Vídeo de la cunya de la visita Senyors de Calatrava a Pena-roja (2010). | Calatravos (Pena-roja).
Ja som 309 inscrits a la cena dels Calatravos. Darreres hores per a inscriure’t a penaroja@gmail.com
Calatravos (Pena-roja)
mitjançantCartell nocturn: Los Draps, Txirigol, Chundarata i Ixuquera.
Podeu escolta una altra cançó, “Es hermoso vivir”, música i veu de Tomàs Bosque. És un poema de Ángel Guinda i pertany a la sèrie “Cançons amoroses”
Arxivat sota: Música
Una altra cançó del Tomàs a You Tube « Lo finestró del Gràcia.
El pròxim u d’agost tindrà lloc a Fondespatla la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya. El motiu principal d’aquest any serà la presentació del recull sobre ARBRES EBRENCS, on han participat 54 escriptors amb un prologuista de luxe, invitat a l’acte, el periodista i crític literari, Víctor M. Amela. A més hi haurà també els actes tradicionals com la posada en comú dels projects literaris, presentació del premi Guillem Nicolau, Col·lecció Lo Trinquet, etc., com podeu veure al programa. Serà una jornada entre amics, plena de lletres ebrenques i a la fresqueta de la piscina i càmping de la vila de Fondespatla.
(Per a veure el programa cliqueu els punts de llibre de dreta i esquerra i amplieu)
Arxivat sota: Articles La Franja, Notícies
5a Trobada d’Autors Ebrencs a Fondespatla « Lo finestró del Gràcia.
Bon dia!
Ja tenim en marxa la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya, aquest any amb nou llibre amb el recull de textos sobre ARBRES (han participat 54 escriptors!) i amb un prologista i inivitat a l’acte de luxe: el periodista i crític literari Víctor M. Amela. A més, tindrem els actes tradicionals: Posada en comú de projectes literaris, presentació del premi Guillem Nicolau… I tot això a la fresqueta del càmping de Fondespatla.
Serà una jornada entre amics plena de LLETRES EBRENQUES.
12 h. Signatura de llibres a la LLibreria Serret, Vall-de-roures
13,45 h. VErmut a la carrasca de Morro Badat (carretera Vall-de-roures a Fondesaptla entre el punt km 20 i 21)
14, 30 h Dinar literari al Càmping la Font, Fondespatla
16,00 h Lectura col·lectiva comentada del llibre: ARBRES EBRENCS, RECULL DE TEXTOS
Presentació de la “Guía de árboles singulares del Bajo Aragón-Matarraña”, OMEZYMA
17,00 Posada en comú de projectes literaris:
Lo Trinquet
Negra i ebrenca
La novel·la col·lectiva del Serret Bloc (Il·lusions i incerteses)
18,30 Presentació de llibres
-Premi Guillem Nicolau
-Arbres ebrencs. Recull de textos amb motiu de la Trobada
Actuació de la cantautora Montse Castellà
En finalitzar s’oferirà un pica pica
Cal inscriure’s al dinar a info@serretllibres.com o al tel de l’ASCUMA 978 851521 – 676308021. Preu del dinar + vermut: 17 €
Us hi esperem!
Pepa Nogués
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.
trackback , edit post
Publicat a La Comarca el 23 de juliol de 2010
Viles i Gents
22 July, 2010
Calatravejant
N. Sorolla Categoria: Article Viles i GentsA l’anterior Viles i Gents comentava que hi ha qui diu que l’espasa del Cid Campeador està a la Cogulla, prop dels termes de Pena-roja, Mont-roig i Herbers. I haig sentit comentar que hi ha un que la va trobar, però la té a casa perquè no vol notorietat. Siguen contemporànies o antigues, les llegendes s’alimenten i es reproduïxen com una metxa.
Lo que és ben cert, és que Desideri Lombarte coneixie bé lo territori del que parlave i tot allò que se n’havie escrit. Per això comente que “Pere II d’Aragó lliura als Calatraus el Pinar de Tèvar i uns molins i els senyala els límits al Pinar de Pere Eroles”. Pereroles si que el coneixem, i és per la documentació en època dels Calatravos que podem saber sobre l’espasa el Cid. Desideri coneixia bé eixa documentació, sobretot les actes que quedaven a la vila després de les visites dels Senyors de Calatrava. De tan que coneixie la relació entre poble i senyors se va atrevir a teatralitzar una visita dels Senyors de Calatrava. La va situar al segle XVI, una de les èpoques de les quals ell tenia més documentació. Un diàleg entre el poble, a qui la terra ben just donave per a sobreviure, i uns senyors que només exigien tributs. Un diàleg continu mentre visiten les joies arquitectòniques de Pena-roja. Desideri la va deixar escrita com un testimoni de l’època, mentre passejava la imaginació pels carrers, però suposo que mai haguera cregut que el proper dissabte 31 lo poble de Pena-roja repetirà la presentació per segona vegada, incloent fira d’oficis tradicionals, cena i concert dels Draps. A la salut de Desideri!
ASCUMA
mitjançantTaller de lectura a Valljunquera.
matarranyadigital.com
mitjançantJes�s �vila Granados nos descubre los entresijos del Matarra�a Ins�lito.
L’Institut d’Estudis de Terol (IET) presenta avui la col·lecció de llibres editats en català «Lo Trinquet» amb la finalitat de donar fe de l’autèntica naturalesa plurilingüística de Terol i, al seu torn, afavorir la creativitat dels autors natius que usin el català com a llengua materna.
Aquest nou projecte literari es presenta amb els dos primers títols de la col·lecció, «Roda la mola», d’Artur Quintana, (director d’aquesta nova col·lecció), i «Fora de temps, fora de lloc», de Marta Momblant.
En aquest acte, que se celebrarà a l’Ajuntament de la localitat de Terol de Calaceit, està previst que intervinguin el president de la Diputació de Terol, Antonio Arrufat, i l’alcaldessa de la localitat, Rosa María Domènech.»
Lo Trinquet» neix per habilitar un lloc permanent de trobada, debat i creació per als aragonesos de llengua catalana, ja que es tracta d’un idioma que forma part de la realitat social i cultural del territori més meridional d’Aragó.No és la primera vegada que l’IET edita llibres en català, malgrat que aquesta vegada es tracti d’una col·lecció pròpia.
En els anys 1995 i 1996 es va editar «Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa»A més d’aquesta iniciativa, l’Institut d’Estudis de Terol (IET) ve col·laborant des de fa temps en l’edició de publicacions totalment o parcialment escrites en català, a través de centres filials com l’Associació Cultural del Matarranya o el Centre d’Estudis Baixaragonesos.
La denominació per a aquest projecte de «Lo Trinquet», no es tracta d’una cosa casual, ja que era el lloc de reunió de molts municipis catalanoparlants de la província, normalment en la part baixa de l’Ajuntament, on els veïns de localitats com La Freixeneda, Calaceit o Valderrobres es reunien en tertúlia.En l’elaboració de «Roda la mola» destaquen noms propis com Desideri Lombarte, escriptor i investigador aragonès de la llengua catalana, Teresa Jassá, o José Miguel Gràcia, que des de 1999 ha desenvolupat una trajectòria poètica d’11 títols.
En l’esmentada antologia, el nom de la qual prové d’un poema de Tomás Bosque, s’inclouen també lletres de jotes, cançons populars i hi traça una autèntica panoràmica de la producció de textos poètics en català.
Avui+El Punt – Notícia: Terol existeix i s’hi parla català-190514.
| Inici: |
dissabte, 31 / juliol / 2010 a les 10:30
|
| Final: |
diumenge, 1 / agost / 2010 a les 04:30
|
| Lloc: |
Pena-roja (Matarranya)
|
El libro ¿María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y el catalán de Aragón¿ desvela datos inéditos de esta y otras pioneras.
“Me he enterado de la juventud de mi madre por la investigación de Pilar Benítez. No era una mujer recoleta que hizo el ‘Diccionario de uso del español’ sobre una mesa brasero, sino una filóloga precoz”. Quien habla así es el hijo de la filóloga María Moliner, el arquitecto Fernando Ramón Moliner, que ayer respaldó con su presencia y sus palabras la presentación del libro de María Pilar Benítez ‘María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón’, editado por Rolde de Estudios Aragoneses. El escenario obligado para la puesta de largo, un salón de la Casa de la Mujer a rebosar.
Este trabajo “preciso, riguroso y exhaustivo”, como se refirió a él la consejera de Educación y Cultura de la DGA, María Victoria Broto, desvela retazos novedosos de la juventud de María Moliner y de una veintena de mujeres de principios del siglo XX que desarrollaron su labor en épocas en las que no les era fácil estudiar ni investigar y “más aún sobre lenguas minoritarias”.
Fernando Ramón, que en unos días recibirá el Premio de la Vivienda 2009, se mostró orgulloso de descubrir que a los 16 años su madre, que regresó a Zaragoza con su familia tras abandonarles su padre, se convirtió en 1916 en secretaria redactora del Estudio de Filología de Aragón (EFA), lo que le permitió sacar adelante a los suyos y formarse como lexicógrafa.
Además, ella, destacó Pilar Benítez, fue la primera en su puesto que “llegó a integrarse plenamente en este grupo, trabajó en la sede del mismo y consiguió que se le retribuyera con un salario superior al de alguno de sus compañeros”. Su predecesora, Áurea Javierre Mur, fue la primera mujer que se matriculó en la Facultad de Filosofía y Letras de Zaragoza y que consiguió el grado de doctora en 1927. La sociedad del momento le impidió que formara parte del equipo, tuvo que trabajar siempre desde casa y gratis. “Aragón tiene una deuda pendiente con esta pionera”, aprovechó ayer para reivindicar la autora.
Vale la pena detenerse en los detalles y anécdotas de esta veintena de luchadoras, aunque en su trabajo Benítez hace referencia hasta a 35 mujeres. De ellas cinco viven y dos pudieron ayer estar presentes: Blanca Lanzas, que presentó una tesis en 1956 sobre ‘Léxico de la vivienda en el Pirineo aragonés’ y Pilar Maestro, que en el mismo año hizo lo propio con ‘El habla de Morata de Jalón’. Ambas, que pertenecen al sexteto de primeras licenciadas en Filología Románica, recibieron un ramo de ‘flors’ que les entregaron dos niñas que con sus palabras en aragonés y catalán les demostraron que sus esfuerzos, y las de sus compañeras de las 240 páginas del volumen, no han sido en vano.
La historia de las primeras filólogas aragonesas ve la luz | Heraldo.es.
Per això mateix, el poc soroll que va fer en vida, perdura després de mort. Per això mateix, l’acceptació i l’estima gairebé unànime de crítica i públic que va gaudir en vida, perdura després de mort. No crec que la seva reputació sigui flor d’un dia. Els seus llibres, que en el fons són un sol llibre, continuen dia a dia enamorant tots aquells que s’endinsen en les seves històries nostàlgiques, picaresques, tendres i humorístiques. I per molts anys!
the daily avalanche: Jesús Moncada creua la Diagonal | Aragonéame.
El passat diumenge, el periodista Lluís Rajadell publicava a l’Heraldo una pàgina sobre la col·lecció “Lo Trinquet”, dirigida pel lingüista Artur Quintana i editada per l’Instituto de Estudios Turolenses. Al pdf que podeu entrar aquí a sota veureu els dos primers llibres que s’han editat: Roda la mola, antologia de la poesia escrita en català a la província de Terol des del segle XIV fins avui, i l’obra de teatre Fora de temps, fora de lloc, de l’autora Marta Momblant.
Malgrat que ambdós volums van ser editats a primers d’any i que han estat molt ben acollits pel públic, inexplicablement encara no s’han presentat públicament per l’Institut o per la Diputació. A vegades es celebra, amb tota l’ostentació i publicitat possibles, la col·locació d’una primera pedra, i en aquest cas esperen dos edificis acabats la seua presentació oficial. Serà que la literatura és menys reconeguda que la restauració d’algun petit safareig del segle XVIII de qualsevol llogaret, per exemple?
