La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Aragó, Catalunya, País Valencià
Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i III) | Lo finestró del Gràcia.
Sala Capitular al MNAC. Foto de GAP
El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya —MAC, ara MNAC—), en qualitat de dipòsit, les pintures murals de Sixena, les quals mai havien sortit de Barcelona. El juliol de 1961 va tenir lloc al Palau Nacional de Monjuïc una exposició internacional sobre art romànic, compartida amb Santiago de Compostela, organitzada pel Govern Espanyol i sota els auspicis del Consell d’Europa. La Sala de Sixena va ser posada en valor, i sota les arcades es van exposar alguns dels més importants manuscrits anglesos relacionats amb les pintures, així com un tom de la Bíblia de Winchester i el Salteri de Canterbury. Al MNAC romanen aquestes pintures murals de Sixena fins avui, ocupant una gran part de l’espai núm. 8 de la Col·lecció d’Art Romànic, potser la més emblemàtica del MNAC per l’excepcionalitat de la pintura mural, única al món.
Segons Ainaud de Lassarte, d’ençà del 1957 els equips tècnics del MAC sota la seua direcció i amb un equip tècnic format per Joaquim Pradell, cap dels Serveis de Restauració, Lluís Iglesias, encarregat dels Serveis de Conservació i l’expert auxiliar, J. M. Tous van fer diverses actuacions i investigacions a Sixena i van descobrir les pintures del tester sud de la Sala Capitular, relativament ben conservades, en estar cobertes per la calç que les va salvar de la intempèrie. I acaba el paràgraf —de la Memoria de La pintura romànica en Aragón—: “Como la sala seguía en ruinas y destechada hubo que trasladar también a Barcelona los fragmentos”.
No cal dir que fins el 15 de juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida.
Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i II) | Lo finestró del Gràcia.
Despreniment de les pintures (setembre de 1936). Foto de J. Gudiol
Els rotlles o plafons de les pintures murals arrancades per Josep Gudiol, ajudat per Robert i Llompart i la pròpia gent de la vila de Vilanova de Sixena es van traslladar amb molta cura al taller de restauració que Josep Gudiol havia improvisat a la Casa Amatller de Barcelona. Joan Ainaud de Lasarte diu al “Testimonio” de La pintura romànica en Aragón (1978) que va veure les pintures de la Sala Capitular a mig restaurar a la Casa Amatller, i que, en absència de Josep Gudiol, restarien sota la custòdia privada del seu germà, el col·laborador i restaurador Ramon Gudiol. I també diu Ainaud de Lasarte que Ramon Gudiol no va aconseguir suport de la Dirección de Bellas Artes per acabar els treballs, però amb la seua intervenció (no fa referència a la data), com a director dels Museus Municipals de Barcelona, l’Ajuntament de la Ciutat va pagar tots els treballs, tant els realitzats com els pendents, abans d’entrar les pintures al Museu d’Art de Catalunya.
El mateix any 1936, a part de les pintures que es van portar a la Casa Amatller, es van transportar en camió cap al Museu —en aquelles dates— del Poble de Lleida, altres objectes i peces que es van poder recuperar d’entre la runa i les cendres.
Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena | Lo finestró del Gràcia.
Sala Capitular després de l’incendi (foto de Gudiol)
Josep Gudiol i Ricart (Vic, 1904-Barcelona, 1985) historiador de l’art i arquitecte va fotografiar les pintures de la Sala Capitular de Sixena el març de 1936. Pocs mesos després, la setmana de 8 d’agost, el monestir va ser incendiat i saquejat per milicians anarquistes. Josep Gudiol el va visitar poc temps després y aquesta es la descripció del propi Gudiol: “El monestir era un munt de runes cremades. Les portes del pati, obertes de bat a bat, descobrien la magnífica portalada romànica amb els arcs ennegrits i les portes destrossades; el cor de l’església i els altars, cremats o estellats. En el creuer apareixien escampats per terra els cossos momificats de Sança d’Aragó i la seva filla Dolça, fundadores del monestir; al seu voltant hi havia els cossos dels cavallers de Muret. De miracle, el foc havia respectat les caixes de fusta policromada que havien contingut els cossos d’algunes abadesses nobles del s. XV. Vaig travessar corrent les ruïnes del vell claustre per fer cap a la famosa Sala Capitular del s. XII: no vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d’un dels més bells monuments del món. El bellíssim enteixinat àrab que cobria la sala era una capa de cendres entre la runa del sostre caigut. Els arcs de policromia brillant eren una ruïna grisa i negra que destacava sobre el cel. El foc havia transformat les meravelloses composicions que pocs mesos abans semblaven acabades de pintar en unes figures monocromes gairebé invisibles. La majoria havien desaparegut en caure l’arrebossat de la paret i la pedra quedà nua i ennegrida. Després de la impressió rebuda en veure Santa Maria del Mar incendiada, aquesta ruïna de Sixena fou la impressió mes forta que vaig tenir en aquests tres anys de tragèdia.”
“Vaig parlar amb el comitè de Vilanova de Sixena, el qual ens lliurà unes pintures gòtiques recollides del monestir. Ens assegurà que els autors de l’incendi era gent desconeguda. Em digueren que estaven disposats a ajudar-me a salvar les pintures de la sala capitular. Els vaig prometre que tornaria aviat per evitar que el poc que quedava es perdés definitivament”
D’ençà de setembre del 1936, i atesa la dificultat de no trobar cap tècnic oficial de l’Ajuntament o Diputació de Barcelona per arrencar les pintures que restaven —molt malmeses—, el més aviat possible, el mateix Josep Gudiol, ajudat per Robert i Llopart i la pròpia gent de la vila, se n’ocupà de la delicada obra, perduda malauradament tota la policromia dels frescos.
CHA critica la indiferencia del Gobierno de Aragón sobre los bienes
ZARAGOZA.- La portavoz de CHA en las Cortes, Nieves Ibeas, ha criticado la actitud indiferente del Gobierno de Aragón sobre los bienes religiosos de las parroquias aragonesas de la zona oriental de Aragón depositados en el Museo Diocesano de Lérida y pide la comparecencia de Rudi para el próximo período de sesiones.
En este sentido, Ibeas se ha mostrado “indignada”, aunque no sorprendida, por las declaraciones del consejero de Cultura catalán, Ferrán Mascarell, sobre los bienes, ya que es la línea que viene tomando la Generalitat desde hace años.
Mascarell aseguró ayer que es “imposible” que las obras de arte sacro depositadas en Lérida y que reclama la diócesis aragonesa de Barbastro-Monzón cambie de manos pues, a su juicio, “el tema de la propiedad no es discutible”.
Nieves Ibeas ha dicho que le preocupa la actitud de la presidenta, Luisa Fernanda Rudi, que “se comprometió en su investidura a liderar personalmente el regreso de los bienes sin que hasta la fecha la hayamos visto hacer nada”, ha asegurado.
Por ello, la diputada de CHA ha recordado que ya tiene registrada una petición de comparecencia en las Cortes para que la presidenta explique “el estado actual de las reclamaciones judiciales y extrajudiciales formuladas por el Gobierno de Aragón con la finalidad de obtener la restitución del patrimonio artístico aragonés que se halla fuera de Aragón, así como la previsión sobre la resolución de los conflictos existentes en la actualidad y las iniciativas que esté llevando a cabo o tenga intención de llevar a cabo en el futuro”.
José Mª Ariño: “El diálogo ha hecho posible que los cuadros puedan estar en Egea” – Radio Huesca
ag. 26José Mª Ariño: “El diálogo ha hecho posible que los cuadros puedan estar en Egea” – Radio Huesca.
Dos pinturas procedentes del Museo de Lérida, flanquean, hasta el domingo el altar mayor de la iglesia de Egea. Salieron de este núcleo ribagorzano en el siglo XIX y han regresado, temporalmente, cedidos por la pinacoteca catalana. El alcalde José María Ariño, decía que algo se le había removido al desembalar estas obras de arte y colocarlas, nuevamente, en las paredes de la iglesia.
Estos cuadros son las primeras obras que, desde que comenzó el litigio, salen del Museo de Lérida para regresar a Aragón, merced al acuerdo alcanzado entre el ayuntamiento del Valle de Lierp y los museos y las diócesis de Lérida y Barbastro-Monzón. Ariño, que no entendía el por qué de tanta sorpresa, explicaba que, el conseguir tener las obras a Egea, habia sido posible gracias al dialogo entre todas las partes.
El alcalde indicaba que si se hubiera cumplido la orden de Roma no habría existido sorpresa por este hecho y mostraba su satisfacción por el consenso y la buena voluntad de los musesos y las diócesis que entendieron cual era el único objetivo de la propuesta que les hizo: volver a ver lo que hace más de un siglo no se ha visto en Egea.
Ariño decía que si este hecho sirve para que, autoridades políticas y eclesiásticas, inicien un camino de dialogo, los beneficiados serán los municipios que podrán disfrutar de esas obras que pertenecieron a sus iglesias.
El senador socialista, Marcelino Iglesias, que visitaba estos cuadros, a título particular, felicitaba al edil por demostrar que con entendimiento y voluntad las cosas se pueden conseguir. Iglesias opinaba que las diócesis se tienen que poner de acuerdo y acatar las sentencias del tribunal eclesiástico.
Los cuadros se pueden admirar, hasta este domingo, en la iglesia de Egea y desoués regresarán, nuevamente, al Museo de lérida
Ahora, la GC tiene autoridad el Lérida. Dentro de un año, vete a saber
| TU COMENTARIO
|
|||
| Nombre |
Email |
||
|
He leído y acepto la Política de privacidad |
||
Amb tot, el batlle vol complir l’acord
El litigi per l’art de la Franja de Ponent ha obert aquest cap de setmana un nou episodi. El Museu de Lleida ha cedit durant tres dies dos quadres al seu lloc d’origen, l’església de Sant Esteve d’Eixea (Ribagorça Oriental), a Osca. Ahir va ser l’últim dia d’exposició abans de tornar al Museu de Lleida, opció que la majoria de veïns rebutja, fins al punt que un advocat aragonès va presentar una denúncia a la guàrdia civil perquè no permetés que les obres d’art tornessin a Catalunya. El que havia de ser una festa major alegre pel retorn temporal dels dos quadres d’Eixea ha acabat essent un maldecap per al batlle, José Maria Ariño, que assegura que complirà l’acord amb Catalunya.
La tranquil·litat de la Vall de Lierp, una zona despoblada del Pirineu d’Osca, on viu una seixantena de persones, es va trencar el cap de setmana per la polèmica de l’art de la Franja de Ponent. El rumor que corria al poble sobre uns quadres de la parròquia de Sant Esteve que guardava el Museu de Lleida ha quedat confirmat. Molts veïns no sabien ni com eren i ni tan sols si era cert, perquè des del 1894 eren al bisbat de Lleida. Ara, durant la festa major han observat atents els dos olis del segle XVIII, ‘El càstig d’Ananies’ i ‘Jesús cura un cec’, que s’han col·locat a banda i banda de l’altar. Sorpresos, els veïns no entenen per quin motiu avui dilluns els tècnics del Museu de Lleida s’han d’emportar aquestes dues obres d’art que havien estat propietat del poble i que ara el batlle havia aconseguit retornar.
El batlle, admirat i criticat
José M. Ariño és batlle d’un ajuntament rural i gestiona, amb dos regidors més, la Vall de Lierp. Després d’una sèrie de negociacions, va aconseguir que el Museu de Lleida cedís temporalment les obres, opció que des de Catalunya es veia com una bona possibilitat per a calmar els ànims a l’Aragó dins el litigi per l’art. Els veïns han celebrat aquesta iniciativa, que no s’esperaven, segons que han dit.
Però el batlle, a més d’admirat, ha estat criticat entre els mateixos veïns que destacaven que havia aconseguit la cessió dels quadres. Ara no entenen per què els ha de tornar. Segons Ariño ‘l’únic objectiu de l’acord era que els habitants del municipi poguessin tenir l’oportunitat de veure els dos quadres que el 1894 van ser traslladats a Lleida i que de moment no tornaran mentre es continuï retardant la devolució’. Una devolució que Catalunya no reconeix perquè les obres d’art són protegides com a part d’una col·lecció indissoluble del Museu de Lleida, segons la Llei de patrimoni de la Generalitat. L’Aragó, però, insisteix que les sentències han deixat clar que la propietat és del bisbat de Barbastre.
El batlle es va limitar a dir que havia de complir l’acord amb el Museu de Lleida i el bisbat.
Esperen la reacció de la guàrdia civil
L’últim dia d’exposició dels dos quadres es va viure a Eixea amb una certa esperança que tard o d’hora aparegués la guàrdia civil per evitar que el Museu de Lleida se’ls emportés.
Els maldecaps van arribar el cap de setmana, quan la premsa aragonesa es va fer ressò de la denúncia que havia presentat l’advocat Jorge Español a la guàrdia civil per un suposat delicte d’apropiació indeguda de les obres d’art per part del Museu de Lleida. Español es basava en les sentències del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó, que reconeixen que les obres formen part de l’inventari del Patrimoni Cultural aragonès. Si el jutge de Boltaña ho permetés, la guàrdia civil podria retenir els quadres i evitar així que tornin a Catalunya, cosa que de moment sembla que no passarà, segons que han dit els veïns.
El LAPAO, al Constitucional – VilaWeb.
Diputats de CHA, CiU, ERC, ICV, IU i PSOE presenten un recurs contra la llei de llengües de l’Aragó
Un total de 63 diputats del congrés espanyol presenten avui al Tribunal Constitucional (TC) un recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès. La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).
Entre aquests 63 diputats hi ha representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui. Per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat des del congrés espanyol cal que sigui signat per, com a mínim, cinquanta diputats. Per tant, el recurs serà tingut en compte forçosament.
La nova llei, imposada pel PP i el PAR
La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però ha rebut l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Fou propugnada ja fa mesos per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita. Amb aquesta llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.
El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat en contra.
A final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.
Las diputaciones de Teruel y Tarragona negocian el cambio de titularidad de la TE-V-3303.
Ramón Millán (DPT) junto a representantes tarraconenses en Tortosa.
La DPT y la Diputación de Tarragona negocian el cambio de titularidad de la carretera TE-V-3303. Se da la circunstancia que hasta su conexión con la carretera provincial T-330 esta vía sigue perteneciendo a la red de carreteras de la Diputación Provincial de Teruel.
Pero los representantes de ambas instituciones consideran necesario actualizar esta catalogación porque por razón de competencia y de seguridad los equipos turolenses no pueden intervenir fuera de la provincia. Así lo explicó el vicepresidente 2º, Ramón Millán, durante un encuentro con miembros de la institución tarraconense. La carretera TE-V-3303 parte del municipio de Cretas, continúa a Lledó y da acceso a la provincia de Tarragona donde conecta con la carretera T-330. Una vez pasado el límite provincial un total de 3,350 kilómetros mantienen la titularidad de la Diputación de Teruel.
Renfe mantiene los trenes entre Caspe y Barcelona y no suprime ninguna circulación.
La compañía Renfe ha hecho públicos los horarios oficiales de trenes entre Barcelona y Zaragoza después de haber firmado los convenios definitivos con el Gobierno de Aragón. En ellos se corrobora el mantenimiento de todas las líneas que pasan por la estación de la ciudad del Compromiso.
La alarma saltaba la pasada semana con el anuncio de este acuerdo, que dejaba en el aire este tren conocido como ‘El Caspolino’ que en octubre cumplirá 120 años. Desde la Plataforma en Defensa del Ferrocarril en la comarca del Bajo Aragón – Caspe denunciaron esta situación que finalmente, todo apunta, a que no se va a producir. “La verdad que desconocemos si ha sido una decisión de DGA, Renfe o la Generalitat de Catalunya, da igual porque finalmente la razón ha imperado y se han dejado atrás movimientos sin sentido”, comentaba Pepe Sanz, miembro de esta plataforma.
De esta manera, se mantienen todas las líneas de ferrocarril que pasan por las estaciones de Caspe, Fabara, Nonaspe y Fayón. Aunque hay un cambio de horario en el último tren que sale desde la capital aragonesa dirección Mora La Nova a última hora de la tarde, cuya salida se adelanta 45 minutos y saldrá a las 20.05 horas. Precisamente, ésta era una petición que habían realizado los consistorios de este territorio al Gobierno de Aragón y que ha sido escuchada.
El acuerdo firmado por DGA y Renfe ha entrado en vigor en este mes de julio y se volverá a revisar dentro de dos años.
DGA acuerda con Renfe mantener el tren por más de 13 millones de euros.
Hife anuncia nuevos servicios para el Bajo Aragón Histórico.
La empresa de transportes Hife pone en servicio dos nuevas expediciones veraniegas. Enlazará Zaragoza (9.00)-Caspe (10.20)-Maella (10.40)-Tortosa (11.40) a partir del 22 de junio. Desde la ciudad catalana habrá enlaces hacia Peñíscola, Castellón, Valencia y Deltrebre.
La segunda expedición es Zaragoza (20.45)-Alcañiz (22.20)-Valderrobres (23.00)-Tortosa (23.45). Esta línea atravesará las localidades de Quinto de Ebro e Híjar.
Ceden a la DGA los derechos para reclamar la devolución de los bienes de Sijena.
La Orden de San Juan de Jerusalén ha cedido los derechos de las obras, expoliadas durante la Guerra Civil, que se encuentran en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.
Fotografias de las obras de arte de Sijena en Cataluña.. HA La Orden de San Juan de Jerusalén, propietaria del Real Monasterio de Sijena, ha cedido al Gobierno de Aragón los derechos para reclamar la devolución de las pinturas murales de la Sala Capitular de este monasterio. Las obras, expoliadas durante la Guerra Civil, se encuentran en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.
El Gobierno de Aragón había solicitado a las propietarias la cesión de estos derechos para poder emprender las acciones administrativas y procesales que sean necesarias para lograr la recuperación de estas pinturas y poder reintegrarlas al Real Monasterio de Villanueva de Sijena (Huesca).
Con la potestad para ejercer estas acciones, el Gobierno de Aragón quiere defender la integridad del patrimonio histórico y cultural aragonés ya que los murales románicos forman parte fundamental e inseparable del Real Monasterio, catalogado como Bien de Interés Cultural y Monumento Nacional.
Las pinturas de la Sala Capitular datan de principios del siglo XIII y son de un valor excepcional. Una parte de ellas se perdió durante el saqueo e incendio del Monasterio en 1936. El resto, gravemente dañadas, fueron arrancadas y trasladadas a Barcelona, donde permanecen en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.
Esta acción se suma a la aprobada el martes en Consejo de Gobierno, en el que se acordó solicitar también al Obispado de Huesca y al Obispado de Barbastro-Monzón la cesión de la propiedad de los bienes de sus parroquias depositados en el Museo de Lérida o la cesión de las acciones que correspondan en derecho para poder reclamar su devolución.