Skip to content

Presentació d’un curt d’Enric Novials sobre Mequinensa a Saragossa | Mas de Bringuè.

Presentació d’un curt d’Enric Novials sobre Mequinensa a Saragossa

LOS%20BESUGOS

El proper dissabte, 12 de gener, a les 19:30 hores, es presentarà, a la sala d’actes del Centro Cultural Joaquín Roncal de la CAI, plaça de San Braulio 5-7, Saragossa,    la radera obra audiovisual del mequinensà nascut a Fraga, Enric Novials Copons, que ja va referir-se a aquesta temàtica, la Mequinensa afectada per la construcció d’un pantà, en la seua òpera prima i que també ha fet no fa gaire un curt de ficció, “Buscando a Zamora” en torn al gran davanter de la Real Sociedad C. F. dels anys 80.

 

LOS BESUGOS DEL CAFÉ INUNDADO

SINOPSIS

Cuatro amigos juegan a las cartas en una vieja cantina. Durante la partida,

antiguos rencillas sobre su pueblo vuelven a aparecer. Encadenados

injustamente a su pasado, deambulan por un pueblo donde sus paredes no

sujetan ningún techo.

DATOS GENERALES

Título:

Los besugos del café inundado

Año de producción:

Diciembre 2012

Director:

Enrique Novials

Género:

Drama

Color

Duración:

17 minutos

Formato de grabación:

Rodada en Red-One

Sonido:

The last Monkey (TLM)

Formato proyección:

Alta Definición

Sonido:

Estéreo

Idioma:

Castellano

Subtítulos:

Inglés/ Francés (en proceso)

País:

España/ Spain

Rodada en Mequinenza (Zaragoza) y Vilanova de Bellpuig (Lérida).

FICHA ARTÍSTICA

Félix Martín, Peio Arnáez, José Gallardo, Victor Amilibia, Enrique Novials, Alba

Gallego, Fernando Rojo.

Prova irrefutable que «La intrusa», d’Éric Faye i «Licantropia», de Carles Terès, estan a un pas de casa vostra | El blog d’Edicions de 1984.

Bé, sembla que les novetats de gener van arribant a les llibreries del país! Serveixi aquesta foto com a prova irrefutable:*

novetats gener laie*Prova gràfica cedida per Laie CCCB

Moviment Franjolí per la Llengua: Crit d’alarma sobre la llengua a la Franja.

 

Crit d’alarma sobre la llengua a la Franja

 

Sempre s’ha dit i venut que la Franja n’era el territori catalanoparlant on es parlava més la llengua en relació amb els seus habitants, una mena d’oasi lingüístic que molts estan veient ara que no responia ben bé a la realitat, per molt que la majoria de la població franjolina hi visqués (i en gran part hi visqui) assiduament en català.
Aquesta realitat sociolingüística i aquest miratge idíl·lic han estat tombats i desmentits, i avui dia les noves condicions de vida i costums del territori sumat a la nova immigració rebuda (que s’expressa en castellà i en altres llengües), i, per suposat, amb l’agravant de la política lingüística del govern aragonès, discriminatòria i negadora de la diversitat cultural present a l’Aragó, està fent que el futur de la Franja ja no parli en la llengua pròpia sinó es reverteix aquesta tendència en la situació actual, on la diglòssia ja es fa (encara) més palesa i les noves generacions adopten el castellà com a lingua franca d’ús social. Molts són els senyals d’alarma que ens hi arriben des de moltes veus amb autoritat en la matèria que, sense cridar al catastrofisme, avisen del dramatisme de la situació de la llengua catalana a la Franja de seguir aquest procés d’aculturització i d’autoodi imperant avui dia al territori.
Ací en tenim uns quants exemples i un veritable avís per a navegants:

*Natxo Sorolla (sociolingüista franjolí): “Entre els nascuts als anys 90 l’ús és molt minoritari, estem en el moment del punt d’inflexió”  
“L’ensenyament optatiu pot dependre de professors que han vingut de fora i només són castellanoparlants; per tant, s’hi poden oposar només pel fet que vegin perillar el seu lloc de treball”, conclou.

A l’article “Del txapurreau a l’aragonès oriental” s’acaba dient:  “La Franja ha superat tres dècades d’irresolta normalització lingüística en un entorn rural i sense immigració que permetia anar tirant. Però totes les societats, fins i tot les més tradicionals, pateixen canvis i a les cinc comarques catalanoparlants de l’Aragó hi ha ara mateix un ascens important de la immigració vinculada a l’economia agrària, tot i que el punt de canvi es basa en el comportament dels autòctons o d’immigració provinent de la resta de l’Estat.” 

*El president de la veïna Diputació de Lleida, Joan Reñé, alertava el passat estiu de com podia influir aquesta nova política lingüística del govern aragonès en les relacions amb els seus veïns lleidatans: “Trenca el nivell de convivència absolut i necessari que la gent de Lleida vol seguir tenint amb la gent de la Franja”, forçant situacions i plantejaments “que van més del que és la realitat quotidiana dels veïns de la Franja”, va explicar. Tot i el contingut de l’esborrany, Reñé s’ha mostrat confiat en què imperarà el “sentit comú” i molts dels veïns de la Franja “seguiran parlant i pensant en català”, com ho han fet durant moltes generacions.” L’encapçalament de la notícia deia: “El català, en perill a la Franja de ponent”.

*Quim Gibert, psicòleg i membre de “Tallers per la llengua” alertava de la situació social a la Franja vers la llengua i condicionava la possibilitat “d’un futur per la Franja de Ponent” al canvi d’aquesta mentalitat imperant de la majoria de població franjolina: “L’evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà, que suposadament també és nostra. A l’escola, tant abans com ara, s’inculca, amb burles i males cares, que la llengua dels pares és quelcom obsolet i condemnat a l’extinció. No passem per alt que bona part dels habitants de la Franja són analfabets en la llengua que han popat, de la mateixa manera que també ho van ser les generacions catalanes del franquisme. Amb el panorama que hi ha, l’existent manca de consciència lingüística no és gens estrany.” 

*Per últim, un estudi publicat a la UOC de l’Institut de sociolingüística catalana sobre “el català a la Franja d’Aragó”, concloïa amb aquestes afirmacions: 
 

 

El prestigi social del castellà, unes actituds diglòssiques molt arrelades i les relacions ambígües entre lleialtat lingüística i identitat regional han portat la majoria dels habitants de la Franja ha acceptar la preponderància del castellà i a percebre la seva llengua com a un instrument de comunicació merament local i familiar.

 

Fins ara, el govern aragonès ha fet molt poc per corregir aquesta situació. El fet que el català no sigui oficial a l’Aragó l’exclou de molts àmbits d’ús on és present a les altres comunitats catalanoparlants de l’Estat.

 

La presència del català clarament insuficient en l’ensenyament i l’ús del català com a llengua vehicular del sistema escolar no permeten garantir als joves que segueixen les classes facultatives de català un nivell de competència en català que els permeti utiloitzar la seva llengua d’acord amb les necessitats de la societat actual. D’aquí que la transmissió intergeneracional del català, que fins ara semblava assegurada, corri el perill de desaparéixer.”

 

 

 

Resumint, com podem observar en aquests quatre exemples d’entre molts, la situació de la llengua catalana a la Franja ha passat d’aquell típic “a la Franja tothom parla en català” a l’actual “els nens i els joves cada colp en parlen menys, de català”. És evident que molts factors han portat fins aquí però revertir aquesta situació serà molt difícil, més ara que s’han trencat els xicotets avenços aconseguits anteriorment. Esperem que tota la catalanitat es faci seu aquest neguit, és l’única manera d’ensortir-nos, tots plegats, almenys xerrant en català.

 

 

Seamos realistas pidamos lo imposible « Lo finestró del Gràcia.

 

Article en castellà publicat ahir al Diario de Teruel.

