Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Creixement infinit | L’ esmolet

Creixement infinit

D’adolescent, quan em va tocar estudiar Malthus, vaig descobrir que al món hi havia massa persones. Descobriment terrible. Sobrava jo? Sobraven els pares? Els xiquets de Biafra? El company de classe malalt de càncer? A la Terra no hi havia recursos per a mantenir-nos a tots. Boscos arrasats, oceans sobreexplotats i empastifats, fonts d’energia que s’exhaurien…

Amb la maduració (la meua), el problema va deixar de preocupar-me. No perquè en trobés la solució; senzillament vaig deixar-me endur per la vida, bressolat per la capacitat humana d’anat optimitzant els recursos per a no col·lapsar el planeta.

A voltes, però, el neguit adolescent m’assalta de nou. L’estiu passat, amb l’onada de calor, imaginava milions d’aires condicionats expulsant bafarades ardents a l’atmosfera, pantans escolant-se pels desguassos de les dutxes, espècies extingint-se sense remei, selves destruïdes per a cultivar-hi aliments… Entretant guerres, atemptats i desastres maten la gent a milions. Unes catàstrofes humanitàries que no som capaços d’estroncar, malgrat el progrés material, social i (en teoria) intel·lectual. I no em puc estar de pensar “malgrat totes aquestes morts, les guerres mundials, les epidèmies, continuem essent tants que aviat el món no ens podrà sostenir”.

Però el mantra que ens repeteixen com a solució és creixement, creixement, creixement… Hem de tenir més fills que ens paguin la pensió, l’economia ha de seguir creixent per mantenir la nostra forma de vida. Créixer sense parar fins que no quedi una gota de res, fins que no capiguem dins el vestit (elàstic però limitat) que és el planeta que ens sustenta.

Miro el dia rúfol i la neu que ja s’ha fos. Comprovo si els radiadors funcionen bé —pareix que l’hivern es manifesta per fi— i em penedeixo d’haver reparat un mòbil que comença a estar obsolet en comptes de comprar-me’n un de nou. Les contradiccions continuen. La vida també.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 26, març 2016

Tanca publicitària sobre planificació familiar a Etiòpia (foto de Maurice Chédel)

Tanca publicitària sobre planificació familiar a Etiòpia (foto de Maurice Chédel)

Origen: Una esperanza para el buitre en el Matarraña

Valderrobres y el Matarraña vuelven a ser titular en la revista científica más prestigiosa del mundo. Bajo el título ‘buitres, una injusta reputación’ la prestigiosa revista americana hace, en su edición de marzo, un recorrido por la desfavorable situación del buitre en todo el mundo poniendo sin embargo como paradigma de la recuperación de esta ave carroñera al Observatorio de aves Más de Buñol de Valderrobres.

 

Un muladar que desde hace 26 años cuenta con la dedicación y el cariño del beceitano Jose Ramón Moragrega que junto a su mujer Loli Carrasco no cesan ni un solo día en poner su granito de arena en la recuperación del buitre leonado y de otras especies de aves carroñeras de la península ibérica.

Son 28 páginas en las que se hace un recorrido por la situación de las distintas especies de buitres por todo el mundo. El reportaje, contiene fotos desgarradoras e impactantes que muestran la situación crítica que atraviesa esta rapaz y una serie de prácticas que perjudican gravemente la supervivencia de esta especie en otros lugares del mundo. Desde la contaminación que esta majestuosa rapaz padece en la India a causa de la ingesta de un antiinflamatorio que daña sus órganos vitales, hasta la creencia que existe en Sudáfrica de que dice que fumar sesos de buitre ayuda a prevenir el futuro. No es un tema baladí, pues en el mundial de fútbol de 2012 miles de buitres fueron abatidos para ‘pronosticar’ qué país ganaría la competición.

Finalmente ese duro recorrido por la situación del buitre termina en el país que paradójicamente ganó ese mundial, en España. Bajo el título ‘Un destello de esperanza’ la revista se detiene en el observatorio de aves del Mas de Buñol, mostrando lo que es un verdadero refugio de esta especie muy amenzada en todo el planeta pero que sin embargo encuentra en Europa y especialmente en nuestro país un refugio. «Por aquí pasan turistas y cientíricos de todo el mundo» afirmó Jose Ramón Moragrega.

Origen: Comarques

Comarques

  • Escrito por  Lluís Rajadell

Les comarques han estat protagonistes destacades de la passada campanya electoral. Tant des de la dreta renovada de Ciutadans com des d’algunes posicions d’esquerra es planteja la supressió de l’administració comarcal com a recepta per reduir despeses innecessàries i burocràcia.

I estes mateixes veus plantegen la recuperació de les mancomunitats per a la prestació de serveis al medi rural, conscients que els pobles, pels seus propis mitjans, són incapaços de garantir les mínimes prestacions públiques, especialment en una província despoblada i de població dispersa com Terol. Però, de quin tipus de mancomunitats parlen?: mancomunitats per a prestar, en conjunt, tot tipus de serveis o una per a cada servei. Per altra banda, l’adscripció dels municipis serie voluntària o optativa. Si fore optativa, podria ocórrer que un ajuntament decidire no incorporar-se a la mancomunitat corresponent i, com a conseqüència, els seus veïns s’haurien de resignar a tenir uns serveis més precaris o més cars que els dels pobles mancomunats. Si la incorporació és obligatòria per als municipis, hem arribat al mateix punt de partida, a les comarques, encara que amb un altre nom. I hem arribat fins aquí perquè l’administració d’àmbit comarcal és una bona solució per a prestar serveis al medi rural.
Pot ser que la

vessant política de les comarques sigue excessiva i hagi caigut en els vicis de les desprestigiades diputacions —partidisme, clientelisme i ‘enxufisme’—-, però seria possible de reduir la representació política sense fer desaparèixer un organisme d’utilitat provada. Podrien reduir-se els consells comarcals i els càrrecs polítics, però no serie admissible que la gestió comarcal caiguere en mans d’uns funcionaris imposats des de Saragossa exempts del control democràtic dels seus administrats. El temps dels governadors civils ha passat i uns hipotètics ‘minigovernadors’ comarcals serien igualment anacrònics i antidemocràtics.

Origen: El Matarraña traslada a Guillén su malestar tras el apagón

MAGAZIN 5 de març de 2016.

15è ANIVERSARI DE LA NOSTRA RÀDIO

LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)

Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263

11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.

Entrevista a Livia Balaguer Bañeras, jugadora de Futbol Sala del Casp en divisió de plata; a la Selecció Aragonesa sub-21 ( té 16 anys). Està jugant la fase final de seleccions autonòmiques a Madrid.
11:55- 12:30.- Àgora : “La força de la paraula”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30- 12:45.- Tal dia com avui, fa quinze anys, Ino Balaguer i uns quants més, van iniciar la història de la nostra emissora.

12:45- 12:55.- José Bada opina sobre l’actualitat.

12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.

13:10- 13:25.- El cine, els Oscars. Lifo Ros

13:25- 13: 40.- Aquí estan els QUINTOS 2016.

13:40- 14.- Entrevista a Natxo Sorolla Vidal, de Pena-roja de Tastavins, doctor en sociologia.

Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Marcos Calleja, Ino Balaguer, Lifo Ros, i Elías Satué.

Origen: Indignación tras un temporal que dejó incomunicados a 3.000 bajoaragoneses

Origen: Preguntes a Natxo Sorolla sobre el català al Matarranya | Lo Finestró

 

valderrobres-natxosorolla-24-02-2016                                                            Foto de La Comarca

En el transcurs de la celebració del dia Mundial de la Llengua Materna a Mont-roig, el diari La Comarca li va fer unes preguntes a Natxo Sorolla que va contestar sobre la marxa i que transcrivim tot seguit:

¿Quins són els majors problemes de la llengua al Matarranya?

Fa uns anys la problemàtica era una altra. En els anys ’90 el català era la llengua hegemònica al Matarranya, és a dir, més del 90% de la gent el tenia com a llengua materna. No obstant això la gent encara que el parlés no coneixia la gramàtica. Avui en dia és cert que més persones coneixen gramaticalment la llengua, però s’ha afegit un problema més. Estem veient que hi ha una substitució gradual de la nostra llengua entre les noves generacions. Si fa dues dècades un castellanoparlant que vingués al Matarranya, ja fos per ser un nou resident o per no tenir com a llengua materna aquest idioma, es trobava amb que la llengua hegemònica era el català i no tenia gairebé problemes per aprendre’l . Avui veiem que el català ha perdut l’hegemonia que podia tenir fa dues dècades, sobretot entre els més joves. Ens trobem fins i tot joves de pares catalanoparlants que no obstant això utilitzen de forma més habitual el castellà dins del seu cercle d’amics i per descomptat en àmbits com l’educatiu.

Des de quan s’observa aquesta evolució?

Hem vist com entre els dos últims estudis fets sobre el tema en 2004 i en 2014 hi ha bastants diferències. Mentre el 2004 els percentatges de catalanoparlants que utilitzaven el català com a llengua materna seguien sent del 70%, a l’estudi de 2014 hem vist que aquests percentatges han baixat bastant i se situen al voltant del 50% de la població. Com veus hem passat d’un 90%, a un 70% el 2004 i el 50% actual. Val a dir que tradicionalment comarques com el Matarranya o la zona catalanoparlant del Baix Aragó-Casp han donat sempre xifres molt més elevades de persones que tenen el català com a primera llengua que la mateixa Barcelona. Veníem d’una situació bastant bona en els anys ’90, malgrat tota la situació política. Observàvem com s’havia mantingut un ús gairebé total del català al carrer, entre les famílies. El que passa a Fraga o a Tamarit és una mica el que podria acabar passant aquí. El fet de què el català no sigui una llengua escolar fa que fins i tot els tradicionalment catalanoparlants, acabin fent un major ús del castellà en la seua vida quotidiana.

De seguir aquesta tendència què creus que podria arribar a passar?

Hem vist com zones on tradicionalment es parlava aquesta llengua com són València i Alacant, Perpinyà o l’Alguer a Sardenya, ara és una llengua totalment desplaçada de l’ús diari. Es parla esclar, però és minoritari l’ús d’ella com a llengua materna i ha estat desplaçada en el cas d’Alacant, Perpinyà o l’Alguer, fent, que en aquests territoris, el català pràcticament sigui una llengua perifèrica. Nosaltres estem molt millor fins i tot que altres comarques d’Aragó com el Baix Cinca i fins i tot que algunes de Catalunya, però el descens és clar i la baixada en el percentatge de catalanoparlants també. Incloure-la en el currículum escolar, no només de forma optativa i que a més fos la nostra varietat de català, és molt necessari. També hi ha gent a la qual li preocupa la pèrdua de paraules i dites propis del Matarranya …

Hem fet ja diversos estudis i no puc deixar de referir-me a Esteve Valls. Hi ha estudis fets amb referència a l’estandardització i el “variacionisme”. Tenim a més literatura de Desideri Lombarte, és a dir, tenim material i hem d’esforçar-nos en això. La “estandardització” és una cosa que no només passa aquí.

Origen: Imputado un vecino de Maella por robar en una finca

Origen: Día internacional de la lengua materna

Día internacional de la lengua materna

  • Escrito por  Ignacio Belanche

La UNESCO, Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura creada en 1945 y que en estos momentos acoge a 188 estados miembros, tiene entre sus objetivos el mantenimiento de la paz y la seguridad en el mundo a través de la educación y la cultura para garantizar al mismo tiempo la justicia universal y el respeto de los derechos humanos.

Esta organización internacional promueve desde el año 2000, cada 21 de febrero, el Día Internacional de la Lengua Materna. Con ello quería conmemorar el Movimiento por la Lengua Bengalí que defendía sus derechos lingüísticos y que fue duramente reprimido por el ejército pakistaní. Y haciéndolo extensivo al resto del mundo se pretendía concienciar sobre el valor de las lenguas como patrimonio común de la humanidad.

La UNESCO, en su página web afirma “El uso de las lenguas maternas en el marco de un enfoque plurilingüe es un componente esencial de la educación de calidad, que es la base para empoderar a las mujeres y a los hombres y a sus sociedades. Debemos reconocer y promover este potencial para no dejar a nadie rezagado y construir un futuro más justo y sostenible para todos”

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha querido dar visibilidad y hacer partícipes a todos los aragoneses de la riqueza lingüística de nuestro territorio donde una gran mayoría habla castellano y una minoría se expresa en aragonés y en catalán de Aragón. Para esta ocasión, personas conocidas de la sociedad aragonesa animan en un spot al uso de nuestras lenguas:

https://www.youtube.com/watch?v=wo-L_R1XRFo&feature=player_detailpage

En Monroyo, el pasado domingo se celebró un sencillo acto para conmemorar este día. En él se puso de manifiesto que el Matarraña es uno de esos territorios donde más del 70% de sus habitantes se expresan habitualmente en una lengua materna distinta del castellano. Y que lejos de esconderla o arrinconarla, hay que protegerla y valorarla como un patrimonio lingüístico propio e identitario. Quizás estudios como los que presentó la lingüista Anna Corruvina o como los que lleva habitualmente a cabo el sociolingüista penarrojino Natxo Sorolla, permitan aportar datos empíricos que arrojen algo de luz en un tema tan a menudo manipulado por intereses partidistas.

Origen: Valdealgorfa, Mazaleón, Mas de las Matas y Calanda, entre las líneas de apoyo de Caja Rural

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Ajudem la llibreria Serret de Vall-de-roures. Fes-te’n soci del club de lectura!

Ajudem la llibreria Serret de Vall-de-roures. Fes-te’n soci del club de lectura!

La històrica llibreria Serret de Vall-de-roures està passant un moment delicat degut a la crisi que envolta el món de la cultura. Aquesta llibreria és un punt de trobada cultural del Matarranya i de tota la Franja de Ponent, sent molt activa en presentacions de llibres, jornades de novel·la negra, l’organització dels Premis Serret Terra de Cruïlla i moltes altres activitats literàries on conflueixen lectors i escriptors. És de destacar la difusió que en fa la llibreria dels autors matarranyencs i ebrencs, esborrant en l’espai lingüístic tota mena de fronteres i polèmiques estèrils en clau política.  La llibreria la regenta l’Octavi Serret, un llibreter dels de tota la vida i hiperactiu en la seva tasca cultural. Fa pocs mesos van obrir l’espai els 4 gats d’en Serret a Barcelona per dinamitzar, encara més, la difusió literària des de la Franja a la capital catalana. També fa poc ha establert un conveni de col·laboració amb Òmnium Cultural.
Ara toca donar un cop de mà a la llibreria Serret, i per això han creat diverses modalitats per fer-se’n soci del Club de lectura i poder així ajudar a que no tanqui aquest focus cultural de la Franja. Com? comprant llibres!
Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem expressar el nostre total suport a la Llibreria Serret i animem tothom a que col·labori , en la mesura de les seves possibilitats, a que aquest espai literari continuï endavant.

Modalitats de fer-se soci del Club de lectura Serret:
A­. SOCI BÀSIC:​20 euros al mes que li donaran dret a l’elecció de dos llibres de butxaca o un de la selecció que cada dia recomanarà el CLUB al Serret Blog http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/club­de­lectura­cls. cat Alguns d’aquests llibres aniran acompanyats d’una ressenya crítica i tots ells d’una presentació.
B.­SOCI MITJÀ:​29 euros al mes que li donaran dret a l’elecció de dos llibres de la selecció que recomanarà el CLUB a la pàgina http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/club­de­lectura­cls. cat
 
C.­SOCI PREFERENT:​49 euros al mes. Podrà escollir quatre títols de la selecció del CLUB al Seret Blog http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/club­de­lectura­cls. cat
 
D.­En l’enviament mensual ​dels llibres que , s’afegirà aleatòriament un llibre més com a regal que serà triat pel propi Serret.
 
E.­ Tots els socis rebran informació puntual​ dels actes que Llibreria Serret organitza a Vall­de­roures, Terres de l’Ebre, la Franja o a l’espai de Llibreria Athenea / Els 4 Gats de Serret que dinamitza a Barcelona, ja sigui presentació d’autors i signatura d’exemplars, lectura de llibres pels seus autors, debat de lectures o una trobada anual de socis a Vall­de­roures, per conèixer i compartir els encants paisajistics, gastronòmics i artístics de la Comarca del Matarranya.
 
F.­ L’operativa per afiliar­se és simple: ​un email, msm o whatsApp al telèfon 628 085 473 o al mail serretllibres@gmail.com o a la mateixa www.serretllibres.com indicant modalitat de subscripció escollida, DNI peer donar-­vos d’alta i número de compte on domiciliar els pagaments mensuals. El primer enviament anirà acompanyat d’una carta personal d’ Octavi Serret i un obsequi.
 
G.­ Llibreria Serret ha assolit un acord de ​col·laboració amb Òmnium Cultural per ​oferir ​als seus socis (si no ho sou… https://www.omnium.cat/fes­te­soci/ )​, sempre i quan acreditin aquesta condició amb carnet identificatiu, un descompte del 5% en la compra de llibres del club CLS a la venda al seu establiment o virtualment al http://www.serretllibres.com/ introdüint el vostre nº d’identitat que se us demane per donar­vos d’alta al club CLS http://www.serretllibres.com/club i així poder obtenir les adventatges i descomptes de ser del CLUB de llibreria Serret.

Origen: El BOP publica la salida a concurso de la planta de purines de Peñarroya

Origen: Avanzan a buen ritmo las obras en la N-232 de Ráfales al límite provincial

La Franja