Skip to content

La Fiscalía pide 15 años de prisión por presunta contaminación del río Matarraña.

CALL FOR PAPERS, | IRIS.

 

CALL FOR PAPERS,

Benvolguts, benvolgudes.

L’Institut de Recerca en Identitats i Societat (IRIS) de la Universitat de Lleida,  organitza la seva tercera edició del seu congrés internacional anual al voltant de la identitat. Aquest any, se celebrarà durant els dies 14, 15 i 16 de novembre de 2012 a la facultat de lletres, edifici Rectorat.

Com en cada edició, assistiran els experts més destacats en la temàtica proposada, sempre de forma interdisciplinària, i amb punts de vista diversos (Història, Antropologia, Lingüística, Literatura, Filologia, etc). Aquest any se centrarà en les identitats en conflicte, les Identitats Perverses: els usos perversos que se li ha donat  al tractament de la identitat des del punt de vista de la cohesió social: la xenofòbia,  el racisme,  el rebuig,  els mals usos de la llengua com a catalitzador de fractures socioculturals.

Tota persona o col·lectiu que hi estigui interessat/da, està convidat/da a participar-hi! Podeu presentar una comunicació o  paper, iniciatives o actuacions sobre la temàtica (publicacions, centres de recerca, projectes educatius, projectes de treball social, etc.),  o fins i tot organitzar una sessió. Tindreu a la vostra disposició una sala de conferències equipada amb projector i connexió a internet.

 

Podeu trobar més detalls i inscriure-us entrant a la nostra web www.iris.udl cat.

Si necessiteu algun aclariment o teniu algun dubte, contacteu amb nosaltres a secretaria@iris.udl.cat

 

Vine i participa-hi!

Informació sobre les comunicacions:

 

– Pot participar-hi qualsevol persona, col·lectiu, centre de recerca, etc., que hi estigui interessada.

– Les comunicacions hauran de tenir una temàtica relacionada amb el congrés.

– La comunicació pot ser exposada en qualsevol llengua.

– Cada comunicació haurà de tenir una durada màxima de 15 minuts.

– Es podrà lliurar un resum de la comunicació fins l’1 de setembre de 2012, la qual serà avaluat per un comitè d’experts.

– A mesura que s’acceptin les comunicacions, es farà saber als interessats, i aquestes s’indicaran a la web.

– Les comunicacions els autors de les quals vulguin publicar i superin l’avaluació de qualitat, seran incloses  dins les actes del congrés.

– El preu d’inscripció és de 50€. Amb aquesta inscripció, tindrà dret a participar i assistir a totes les conferències i activitats del congrés.

 

Nou congrés de l’IRIS: “IDENTITATS PERVERSES, Identitats en Conflicte”

En un món globalitzat, en unes societats progressivament més multiculturals i complexes, en continu contacte intercultural on la coexistència de llengües i cultures configura la construcció d’identitats plurals, es planteja la necessitat ineludible i insuficientment atesa d’estudiar els conflictes identitaris excloents i les dinàmiques dels processos provocats per la super-diversitat. Aquest Congrés  Identitats Perverses. Identitats en Conflicte té com objectiu analitzar els mals usos que se li ha donat al tractament de la identitat des del punt de vista de la cohesió social: la xenofòbia,  el racisme,  el rebuig,  els mals usos de la llengua com a catalitzador de fractures socioculturals etc. Per la seva temàtica, aquest congrés, no només té un potencial intel·lectual sòlid, sinó que aportarà respostes a problemàtiques socials molt actuals.

Des d’aquesta perspectiva, l’IRIS per tercer any consecutiu,  organitza una trobada internacional a fi de què  els més destacats especialistes en diferents àmbits, donin a conèixer les seves recerques, hipòtesis i teories al voltant del tema proposat, les identitats en conflicte, aquelles que creen fractures interculturals, marginació de minories o dominació per part de la cultura dominant, donant un espai importat a les llengües aplicades, l’expressió literària com eina de coneixement. Aquesta vegada es centra en els conflictes que poden sorgir dels  moviments migratoris, polítics, de gènere, etc; tots aquests fenòmens analitzats des d’un punt de vista multidisciplinari, diacrònic i geogràficament divers pot donar un ampli gresol de mirades, explicacions i anàlisis conceptuals que ens permetrà entendre els fenòmens contemporanis com el nou paper de la dona, de les xarxes virtuals, de la migració o dels nous moviments polítics.

 

Contingut del congrés:

1.- Conferències sobre el tema referit fetes dels especialistes.

2.- Espais de debat amb la finalitat d’intercanviar idees i confrontar  interpretacions.

3.- Un bloc del Congrés serà destinat a la presentació de comunicacions d’investigadors o col·lectius que estiguin interessats en participar-hi ja sia amb amb comunicacions, presentacions de centres de recerca, projectes educatius, projectes de treball social, etc.

4.- Recollida de conclusions i presentació final dels resums de les investigacions en forma de publicació.

Hola chen,

Dende o Taller d’o Curso d’Aragonés ímos organizau una chornada an i serán representau antimás l’asturiano, l’oczitano, o sardo, o galés y o bretón. Ista autibidat ta rematar o curso se fa con a ideya de dar voz a istas luengas minorizatas y trobar-ie estratechias comuns.

Dimpués remataremos con zena, mosica y borina. Si belún quiere apuntar-se nomás cal que nos lo faiga saper.

Si podez fez-ne defusión. Dica o viernes!

Tos asperamos!

Chornada Luengas Minorizatas – Jornada Llengües Minoritàries

 

Divendres 8 de juny

 

18:30 h. TAULA RODONA “LLENGÜES MINORITÀRIES A L’EUROPA DEL SEGLE XXI”

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes llengües menys parlades farem una visió actual de la situació de cada una. Tractarem així de trobar els paral.lelismes que posin en comú estratègies i sol.lucions a les dificultats que troba una llengua en retrocés.

Amb la participació de:

Ánchel Conte. Doctor en història, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor en llengua aragonesa.

Iain Ó hAnnaidh. Llicenciat en llengües celtes i en urbanisme per la Universitat de Gal.les. Professor d’anglès i gal.lès, i traductor.

Meic Alger. Llicenciat en Filologia Anglesa. Professor d’anglès i gal.lès.Xandru Fernández-Cernuda. Traductor, llingüista i col.laborador de l’Academia de la Llingua Asturiana i del Seminariu de Filoloxía Asturiana de la Universidá d’Uviéu.

Ferriòl Macip. Periodista, traductor, músic i grafista. Professor de llengua i cultura occitana, nivell C d’aranès i professor d’esperanto. És redactor, editor i presentador de l’edició aranesa de l’Infòc, l’informatiu en occità de Barcelona TV.

 

Carles Biosca Trias. Doctor en traducció i estudis interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudi de la traducció en llengua sarda i de la incidència en el procés d’estandarització.

Gwenole Abloen. Llicenciat Llengües Estrangeres i Comerç Internacional, traductor d’anglès i bretó, col·laborador revista Tretze Vents, Institut Lletres Catalanes, TV3 i Catalunya Ràdio.

Alumni UB                            

Diputació, 250        

www.alumni.ub.edu

 

 

22:00 h. SOPAR GERMANOR. Menú 25€ (Sopar + concert)

00:00 h. ACTUACIÓ DE MIRABÈL, Música Occitana. 5€

Mirabèl, grup vallesà que pretén mostrar al públic part de la diversitat musical d’Occitània a través de les cançons i les danses, ens farà el seu Itinerari Musical per Occitània fent un recorregut guiat pels diferents indrets del mapa occità, visitant i explicant cada una de les peces del concert (la lletra, l’origen…) Mirabèl són:

Rafèu Sichel. Veu i acordió diatònic.

Ermengol Marcos. Violí i veu.

Joan Codina. Pifre, pandereta i veu.