 

(Punxeu sobre la imatge per ampliar-lo i llegir-lo)

 

Seamos realistas pidamos lo imposible

 

Font: Rolde de Estudios Aragoneses

A partir del día 20 de enero y durante los siguientes 16 domingos, hará su aparición en fascículos con El Periódico de Aragón, la obra El aragonés: una lengua románica.Este proyecto, coordinado desde Rolde y coeditado con Consello d’a Fabla Aragonesa, cuenta con el patrocinio de Zaragoza Cultural, y el apoyo de la Universidad de Zaragoza y el Instituto de Estudios Altoaragoneses. Es el resultado de un enorme esfuerzo por difundir el pasado y el presente de una lengua amenazada, por dignificar algo que es patrimonio de todos los aragoneses (incluidos los que no han nacido aquí), y va a ser una contribución importantísima dentro de la divulgación de esa realidad cultural tan nuestra, que esperamos que a partir de ahora sea mejor conocida y valorada.

Podéis ver más información haciendo clic AQUÍ

www.roldedeestudiosaragoneses.org

www.rolde.org

Cops de bastó a les llengües « Lo finestró del Gràcia.

 

 

ignorància

(Publicat avui al Diario de Teruel, columna Lo Cresol)

Retallades a dojo de tot i per tot en aquest, per ara, país. De debò que no se n’escapa ningú, però les desigualtats socials es fan cada dia més grans amb 6 milions d’aturats. I què passa a l’Aragó amb les nostres benvolgudes llengües minoritàries? Les bastonades són sagnants per acció i per omissió. Teníem, bé, tenim encara la Llei de Llengües del 2009 —això sí per poc temps— sense cap mena d’aplicació pràctica, ni desenvolupament. Com aquesta llei l’hem de derogar per a què acomplir-la, suposo pensen els del PP i els del PAR. Aquesta actitud reflecteix el concepte que tenen envers l’acatament de les lleis.

Com podran celebrar el Dia de les Llengües d’Aragó si ni tan sols han convocat els premis literaris del 2012? Em refereixo al Guillem Nicolau en català, al Miguel Labordeta en castellà i a l’Arnal Cavero en aragonès. No serà pels grans imports del premis, atès que són els mateixos de l’any 2001. Prou devaluats estaven ja. Cal recordar també que el gener del 2012 ja es va desconvocar el I Concurs Literari en català de la Universitat de Saragossa, només un mes després d’haver-s’hi convocat.

Rebutjades les esmenes a la totalitat de IU i la CHA, en qualsevol moment  s’aprovarà la nova Llei de Llengües del PP-PAR, una llei pensada contra les llengües minoritàries d’Aragó —català i aragonès. L’indocumentat projecte ha estat rebutjat per les institucions acadèmiques, associacions culturals, lingüistes, filòlegs, escriptors, etc. —per tothom amb dos dits de front— per acientífic, partidista i per ser producte de l’analfabetisme lingüístic. De fet, només pretén acabar amb l’aragonès i desterrar de la Franja el català.  Qualsevol altre objectiu és un evanescent supòsit. Si no existís la Llei del 2009, no s’haguessin molestat en fer-ne una nova.

Fa riure llegir la Constitució Espanyola quan diu a l’article 3.2: “Les altres llengües seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. Quanta indignitat i que poca vergonya dels que manen, en tant que exigeixen l’ensenyament en ambdues llengües cooficials a Catalunya i a l’Aragó neguen hipòcritament, fins i tot, el nom d’una de les llengües pròpies, el català. Quo vadis cultura aragonesa?

Homes llop a l’alt Matarranya – VilaWeb.

Edicions de 1984 publica ‘Licantropia’, l’òpera prima de Carles Terès • Us n’oferim un avançament editorial

 

 

L’hivern del 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les terres desolades de la Pobla de Llobosa, a l’alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. Aquest és el context ambiental de la primera part de la novel·la ‘Licantropia’, òpera prima de Carles Terès, que publica Edicions de 1984 i que arribarà a final de setmana a les llibreries. Us n’oferim un avançament editorial (pdf).

