Debo ser un poco pardilla, pero no sabía nada de esto: ¿sabéis que Humberto Vadillo, el execrable director general de (in)cultura de aquí, ha contratado por 50.000 y pico euros al año a una señora procedente de una entidad social, llamada Cristina Banzo, para que le lleve los temas de “comunicación”? ¿Y que el contrato que le ha hecho es un contrato mercantil? Me lo ha dicho, de fuena fuente, una colega mía.
Font: Facebook
comarquesnord.cat, Matarranya
» dilluns, 20 de febrer de 2012
Lo fenomen de la despoblació fa anys que preocupe els pobles del Matarranya, sobretot en aquells més menuts. I és que les xifres que mou l’Institut Nacional d’Estadística no enganyen. Al llarg del 2011, la Comarca del Matarranya va perdre un total 88 habitants, tenint-ne 8.805 davant los 8.893 que havie aconseguit mantindre el 2010. Però lo més alentador d’estes xifres és que sobretot és la població autòctona la que es veu afectada per este decreixement.
Després de gairebé una dècada de creixement poblacional, l’any 2009 lo Matarranya va arribar a tindre 8.943 persones, el màxim nombre d’este segle XXI, per després donar pas a dos anys de decreixement. Esta caiguda en lo nombre de població està motivada per l’envelliment de la població autòctona, ja que esta ha caigut de forma progressiva en los últims 10 anys. De fet, si l’any 2001 hi havie un total de 8.506 veïns de nacionalitat espanyola (representant lo 98 per cent del total), ara és de 7.663 (lo 87 per cent).
Des d’inicis del nou segle, al Matarranya en som unes 200 persones més. Per contra, el fenomen de la immigració, que l’any 2000 només representave l’1,48 per cent, ara és del 12,97%. En xifres absolutes, això vol dir que si a principis de segle només hi havie 128 immigrants al Matarranya, ara esta xifra és de 1.142, lo que supose pràcticament deu vegades més. Per contra, d’autòctons n’hi ha 850 menys ara que fa deu anys. Malgrat tot, i fins ara, lo població s’havie mantingut.
Què ha passat, llavors? La situació econòmica actual ha limitat l’arribada de nous veïns a la nostra comarca. De fet, la immigració al Matarranya pràcticament s’ha congelat en només dos anys. Si l’any 2009 hi havie 1.102 veïns d’origen estranger, un any després, este nombre ere de 1.139. Per contra, de l’any 2010 al 2011 pràcticament no s’ha viscut cap progressió, ja que les últimes dades facilitades per l’INE ens diuen que el nombre de veïns de nacionalitat estrangera és de 1.142.
La població autòctona del Matarranya perd presència i la immigració s’estanca | Comarques Nord.
Educación reconoce que es una solución temporal hasta que las plantillas se formen adecuadamente. En la actualidad hay 60 auxiliares en Aragón.
El Gobierno quiere unificar los sistemas bilingües.. HA
Por ello, el equipo de la consejera Dolores Serrat ha elaborado una hoja de ruta con las miras puestas en el curso 2013/14, en el que el ministro espera tener en marcha su plan de homogeneización, ya que hasta la fecha cada región funcionaba a su manera.
La semana pasada, la DGA anunció una serie de medidas en este sentido, como la unificación en un solo modelo de bilingüismo, en lugar de los cinco actuales. Además, se establecerán unos requisitos mínimos y todos los centros que los cumplan podrán ofertar la educación bilingüe. Hasta ahora, era la Administración la que decidía cuáles podían y cuáles no.
De esta forma, ya no se garantiza que cada centro de nueva construcción sea bilingüe, como hasta la fecha, sino que tendrá que presentar un plan pormenorizado para ello.
Sin embargo, el “principal problema”, como explica el director de Política Educativa, Manuel Magdaleno, es que “hoy en día hay que ‘sobredotar’ las plantillas por el bajo nivel de idiomas que presentan muchos profesores”. De hecho, apunta que de los 11 millones que cuesta el sistema bilingüe en Aragón, “más de diez se van en recursos humanos”.
Ante esta situación, y la escasez de recursos económicos, en el Pignatelli se han fijado en el modelo que ofrece la Comunidad de Madrid, donde se hace uso de los denominados auxiliares de conversación. Se trata de personal con un dominio del idioma –normalmente son nativos- que prestan ayuda al profesor titular en las aulas.
En Aragón ya existen 60 profesionales de este tipo, pero el objetivo es imitar el sistema de Esperanza Aguirre, donde cuentan con más de 1.000 auxiliares.
Magdaleno reconoce que hay que mejorar el nivel de inglés de los profesores. “En el máster para poder enseñar en Secundaria ya se pide el B1 (el más básico), pero nos estamos planteando exigir el B2”, explica.
“Mientras tanto –asegura-, habrá que utilizar a los auxiliares de conversación, una figura que está funcionado muy bien en otras regiones”. Una solución temporal, en todo caso, ya que reconoce que hace falta tiempo para que el profesorado se forme adecuadamente.
En Aragón hay 86 centro bilingües, que prestan servicio a 20.200 alumnos. De los cinco modelos actuales de la comunidad, el que más éxito ha cosechado es el del currículo integrado, gracias al acuerdo entre el Ministerio de Educación y el British Council.
La televisión pública como ayuda
Pero las medidas previstas por el Gobierno de Aragón no se ciñen exclusivamente al entorno de las aulas. Según han explicado desde el área de Educación, se está estudiando la posibilidad de realizar cambios en la programación de la radio y la televisión públicas de la comunidad.
En concreto, se quiere “ampliar el espectro educativo” con nuevas emisiones, y ofrecer series y largometrajes en versión original subtitulada, con el objetivo de fomentar la comprensión del inglés en los hogares.
La DGA confiará la educación bilingüe a auxiliares por el bajo nivel del profesorado | Heraldo.es.
Segons el recent informeCAT de la “Plataforma per la Llengua”, el català és una llengua mitjana d’Europa i no minoritària. Si es compara amb altres llengües, trobem com a resultat que és una llengua dinàmica, en expansió i de notable presència en àmbits diferents. Gairebé 10 milions de persones parlen català i el 91 per cent del seu domini lingüístic l’entén. Es troba entre les 100 llengües més parlades al món i és la 14a més parlada de la Unió Europea. El català és la 8a llengua més activa a la xarxa si tenim en compte l’índex de penetració d’Internet (amb relació al número de parlants), més de 2 milions d’internautes consumeixen webs en català i el 2011 va haver-hi 1 milió de descàrregues de programari en català. Hi ha altres avanços: 3 milions i mig de teleespectadors ja miren televisió en català regularment, i els lectors de diaris en català, un sector que fins fa relativament poc comptava amb molt poca oferta en llengua catalana, ja freguen el milió de persones. El català és la 22a llengua més traduïda de les prop de 7.000 que es calcula que existeixen al món. Un altre dels objectius de l’informe és trencar tòpics al voltant de l’ús social de la llengua: per exemple, en l’informe s’evidencia que als territoris de parla catalana ja es parlen 271 llengües, una xifra que trenca el mite del bilingüisme i la dicotomia català-castellà. Aquest són uns exemples de les dades positives
Ara bé, l’informe assenyala com a puts negatius: només el 3% de les sessions de cinema a Catalunya són en català, malgrat que el 24% dels espectadors catalans prefereix visualitzar pel·lícules doblades i subtitulades en llengua catalana. Només un 6% de les joguines que es venen a Catalunya inclouen el català. Dels 30 productes més venuts a l’Estat, només 1 es distribueix a Catalunya amb l’etiquetatge en català. 199 lleis obliguen a etiquetar en castellà a Catalunya i només 2 en català. Només el 14 per cent de les sentències dels tribunals es redacten català i 1,5 per cent en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest seria un extracte de les 50 dades de l’informe.
Us deixo una pregunta per a reflexionar: quines series les dades sense la immersió lingüística a les escoles?
Per a comentar la notícia que podeu llegir en el pdf que penjo a sota, no malgastaré moltes paraules. Fruit de l’anticatalanisme visceral, de les idees dretanes que s’estenen com a taca d’oli, de l’impúdic aprofitament polític i de la manca d’instrucció i autoestima, s’ha encetat una nova campanya contra la llengua pròpia de la Franja. El PAR n’és el responsable. Podrien dedicar els seus esforços a combatre la crisi econòmica, però això no dóna vots i se’n ha de saber.
Enèsima ofensiva política contra el català a l’Aragó « Lo finestró del Gràcia.
A Herbers, a la comarca dels Ports
La imatge de grups de voltors al voltant d’animals morts no estranya en poblacions rurals. Però esta vegada la fam dels rapinyaires ha fet que arribaren pràcticament dins del poble. Ha passat a Herbers, a la comarca dels Ports, on més de cinquanta baixaren a la mateixa porta de casa a menjar-se les restes que havien deixat un grup de caçadors.
16022012
La FACAO i la seua òrbita (PNHC i militants del PAR) han patit les baixes temperatures hivernals i declaren que la manifestació que havien anunciat el març s’ha congelat. La raó és important: les direccions del PP i el PAR pensen com ells.
En caso de que finalmente se reconozca el aragonés y se elimine el catalán de la Ley de Lenguas no habrá movilización, en caso contrario sí nos manifestaríamos en la calle.
Dins esta sintonia, lo PAR va publicar al Twitter de Saragossa!
Buenos días a todos! “El aragonés, en peligro de extinción” ¡Unámonos todos para que siga vivo muchos años! heraldo.es/noticias/arago…
Tots sabem la unitat que hi ha a Saragossa per respectar l’aragonès. A l’Ajuntament de Saragossa polítics de tots els partits deixen d’atendre les propostes dels ciutadans si són en aragonès. Només per la llengua en què s’ha parlat. Així que, entre l’anticatalanisme de la FACAO i les bones intencions del PAR, es rostiran la Llei de Llengües que reconeixia el català i l’aragonès.
Parc Natural dels Port
Data: Dissabte 25 de febrer de16 a 20h i diumenge 26 de febrer9,30 a 14h.
Lloc: Alberg/Casa Colònies Els Olivers – Horta de Sant Joan.
Iniciació a la meteorologia pràctica i interpretació de la influència dels Ports en la climatologia del seus pobles. Es mostraran les dades recollides des de 1985 per la Casa de Colònies Els Olivers. Sortida pràctica als Ports el diumenge. A càrrec de Jordi Mazon, professor de la UPC. Amb la participació de Rossend Benavent, d’Els Olivers.
Optatiu: Dissabte dia 25 es farà un sopar/tertúlia amb la presentació del registre de 28 anys de pluviometria i climatologia a Horta de Sant Joan. Al mateix lloc, reserva prèvia al 977 43 53 60 (preu 15€)
Activitats gratuïtes
Informació i inscripció prèviatel. 977 435515-977 500845 www.gencat.cat/parcs/els_ports
Un informe de la Unesco señala que unas 6.000 lenguas del todo el mundo podrían desaparecer. Entre ellas, el euskera, el astur-leonés y el gascón.
El aragonés está en peligro de extinción según un informe realizado por la UNESCO. Según, estos datos, cada 15 días desaparece una lengua.
El aragonés está en “extinción”, según se señala en el mapa de lenguas en peligro. La UNESCO apunta que lo hablan unas 10.000 personas. Además, aparecen otras lenguas de España con diferentes grados de riesgo, como el euskera, el astur-leonés o el gascón.
Este organismos celebrará el 21 de febrero el Día de la Lengua Materna, que se convoca desde el año 2000 para la promoción de la diversidad cultural y el multilingüismo.
El motivo de esta edición es la educación en la propia lengua materna. Los responsables de la UNESCO consideran que los Estadosdeberían verse alentados a apoyar la instrucción en la escuela y la oferta educactiva en las correspondientes lenguas maternas.
La UNESCO puso en marcha un atlas de las lenguas más amenazadas, que será actualizado semanalmente y que ya incluye 2.474 idiomas, la región y su grado de riesgo. Entre ellas pueden contarse ya 230 lenguas desaparecidas desde 1950.
La guerra, la deportación y la estigmatización son algunas de las causas que amenazan la vida de una lengua, pero también hay motivos menos dramáticos como la mediatización global en las lenguas predominantes, la natural mezcla de las lenguas y los fenómenos migratorios.
Los expertos coinciden, sin embargo, en que un factor muy importante para el refuerzo de una lengua debilitada es crecer con una actitud positiva con respecto a la propia lengua vernácula.
Posted by xarxes in xarxes.
trackback , edit post
Los Xeic! són un grup de les Terres de l’Ebre que al seu darrer disc van incloure lletres de Desideri Lombarte. Ho explicàvem a este apunt: Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec!
I han anunciat que en lo tema Pàtria menuda, que sorgix d’un poema de Desideri, han gravat lo seu darrer videoclip. Ja en van gravar un en la lletra del poeta matarranyenc Amics treballadors. Esperem poder-lo sentiri veure molt prompte. La nostra pàtria són los nostres amics!
NOU VIDEOCLIP..
Este cap de setmana passat ens vam estar gelant de fred mentres gravabem el que serà el nostre proper videoclip. El tema escollit ha estat pàtria menuda de l’últim treball Sirga. El video ens passejarà per diferents indrets de la nostra comarca, la nostra petita pàtria, llocs com el castell de Miravet, el poble vell de Corbera d’Ebre, etc…El que si que us podem avançar es que no serà l’últim videoclip d’aquest any…
Per anar obrint boca us deixem unes imatges de la gravació.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
@