 

Centro Aragonés de Barcelona 

Joaquín Costa, 68                                                   

www.centroaragonesdebarcelona.org                                                                                                       


ORGANITZA: Colla Charradors “O Corrinche” – Rolde Aragonés de Barcelona

COL.LABORA: AlumniUB – Centro Aragonés de Barcelona – Arredol


 

cartelchornadas.jpg

 

 

MIRABÈL2.png

 

 

Perdurar « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 27 d’abril de 2012

La diada de Sant Jordi la vam passar amb uns bons amics al seu refugi de la Mangranera, enmig del bosc que cobreix bona part del terme de la Freixneda. El dia era magnífic; ni massa càlid ni massa fresc, i per això, havent dinat, ens vam arribar al convent de la Mare de Déu de Gràcia. Jo no el coneixia personalment; és a dir, n’havia vist força fotos, però mai no hi havia posat els peus. Com que vam anar-hi pel camí de dalt, l’estructura se’ns aparegué com un transatlàntic encallat al fons del barranc. Primer vam albirar algun element arquitectònic il·luminat pel sol entre les fosques capçades dels pins, després la baluerna completa. Tinc una flaca pels despoblats: viles, masos, ermites o convents abandonats exerceixen sobre mi una atracció irresistible. No hi ha res com el formigueig que hom sent enmig dels rastres desolats d’un lloc abans ple de vida (humana). El convent, amb la seua absurda magnitud, no era una excepció. Façanes altíssimes plenes de finestres que només mostraven el cel, guarniments de pedra, columnes i voltes ensorrades. Dins l’església a cel obert, una figura de la Mare de Déu entre ofrenes dels romeus. I el mosaic amb la partitura de l’himne corresponent. (Anava a escriure “naturalment en castellà”, però està clar que, tenint en compte l’idioma dels fidels, de “natural” no en té res. ) Rere aquest altar hi ha la gran balma on suposo que la Mare de Déu s’aparegué. Allò que em cridà l’atenció va ser els grafits que omplien totes les parets, alguns d’ells ben antics. Això em va dur a reflexionar sobre l’instint de perdurar que ens posseeix, encara que això suposi embrutar un recinte com aquell. Perdurar deixant el nom en qualsevol indret, construint un edifici desmesurat, omplint internet amb les nostres fotos. O escrivint una columna en un idioma destinat, diuen, a no perdurar. O així pareix que ho volen els que hem triat per a què ens governin.

El Matarranya, comarca puntera en difusió i innovació turística | Comarques Nord.

Los brigadistas de la helitransportada de Alcorisa, premiados con el primer ‘Amics del Matarraña’.

Los Ports de Beseit candidats a Parc Natural « Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó ha engegat un procés per a la creació del Parc Natural dels Ports de Beseit a la vessant matarranyenca dels Ports. El procés es va engegar amb el Parc Natural a la banda catalana l’any 2001, i el Parc de la Tinença de Benifassà l’any 2006 a la banda valenciana.

Aquí podeu escoltar la declaració de Modesto Lobón sobre la creació d’este Parc Natural, i també el Parc Nacional de Posets-Maladeta: Lobón_Parques-Naturales-y-Nacionales.mp3

Aquí podeu llegir les característiques dels Parcs Naturals, diferents de les dels Parcs Nacionals

Vídeo sobre la cabra salvatge al Matarranya, amb música de Los Draps:

Més informació: El Periódico de Aragón

El Ejecutivo modificará la Ley de Espacios Protegidos en Aragón para “simplificarla”

Se inicia el proceso para declarar parque nacional a la zona de Posets-Maladeta y parque natural a los Puertos de Beceite.

EUROPA PRESS 05/06/2012

El consejero de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente del Ejecutivo aragonés, Modesto Lobón, ha informado al Consejo de Gobierno de una propuesta de modificación parcial de la Ley de Espacios Naturales Protegidos en Aragón para “simplificarla y disminuir su complejidad”.

Según ha explicado en la rueda de prensa posterior al Gobierno de Aragón, se trata de un anteproyecto de ley que también pretende adaptar la actual ley de Espacios Protegidos en Aragón “al marco nacional e internacional”.

Concretamente, a la ley básica del patrimonio natural y de la biodiversidad, al Real Decreto de medidas urgentes en materia de medio ambiente y a la ley básica de la Red de Parques Nacionales.

