La Franja

Origen: Blog de Moret/Hijazo para el curso “Gestionar la diversidad lingüística en Aragón” | GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: Vuitena parada: La Llitera | Ràdio Terra

Avui des d’Albelda, a la comarca de La Llitera, recuperem alguns dels temes informatius que hem portat de les comarques de la Franja que s’obrien amb aquesta reflexió per part del periodista corresponsal Marcel Pena sobre la invisibilitat de la Franja, la campanya de la Plataforma per la Llengua per a denunciar la situació de la llengua en aquestes comarques sota administració aragonesa, l’entrevista per a escoltar les propostes del Moviment Franjolí per la Llengua, o les mobilitzacions amb motiu del 8 de març dia de la dona treballadora al Baix Cinca, les mobilitzacions al Matarranya en el sector de l’educació, la conversa amb el sociolingüista del Matarranya Natxo Sorolla, o la campanya de la Plataforma per la llengua per portar al Parlament Europeu la persecució que pateix la llengua a la Franja han estat alguns temes que us hem pogut portar.

Ràdio Terra segueix amb el recorregut iniciat el dilluns 13 de juliol amb el seu particularviatge d’estiu: un periple amb un 600 groc per a conèixer país i sumar gent a aquesta emissora popular, horitzontal i cooperativa, l’únic mitjà d’emissió diària en la nostra llengua que informa des de totes les comarques del país.

La ruta virtual, batejada amb el nom de #pugemal600, va començar a la falda del Canigó, al Conflent, a la Catalunya Nord, i seguirà durant tot l’estiu per anar recollint gent i arribar a l’1 de setembre amb 600 persones a bord que facin possible la continuïtat i estabilitat del mitjà i poder reprendre així les emissions. Després de sortir del Conflent, el 600 groc de Ràdio Terra va anar baixant i va fer parada a la Garrotxa, passant per la Plana de Vic, el Pla de l’Estany i creuant cap a Mallorca. Una setmana més tard, arribem a la Marina Alta ambel Montgó de fons i d’allà cap a la Punta del Fangar, al Delta de l’Ebre i avui a Albelda, a la comarca de La Llitera. 

Aquest viatge virtual simbolitza el que ha fet Ràdio Terra dia a dia durant aquest primer curs de vida: recórrer territori i informar-ne amb tots els accents i des de tots els racons. Una ràdio popular i descentralitzada que s’ha interessat per aquelles realitats més allunyades dels focus mediàtics o silenciades pels grans mitjans i ho ha fet autocentradament, informant tant de les problemàtiques del tren groc al Conflent, de les jornades per la llengua de Fraga, de les repercussions de la carretera de Menorca o de ladiada muixeranguera d’Alacant.

Nous socis de Ràdio Terra

El mapa de socis de Ràdio Terra segueix omplint-se de punts vermells. Donem la benvinguda als socis que ens acompanyen en aquest camí per a consolidar el mitjà. Moltes gràcies!

.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja fan un pas a favor del català – Racó Català

Els nous consells comarcals de les quatre comarques de la Franja ja han escollit els seus presidents, tots membres del PSOE. Segons explica el col·laborador de Racó Català Marcel Pena al seu blog, un dels punts a destacar de la presa de possessió dels càrrecs va ser al normalització de l’ús del català. I és que tres dels quatre nous presidents comarcals el van fer servir per jurar els seus càrrecs.

Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP i el de la CHA ho van fer en castellà.

Segons explica Marcel Pena, el nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: “una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta”. I és que Chauvell és un dels polítics que més denunciar la Llei de Llengües del 2013, que denominava el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO).

La propera legislatura es preveu que sigui clau per a la normalització de la llengua a les comarques franjolines. I és que, a més de les presidències comarcals socialistes, segons sembla s’està creant un Departament de Política Lingüística a l’Aragó que estaria dirigit per la Chunta.

Origen: Masivo recibimiento a la Virgen de la Cinta

Cartell XI Cicle d’Orgue de la Comarca del Matarranya

Origen: La tormenta del pasado sábado 18 de julio en… – Digital Fraga Tv

La tormenta del pasado sábado 18 de julio en imágenes. 55 segundos desde los inicios hasta las consecuencias. https://vimeo.com/134047453

Origen: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Lo Finestró

A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.

La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.

Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.

Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.

