La Franja

Carles Terès presenta la seua novel·la a Torredarques « Lo finestró del Gràcia.

El dia  25 d’agost, a les 19 h, Carles Terès presenta la seua novel·la Licantropia a Torredarques

El Punt Avui – Notícia: Jornal.

Jornal és el títol d’una cançó del grup ska-core Los Draps, originari de la comarca del Matarranya (la Franja).

Valljunquera rep la 22ª Trobada d’ASCUMA « Lo finestró del Gràcia.

Toni Bengochea presentava l’exposició “Desideri Lombarte. Ataüllar el món des del Molinar, pasades les onze, en presencia de l’alcalde de Valljunquera, Ismael Brenchat y d’un grup de persones interessades.

Eren les dotze i al Saló de Plens de L’Ajuntament, l’alcalde donava la benvinguda als assistents i obria els actes de la jornada, glossant la personalitat de Desideri Lombarte. Va parlar el president de l’Associació Cultural del Matarranya, explicant els objectius i treballs de l’Associació. També prengueren la paraula el vicepresident de la Comarca del Matarranya, Rafael Martí i la directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ivonne Griley,  la qual va reivindicar la unitat de la llengua de tots els territoris de parla catalana, inclosa la Franja, y va deixar oberta la porta de la col·laboració.

Després, els ponents de la Taula rodona, Josep Maria Baró, Carles Sancho i José Miguel Gràcia, presentada i moderada per Maria Dolores Gimeno, van fer les seus intervencions sobre les relacions passades i presents entre els territoris de la antiga Corona d’Aragó —Aragó, Catalunya i València. El primer desenvolupà les relacions polítiques, el segon va parlar sobre les culturals i el tercer sobre les econòmiques. Com a entrada de les intervencions, es van presentar una sèrie de mapes de la estructura política i administrativa de la Península Ibèrica, des del segle I fins el XIX, amb especial concreció en els territoris de la Corona d’Aragó. Totes les intervencions foren força aplaudides. Un animat debat, un xic tibant per part d’algun dels assistents, va cloure els actes del matí. A les portes de la Casa Consistorial, la Cèlia i el seu marit van vendre  llibres i samarretes tot el matí.

Només acabar el dinar de germanor, al ben refrigerat restaurant —falta feia atesos els gairebé 40º de fora— del Centre Social, el president d’ASCUMA, representant a Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, lliurà el 5è Premi Franja.Cultura i Territori a Antoni Bengochea i Màrio Sasot pel projecte Jesús Moncada, d’animació a les escoles de la Franja.

Després d’un petit recés, va començar la presentació del llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers. El president de l’Instituto de Estudios Turolenses, Gaudioso Sánchez, i Carles Sancho, prologuista del llibre, presentaren l’autor i el llibre amb mestria i senzillesa a la vegada. L’autor llegí uns poemes i també ho va fer, sense figurar al programa, Antoni Bengochea, deixant ben patents una vegada més les seues qualitats de rapsode. Un bon munt de llibres va signar l’autor.

Més tard, Àngel Villalba ens oferí unes quantes cançons dels seu nou CD, “Olivera d’Aragó” i d’anteriors treballs.

Al Poliesportiu Los Toyos i Dolors Montagut tancaren els actes amb les seues actuacions. Una bona acollida del poble de Valljunquera i una bona 22à Trobada.

                                                                                                                     Lluís Roig

Presentació de “Licantropia”, de Carles Terès a Torredarques.

Si no visualitzeu correctament aquest e-mail cliqueu o aneu a www.teresantolin.com/licantropia

IX CONCURS DE CONTES CURTS
“VILA DE PENA-ROJA
DE TASTAVINS –
MATIES PALLARÉS”
AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS
Primer premi: 250 euros.
Segon premi: 150 euros.
Les bases del concurs es poden consultar a l’ajuntament de Pena-roja de Tastavins o
a la nostra Oficina de Turisme.
LLoc de presentació: OFICINES DE L’AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS.
Termini límit: ABANS DEL 3 DE DESEMBRE DE 2012.
Organitza: Col·labora:

AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS
C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
IX CONCURSO LITERARIO DE RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE
TASTAVINS – MATIES PALLARES”.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el IX Concurso literario de relatos cortos “VILA DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán concurrir al mismo todos los escritores con obras originales inéditas y no premiadas
anteriormente en ningún otro concurso. Los idiomas podrán ser tanto el castellano como el catalán.
II
Los originales, de tema libre, deberán tener una extensión no inferior a cinco folios ni superior a quince.
Se presentarán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. También se presentara
obligatoriamente una copia en formato digital, no serán admitidos al concurso los relatos que no incluyan
una copia en formato digital.
III
Los textos habrán de ir firmados con un lema y acompañados de un sobre cerrado en cuyo exterior figure
el lema y que contenga nombre, edad, domicilio del autor y una pequeña reseña biográfica y bibliográfica,
en su caso.
IV
Los trabajos se enviarán antes del 3 de diciembre de 2012 al Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, en
Plaza Ayuntamiento núm. 1, c.p. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel., indicando en el
sobre: Para el Concurso “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” de
Relatos.
V
La dotación del Concurso será: PRIMER PREMIO 250,00 EUROS
SEGUNDO PREMIO 150,00 EUROS.
A dichos premios se les aplicaran las retenciones reglamentarias.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins se reserva el derecho de publicación del relato premiado en
alguna revista cultural o en el programa de fiestas, sin que puedan ser reclamados derechos de
autor. Asimismo podrá insertar algunos de los relatos seleccionados, abonando a sus autores su habitual
tarifa de colaboración en este caso.
El trofeo acreditativo del premio se recogerá personalmente, en caso de ser posible, el 20 de enero de
2013.
VI
El Jurado, que podrá declarar desierto el premio u otorgar accésits y menciones si lo estimara
conveniente, estará integrado por 4 especialistas en literatura, cuyos nombres se darán a conocer en el
momento de hacerse público el fallo, que será inapelable, y el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de
Peñarroya de Tastavins.
VII
El fallo tendrá lugar el 30 de diciembre de 2012. El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no
mantendrá correspondencia sobre este Concurso ni devolverá los originales no premiados.
VIII
La presentación al Concurso literario ““VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES
PALLARES” implica la total aceptación de sus bases, cuya interpretación queda a libre juicio del Jurado.
Peñarroya de Tastavins, a 30 de julio de 2012.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

IX CONCURS DE PINTURA
“DESIDERI LOMBARTE”
AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS
Premi únic: 700 euros
LLoc de presentació: OFICINES DE L’AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS.
Termini limit: ABANS DEL 3 DE DESEMBRE DE 2012.
Les bases del concurs es poden consultar a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins
o a la nostra Oficina de Turisme.
Telf. Ajuntament: 978.89.67.07.
Telf. Oficina Turisme: 978.89.66.67.
Organitza: Col·labora:

AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS
C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
IX CONCURSO DE PINTURA “DESIDERI LOMBARTE”
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el IX Concurso de pintura “DESIDERI
LOMBARTE” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán participar todos los artistas nacionales y extranjeros con una sola obra inédita y reciente, de
temática y medidas libres. No serán admitidas las obras protegidas con cristal.
II
Las obras se depositarán hasta el día 3 de Diciembre de 2012 en el Ayuntamiento de Peñarroya de
Tastavins, Plaza del Ayuntamiento núm. 1, C.P. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel.
(Teléfono 978896707). Si vinieran por agencia de transporte, los gastos correrán a cargo del remitente.
III
Junto con la obra se expresarán, en sobre adherido a la parte posterior, el título, técnica, medidas y precio
de venta al público de la misma, así como el nombre, DNI, domicilio y teléfono del autor.
IV
El concurso de pintura “DESIDERI LOMBARTE” contempla un solo premio dotado con 700,00 euros a
la mejor obra que estime el Jurado. A dicho premio se le aplicaran las retenciones reglamentarias.
V
El Jurado podrá realizar una preselección de las obras presentadas al Certamen, pudiendo desestimar las
que considere oportuno, en función de conseguir una mayor calidad del mismo. Todas las que participan
en el concurso serán consideradas finalistas.
VI
Con las obras preseleccionadas podrá organizarse a criterio del Ayuntamiento, una exposición que podrá
ser visitada, durante los días que se establezcan.
VII
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no será responsable de las pérdidas o deterioros que puedan
sufrir las obras durante las exposiciones; no obstante, pondrá el máximo cuidado en su conservación.
VIII
El Jurado estará formado por técnicos en la materia, junto al Concejal de Cultura del Excmo.
Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins. El fallo del mismo se hará público el 20 de Diciembre de 2012.
Los premios podrán quedar desiertos si se considera que las obras presentadas no tienen calidad
suficiente.
IX
Las obras no premiadas, podrán ser retiradas a partir de la fecha en que el jurado haya emitido su fallo,
personalmente o solicitando su devolución. . A partir de esta fecha quedarán a disposición de sus autores
durante el plazo de tres meses. Concluido dicho plazo se considerará que han sido donadas al fondo
artístico del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.
X
Las obras premiadas quedarán en propiedad del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, pasando a
integrarse en su colección artística, que se reserva el derecho de reproducirlas en sus publicaciones. Los
premios serán entregados el 20 de de enero del 2013, debiendo recogerse personalmente, si no se acredita
causa justificada que lo impida.
XI
La participación en el Concurso conlleva la aceptación de las presentes bases, así como las decisiones que
pueda tomar la organización, de cara al mejor desarrollo del mismo.
Peñarroya de Tastavins, a 30 de julio de 2012.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

Conferència de Maria Teresa Moret a la Freixneda

Al carrer fregant el quaranta  graus, al Saló de Plens de l’Ajuntament de la Freixneda tres ventiladors feien el que podien per fer més suportable l’alta temperatura. El divendres 10 d’agost i puntualment a  les 19,30 h, la mequinensana Maria Teresa Moret, professora de Filología Catalana a la Universitat de Saragossa, encetava la conferència “Com parlaven els nostres avantpassats? Una aproximació lingüística a través de la documentació medieval”, basada en la seua tesi doctoral.

Al grup de persones interessades en el tema, presents al Saló, la doctora Moret ens parlà de les habilitats pràctiques que ha de tenir l’investigador de documents medievals, sobre grafia, llengua, datació dels document, normes coherents, etc. Emfatitzà també sobre els objectius de l’investigador: corpus divers, textos inèdits, rebuig de les transcripcions, importància dels documents notarials més enllà dels literaris. En quant a l’Aragó, i més concretament al Matarranya, destacà l’abundància de pergamins notarials (Fondespatla, Calaceit, la Freixneda…)

Com a exemple pràctic de transcripció i estudi de documents, Maria Teresa Moret ens presentà tres pergamins: un ribargorçà de l’any 1316 de Roda d’Isàbena i un parell de la Freixneda del 1332 i 1349. El de Roda —un plet pel pagament de cabanes— és un veritable exemple de variació lingüística. En el document s’alternen el català, l’aragonès, el castellà i el llatí, depenent de qui pregunta o contesta i de les cartes que es presenten com a testimoni. En tant que els de la Freixneda corresponen a l’atorgament d’una tutoria i al reconeixement d’un deute. En ambdós documents en català, a banda de diverses particularitats lingüístiques, apareixen alguns trets característics del català dialectal matarranyenc.

Amb una reivindicació del plurilingüisme d’Aragó —aragonès, català i castellà— i de les amenaces que planegen sobre el català en terres de la Franja, acabà la interessant conferencia.

                                                         José Miguel Gràcia 

La DPT invita a la presentació de LO FLORO « Lo finestró del Gràcia.

La Presidenta de la Excma. Diputación Provincial de Teruel y del Consejo Rector del Instituto de Estudios Turolenses, Dña. María del Carmen Pobo Sánchez,  y en su nombre, el Director del Instituto de Estudios Turolenses, D. Gaudioso Sánchez Brun, se complace en invitarle a la presentación del libro

Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers, de D. José Miguel Gràcia Zapater,  número 3 de la Col.lecció Lo Trinquet, que tendrá lugar el próximo día 11 de agosto, sábado, a las 17,00 horas, en el Centro Social de Valjunquera, dentro de los actos programados en la 22ª Trobada Cultural del Matarranya .

En el acto intervendrán el Director del IET y D. Carlos Sancho Meix, y el autor leerá algunos poemas

“Licantropia” al blog d’Antón Castro « L’esmolet.

L’enllobat es retira a la fresca.

L’edició del Govern d’Aragó de Licantropia ja s’ha pràcticament exhaurit. Potser aviat tindrà una nova vida, en una altra editorial, però de moment els enllobats es retiraran als seus caus frescals a passar la calor i la sequera de la millor manera possible.

En podeu llegir un fragment al blog d’Anton Castro:
http://antoncastro.blogia.com/2012/080901–licantropia-de-carles-teres.php

7ª Trobada d’autors ebrencs al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

El dia 5 d’agost va tenir lloc la trobada anyal d’autors ebrencs a Vall-de-roures i a Arnes, organitzada per la Llibreria Serret, la Associació Cultural del Matarranya amb la col·laboració de Guies del Port, Comarca del Matarranya, TurisPad i Taller d’Artesania Casa Pallarés. Aquest any va tenir una dedicació molt especial a Jesús Moncada. A les 9 del matí començaren el actes amb una llarga gimcana de creació literària a “Els fortins de Cabrera” a Beseit, acabant amb una relaxada visita a l’antiga Fàbrica Noguera per gaudir d’una exposició del col·lectiu d’artistes Arraïls.

A les 12, el grup va anar creixent a la Llibreria Serret on els autors signaren i compraren llibres, i petaren la xarradeta amical i literària.

Després del dinar al restaurant Fuente del Miro, animat per els I-pad distribuïts per les taules, va començar la llarga sobretaula. La introducció i salutacions d’Octavi Serret, Josep Maria Baró, president d’ASCUMA, i Jordi Cabré, director general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, van obrir la asessió. Tot seguit, José Miguel Gràcia va presentar Licantropia de Carles Terès, premi Guillem Nicolau del 2011, amb una acurada intervenció de l’autor. Després, Hèctor Moret presentà Ressó en l’obscuritat de Merxe Llop, premi Guillem Nicolau 2010 i intervingué també l’autora.

A la taula rodona sobre Jesús Moncada, conduïda per Pepa Nogués, intervingueren persones ben coneixedores de l’obra de l’escriptor mequinensà: Hèctor Moret, escriptor i poeta, Antón Castro, periodista i escriptor, Chusé Aragüés, editor, Lourdes Ibarz, representant de l’Espai Jesús Moncada del Museu de Mequinença, i Rosa Maria Moncada, germana de l’escriptor, amb una intervenció entranyable sobre la família i el seu germà.

Més enllà de les 20 hores la trobada va continuar a la Casa Pallarès d’Arnes segons el programa previst.

                                                                                                    José Miguel Gràcia   

Biblioteca del IES Bajo Cinca: Programa ARCE: rutes literàrias de Jesús Moncada i de Desideri Lombarte.

Del 25 al 27d’abril vam rebre la visita dels institut Joan Oliver, de Sabadell; salvador Gadea, d’Aldaia i Pau Casesnoves, d’Inca, que junt amb l’IES Bajo Cinca estan portant a terme un del programes ARCE del Ministeri d’Educació per als cursos 2011-2012 i 2012-2013, sobre el tema Viure la literatura a y través de les TIC amb l’objectiu de preparar rutes literàries sobre autors de les quatre Comunitats. 


Durant la visita es va viatjar a Pena-roja, al Matarranya, i a Mequinensa per tal de fer les rutes literàries de Desideri Lombarte i de Jesús Moncada, en la preparació i edició de les quals ha col•laborat la Biblioteca.

La Fresneda Web – Com parlaven els nostres avantpassats? Conferencia a cargo de la Dra. M. Teresa Moret sobre la evolución de nuestra lengua. Ver resumen..

El dia 10 d’agost a les 19:30

Francesca Calaf i Mercè Gimeno presenten el llibre de ‘Calaceitanes’ | Comarques Nord.

Aquest dissabte 30 de juny, el Teatre de la Germandat de Calaceit ha presentat el llibre ‘Calaceitanes. 31 dones del segle XXI’, una obra que naix de l’exposició fotogràfica de dones que l’artista Francesca Calaf va inaugurar al museu Juan Cabré coincidint en el Dia de la Dona Treballadora de l’any passat. El llibre ha estat obra de la mateixa Calaf (amb les fotografies) i Mercè Gimeno (en els textos) i s’ha convertit en el primer volum de la nova col·lecció ‘Els llibres de la Vallrovira’.

La presentació d’aquesta obra va anar a càrrec de les pròpies autores, com són Gimeno i Calaf, així com també Alba Garcia (encarregada del pròleg) i el tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit, Paulí Fontoba. L’acte va estar seguit per diversos veïns del municipi, per moltes de les protagonistes que apareixen en aquest ‘Calaceitanes’, així com per membres del consistori calaceità. La presentació també va comptar amb la presència del cantautor Àngel Villalba, que va interpretar algunes de les seues cançons.

En la seua intervenció, Mercè Gimeno va dir que “volia justificar per què només dones” en el llibre, i va defensar que “penso que també seria molt interessant que oferís un ventall de retrats masculins del nostre entorn rural. Però ens vam decidir per les dones perquè som dones, som feministes (encara que ja no està de moda) i ens ha atret presentar la societat femenina per reivindicar la presència de la dona en la vida de Calaceit en els últims 100 anys”. De fet, Gimeno va recordar que “ara les dones tenim una presència pública semblant a la dels hòmens. Però això no ha estat sempre així”.

Per la seua banda, Francesca Calaf va apuntar que “per mi ha estat un plaer fotografiar i parlar amb cada una d’elles (les dones)” i que la creació d’aquest llibre “ha estat com la culminació de tot el procés”. En aquest ‘Calaceitanes’, la fotografia de cada protagonista va acompanyada d’un retrat elaborat a partir d’una entrevista mantinguda, una conversa relaxada en que cada persona ha anat descabdellant la seua vida. I és en aquesta doble mirada la que abasteix un particular homenatge “a l’ànima femenina del Calaceit” actual.

Calaf també va afegir que “una part important, com a persona que ha fotografiat aquestes dones, un moment màgic, és quedar amb les persones”, aquella “tibantor de que al principi no coneixes la persona però comences a parlar i es crea un vincle”. Mentrestant, el regidor de Cultura de Calaceit, Paulí Fontoba, va subratllar que ‘Calaceitanes’ és un llibre “prou important i també és una mirada a les nostres dones, a les dones de Calaceit”. Fontoba va remarcar que “aquí hi ha diverses generacions de dones en les que es veuen alegries i sofriments fruit de l’època en la que van viure”.

Finalment, Alba Garcia va destacar que “el recull de les vides d’aquestes dones” en aquest llibre “no és només una mirada cap a les dones, sinó una mirada des de les dones”. A la vegada, va voler subratllar que “aquest testimoniatges és un petit tresors” i que “fins que no normalitzem totes aquestes parts de la història, de les històries, fins que no puguem llegir quina ha estat la contribució de les dones a les històries dels pobles i dels països, no tindrem una història real”.

7a Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

Els dies 4 i 5 d’agost tintrà lloc a Vall-de-roures i Arnes, la 7a Trobada d’Autors Ebrencs. Trobareu el programa en el pdf que teniu a sota.

pdf programa

Ballant amb la FACAO i amb el català: Carlos Alustey, el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp (PAR) «.

El president del PAR del Baix Aragó-Casp Carlos Alustey està fent possible combinar les posicions més radicalment anticatalanes de negar que a la Franja es parla català i a la vegada marcar-se un discurs en català al Matarranya recordant que va estudiar a Barcelona. No es pot afirmar que a Favara es parla aragonès, perquè clar, de cap de les maneres és català, i contradir-se un altre dia a Favara parlant català que va aprendre a Barcelona. O hi ha intercomprensió entre el parlar de Barcelona i el Baix Matarranya, o són dos parlars tan radicalment diferents que un és la llengua aragonesa i l’altre la llengua catalana.

Carlos Alustey (PAR) amb els radicals de la FACAO:«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro».

Carlos Alustey (PAR) presidint la presentació d’un treball de recuperació de la literatura oral comarcal: “concluyó con unas breves palabras en catalán recordando su infancia en Barcelona. Asimismo, mencionó el abundante léxico catalán presente en el habla caspolina, «un nexo de unión al que resulta conveniente recurrir en momentos de diferencias de política lingüística»”.

Esta forma de contradir-se en la part fonamental ja és habitual al PAR. María Herrero, diputada del PAR que es va ocupar de defensar públicament a la televisió aragonesa que el català no existia a la Franja, inicia mítings a la Franja en català “perquè va estudiar a Lleida”. No recorda que el seu discurs es basa en què el parlar de Lleida i el parlar de la Franja res tenen a veure? De tant simpàtics que volen caure, acaben caent mal.