Skip to content

Archive

Category: Llengua

 

Gràcies a l´escàndol que va produir la paròdia que van fer a TV3 sobre la Mare de Déu del Rocío. Em va semblar tan graciós com poca solta, però no fins al grau d’indignació que van mostrar alguns polítics o periodistes (fins i tot utilitzant paraules malsonants, insults i afirmacions molt greus). Jo no veig enlloc una ofensa als andalusos ni al seu accent. He vist a les “xirigotes” i als carnavals de Cadis enfoten-se’n de l’accent català, dels independentistes o dels polítics condemnats. Però també han fet paròdies humorístiques de la Setmana Santa amb peanyes de mares de déu, fins i tot de cristos, i no s´escandalitza ningú. A mi m’escandalitza més que el govern andalús no l’importi carregar-se Donyana, que és patrimoni de tota la humanitat. O el documental antropològic “Rocío”, que es va filmar l´any 1980 i que va ser segrestat i prohibit per Adolfo Suárez, pel fet de mostrar un punt de vista que no era l’oficial de l’església. La pel·lícula té un plantejament laic, i posa de manifest des de l´origen feudal de tots els cultes marians, fins a la falsedat de les aparicions (són totes falses, com el culte a les tombes apostòliques), el classisme de les germandats rocieres, la irracionalitat i l’embrutiment dels comportaments dels vilatans, l’exclusiu masclisme, on la dona és totalment passiva al ritual, així com el negoci descontrolat de la germandat principal (i de l’església en general), i el testimoni de la implicació d’algunes germandats en un cas brutal de repressió franquista al principi de la guerra civil.  Continuar llegint… Rocío | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 d’abril del 2023)

Lo Dia del Llibre, ara internacional, eixe gran invent comercial dels llibreters de Barcelona ja fa un segle, torna alegre cada 23 d’abril. A Catalunya, lo cavaller sant Jordi acompanya les ventes de llibres en la de les de roses, que continuen regalant los hòmens a les dones que estimen, símbol llegendari de princeses traspassat al temps del feminisme empoderat. A Aragó, la posició al santoral de l’antiu patró de l’estament nobiliari a tota la Corona ha determinat la festa oficial de la comunitat, en època de classes socials sense déus ni protectors de ficció. La seua litúrgia es desplega per a la ciutadania en protocols públics gestionats des dels centres de poder autonòmic: l’edifici Pignatelli del govern d’Aragó organitza dos dies de música i jocs; i el Palau de l’Aljaferia, seu de les Corts, obre portes del 22 al 24 i s’il·lumina en los colors de bandera quadribarrada, mentres lo seu president va el dijous a Terol i el divendres a Osca. Tradició moderna i per decret, acabarà arraïlant? Fora de l’oficialitat, la festa llibresca agarra força espontàniament, ocupant los carrers. La plaça d’Aragó i el passeig de la Independència a Saragossa, enguany en més de 100 parades i uns 350 autors que firmaran exemplars i regalaran clavells, marca pròpia.  Continuar llegint… La tradició del llibre | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de març del 2023)

Vivim uns dies estranys enmig d’una estació que ben prompte dixarà d’existir, d’una calor que sofoque i, al mateix temps, d’un fred que no acabe de marxar. La primavera. Eixa primavera tan florida a la nostra terra on tots los matisos del color rosa envaeixen lo paisatge i l’horitzó esdevé un mar càlid on dixar-se perdre durant hores, captivada per les olors de la natura. I, dins d’este oceà de futurs fruits, mos delectam a fer fotografies i no traspassam la barrera del fons de pantalla, perquè es bonic, perquè impressione, perquè impacte veure l’abundància de tantíssims arbres en flor, no traspassam eixa línia entre allò que veem i allò que podem veure. Extensions de monocultiu inesgotables que oferixen una vista agradable per als humans, però que també provoquen un estrès al sòl, gens acostumat a nodrir-se d’unes mateixes arrels quilòmetres enllà, a munt i en qualsevol punt cardinal que pugues albirar. Extensions de conreu de terra seca abocades al regadiu per allò que en diuen canvi climàtic.   Continuar llegint… Quan tot s’asseco | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 d’abril del 2023)

Na Isabel Rodríguez, ministra de Política Territorial, publica a la pàgina 11, número 50.670, del 29-9-2022 de La Vanguardia  “Les llengües, un patrimoni irrenunciable” on tracta, entre altres temes, de l’article 3. 1. i 2. constitucional –3.1. El castellà és la llengua oficial de l’Estat que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret de fer-la servir.  3.2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb llurs estatuts. Al 3.1. la Constitució, a més de declarar que el castellà és la llengua oficial de l’Estat, defineix què significa ser llengua oficial: que tothom té el dret de parlar-la i l’obligació de saber-la. Al 3.2. es declara l’oficialitat de les altres llengües espanyoles a les comunitats autònomes on es parlen. La Constitució no diu quines són. Per a saber-ho hem d’anar a la lingüística internacional, que diu que a l’Estat es parla aragonès, asturià, basc, català, gallec i occità. Totes aquestes llengües han de ser oficials a les comunitats autònomes on es parlen. Si no ho són, els estatuts de les comunitats autònomes on això passa no són constitucionals. En aquesta situació es troba l’Aragó per la no oficialitat de l’aragonès i del català, Navarra per la del basc i Astúries per la de l’asturià i el gallec, si més no. Continuar llegint… Ministra i Constitució | Viles i Gents

De rates i llufes
La plaça del Chupa-Chups

Resulte que esta plaça se va construir per urbanitzar uns terrenos que havien set unes eres, però que en aquell moment ja estaven en desús. La plaça es va inaugurar l’any 1999 i no se li va ficar cap nom concret. La gent va començar a dir-li «la plaça Nova» i així s’ha quedat. Però al principi de tot, també ere coneguda com «la plaça del Chupa-Chups». Per què? La morfologia d’esta plaça és molt senzilla. De fet, l’únic element que té (o que tenie hasta fa poc) eren unes faroles que el «globo» que protegix la llum ere rodó. I gràcies a n’esta característica és com la gent li va començar a dir «la plaça del Chupa-Chups». Continuar llegint: La plaça del Chupa-Chups

Una novel la amb fonament
La fi de la utopia
L’agüelo ere ‘tassador’

Allà pels anys cinquanta quan es van gelar les oliveres, encara es mantenie, als pobles nostres, la institució del ‘Tassador’ de camps, normalment finques no gaire grans d’oliveres, terra campa per sembrar blat i altres cereals, i algun hortet o freginal Continuar llegint: L’agüelo ere ‘tassador’

Programa del MAGAZIN del dissabte 13 de maig de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Festes de Sant Isidro a Favara. Víctor Taberner Barriendos, president del Círculo Agrícola San Isidro
11:55- 12:30.- Àgora. “Intel.ligència artificial; un perill per als humans?”
Eleccions municipals:
12:30-12:40.-VOX Maella. Sergio Bondía Pinós
12:40-12:50.- PSOE Maella. Débora Terraza Guardia
12:50-13.- PP Maella. Mª Elena Bondía Pinós
13-13:10.- VOX Nonasp. Mª José Barberán Carne
13:10- 13:20.- PSOE Nonasp. José María Ráfales Sentís
13:20- 13:30.- PP Nonasp. Fernando Taberner Salvador
13:30- 13:45.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
13:45- 14.- Natxo Sorolla, sociòleg. “La campanya ideal, les enquestes,el dia de reflexió…”
Participants: Víctor Taberner, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valen, Joaquín Meseguer, Sergio Bondía, Débora Terraza, Mª Elena Bondía, Mª José Barberán, José María Ráfales Sentís, FernandoTaberner, Bienvenido Giménez, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué .

Source: ¿Pueden las metáforas revelar ideologías y actitudes sociolingüísticas?: un estudio sobre los nombres de las lenguas en el valle de Isábena | Alazet. Revista de Filología

Source: El léxico dialectal del Matarraña: la fitonimia de Monroyo | Alazet. Revista de Filología

Contenido principal del artículo

N.º 34, Estudios, Páginas 25-62
Publicado: abr 25, 2023

Resumen

El léxico es el componente más variable e inestable de una lengua, en el sentido de que sus elementos se propagan o caen en desuso con más facilidad y mayor rapidez que los fonológicos o gramaticales. Se observa una falta de estudios sobre el léxico dialectal de la Franja de Aragón en general y del Matarraña en particular: la mayoría se centran en análisis descriptivos de carácter global, con vocabularios de escasa información dialectal. En el presente trabajo se analiza el léxico dialectal del catalán de Monroyo a través de los nombres de las plantas medicinales que crecen en el término municipal. En el análisis léxico se examina cada una de las palabras registradas desde un punto de vista diacrónico y dialectal y se comentan algunos aspectos que, bajo la óptica de la etnobotánica, pueden resultar interesantes para conocer la planta en cuestión e incluso, en algún caso, su motivación léxica.

Source: Cómo preservar una lengua minoritaria: la localidad de Estadilla se vuelca con el aragonés baixorribagorzano

Source: “UN YOUTUBER A L’AULA” A L’IES MATARRANYA – Lenguas de Aragón

Source: El Gobierno de Aragón otorga a Magda Gòdia el Premio Desideri Lombarte, a título póstumo

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja