La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Aragó, Catalunya, País Valencià
19/06/09
Al·legacions sobre la peça de Pere Garcia de Benavarri
• La Diputació de Lleida presenta al·legacions oposant-se al dret de retracte del Govern d’Aragó sobre la peça de Pere Garcia de Benavarri adquirida per aquesta Corporació
La Diputació de Lleida ha presentat al·legacions a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern d’Aragó per oposar-se a la petició de la DGA del dret de retracte sobre la peça d’art procedent de l’església de Benavarri adquirida per la Diputació de Lleida a la casa de subhastes Balcli’s de Barcelona el 25 de març de 2009.
En l’escrit d’al·legacions, la Diputació de Lleida documenta que la peça objecte de petició de retracte és un fragment d’un retaule amb l’escena de la Resurrecció atribuït a Pere Garcia de Benavarri datat a meitat del segle XV i que estava ubicat fins el 1936 a l’església parroquial de Santa Maria de Valdeflores de Benavarri. Aquesta peça juntament amb d’altres taules gòtiques aprofitades formaven part del retaule major d’aquesta església des dels anys 40 del segle XIX, com ho demostra la historiografia antiga i com es detalla en l’informe aportat pel Conservador del Museu de Lleida.
En aquest sentit, la Diputació de Lleida entén que no es poden donar com a certes ni precises les referències de l’ordre de 19 de maig de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó en les quals s’afirma que la peça pertanyia al Castell de Benavarri basant-se en unes suposades noticies a la premsa sense aportar ni documents ni historiografia. En el mateix escrit, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la DGA confirma que la peça formava part del retaule de l’església de Benavarri abans de 1936.
Sembla clar l’intent del Govern d’Aragó d’acollir-se a un Decret del 22 d’abril de 1949 que establia que els castells espanyols tenen la condició de bens protegits, una protecció que inclou també tots els bens mobles.
La Diputació de Lleida entén en les seves al·legacions que no és vàlid en aquest supòsit perquè la peça no figura enlloc com a bé del Castell ni té cap protecció patrimonial i sí queda demostrat que formava part de la Parròquia de Benavarri. Cal recordar que el Govern d’Aragó inicia el procediment per incloure la peça a l’Inventari del Patrimoni Cultural Aragonés en data posterior a la compra de la Diputació de Lleida.
La taula de Pere Garcia de Benavarri, en la data de la subhasta no estava protegida en cap de les categories que estableix la llei del Patrimoni Cultural Aragonès ni per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol. Quan es va celebrar la subhasta la peça no era bé inventariat, ni catalogat, ni d’interès cultural i només quan es donen aquestes condicions hi ha dret a retracte.
A més, la casa de subhastes Balcli’s va enviar correus electrònics que s’adjunten a la documentació de les al·legacions, al director del Museu de Saragossa i al conservador i arqueòleg de l’Ajuntament de Benavarri pel seu coneixement informant-los de la subhasta.
La Diputació de Lleida va adquirir la peça de bona fe, de forma legal i ajustada a dret amb l’objectiu de preservar-la del comerç privat i incloure-la a la col·lecció del Museu de Lleida.
En les al·legacions es defineix Pere Garcia com un dels artistes més rellevants del gòtic de les comarques de Lleida i de la Franja amb representació en la col·lecció del Museu de Lleida i es recorda que moltes de les parròquies de la Franja amb peces d’aquest autor formaven part fins l’any 1995 del Bisbat de Lleida amb una història comuna.
Lleida, 17 de juny de 2009
mitjançantNoticies – Diputació de Lleida.
PIDE QUE SE ESCUCHE A LOS TRIBUNALES
El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, señaló que respeta pero no comparte “en absoluto” la opinión del ex presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol, que se mostró a favor de que los bienes de arte sacro de la Franja se queden en Lérida. Además, Iglesias insistió en que, para solucionar este litigio, se escuche la decisión de los tribunales.
Pujol defendió en Zaragoza que se debe “respetar la historia en algunas cosas” y conservar “ciertas” obras de arte sacro de la Franja, propiedad de la Diócesis de Barbastro-Monzón, en su ubicación actual, en Lérida.
En este sentido, Iglesias señaló en un acto que tuvo lugar en Zaragoza que ni el Gobierno de Aragón, ni los tribunales están de acuerdo “en absoluto” con esa opinión. “Es muy respetable pero no la comparto en absoluto porque en un Estado de Derecho, cuando hay conflictos entre dos partes hay que hacer caso a lo que dicen los tribunales y esa es la posición de Aragón”, aseveró.
Así el presidente del Gobierno de Aragón añadió que “hay un litigio en el que dos obispados no se ponen de acuerdo, ha habido que recurrir a los tribunales y eso es lo que se defiende, no un capricho ni una posición romántica”. “Es muy respetable lo que piense cada uno, pero no es momento de pensar, sino de actuar”, concluyó.
“El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”
“El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”Ampliar imatge
• El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha presidit aquest dimecres al Museu de Lleida, Diocesà i comarcal la presentació de la conferència “El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”, en què el conservador del museu, Alberto Velasco, ha parlat sobre el compartiment de retaule adquirit recentment en subhasta per la Diputació de Lleida. La directora del Museu de Lleida, Montse Macià també ha fet una presentació del conferenciant.
Velasco és conservador del Museu de Lleida i especialista en pintura gòtica, i que actualment treballa en la seva tesi doctoral, dedicada, precisament, a Pere Garcia de Benavarri.
La taula va ser subhastada el passat 25 de març i la Diputació de Lleida la va adquirir per 22.000 euros, el preu de sortida, ja que a la subhasta no va acudir ningú més. Després de la seva compra, la Diputació va cedir l’obra al Museu de Lleida.
El retaule conté l’escena de la Resurrecció atribuït a Pere Garcia de Benavarri procedent de l’església parroquial de Sant Miquel de Benavarri i es va cedir al Museu de Lleida.
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert ha dit que lamenta la controvèrsia amb el govern d’Aragó per aquesta peça comprada per la Diputació per evitar que no estès en mans privades. Gilabert ha dit que no és voluntat de la Diputació de Lleida entrar en disputes i en aquest sentit, ha recordat que va felicitar al govern d’Aragó quan va adquirir en una subhasta posterior dues peces del mateix artista. En aquest sentit, Gilabert ha dit que va enviar una carta al govern d’Aragó per no entrar en una guerra institucional i anar plegats a les subhastes. Una carta que no ha rebut cap resposta. Gilabert ha felicitat el conferenciant Alberto Velasco per la seva exposició sobre aquesta peça i la figura el seu autor Pere Garcia. Velasco ha reiterat la legalitat de la compra del retaule per part de la Diputació de Lleida.
Les característiques del retaule són d’unes mides de 94×104 cm. Pel que fa al contingut, és la representació de la Resurrecció, concretament el moment en què Crist surt del seu sepulcre, tot beneint amb la mà dreta; essent la data entre 1450-1460, i atribuïda a Pere Garcia de Benavarri, un dels artistes més rellevants i emblemàtics del gòtic a les comarques de Lleida i la Franja
Amb la seva adquisició el Museu de Lleida incrementa fins a set les peces que té de l’artista i ajuda a complementar la col·lecció de pintura gòtica del museu. Cal recordar que aquesta és la segona adquisició que ha fet la Diputació per després cedir-ho al Museu de Lleida. La primera va ser el retaule de Sant Andreu de Castelló de Farfanya, atribuït a l’escultor Bartomeu de Rubió.
Lleida, 17 de juny de 2009
mitjançantNoticies – Diputació de Lleida.
Pujol afirma que “certes” obres d’art de la Franja s’han de quedar a Lleida
Lleida ciutat – Cultura
Escrit per Europa Press
Dimecres 17, Juny de 2009 17:34
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha defensat aquest dimecres que s’ha “de respectar la història en algunes coses” i conservar “certes” obres d’art sacre de la Franja, que reclama la Diòcesi de Barbastre-Montsó, en la seva ubicació actual, a Lleida.
En una roda de premsa a Saragossa, en ser preguntat pel conflicte que mantenen les comunitats d’Aragó i Catalunya per aquests béns, Pujol no ha volgut entrar en la polèmica en recordar que “quan era president de la Generalitat vaig voler negociar amb Aragó aquest tema i l’Església en general, la catalana i l’espanyola, em van dir que no m’hi posés perquè era qüestió de l’Església” i, si així era llavors, “que continuï sent qüestió de l’Església i si ara és tan complicat, resolguin-ho vostès”, ha indicat.
Tanmateix, sí que ha opinat que “en alguns casos hauria de respectar-se la història, i en aquest cas jugaria més a favor de la conservació de certes obres a Catalunya, al Bisbat de Lleida, però no entraré a fons en aquest tema”, ha advertit, en assenyalar que aquesta és la seva opinió, però que aquesta qüestió “ja la resoldran els qui hagin de resoldre”.
mitjançantPujol afirma que “certes” obres d’art de la Franja s’han de quedar a Lleida.
Mentre m’estic acabant de llegir l’esplèndid llibre-reportatge “El complot”, d’Eugeni Casanova, i he començat a fullejar “El Dietari del bisbe Messeguer i el Museu Diocesà de Lleida”, transcrit i analitzat per Carme Berlabé i Isidre Puig – ambdós publicats per editorial Pagès i imprescindibles per opinar amb coneixement de causa sobre el litigi per les obres d’art que enfronta els governs de Catalunya i Aragó-, m’arriba la revista “Temps de Franja”. Com sempre, farcida d’informació interessant sobre la franja de parla catalana sota administració aragonesa. Hi ensopego amb un article de l’amic Francesc Ricart, fragatí de naixensa, infantesa i primera joventut, i fidel militància franjolina; igualadí de veïnatge, i barceloní de feina. És un text ben il·lustrador del tema i, amb el compromís de tractar més extensament la qüestió de l’art del museu diocesà i comarcal de Lleida, crec que val la pena de reproduir-lo. I que el lector en tregui les pròpies conclusions.
Distàncies i calfreds històrics
Aquest servidor de vostès, quan fa d’amfitrió amb la gent que visita la capital del Baix Cinca, com segur que fan tants altres, la porto a passejar pels carrers entortolligats i costeruts de Fraga que s’enfilen fins al Castell -ja érem grans quan vam saber que originàriament era una església, la de Sant Miquel. Sovint, els hostes s’embadaleixen davant la vista impactant de la població arranada als peus de la construcció ara fa poc rehabilitada i amb el riu que dóna vida i marca territoris. En els nostres entorns, només és superior a la del castell de Fraga, la visió que es té des del castell de Mequinensa presidint l’aiguabarreig immens dels tres grans trams catalans dels rius Cinca, Segre i Ebre.
Heus ací que aquesta Setmana Santa, deixant les cabòries i l’atrafegament ordinaris, hem anat lluny de casa, disposats a veure món. On hem estat, a Nova York, no hi hem encertat a veure castells ni gairebé esglésies, però ens hem trobat, lluny com érem, coses ben pròximes i, en la distància, del tot emocionants. Permeteu que us n’explique un parell: a The Cloisters, un conjunt monàstic que presenta i reprodueix espais i elements arquitectònics procedents dels monestirs i esglésies europees de l’edat mitjana, ens vam commoure amb les tombes dels comtes d’Urgell, procedents de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera) i, sobretot, amb el claustre central del conjunt construït a partir de peces arquitectòniques de Sant Miquel de Cuixà (el Conflent), unes peces, com la resta de l’art religiós exposat, fruit de l’adquisició feta la primera meitat del segle XX per part del magnat i filàntrop J.D. Rockefeller, Jr. Embadalit, t’ho miraves i en gaudies i, ves per on, la ment et feia giragonses i pensava en el “tinglado” que hi han muntat al voltant del litigi pels béns de l’art sacre del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, uns béns que en bona part va adquirir el pobret magnat bisbe Messeguer, tal com recull un llibre que ha estat un èxit de vendes aquest Sant Jordi a Lleida.
L’altra emoció continguda, la vam sentir a The Frick Collection, un museu privat instal·lat en un palauet deliciós, al costat est de Central Park : entre obres de Vermeer, Rembrandt, El Greco, Goya etc, vam ensopegar amb el famós retrat eqüestre de Felip IV, de Diego de Velázquez, que el va pintar a Fraga i, com diu la Guia de la col·lecció, és conegut com el Felip de Fraga, perquè el va pintar “in the catalan town of Fraga” després d’una victòria sobre els francesos, en la Guerra dels Segadors. Aleshores, aquella guerra vull dir, va ser un dels moments de la història en què Fraga apareix com una plaça clau per a consolidar la contesa bèl·lica de la monarquia espanyola (aleshores la dels Àustries) contra els interessos del Principat de Catalunya; l’altre moment decisiu havia de ser quan Felip V (aquest ja dels Borbons) fa de Fraga un punt estratègic en la Guerra de Successió, la que va acabar amb la caiguda de Barcelona i que abans havia arrasat la Seu de Lleida per fer-hi una fortificació, el Castell que hem conegut de sempre, és a dir, com el de Fraga.
Ara hem sentit a dir que es vol organitzar alguna mena d’homenatge al rei borbó, el Felip V, el que va destruir Barcelona, l’avantpassat dels borbons que l’havien de seguir, el que diuen que va incorporar allò de fidelíssima a l’escut de la vila de Fraga& Ai, mare, quins calfreds!
Francesc Ricart.
Un altre que ha estat fa poc a Nova York, i hi ha fet troballes ben curioses relacionades amb l’art i l’Aragó, és l’autor aragonès del bloc purnas.com, que aconsello efusivament perquè s’hi troben autèntiques perles. Llegiu, si no, el que escriu en aquest apunt. Hi diu, entre d’altres coses, parlant de la seva visita al Metropolitan Museum:
Claro que lo más brutal fue ver que los bienes culturales aragoneses no se encuentra sólo en Lérida. ¿Ah, no? Os preguntaréis. No, no, diría yo. Sorprendentemente, hay patrimonio aragonés fuera de Lérida y del propio Aragón. ¿Desidia, dejadez, irresponsabilidad, cosas que pasan mientras no sea en Cataluña?. A saber. Capiteles probablemente de San Juan de la Peña (aunque no lo dice), cálices, relicarios y misales de Santa Cruz de la Serós, por ejemplo. Los Bienes de Manhattan.
http://dietarihumbert.wordpress.com/2009/06/06/obres-dart-de-la-franja-a-nova-york/