No vull dir que la bruta operació de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, hagi estat gestada a Ripoll, però sí que ho va ser, segons sembla, Dolores Serrat, consellera de Cultura del govern de l’Aragó, del PP of course, propulsora, defensora i impositora d’aquesta barbaritat, i que va néixer a Ripoll, l’any 1955, segons Google. La qual cosa la du a formar part de la llarga llista d’il·lustres que no són gens benvinguts ni a la seva pròpia terra. Això ve al cas perquè acabo d’arribar de fer una petita estada precisament al cor de la Ribagorça, allà on, justament ara, parlen Lapao. Amb la poca gent amb qui vaig tenir ocasió de parlar, aquesta denominació ni tan sols la coneixien. És a dir, que els més directament afectats ni tan sols eren conscients que els havien canviat el nom de la seva pròpia llengua. Es tractava, de fet, d’un dels llocs que em puc imaginar com dels més recòndits d’Europa. La seva ignorància vers les ximpleries contrastava amb la saviesa que conservava aquella gent per distingir els accents de cada poble, de cada lloc semiabandonat. “Naltros parlem com a Lleida, però a quinze quilòmetres d’ací hi ha un lloc que parlen com valtros, los gironins”, em va explicar un home vell i arrugat, vestit com un pagès. Afortunadament encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius. I en aquell racó de la Franja de Ponent, n’hi havia, de veritats d’aquestes. Fa pocs dies he tornat a Campdevànol, on, Déu n’hi do també dels amagatalls que hi ha. La solitud és molt semblant a un lloc i l’altre, els llocs més remots estan completament abandonats o no hi ha joves ni vells tant en una punta com en l’altre del país, i ens entenem amb la mateixa llengua. Heus aquí, però, que en aquesta roda de la vida algú va pensar que li calia un eix innecessari i van fer servir, ni més ni menys, per a tan ingrata tasca, la ripollesa Dolores Serrat. I dic ingrata perquè no ha de ser còmode saber que formaràs part per sempre de la història de la infàmia científica aquella que prefereix la seva ignorant intolerància a les evidències, els de la ciència infusa, vaja. El cert és que els ribagorçans s’avergonyeixen de la Lapao, i els ripollesos de qui la va crear.

L’ofensiva que ha emprès el Partit Popular contra la llengua catalana –que es va accentuar el 2014 amb l’aprovació de prop d’un centenar de normatives a favor de l’ús del castellà a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears–, i en especial del govern aragonès a la Franja de Ponent, ha posat en peu d’alerta la Plataforma per la Llengua, organització que des del 1993 promou i defensa l’ús del català en tots els punts del seu domini lingüístic. De fet, l’entitat ha posat en marxa una campanya per rebre el màxim nombre d’adhesions de grups i particulars de tots els Països Catalans amb el propòsit de portar-les a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on la plataforma denunciarà “el greu ofec que pateix el català sobretot a Aragó, on es vol eliminar, fins i tot, de les aules escolars”, tal com afirmava ahir el seu director, Daniel Mundet. Per això, l’associació ja s’ha posat en contacte amb eurodiputats de parla catalana per rebre el seu suport, com ara Ramon Tremosa i Francesc Gambús, de CiU, o el valencià Jordi Sebastià, de Compromís.

L’acció inclou la posada en marxa del lloc web estimoelcatalà.cat, que permet omplir i trametre les mostres de suport i, a més, participar en un qüestionari interactiu que, “amb un certa ironia”, segons Mundet, demana traduir diverses paraules a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (Lapao), denominació adjudicada pel PP al català de la Franja ara fa dos anys.