Por otra parte, Lobón ha informado al Consejo de Gobierno del inicio del proceso de declaración de un nuevo parque nacional en Aragón, el actual parque natural de Posets-Maladeta, y de un nuevo parque natural en Teruel, en la zona de los Puertos de Beceite, procesos “largos y complejos, que queremos comenzar cuanto antes”.

El consejero ha indicado que corresponde a las Cortes de Aragón pedir al Gobierno central la declaración de un parque nacional, si bien el Ejecutivo aragonés debe “antes hacer trabajos previos”, que “son los que vamos a comenzar”, mientras que la declaración de parque natural corresponde al Gobierno autonómico.

Lobón ha mostrado su voluntad de iniciar el proceso “estableciendo un diálogo participativo con todos los interesados y afectados” y ha asegurado que el Gobierno está “abierto a alternativas”, si bien ha comentado que ya se han “sondeado” opiniones y estas propuestas “no son nada descabelladas”.

Según ha apuntado, actualmente Aragón cuenta con un parque nacional, el de Ordesa y Monte Perdido, y pasaría a dos, ambos en el Pirineo aragonés, mientras que ha recordado que la provincia de Teruel carece de parques naturales, por lo que el propuesto sería el primero y sí que hay en las provincias de Huesca y Zaragoza.

Modificación legislativa
El anteproyecto de ley de modificación parcial de la Ley de Espacios Naturales Protegidos en Aragón introducen mejoras a nivel procedimental al simplificar los procedimientos administrativos relacionados con la declaración de espacios protegidos en Aragón y la aprobación de sus instrumentos de gestión.

Asimismo, “disminuye el exceso de intervención administrativa” en la aprobación del planeamiento ligado a la protección de espacios protegidos (PORN), ha explicado el Ejecutivo. Además, contempla que el actual ‘Catálogo de Espacios Naturales Protegidos y las Areas Naturales Singulares de Aragón’ pase a denominarse ‘Catálogo de Espacios de la Red Natural de Aragón’.

El Gobierno autónomo propone también la reducción de trámites administrativos mediante el procedimiento de aprobación de los PORN, que contará a partir de ahora con una sola información pública y un plazo máximo para aprobar los PORN, de forma que el procedimiento caducará transcurridos dos años sin que se haya aprobado definitivamente el plan.

Igualmente, plantea la necesidad de desarrollar las Areas Naturales Singulares (ANS), incluyendo en ellas nuevas categorías de protección internacional, comunitaria y estatal.

La propuesta de modificación, tras recibir la aprobación de una seria de informes técnicos y de los servicios jurídicos del Departamento, se enviará a Consejo de Gobierno para su revisión en las Cortes de Aragón, han señalado las mismas fuentes.

El cantautor Àngel Villalba treu un nou disc | masdebringue.

 

 

El cantautor de Favara del Matarranya Ángel Villalba acaba de traure al mercat  un nou treball discogràfic on ens mostra tretze de les seves cançons més conegudes i inèdites fetes entre els anys 1969 i 2011. En aquest disc han col•laborat músics com Eugenio Arnao amb la percussió, Lorenzo Latorre amb guitarres i baix, Jean Pièrre Guitard amb els teclats, Alberto Navas amb el violí, Florencio Roca amb el llaüt, la bandurria i la guitarra i el mateix Àngel Villalba hi posa la veu, la guitarra i el timple canari.

 

Entre les cançons d’aquest nou disc s’hi troben temes més íntims i personals com “Un receret d’amor” u “Olivera d’Aragó”,  i altres de contingut més social i vindicatiu de rabiosa actualitat com “Este món és un mercat”, o “Amic Desideri”, on Villalba li fa cinc cèntims al seu amic, el poeta matarranyenc, Desideri Lombarte, de la desastrosa i lamentable situació en que es trobe el català a la Franja davant el desinterès i la desídia dels principals grups polítics i institucions aragoneses.

 

Ángel Villalba es va donar a conèixer l’any 1968 com a teloner de Quico Pi de la Serra, però aviat va començar a actuar amb Ovidi Montllor , Quintín Cabrera, Carlitos Molina. Tocà durant les Jornades llibertaries de Barcelona durant set dies. També tocà amb LLuis LLac, Teresa Rebull, Luis Pastor, Marina Rosell, Araceli Banyuls, entre d’altres. A partir de l’any 1976 pràcticament va desaparèixer de l’escena, fins que l’any 1984 en motiu de la preparació del “II Congrés Internacional de la Llengua Catalana” inicià gires per gairebé tots els pobles de la Franja d’Aragó.

 

L’any 2002 va gravar el CD “Àngel Villalba, 30 anys de cançons”, editat per “El señor Guindilla”  i produït per Grup 51 amb el suport de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).L’any 2007 participà en el CD llibre col·lectiu “Sons de Matarranya” produït per ASCUMA.

 

Les cançons de Villalba s’han inspirat sempre  en el compromís amb les lluites en contra de les desigualtats socials, com artista crític, solidari i d’ideologia  llibertària. Així mateix, d’una altra part de les seves lletres es desprèn un fort arrelament a la seva terra, la terra aragonesa del Matarranya, com es demostra amb el ventall de cançons que mostra en aquest disc. També es poden notar eixos arrels en el fet de que el seu enregistrament ha estat fet a l’estudi ”Aleatòria” de Queretes (Matarranya, Terol), propietat del músic i tècnic de so, Jean Pièrre Guitard. La resta dels músics que han participat també viuen, treballen o tenen relació d’una manera o altra amb el Matarranya.

 

Us adjunto, perquè feu un tast, la maqueta prèvia de dos de les cançons del disc.

 

Àngel Villalba, acompanyat del Màrio Sasot en un concert a Aguarón (Saragossa)

La gente del medio rural tiene menos miedo a arriesgar | Heraldo.es.

 

 

Evelyn Celma recoge plantas para elaborar sus cosméticosEvelyn Celma recoge plantas para elaborar sus cosméticos

La crisis económica se ha convertido en un lastre para muchos aragoneses, pero también en el empujón que algunos emprendedores necesitaban para dejar atrás unas ciudades que ahora no pueden cumplir todo lo que les prometieron. “Nací, me crié y estudié en Barcelona, pero hace unos años decidí regresar al pueblo de mis padres para montar mi propio negocio”, comienza Evelyn Celma, licenciada en Ciencias Ambientales y fundadora de Matarrania, una empresa dedicada a la elaboración de cosméticos naturales a partir del aceite de oliva ubicada en la localidad turolense de Peñarroya de Tastavins.

De esta forma, Evelyn recorrió a la inversa el camino que unas décadas atrás había llevado a sus padres hasta la Ciudad Condal y ha logrado recuperar sus raíces mientras se gana la vida haciendo lo que le gusta. “Desde que he llegado aquí no solo he aprendido mucho de la cultura popular que hay en la zona sobre el uso de las plantas para cuidar la piel, sino también de la mentalidad emprendedora que hay en el medio rural. No es que la gente inicie negocios novedosos, pero la mayoría de los habitantes de los pueblos son autónomos y están acostumbrados a invertir y tener iniciativa. Tienen menos miedo a arriesgar”, asegura esta catalana de nacimiento y aragonesa de raíces.

Pregunteu a la Consellera d’Educació sobre la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’Herado de Aragón tindrà a la Consellera de Cultura del Govern d’Aragó en una ronda oberta de preguntes el dimecres 6 de juny. És possible que el filtre siga important, més del que ho és en este tipus d’entrevistes en línia. La causa és clara, perquè la Conselleria manté obertes dos polèmiques importants: la Llei de llengües i la política cultural: “La consejera Serrat abucheada en la inauguración de la Feria del Libro de Zaragoza “.De fet, la notícia que anuncia l’entrevista ja compta amb 67 comentaris.

Però encara així crec que val la pena que hi arribon moltes consultes sobre la Llei de llengües i el tractament del català i l’aragonès per part del Govern d’Aragó. Hi ha moltíssimes perspectives des del que tractar-ho: manté un Director General de Cultura (Humberto Vadillo) que defensa que a la Franja es parla xapurriau, ella no té un discurs coherent sobre quines llengües es parlen a la Franja, etc. Haig enviat este pregunta a l’adreça que indica l’Heraldo: redaccioninternet@heraldo.es

El Gobierno de Aragón ha manifestado en diversas ocasiones su incomodidad respecto la Ley de Lenguas actual y las denominaciones de catalán y aragonés. A pesar de ello, aún no ha hecho ningún cambio en el entramado legislativo aragonés respecto estas dos lenguas. ¿Cuál es la denominación correcta para estas lenguas y cuáles son las políticas que deben protegerlas, dada la debilidad sobre la que se sustentan según denuncian sus hablantes?

Encuentro digital con Dolores Serrat

Heraldo.es. Zaragoza| 31/05/2012 a las 14:17   67 Comentarios

La consejera de Educación del Gobierno de Aragón mantendrá un encuentro digital con los lectores de HERALDO.es el 6 de junio a las 10.00.

OLIVER DUCH La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, visitará el próximo miércoles 6 de junio la redacción de HERALDO.es para mantener un encuentro digital con todos los lectores que deseen transmitirle cualquier cuestión relacionado con su departamento.

El chat con la consejera comenzará a las 10.00. Todos los lectores que quieran participar en él pueden enviar sus preguntas a la dirección de correo electrónico redaccioninternet@heraldo.es con el asunto ‘Encuentro digital con Dolores Serrat’.

Hem rebut la informació gràcies a Miguel Martínez Tomey.

Jornada Llengües Minoritàries.

Jornada Llengües Minoritàries
  • LLENGÜES MINORITÀRIES A L’EUROPA DEL SEGLE XXI

     

Jornada Llengües Minoritàries

 

Petit observatori

El retorn a la fonda de Calaceit

Josep Maria Espinàs

Ja vaig dir ahir que amb les meves editores, Isabel i Joana, tornava cap a Barcelona després d’haver estat fugaçment a la Terra Alta. Era l’hora de dinar. Passant per Calaceit ens aturem un moment per preguntar a uns homes que s’estaven drets al carrer, parlant a l’ombra del rengle de cases, si podien recomanar-nos un restaurant. Sé, per experiència, que la resposta no sempre és fàcil. I si n’hi ha, de resposta, no és segur que sigui de fiar. Recordo molt bé que a Castella, havent arribat a Vinuesa a peu, vaig preguntar a tres homes que seien en un banc on podria dinar bé, en aquell poble. Un dels homes, amb una veu dura i alta, innecessàriament irritada, em va engegar: « La gente de aquí cómo vamos a saberlo, donde se come bien ». Era com si l’hagués insultat. « Mire, eso sólo lo saben los forasteros, nosotros no sabemos nada ». Almenys m’hauria pogut dir: «El que té més fama és…»


L’home a qui hem fet la pregunta a Calaceit ens parla de la Fonda. Anem a la Fonda, a peu de carretera, molt a prop d’on som. I quan hi arribem llegeixo a la façana: Fonda Alcalá. De cop i volta sento un sotrac en la memòria. Fa quinze o setze anys vaig dinar aquí. El que passa és que, exceptuant el nom, ha canviat tot: la façana, que és moderna i més ampla, i l’estructura del menjador, que s’ha engrandit. Quan ocupem una taula se’ns acosta un home que deu ser l’amo, i que em reconeix. Sí, jo havia estat aquí el dia que vaig començar a caminar pel Matarranya. En aquell temps m’havia rebut el seu pare. I al cap d’un moment, el fill em porta un àlbum que recull algunes dedicatòries i, passant pàgines, descobreixo la lletra petita, creativa, personal, que no puc confondre amb cap altra: la de l’escriptor i gastròm Nèstor Luján, el meu cunyat, que va morir ja fa anys. «Per a Enric Alcalá, i per a la seva gran cuinera, que és la seva dona, Dora, molt senyora meva. I per tants records inoblidables, i per tot el que encara menjarem, a casa teva. Una abraçada». Sento una punxada al pit. Han passat anys i anys, el disseny del menjador és més gran i més a la moda d’avui. Però la qualitat de la cuina no ha estat víctima dels nous temps. Busco aquell moble estrany que havia vist l’any 1997 i el veig. Una monumental gàbia d’ocells, buida, amb un cos central catedralici i quatre altres torratxes als angles. Una filigrana de fusta i arcs de filferro. És l’objecte, singularíssim, que em fa present el passat. I la manera de servir els clients heretada per l’ Enric d’ara. Calaceit és el nom àrab d’un castell. Aquesta fonda sembla fortificada contra les frivolitats de l’ofici.


http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=03/06/2012&idioma=1

 

Y isto lo que diz d’o valenciano, d’o lemosín y d’o catalán

Valenciano. Vid. catalán y lemosín

Lemosín. (…) También se aplicó el término lemosín para designar al catalán y todos sus dialectos. El trabajo posterior de los filólogos, demostrando que tal lengua no deriva de la Provenza, y mostrando las verdaderas relaciones que ligan al valenciano y al mallorquín en el seno del catalán.

Catalán. Idioma hablado en Cataluña, Valencia, Baleares, Rosellón y Alguer. Su límite con el aragonés es muy poco preciso desde los Pirineos hasta Benabarre, Purroy y Calasanz; se perfila mejor desde Támarite a Lérida y Fraga. Su línea de contacto con el castellano, en Valencia no coincide con la frontera administrativa de las tres provincias (…) El catalán occidental comprende el leridano (Andorra, Lérida, salvo Arán, Cerdaña, O. y S. de Tarragona; N. de Castellón; una larga y estrecha faja al E. de Aragón, y el valenciano.

Europa es fa ressò de la denúncia de Chunta sobre l’incompliment de la Llei de Llengües | Comarques Nord.

20120528 LleiLlengües Europa (2)_660x

comarquesnord.cat . Matarranya . dilluns, 28 de maig de 2012 . | Deixa un comentari

Chunta Aragonesista (CHA) ha aconseguit que europarlamentaris i el Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, posin damunt la taula accions en defensa de les llengües d’Aragó. José Luis Soro, president de CHA, ha mostrat la seua satisfacció pels compromisos assolits després de comparèixer a Estrasburg davant l’Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües i mantindre una reunió amb Alexey Kozhemyakov, el Cap del Secretariat de la Carta Europea.

Els europarlamentaris s’han compromès amb CHA a dur a terme dos accions. D’una banda, adreçar per escrit al Govern estatal i el Govern d’Aragó per transmetre la seua preocupació sobre l’actual situació de les llengües minoritàries d’Aragó. D’altra banda, traslladaran el problema a la Comissió Europea per mitjà d’una pregunta parlamentària. A més, el cap del Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, Alexey Kozhemyakov, va agrair la reunió amb els representants de Chunta (en la qual se li han traslladat els últims esdeveniments com la dimissió del president i la vicepresidenta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó) ja que els proporciona una informació de primera mà que servirà per a l’elaboració del proper informe internacional sobre les llengües minoritàries a Europa. També s’ha compromès a seguir aquest tema dins de la tasca que realitzen en la vigilància del compliment de la Carta Europea.

I és que tot i que hi ha una Llei de Llengües aprovada per les Corts d’Aragó, “ni l’anterior govern del PSOE-PAR ni l’actual del PP-PAR han fet res per reconèixer, fomentar i conservar el català i l’aragonès com a llengües d’Aragó”, va explicar José Luis Soro, president de CHA. Per això, des de CHA es veu amb molta preocupació el que està passant i més encara els plans per Rudi i Biel per amagar més la realitat trilingüe d’Aragó. “Estan deixant que l’aragonès desaparegui”. Per CHA no només estan menyspreant als qui parlen en aragonès o en català, és que a més estan incomplint amb la Llei de Llengües i amb la Carta Europea de les Llengües.

Los mineros cortan la vía de tren hasta la térmica y más de 300 se manifiestan en Ariño.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja