Skip to content

Archive

Category: Franja

 

 Manifest de la Comunitat Educativa del Matarranya contra les retallades i la LOMCE

Dijous, 13 de desembre de 2012

El dilluns més de dos-centes persones, entre mares, pares , professors, mestres i alumnes de tota la Comunitat Educativa del Matarranya ens vam reunir a l´IES de Vall-de-roures.

En aquesta assemblea fou unànim la preocupació pel futur de l ‘Educació i el sentiment de rebuig a l’actual política de retallades i a la nova Llei d’Educació (LOMCE). Llei i polítiques que pensem posen en perill lÉscola Pública,especialment en el medi rural, ique no únicament correheixen les desigualtats entre les ciutats i els pobles o entre els Centres educatius, sinó que les fomenten, en establir una competició entre aquests amb  “premis en metàlic per als millors”.

L’Avantprojecte d’aquesta Llei fomenta la competitivitat i segregació dels alumnes mitjançant avaluacions externes que tan sols mesuren coneixements formals i purament lingüístics, menyspreant d’altra banda el que tots els correntsw pedagògics estan proposant coma fonamental en l’ Educació bàsica: el procès d’aprenentatge, la cooperació i el recolzament mutu, el desenvolupament de la creativitat i la intel·ligència emocional, els valors crítics i solidaris…

En l’Assemblea es va mostrar també la preocupació per l’actitud de les Administracions Educatives, que no han consultat , ni mai ho han fet, els vertaders protagonistes de l’ Educació: pares, docents i alumnes

Aquesta administració únicament sap respondre a les crítiques i protestes de la ciutadania amb la petulància del ministre Wert o, com està succeint en aquest Centre, amb les amenaces de sanció per part de la Directora Provincial quan el Claustre de professors va decidir com a mesura de protesta endarrerir el lliurament del butlletí de notes de la primera avaluació (mai no avaluar, ja que els alumnes estan sent avaluats des del primer dia del curs, i tant ells mateixos com els seus pares estan sent informats qualitativament i quantitativament en relació al seu procés d’aprenentatge). Amenaces a l’Equip Directiu i al Professorat del Centre, que suposen l’apertura d’expedients que impliquen la pèrdua de sou i feina, mesura que va ser rebutjada enèrgicament per tots els integrants de l’ assemblea.

L¡Assemblea, en fi, es va comprometre a mostrar públicament el seu rebuig a l’empobriment progressiu de l’ Educació Pública i a desenvolupar les accions nencessàries que facen veure a l’’Administració que aquest no és el camí. El nostre comunicat és la primera d’aquestes accions.

 

La ley de lenguas que niega la realidad trilingüe sigue adelante – Aragón – El Periódico de Aragón.

 

PP y PAR rechazan aceptar el aragonés y el catalán y “las imposiciones”. CHA, IU y PSOE lamentan que se cercene el derecho de miles de aragoneses

 

A. IBÁÑEZ 14/12/2012

 

El PP y el PAR enterraron ayer los derechos lingüísticos de miles de aragoneses que tienen como lengua vernácula una distinta al castellano al permitir que continúe la tramitación del proyecto de ley del Gobierno de Aragón que niega la existencia del aragonés y el catalán como lenguas propias de la comunidad. Sucedió en las Cortes, donde rechazaron las enmiendas de devolución presentadas por CHA e IU (que presentó un texto alternativo en el que se defendía la cooficialidad de las tres lenguas), que querían reconocer el derecho de los ciudadanos del norte y la franja oriental aragonesa. La negación de la denominación catalán, en contra de todos los criterios filológicos, y la cooficialidad protagonizaron un debate en el que abundó la polémica.

El proyecto de ley fue defendido por la consejera Dolores Serrat, para quien este proyecto aboga por “la voluntariedad, sin coacción y sin imposición de fuera”. Pero en realidad, detrás del proyecto de ley que, como dijo la portavoz de CHA, Nieves Ibeas, es una “derogación encubierta” de la ley de lenguas vigente, se oculta el temor a reconocer la existencia del catalán como idioma propio de Aragón. A juicio de Ibeas, este proyecto esconde “una vena anticatalanista” y recordó que siempre ha habido consenso entre los grupos, “incluido el PAR” en admitir la realidad trilingüe de Aragón. La portavoz nacionalista, que además es filóloga, recordó el “privilegio” que supone tener tres lenguas y consideró “un insulto a la inteligencia sin soporte científico” afirmar que todas las modalidades lingüísticas que se hablan en Aragón son “aragonés”. Lamentó que se firme “la sentencia de muerte del aragonés” y que se oculte un informe europeo que considera que se incumpliría una normativa europea de defensa de las lenguas minoritarias y lo consideró paradójico cuando las imposiciones europeas que consisten en recortes sí se acatan.

Adolfo Barrena, portavoz de IU, lamentó que se “niegue y reniegue del catalán” aunque sea una lengua aragonesa y consideró que se cercenan “derechos de los ciudadanos”, aunque sean una minoría. Consideró que se condena al “limbo y a la clandestinidad” a todo aquel que no habla castellano. “Deberán pedir perdón a esos ciudadanos”, indicó, al tiempo que denunció “la intoxicadora campaña de la derecha” de que se pretende “catalanizar Aragón” y consideró una aberración asociar “un idioma a un territorio”, en referencia al temor a considerar que hablar catalán es ser de Cataluña. Lo mismo que el español se habla en México o Argentina sin que nadie considere que eso es una asimilación con España.

Pero ni esta palmaria realidad ni los criterios científicos son suficientes para las portavoces del PAR, María Herrero, y del PP, María José Ferrando, quienes usaron sus intervenciones para repudiar la existencia del catalán y asociarlo al catalanismo.

 

EL PAR NO ES ANTICATALANISTA Herrero consideró que es un asunto que genera “fractura social y que es “complejo y difícil de resolver”. A su vez, consideró que el PAR “no es anticatalanista, sino profundamente aragonesista” para reafirmar la voluntad de su partido por defender “los derechos lingüísticos de los aragoneses sin apoyar las tesis del catalanismo”. Incluso insinuó que el catalán de Aragón es anterior a Cataluña y es discutible que sea catalán y recordó que en Valencia –en contra de su universidad– decidieron que su catalán se llame valenciano.

Mayte Pérez, del PSOE, lamentó que el Gobierno “siga siendo durísimo en los derechos de los ciudadanos” y rechazó la cooficialidad. Pero abogó por “hacer visible lo cotidiano” y reconocer “el derecho de miles de aragoneses”, sin buscar, “como hace el PP” la “confrontación”.

DiCCA-XV

Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón

Grup d’Història i Contacte de Llengües (GHCL) de la Facultat de Filologia de la UB.

Barcelona, 13 de desembre, sala de professors (aulari Josep Carner, 5a planta)

18.30 Germà Colón Domènech: “Relacions entre el català i l’aragonès”

19.30 Coloma Lleal Galceran: El DiCCA-XV: gènesi i resultats.

 

El reliquiari de Santa Waldesca torna a Vilanova de Sixena « Lo finestró del Gràcia.

 

R. de Santa Waldesca

(Extret del meu treball, no publicat encara, Pintures i altres obres d’art de Sixena a Catalunya)

“■ Reliquiari d’argent amb una costella de Santa Waldesca. Amb la recuperació, per part dels Mossos d’Esquadra, d’un botí corresponent a un gran robatori —la denúncia va valorar en 300 milions d’euros— a la casa de Llorenç Jaume Grau de Riudecols, vinculat a la Baronia de Llorac, el març del 2010, es va descobrir que formant part de les joies robades hi havia el reliquiari de Santa Waldesca, provinent del Monestir de Sixena. Una veïna de Vilanova de Sixena se n’adonà en veure’l a la TV.  El senyor Grau és escriptor, mecenes, medievalista, noble i col·leccionista, i és ben coneguda la bona relació que va mantenir amb les monges de Sixena.

A manera d’anècdota em plau comentar que en un inventari de 1590 es detallaven els tresors del monestir de Sixena d’aquesta manera: “un lignum crucis” (altrament dit, un tros de la creu de Crist), un clau de la creu, una petita part de la túnica de Crist, diversos cabells de la Verge i llet de la mateixa, el cap de Sant Hermenegild (lliurat a Felip II per a què el portés a l’Escorial), el cap de Santa Úrsula, el cap d’una de les Onze Mil Verges, el cap de Santa Constança, un os de Sant Joan Baptista, part del crani de Sant Esteve […] i la costella de Santa Waldesca.”

L’Ajuntament de Vilanova de Sixena va interposar una reclamació al Jutjat de Reus per a què retornés el reliquiari al seu lloc d’origen.

[…] El 10 de desembre del 2012, l’alcalde de Vilanova i tota la Corporació van presentar el reliquiari a l’Ajuntament, adduint que la seua recuperació havia estat possible per l’expropiació de la peça al senyor Grau de Riudecols, havent-li pagat, l’Ajuntament, 1035 euros. En el mateix acte es va fer públic que el reliquiari havia desaparegut el 1969, juntament amb uns altres quatre reliquiaris, durant el trasllat a Barcelona de les 5 últimes monges de la comunitat sanjoanista. Per què no van reclamar la pèrdua les monges? És lògic pensar en la possibilitat d’una venda o dipòsit?”

Una samarreta de Moritz « Lo finestró del Gràcia.

 

Moritz

En les darreres hores ha esclatat a les xarxes socials el lema ‘Keep calm and speak catalan’ com a protesta contra la reforma de la llei d’Educació que promou el ministre espanyol José Ignacio Wert. Tant aquest lema com el logo que se n’ha fet, són obra de l’informàtic i professor universitari Josep Maria Ganyet, col·laborador habitual de RAC1. Tant és així que la cervesera Moritz ha anunciat que faria una samarreta amb aquest lema per contribuir a la campanya de protesta contra l’avantprojecte de llei del govern espanyol i en defensa del català a l’escola. Els beneficis de la venda de les samarretes els donaran a la plataforma Som Escola. Vilaweb

La catalana cerveza Moritz es fabrica a Saragossa a la planta d’Ambar, abans dita “La Zaragozana”

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas « Lo finestró del Gràcia.

 

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas

Granollers 0043

Granollers 10A Granollers, el passat divendres 29 de novembre va tenir lloc la XXIII Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Obrí l’acte Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental i en el transcurs de la jornada es lliuraren els premis: el “XXIII Premi de Poesia” a Raimon Aguiló per l’obra Bumerang, el “XXIII Premi de Novel·la Josep Soperas”  a Roser Parcerisas per La memòria d’una pisana, el “I Premi Eugeni Xammar” a NacióGranollers.cat, el “II Premi Ramon Casanovas a l’acció cívica a favor de la llengua catalana” a l’Associació Cultural del Matarranya, el “XII Premi Jaume Camp de sociolingüística” a Camins cap a la llengua. Models d’incorporació a l’ús del català de persones d’origen catalanoparlant. Es van declarà deserts els premis de poesia i narrativa infantils.

Animaren els actes les actuacions musicals de Jaume Arnella i l’Escola Municipal de Música de Granollers.

Després de lliurar els guardons als socis més antics d’Òmnium Cultural, tancà l’acte la presidenta nacional d’Òmnium, Muriel Casals, que va destacar que l’entitat seguiria treballant per aconseguir un estat propi, perquè només així el país podrà tirar endavant i mantenir els seus trets d’identitat, com ara la seua llengua.

Amb un apetitós i ben farcit bufet i animades converses va concloure la Festa.

Granollers 1Granollers 2Granollers 3Granollers 4Granollers 5Granollers 6Granollers 7Granollers 8Granollers 9Granollers 10Granollers 11Granollers 12Granollers 13Granollers 14Granollers 15

Alianza contra el ‘fracking’ entre los pueblos de Teruel y Castellón.

ASCUMA » Blog Archive » ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012.


logo

L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.

El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.

Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.

L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.

12060564-47272935.pdf Objecte application/pdf.

El dissabte 24 de novembre tindrà lloc la IX Trobada  d’Entitats  i Associacions Culturals de les Comarques de la Diòcesi de Tortosa (Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports), al Cap de l’Ecomuseu dels Ports (Horta de Sant Joan).

El tema principal de la Trobada d’enguany, tenint en compte que es commemoren els 700 anys de la desaparició de l’Orde del Temple, és Arquitectura i Organització Territorial Templera a les Terres de l’Ebre.

 Aquesta activitat forma part del conjunt d’activitats que s’han dut a terme durant aquest 2012 en relació a aquesta commemoració i que ha estat coordinat pel Museu d’Història de Catalunya i per l’Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de moltes entitats i ajuntaments del territori.

El termini de les inscripcions és el 21 de novembre a merce (arrova) irmu.org o al tel. 977 40 17 57; el preu del dinar és de 14€ i es realitzarà el pagament el mateix dia de la trobada.

Per altra banda, com ja sabeu, durant la jornada es presenten diferents projectes en què estan treballant els centres. Si voleu formar part d’aquestes presentacions ens ho heu de dir el més aviat possible.

Gràcies, per endavant, per la vostra col·laboració.

Trobareu el targetó i tota la informació a http://www.sre.urv.es/proves/rmuntaner/html/apartats-esquerra/fitxa_activitats.php?id=395

Institut Ramon Muntaner http://www.irmu.org

Lo Matarranya Terra de Frontera.mp4 – YouTube.

Polémica ambiental por el permiso para sondear gas en seis municipios.

Fugen d’Espanya els investigadors « Lo finestró del Gràcia.

Temps de Franja 115.

 

La Franja