 

A

 

Origen: Discurs d’investidura de Josep Anton Chauvell com a nou president de La Llitera – Lo Reguer

Josep Anton Chauvell va ser investit president del Consell Comarcal de La Llitera el passat dijous. Durant el seu discurs, Chauvell va destacar el paper del PSOE a l’oposició durant l’última legislatura i se va marcar complir dos punts essencials en els propers quatre anys: l’arribada dels regs a la Llitera Alta i la consecució d’una Llei de Llengües que reconegue el català com a llengua pròpia de la Comarca.
A continuació podeu llegir el discurs íntegrament:

Señoras y señores consejeros comarcales, alcaldes, concejales y autoridades:
Es para mí un honor asumir de nuevo la presidencia de la Comarca de La Litera/La Llitera.
En primer lugar, quiero dar las gracias a mi partido, el PSOE, y a mis compañeros de grupo, consejeros comarcales, por haberme distinguido para ocupar este cargo de tanta responsabilidad. Quiero agradecer también el voto afirmativo de Cambiar.
Estos últimos cuatro años hemos estado en la oposición, donde nos colocó la aritmética de alianzas políticas que ahora alguna tienden a maldecir y a negar; ya se sabe que hay quien cuenta la feria dependiendo de cómo le va. Como digo, estuvimos, pese a ser la fuerza más votada, en la oposición y en ella seguimos manteniendo nuestras posiciones políticas que hoy en la tarea de Gobierno siguen y seguirán siendo las mismas.
Nuestra concepción de la Comarca continúa siendo fiel al principio de la extinta Mancomunidad de la Litera. Una agrupación de Municipios que comparten historia, valores, lengua y, por encima de todo, una voluntad de aunar esfuerzos por el bien común de todos los pueblos y todos los habitantes que la integran.
Estamos convencidos que la Comarca debe ser un instrumento al servicio de los Municipios que la componen y no al contrario. De nada nos serviría una Comarca grande en sí misma como institución si dejara de lado los pueblos y con ellos a los vecinos que son, en definitiva, quienes han de servirse de los instrumentos que la Comarca pone a su disposición. A lo largo de nuestra dilatada experiencia en la administración comarcal fuimos conformando todos y cada uno de los servicios que hoy presta la Comarca. Algunos han sido modificados, en parte, por el anterior Gobierno Comarcal, pero básicamente siguen siendo los que en su día puso en marcha la Mancomunidad. Y que no es necesario enumerar de nuevo.
Habrá que ver, en el transcurso de estos cuatro años de legislatura, qué es preciso modificar, adaptar, renovar o implantar para que la Comarca de la Litera/La Llitera siga cumpliendo su función. Para ello emplazo aquí y ahora a todos los consejeros y consejeras comarcales y a todos los grupos políticos que los sustentan. El bien común precisa de nuestro esfuerzo colectivo, que no dudo, sabremos aportar cada cual en el lugar que haya tocado asumir tanto en el Gobierno como en la Oposición.
Inicio esta presidencia con el reclamo que hice en 2011 (parece mentira que tenga que ser así), insistiendo en dos cuestiones fundamentales para gran parte de nuestra Comarca, me atrevo a decir que para toda ella: son la legendaria reivindicación de los Riegos de la Litera Alta, para lo cual requiero todo el esfuerzo de esta Institución y de sus consejeros. Para ello y para su consecución definitiva desde esta Presidencia volveré a poner mi personal empeño y dedicación.
L’altra qüestió fa referència a la nostra dignitat. La nostra dignitat com a persones que tenen una llengua i una cultura ancestral; m’estic referint a la denigrant actuació de l’anterior Govern d’Aragó envers la denominació de LAPAO a la nostra llengua catalana, parlada a la major part dels nostres llocs de la Comarca.
Cal la derogació que hi havia, on es reconega aquesta particularitat, la seua protecció i el seu desenvolupament.
Señoras y señores consejeros comarcales, sé que puedo esperar de todos ustedes su entrega y dedicación a esta Institución. Sepan también que por mi parte no he de ahorrar esfuerzo y empeño en hacer de La Litera/La Llitera un lugar del que podamos sentirnos orgullosos.

Muchas gracias.

Origen: Més del 80% de la població de la Franja i les Balears sap parlar català – VilaWeb

Més del 80% de la població de la Franja i les Illes Balears sap parlar català, així ho conclouen els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) que s’està fent als territoris de parla catalana amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística. A la Franja, l’estudi s’ha fet en col·laboració amb el Campus Iberus i destaca que un 94,1% de la ciutadania entén el català i que un 74,7% el sap llegir. Amb tot, la competència escrita és molt més baixa i se situa en 41,2%. Una xifra molt més baixa que a les Balears, on se situa en el 60%. A Andorra l’ús del català ha incrementat tant en l’àmbit laboral com familiar.

Els resultats dels estudis de l’ús del català en els territoris de parla catalana s’han fet públics aquest divendres, coincidint amb la tercera jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzada pel Departament de Cultura. A la trobada hi han participat prop de 250 experts sobre el català que pretén analitzar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística.

Segons un comunicat del Departament de Cultura, el Govern d’Andorra ha portat a terme l’enquesta ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ que conclou que en aquest territori el català se situa en un escenari més favorable que en anys anteriors per una combinació de factors: els canvis en la composició sociodemogràfica i l’escolarització en català dels fills de persones immigrants no catalanoparlants. També destaca un augment de l’ús del català en l’àmbit familiar i en les comunicacions entre membres de la família. Així mateix, els usos lingüístics en l’entorn laboral mostren també un canvi significatiu respecte dels resultats obtinguts en aquest mateix apartat en l’estudi del 2009.

Franja

Pel que fa a la Franja, l’estudi ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme ‘català’ per referir-se a l’idioma.

Origen: Es presenta l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014 | Xarxes socials i llengües

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013, en va iniciar l’anàlisi per determinar-ne els factors clau i va impulsar l’extensió de l’enquesta a la resta de territoris de parla catalana.

Els objectius de la III Jornada són presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.

Inscripció

Inscripció tancada, atès ja que s’ha arribat a l’aforament màxim de la sala.

Programa

08.30 h	Acreditacions
09.00 h	Benvinguda i inauguracióFerran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
09.15 h	Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalanaAndorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa L’Alguer: Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer Catalunya del Nord: Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà País Valencià: Lluís Polanco, Universitat de València Modera: Marta Xirinachs
11.00 h	Pausa i cafè
11.30 h	Els factors clau de les llengües a CatalunyaConeixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona Modera: Joan Solé Camardons
13.00 h	Nou sistema d’indicadors lingüístics Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
13.15 h	Mirades sobre la realitat social de la llenguaPoblació i societat: Andreu Domingo Món socioeconòmic: Elisenda Paluzie Entorn digital i xarxes: Albert Cuesta El context europeu: Martí Anglada Mitjans de comunicació: Salvador Alsius Modera: Ester Franquesa
14.15 h	CloendaEster Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Origen: Esperanza valenciana

“En Aragón el respeto a la diversidad lingüística es una asignatura pendiente”

* Fernando Sánchez, diputado provincial, inauguró ayer la segunda edición del curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).

Ansó, 14 de julio de 2015. La alcaldesa de Ansó, Montserrat Castán, y Fernando Sánchez, en representación de la Diputación Provincial de Huesca, inauguraron ayer con el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, este segundo curso de verano sobre el aragonés y el catalán.

A continuación, la investigadora Pilar Benítez, en una sala llena de vecinos y alumnos, impartió una conferencia inaugural sobre el aragonés ansotano y su proceso de recuperación. Que fue seguida de un aperitivo ofrecido por el Ayuntamiento de Ansó y una mesa redonda sobre políticas lingüísticas.

Véase en: https://www.dropbox.com/s/lpejfpyoife8cdf/IMG_20150713_161216.jpg?dl=0 y en https://www.dropbox.com/s/k7squ3ylmiys3hc/IMG_20150713_175427.jpg?dl=0
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se están acercando en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística (martes 14), a la didáctica de nuestras lenguas (miércoles 15) y a la dinamización escolar de éstas (jueves 16).

Durante la mañana de hoy, la doctora Iraide Ibarretxe (Universidad de Zaragoza) está realizando una introducción a la diversidad lingüística en Europa y otros continentes. A continuación, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Tomás (Sociedat Lingüistica Aragonesa) y Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), desgranarán las dificultades de transmisión generacional del aragonés y el catalán. Véase en: https://www.dropbox.com/s/jddgc7ja41wykab/IMG_20150714_091947.jpg?dl=0

El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon

Más información:en la web http://semarasoc.wix.com/blog

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)

Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)

Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)

Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)

Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)

Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)

Rosa Bercero (University of Oxford)

Ánchel Reyes (Sociólogo)

Més informació: Chabier Gimeno

Origen: Desideri Lombarte a Sabadell | Lo Finestró

Origen: Piden una partida elevada en 2016 para la N-232