Aquest primer capítol, inquietant, gairebé de terror, és protagonitzat pel mossèn i pels membres de la casa dels senyors de Torrent de Prats, que pateixen de licantropia (un deliri que els fa creure que són llops i comportar-se com si ho fossin). La primera part del llibre se situa al segle XVIII. En canvi, en la segona ens trobem amb un nou protagonista, Llorenç, un fotògraf d’ara que es passeja per les terres de Llobosa per retratar l’antic casalot dels Torrents de Prats, i que furga en els seus orígens familiars.

Carles Terès (Barcelona, 1962) fa més de vint anys que viu a la Franja, a Alcanyís, i és dissenyador gràfic. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi Guillem Nicolau el 2011 i se’n va fer una edició de dos-cents exemplars, a un preu simbòlic. Per a Edicions de 1984, Terès ha revisat l’original i n’ofereix la versió definitiva.

L’editorial, que té molta confiança en aquesta obra, en destaca la genuïnitat de la llengua, i emparenta ‘Licantropia’ amb obres com ara ‘Primavera, estiu, etcètera’, de Marta Rojals, i ‘A butxacades’, de Joan Todó.

Homes llop al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

 

 

1358139600

Edicions de 1984 publica “Licantropia”, l’òpera prima de Carles Terès. Veieu la notícia a VilaWeb. Podreu veure també un avançament editorial. Es presentarà a Barcelona el pròxim 22 de gener.

Recuperarán fincas yermas en Matarraña para que sirvan como cortafuegos natural.

 

alt

Parcela abandonada y yerma en el término municipal de Monroyo. Universidad de Zaragoza

La Comarca del Matarraña ha creado un ‘Banco de tierras’ para prevenir incendios forestales y recuperar paisaje agrícola abandonado. A través de la Cátedra Matarraña, de la Universidad de Zaragoza, se han cartografiado tierras abandonadas en los últimos 25 años que se recuperarán gracias a la colaboración de pastores de los términos municipales de Valderrobres, Mazaleón y Peñarroya de Tastavins, a quienes se encomendará su cultivo para que planten forrajes con los que alimenten a sus rebaños.

 

La Cátedra Matarraña de la Universidad de Zaragoza ha realizado un estudio cartográfico de la Comarca y seleccionado, para la puesta en marcha de esta primera fase del proyecto piloto, las vales de fondo plano que recorren zonas forestales con mucho combustible alrededor y elevado riesgo de incendios. Cuando se desyermen y cultiven (el plazo máximo para ello se cumple esta primavera), estas tierras ayudarán a reducir el riesgo de propagación de incendios, puesto que actuarán como cortafuegos naturales, al tiempo que se recuperarán las tierras como paisaje agrícola tradicional.

El proyecto piloto se ha iniciado con un volumen de tierras que suman entre 10 y 15 hectáreas, según explicó la técnico de Medio Ambiente de la institución comarcal, Olga Ric. La iniciativa, cuyo coste ronda los 30.000 euros, está financiada a través del proyecto europeo Interreg ‘Modeland’, que busca la recuperación de fincas agrícolas.

El trabajo de búsqueda de tierras no ha sido fácil, ya que, como explicaba la directora de la Cátedra Matarraña de la Universidad de Zaragoza, Paloma Ibarra, “se han tenido que cruzar los datos de las tierras con los del Catastro”, con objeto de conocer quiénes eran los propietarios de las fincas. En este mismo sentido, la técnico de Medio Ambiente del Matarraña explicó que “algunas parcelas figuraban registradas como propiedad de “herederos de”, personas que “hemos tenido que localizar, porque suelen vivir fuera y a los que se ha tenido que solicitar autorización para hacer uso de sus fincas”.

Licantropia | 9788492440979 | Narrativa Catalana | Llibres.cat | Llibreria online en català | Proa Espais Barcelona.

Inici / Narrativa Catalana / Licantropia

Tornar

 

Narrativa Catalana

  • Licantropia

  • Terès Bellès, Carles
  • EDICIONS DE 1984
  • Col·lecció:

    Mirmanda

  • Enquadernació:

    Rústica amb solapes

  • Pàgines:

    252

  • EAN:

    9788492440979

  • Any d’edició:

    2013

NOTÍCIES DE LA TERRETA: L’EURODIPUTAT RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA SOBRE EL “FRACKING”.

 

 

L’eurodiputat convergent Ramon Tremosa, a instàncies de CDF-Convergència Democràtica de la Franja, s’ha dirigit de nou a la Comissió Europea per a preguntar  sobre les concessions de recerca de hidrocarburs a la Ribagorça.L’ eurodiputat informa  que es va aprobar “una Orden del 19 de mayo de 2010, de Departamento de Industria, Comercio y Turismo, del Gobierno de Aragón, se otorga, permiso de investigación de hidrocarburos denominado “Turbón” nº H22018, situado en la provincia de Huesca.”

Tremosa recorda a la Comissió que “Para llevar a cabo esta investigación se utiliza la técnica del fracking o fractura hidráulica, prohibida en países como Francia, Canadá o Irlanda, que consiste en inyectar a la roca agua con sustancias químicas con el fin de conseguir que salgan a la superficie los hidrocaburos que existen y con la posibilidad de causar  “afecciones como terremotos, contaminación de las aguas subterráneas, contaminación en las zonas de almacenamiento de residuos y en el trayecto seguido por los vehículos que accederían a las plantas de extracción, aumento de la incidencia del cáncer” según informan diferentes estudios y colectivos”.

Tremosa recorda la fragilitat demogràfica i mediambiental  de la Ribagorça  “con una gran riqueza de hábitats tal como lo reflejan las numerosas ZEPAS y LICS de la red Natura 2000: en la Comarca de la Ribagorza existen dos permisos , el denominado  como  “Turbón” nº H22018, ya comentado anteriormente  y el denominado como “Graus” Ambos permisos afectan a la protección de las aves como cernícalo primilla (Falco naumanni) y el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) y las zonas de nidificación del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el milano real (Milvus milvus) y el alimoche (Neophron percnopterus) ; a las las ZEPAS ES0000281 El Turbón y Sierra de Sis y a los LIC
 ES2410059 LIC El Turbón, 40 ES2410069 Sierra de Esdolomada y Morrones de Güel ES2410008 LIC Garganta de Obarra ES2410070 LIC Sierra del Castillo de Laguarres, ES2410055 LIC Sierra de Arro, ES2410054 LIC Sierra Ferrera”.

Finalment  pregunta a la Comissió Europe si
– “Cree la Comisión Europea que con estas prácticas afectan o pueden afectar a la salud de sus ciudadanos y a la calidad de las aguas de estos territorios pirinaicos?
– Cree la Comisión que estás prácticas afectan  o pueden afectar peligrosamente la conservación de las especies en zonas protegidas por la Red Natura 2000?”
 

INFORMACIÓ FACILITADA PER COVERGENCIA DEMOCRATICA DE LA FRANJA

Durán i Lleida y la cantera maña del nacionalismo catalán – ABC.es.

 

Día 11/01/2013 – 11.03h

Aragón ha dado conocidas caras a la cantera de CiU, incluso desde Calatayud

Josep Antoni Durán i Lleida, ahora políticamente en sus horas más bajas, es el exponente de esa cantera del nacionalismo catalán surgida en la España de la que reniega la actual CiU liderada por Artur Mas. Durán i Lleida, cabeza visible de Unió Democrática de Cataluña -una de las dos patas de la coalición CiU- y que se sumó meses atrás, muleta en mano, a la manifestación independentista de la última Diada, tiene su cuna en Aragón. Nació en la localidad oscense de Alcampell en 1952, pero eso no le ha impedido presentarse como parte de la «Cataluña nacional».

Nunca ha renegado de origen geográfico, porque para él Alcampell es «un pueblo pequeño de la Franja de Ponent», aunque no exista tal poniente catalán. La realidad es que se trata del levante de Aragón, no una parte del solar de Cataluña.

«Cataluña como país»

Nació, creció, jugó y estudió en Aragón. Sus primeros estudios, en la escuela pública de su pueblo. Luego, en el instituto de la también oscense Tamarite de Litera. Fue ya en su juventud cuando marchó a estudiar a tierras leridanas, donde se licenció en Derecho. Y fue en sus años de estudiante universitario -según ha dejado escrito él mismo- cuando «descubrí todo lo que significa Cataluña como país». En 1979 se estrenó como teniente de alcalde del Ayuntamiento de Lérida. Un año más tarde pasó a ocupar puestos en la Generalitat, en 1982 comenzó su dilatada carrera en el Congreso enlazando legislatura tras legislatura como diputado de CiU, parlamentario europeo, diputado en el Parlamento de Cataluña…

Del Jalón a la Generalitat

Esta conversión de un aragonés en cara visible del nacionalismo catalán se dio también en María Eugenia Cuenca Valero. Si en Duran i Lleida su cuna estaba en un pueblo aragonés a tiro de piedra de Cataluña, la de Cuenca Valero estaba más cerca de Madrid que de Barcelona. Pero eso no impidió que fuera, hasta hace pocos años, una de las caras más conocidas del nacionalismo catalán. Nació en Calatayud en 1947, de familia bilbilitana, de la misma ciudad en la que las Cortes medievales juraron heredero a quien luego sería rey Fernando El Católico. Nació, creció y estudió en Calatayud. Luego en Zaragoza, en cuya Universidad se licenció en Derecho.

Su matrimonio con el empresario catalán Ramón Pla i Nadal supuso el inicio de su tránsito político hacia el nacionalismo. Se incorporó a Convergencia Democrática de Cataluña -la otra pata de CiU-, donde también militaba su esposo. Y llegó la catalinación del nombre: Maria Eugènia Cuenca i Valero, más cómodo para figurar en las listas electorales desde las que empezó a ocupar cargos de relevancia en la órbita del nacionalismo catalán: secretaría general de Enseñanza de la Generalitat entre 1982 y 1986, diputada en el Congreso, número dos del Gobierno de Pujol entre 1992 y 1995, como consejera de Gobernación, y luego diputada en el Parlamento catalán durante dos legislaturas, desde 1999.

Deriva independentista

María Eugenia Cuenca, eso sí, enarboló el nacionalismo catalán, pero sin llegar a pregonar abiertamente el independentismo. De hecho, esa deriva que intuía ya en junio de 2000, en vísperas de un congreso interno de CDC, le preocupaba. En un artículo que publicó por entonces, advertía en tono crítico de los «mensajes» que empezaban a cundir entre sus filas y que eran «percibidos por los ciudadanos como una deriva, un tránsito hacia posiciones alejadas de la centralidad». Y afirmaba que no era el mejor camino. «¿Debe virar CDC decididamente hacia estas nuevas posiciones? Mi respuesta es que no», decía con rotundidad. Apostaba entonces por algo bien distinto de la deriva soberanista marcada por la actual CiU de Artur Mas. Para ella, CDC debía ser -escribía entonces- un partido «líder de la centralidad», agente político enfocado hacia «un grandísimo número de ciudadanos, nacionalistas o no, de expresión castellana o catalana». Casualidad o no, dicho eso su figura empezó a diluirse en CiU hasta acabar por apartarse de la política activa.

Museos – 10/01/2013 21:28 – ¡Bien dicho! – Aragón TV A la Carta.

 

Fotos de la cronologia.


Alegria! Des de les terres del Matarranya, acabat de sortir d’impremta, ens arriba «Licantropia»!! Aviat a la vostra llibreria de confiança. Felicitats, Carles Terès! Ha quedat de meravella!

Las obras de las viviendas sociales en La Cerollera entran en las últimas fases de ejecución.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja