULTURALS AMB ENTITATS DE LA FRANJA.

AIRE NOU DE BAÓ CERCA INTERCANVIS CULTURALS AMB ENTITATS DE LA FRANJA

“Nord-catalans culturalment actius cerquen…”

Quim Gibert

El català ha de conviure, tant sí com no, amb el castellà, des que fórem infantats, tant la nostra generació com la dels pares, avis i rebesavis. La familiaritat que hem establert amb la llengua castellana explica que no la sentim com una imposició aliena. I justament perquè és omnipresent des que tenim ús de raó, a voltes ens desvetlla simpatia i empatia. Un historiador empordanès subratlla que aquesta normalitat lingüística trontolla quan t’acostes a la Catalunya del Nord. «¿Què hi fa aquí el francès?», és molt saludable fer-se la pregunta. Ben mirat, les comarques de l’altra vessant de la serra de les Alberes, són tan catalanes com el Matarranya, Andorra, La Safor o Menorca. Però allà dalt, la intromissió del francès, per a la gent de la resta dels Països Catalans, amb una certa sensibilitat, es transforma en una agressió lingüística. Resulta així d’explícit atès que el francès és una llengua encara molt més artificial de Portbou a Guardamar. Passa el mateix, però a la inversa, quan els nord-catalans enfilen cap a avall. I es demanen: «Què hi fa aquí el castellà?». Qualsevol imposició lingüística forana és una agressió: la reminiscència d’un colonialisme que persisteix a l’Europa fantàstica del segle XXI.

La divisió territorial també ha estat una altra mena d’imposició exterior. Al capdavall, la Catalunya del Nord és oficialment Pirineus Orientals, un departament a hores d’ara de la regió Migdia-Pirineus/Llenguadoc-Rosselló. L’expressió «Catalunya del Nord» no disposa de cap reconeixement institucional a l’Estat francès. Sigui com sigui, els nord-catalans, que malden per viure en català, es presenten a arreu com a catalans. N’hi ha que es permeten fer bromes, com ara l’escriptor Joan-Daniel Bezsonoff: «sóc francès però m’estic curant».

Precisament perquè hi ha molts nord-catalans que s’estimen aquesta «pàtria tan petita» i la somien «completa», en paraules del poeta, que l’associació Aire Nou (www.airenou.cat) de Baó, el Rosselló, cerca una entitat local de la Franja de Ponent de cara promoure un intercanvi cultural. Aire Nou ofereix preparar un correfoc, actuacions castelleres i, fins i tot, de falcons en el poble que els pugui acollir. Els falcons és una manifestació gimnàstica, apareguda en el Penedès fa un segle, consistent a fer construccions acrobàtiques. Hervé Pi, portaveu d’Aire Nou, detalla que cada juliol l’entitat passeja per algun punt dels Països Catalans: «Hem visitat les Illes, hem anat al País Valencià i mai hem acabat d’arribar a la Franja. Ara per ara no tenim res de concret per enguany». Si Georges Brassens cantava «le jour du 14 juillet, je reste dans mon lit douillet, la musique qui marche au pas, cel·la ne me regarde pas», els de Baó també eviten la «fete nationale» procurant fer-la coincidir amb l’estada d’estiu a l’exterior.

Un dels meus primers contactes amb nord-catalans fou un Onze de Setembre d’inicis dels 80 a Arenys de Mar. Un home, la muller i dos vailets, dempeus, sense cap altra suport que la veu, van començar a entonar cançons reivindicatives a la plaça de l’església. Desprenien un aire hippy i molt de convenciment. Tot i que saltava a la vista que no es tractava de professionals de la música, els vianants s’hi van acostar. Segurament perquè l’escena impressionava: el compromís d’aquella família humil traspuava un insòlit esperit de lluita i amor per les coses nostrades.

*Quim Gibert, psicòleg i autor de l’assaig Qui estima la llengua, la fa servir

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, en col·laboració amb la Llibreria Badia de Fraga, us convida a la presentació del nou treball de Francesc Serés La pell de la frontera, un llibre de cròniques sobre la empremta de la immigració al Baix Cinca i en nosaltres mateixos. L’acte tindrà lloc dimecres 28 de gener a les 19:30 a la Llibreria Badia de Fraga.

—

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Fraga

iebc@iebc.cat

La trampa | L’ esmolet.

Recordo la primera vegada que vaig treballar amb un ordinador, un PC amb un programa que amb prou feines ens servia per composar textos. L’any 92, però, vaig descobrir la màgia veritable quan vaig tocar un Mac. No podia ser que allò que veia a la pantalla esdevingués un producte gràfic corpori. De cop i volta vam poder prescindir de molts serveis externs i del munt de material amb el que muntàvem les maquetes per a presentar als clients i els originals d’impressió. Van fer-se innecessaris un bon grapat de professionals, abans essencials per a fer possible la materialització d’una idea. Això em va permetre instal·lar-me a Alcanyís l’any següent. No hi havia Internet, però era factible muntar un estudi fora de les grans capitals i la seua àrea d’influència. Van ser uns anys d’eufòria, en veure que la tecnologia escurçava els terminis d’entrega i les dificultats logístiques. Però ara, més de vint anys després, la realitat es manifesta en tota la seua cruesa. Amb el maquinari ens tenen agafats del coll. Cada volta que s’ha de canviar un aparell sorgeixen un grapat d’imponderables. Això converteix cada renovació en una batalla que deixa una estesa de cadàvers dolorosos: aparells que funcionen perfectament però que ja no són compatibles, ja sia per la connexió, ja sia perquè els fabricants no consideren rendible actualitzar-ne el software. La tan esbombada sostenibilitat queda en un no-res. Hem d’invertir en noves màquines (que en pocs anys quedaran obsoletes), mentre les deixalleries es van omplint de productes en perfecte funcionament.
No sé com es pot aturar, aquest desastre, si fins i tot la gent que en som conscients ens veiem obligats a participar-hi. Suposo que és la conseqüència del creixement infinit a què la societat sembla abocada. En la pròpia frase hi ha la contradicció: cap creixement pot ser infinit, però per algun motiu —com sempre, econòmic— tothom mira (mirem) cap a una altra banda.

La Comarca, columna «Viles i gents», 16 de gener de 2015

Dinar-tertúlia amb l’escriptor Francesc Serés.

El CPC Lleida programa de nou un Dinar-Tertúlia en aquesta ocasió amb l’ escriptor i col·laborador periodístic Francesc Serés.

Dia: dimarts 27 de gener

Preu: 14 € col·legiats / 16 € no col·legiats

Durant el dinar els assistents podreu preguntar a Francesc Serés sobre la seva experiència professional. Aquell mateix dia, a la tarda, Serés presenta a Lleida el seu llibre ‘La pell de la frontera’, en el qual  analitza la vida a les zones limítrofs entre Lleida i Osca, i posa especial èmfasi al tema de la immigració.

El dinar-tertúlia està obert a col·legiats i col·legiades i altres companys de la professió.

Confirma la teva assistència abans del 23 de gener.

Al llarg de l’any 2014 heu visitat lafranja.net per a informar-vos sobre el que ocorre a les nostres comarques. Aquí teniu les notícies més visitades durant l’any:

Via llibre – capítol 121.

FRANCESC SERÉS ENS MOSTRA A “LA PELL DE LA FRONTERA” ELS CANVIS QUE HAN VISCUT EL BAIX CINCA I EL SEGRIÀ.

Vídeo

Arredol s’associa amb l’Heraldo | Lo Finestró.

El diari digital aragonès Arredol —l’únic integrament en aragonès— s’ha associat amb l’Heraldo segons va publicar Arredol el passat 28 de desembre. Sembla que l’oferta per part de l’Heraldo es va produir per Sant Jordi i d’ençà d’aquesta data van començar les negociacions que es van cloure amb la signatura de l’acord la vespra de Nadal a la Taverna La Flama. L’ acord, manifesten, produirà canvis en ambdues publicacions. Per entendre per a on pot anar la línia ideològica del futur Arredol reproduiré unes quantes frases de la informació esmentada: “Nuevas seccions apareixerán en Arredol como “cosas que fan os catalans“, a on que charraremos de qualsiquier cosa que faigan sin nombrar a Aragón u sin repetir quaranta vegadas que ells no yeran que condadetz y nusatros un glorioso y insigne reino que prou feba con deixar-les existir. A sección prencipiará con un reportache sobre o pan con tomate, virolla que siempre venden como tipica suya, sin recordar ta cosa que en Aragón tamién tenemos pan y tomate.” “…as luengas aragonesa y aragonesa oriental (lo que antes de l’alcuerdo se gosaba clamar erroniament catalán en iste mesmo medio),” Per a què més claredat. Segurament destacaran tot allò que facin d’“exemplar i recomanable” els catalans, com sempre ha fet l’Heraldo. I defendran que l’Aragó té tres llengües: espanyol, aragonès (LAPAPYP)  i aragonès oriental (LAPAO). I aquí pau i allà pip.

http://www.arredol.com/heraldo-de-aragon-sasocia-con-arredol/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arredol

Mochilas diseñadas y cosidas en Calaceite que se venden por todo el mundo – Diario de Teruel.

Mödernaked parece una marca sueca pero está gestada en el Matarraña Los productos Mödernaked suenan a sueco, pero se idean y fabrican en pleno corazón del Matarraña. M. Cruz Aguilar, Teruel 15/12/2014 Los productos Mödernaked suenan a sueco, pero se idean y fabrican en pleno corazón del Matarraña. El diseño estrella de la marca son las mochilas artesanales inspiradas en las que llevaba Juan Simón para ir al colegio en La Codoñera, donde nació y vivió durante su infancia, aunque a las que ahora se venden como churros les han añadido mucho color y estampados florales. El proyecto surgió como un experimento en el que Simón y su mujer, Solange Rodrigues, querían probar cómo desarrollar una marca de principio a fin y desde luego lo han conseguido. Ahora viven tranquilamente en el medio rural diseñando mochilas, gorras, llaveros que luego se distribuyen por todo el mundo tanto a través de internet como en algunas tiendas autorizadas para comercializar la firma. Todo lo que hoy se puede encontrar en la página web de Mödernaked está pensado para chicas, aunque pronto ampliarán con una línea de chicos. En un principio pensaron en diseñar joyas, pero pronto cambiaron el registro hacia las mochilas y ya han logrado hacerse un hueco en el mundo de la moda. El nombre de la marca, Mödernaked significa madre desnuda en sueco pero en su cuidada página web ya advierten que allí no hay nada pornográfico. Simón y Rodrigues eligieron ese nombre porque era una palabra que usaban a modo de broma para “definir a las chicas modernillas”, dice el responsable de la empresa, quien sin embargo argumenta que su línea de productos no está dirigida específicamente a ese tipo de mujer, sino a chicas jóvenes, independientes y con criterio a la hora de elegir su ropa y sus complementos. Proyección internacional La firma surgió en el medio rural turolense pero no trabaja para clientas de ningún país concreto: “No pensamos en mujeres de España o de Portugal, sino que trabajamos para público de todo el mundo”, puntualiza Simón. Aunque su residencia habitual está en el Matarraña, la pareja vive a caballo entre Lisboa, de donde es Solange Rodrígues. Ambos tienen una gran experiencia en el mundo de la moda y siguen desarrollando proyectos para revistas especializadas, aunque aseguran que ahora solo aceptan aquellos trabajos que les apetecen. Así, aunque Juan Simón nació y se crió entre las comarcas del Bajo Aragón y el Matarraña, toda su vida profesional ha transcurrido fuera. Su mujer también tiene una gran trayectoria vinculada a la prensa especializada en moda y ha trabajado en revistas como Elle o Vogue. La clave del éxito, según los responsables de Mödernaked, no es fruto de la casualidad sino que está en trabajar mucho y en la buena acogida que la prensa ha hecho de sus mochilas. Así, las ventas en Alemania han aumentado desde que la revista Grazia las eligió como el producto del verano y en Australia también cuentan con muchos clientes porque Frankie Magazine escribió un artículo sobre la firma que tiene su origen en el Matarraña. De todas formas, aunque detrás de Mödernaked hay una ardua labor de diseño y márquetin, sus creadores reconocen que sí les ha sorprendido el éxito. “Era un juguete y no teníamos unos objetivos marcados, queríamos hacer pruebas en origen, aunque a veces lo que a ti te parece bonito al resto no, pero en este caso ha funcionado muy bien”, reconoce el empresario. Pero lo que muy pocos saben es que detrás de cada mochila están las manos artesanas de mujeres y hombres que trabajan en los talleres de Calaceite, Mazaleón o Cretas. Su filosofía es hacer siempre productos muy cuidados y a mano. “No queremos industrializar la marca bajo ningún concepto ni superar nuestra capacidad de producción, por eso no trabajamos con fábricas”, apostilla Simón. Buscan los talleres en el entorno más cercano, or eso las mochilas se hacen en el Matarraña y las gorras en la cercana localidad zaragozana de Caspe. A veces trabajan con especialistas más alejados, como para la línea de relojes que ahora están diseñando, para la que han buscado a unos profesionales andaluces porque son de los pocos que siguen fabricando relojes de manera artesanal. Juan Simón indica que su forma de trabajar es “a la inversa”, es decir que primero hacen un rastreo de los artesanos que hay en la zona y luego idean productos que puedan materializarlos ellos. La firma nacida en el Matarraña no tiene stock de productos y cada mochila se realiza por encargo. En ocasiones la demanda supera las posibilidades de los talleres con los que trabajan y encargan también la confección de los bolsos a otros profesionales de poblaciones cercanas. Las mochilas son el plato fuerte de Mödernaked, pero también hay otros tipos de bolsos, gorras y en breve contarán también con relojes y con una línea de productos destinados a los chicos, en los que hasta ahora la marca no había pensado. Aunque su principal punto de venta es internet, cada año amplían el número de tiendas de todo el mundo en el que es posible encontrar los productos Módernaked. Actualmente los empresarios tienen puntos de venta en lugares tan dispares como Australia, Islandia, Francia, Alemania, Holanda, Taiwán, Estados Unidos o Japón. Desde el verano hasta ahora la mayor parte de los pedidos, en torno al 80%, se ha realizado a través de las tiendas. Mödernaked está pensado por mujeres y destinado a chicas de entre 22 y 39 años con formación universitaria o de una profesión liberal que aunque no están especialmente influenciadas por la moda sí tienen criterio. El producto está dirigido al público femenino y por eso todos los actores que protagonizan este cuento son mujeres, salvo el propio inspirador de la idea, aunque este detalle es algo que muy pocos conocen y que los responsables de Mödernaked no airean. Así, según relata el propio Juan Simón, las modelos que utilizan para las imágenes promocionales son mujeres, pero también lo son las fotógrafas que se ocupan de realizar las imágenes. “Está todo hecho por mujeres pensando precisamente en las chicas”, comenta el empresario de Calaceite.

Indignación en Mequinenza por el cambio de «Catalán» a «Oriental» en el colegio.