La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: ActivismeHe resuelto: designar como vocales del Jurado del Premio Guillem Nicolau 2011:
– D.ª Carmen Alcocer Pinós
– D.ª Mercedes Llop Alfonso
– D.ª Marta Momblant Ribas
– D. Luis Rajadel Andrés
– D. Mario Sasot Escuer
mitjançantBoletín Oficial De Aragón.
I CONCURS LITERARI DE NARRATIVA I POESIA EN CATALÀ
“UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA”
L’Área de Actividades Culturales del Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza convoca el I Concurs Literari «Universidad de Zaragoza» de narrativa i de poesia en català d’acord amb les bases següents:
BASES
1. Hi podrà participar qualsevol persona que presenti una obra redactada en català.
REQUISITS
2. Cada persona que hi participi podrà entregar una única obra ja sia en narrativa o en poesia. Els treballs, de tema lliure, hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres certàmens literaris.
3. L’extensió d’aquests texts oscil·larà, en narrativa, entre 80 i 140 fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara (amb 30 línies de 70 espais), tenint en compte, a més, que podrà lliurar-se o bé un relat o bé una col·lecció de relats. En poesia, l’extensió serà d’un total de 250 versos, en fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara, i es podrà presentar un poema sencer o una col·lecció de poemes.
PRESENTACIÓ I TRAMESA D’OBRES
4. Els originals aniran sense signar i caldrà presentar-ne tres exemplars, fent constar en l’encapçalament el títol. Aniran acompanyats d’un sobre tancat, en la part exterior del qual figurarà l’esmentat títol. Dins el sobre s’inclourà la documentació següent:
– Nom, cognoms, adreça completa i telèfon de contacte.
– Fotocòpia del DNI o passaport.
– Disquet amb l’obra lliurada al concurs en WORD o text normalitzat.
5. La presentació d’originals es farà en dies laborables, de 9 a 14 hores, a l’oficina de l’Área de Actividades Culturales (Edificio de Información, Universidad de Zaragoza, c/ Pedro Cerbuna 12, 50009 Zaragoza).
6. L’oficina receptora podrà refusar qualsevol obra que no s’ajusti estrictament a les bases establertes i expedirà les corresponents justificacions de participació als qui hagin estat acceptats al concurs. Quan s’hagi conclòs el concurs, els originals no seran retornats als autors, sinó que hom procedirà a destruir-los.
7. El termini d’entrega de les obres finalitzarà l’11 d’abril de 2012 a les 14 hores.
SELECCIÓ D’OBRES I PREMIS
8. El jurat, format per persones de reconegut prestigi literari o universitari, serà nomenat pel Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza. El susdit jurat completarà amb el seu criteri les omissions o els dubtes que pogués plantejar la interpretació d’aquestes bases. La decisió del jurat serà inapel·lable en tots els casos.
9. El concurs tindrà una dotació d’un únic premi de 2.000 euros, el qual no podrà ser compartit, però sí declarat desert. Aquest premi està subjecte a la retenció de l’IRPF, segons estableix la legislació actual.
Quan ho consideri oportú el jurat, es crearan dues mencions addicionals (accèssits) al premi en narrativa o en poesia.
10. La resolució del jurat es farà pública en els mitjans de comunicació locals.
11. Les obres premiades seran editades per la Universidad de Zaragoza.
ACCEPTACIÓ DE LES BASES
12. La participació en aquest concurs pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.
“L’ ASSOCIACIO CULTURAL DEL MATARRANYA vol mostrar el seu reconeixement i solidaritat amb el nou Alcalde de la Freixneda, Javier Adell que en el seu discurs a la Sala de Plens d’ aquest municipi, el passat 11 de novembre, després d’haver guanyat una Moció de Censura a l’ anterior Alcalde, va utilitzar com un gest de normalitat institucional la seua llengua materna, el mateix català que com a parla habitual s’utilitza a la Freixneda”
“ASCUMA lamenta la interrupció que un assistent del públic va fer al Ple per l’ús del català per part del nou Alcalde, amb un to totalment irrespectuós amb la denominació oficial i científica de la nostra llengua.”
“ASCUMA lamenta que hi hagin, encara, aquestes actituds sobre la natura i el nom de la llengua parlada històrica i majoritàriament al Matarranya, que es el català i esperem que aquestes actituds que confonen les coses i no volen donar el nom i la dignitat de la llengua que cada dia es parla entre els veïns i a les places de les nostres viles, es superi amb l’esforç de tots”
“ASCUMA lamenta també l‘actitud intransigent, intolerant i acientífica de una part del públic assistent al Ple pel fet dir el nou Alcalde que el que parlava era català, volent-li impedir, precisament, que digués que era català, quan és aquesta la paraula i el concepte que està reconeguda i recollida, textualment, en la Llei de Llengües d’Aragó ”
“Des de la nostra Associació volem valorar molt positivament l’ actitud i coherència de l’Alcalde Javier Adell, defensant la legalitat i en allò que creu i que cal que sigui una actitud compartida per tots: la defensa de l’ Ús en tots els àmbits de la vida publica i privada de la llengua dels pares, de la llengua de la Freixneda, el català, i que es pugui dir sempre pel seu nom i tot per la dignitat de la llengua i la cultura que ens és pròpia”
Calaceit, a 14 de Novembre 2011
La moció de censura de La Freixneda acabe amb l’alcalde que portave més anys a este càrrec
comarquesnord.cat, La Freixneda
» dimecres, 16 de novembre de 2011
La moció de censura de La Freixneda que va tirar endavant gràcies als 4 vots dels regidors del PSOE i el PAR ha suposat la caiguda de l’alcalde del Matarranya que en l’actualitat portave més anys al càrrec. En concret, esta ere la 5ena legislatura per a Antonio Algueró (PP) com a màxim dirigent del consistori matarranyenc, qui ha ostentat esta funció d’alcalde de La Freixneda durant més de 16 anys. Ara, però, la moció de censura ha suposat un canvi en la direcció 
política del municipi, que estarà governat durant los pròxims 4 anys per la coalició PSOE-PAR.
Per tant, Ernesto Serrat (PP, Fórnols) i Fernando Cavero (PAR, Ràfels) passen a ser els alcaldes del Matarranya en vigència amb més anys al seu càrrec, ja que el primer edil de Fórnols i el de Ràfels han estat 12 anys al capdavant de l’alcaldia del seu corresponent poble i esta és la quarta legislatura per a cadascun. Antonio Bergós (PP, la Torre del Compte) i Francisco Esteve (PAR, Pena-roja) van per la seua tercera legislatura. Per la seua banda, esta és la segona legislatura dels aragonesistes Cosme Bosque (La Portellada), J. Miguel Timoneda (la Vall del Tormo) i Carmen Agud (Fontdespatla), així com també dels socialistes Alberto Moragrega (Beseit) i M. Teresa Querol (Arenys de Lledó) i el popular Carlos Boné (Valderrobres).
Després de les eleccions municipals del mes de maig, s’han estrenat com a alcaldes als pobles del Matarranya los aragonesistes Ismael Brenchat (PAR, Vall del Tormo) i J. Antonio Estopiñán (Torredarques); los populars Fernando Camps (Queretes), Mariano San Nicolás (Massalió) i Josep Maria Salsench (Calaceit); i els socialistes Óscar Arrufat (Mont-roig) i Maria José Vallés (Lledó). Javier Adell (PSOE, La Freixneda) és lo tercer alcalde socialiste i el 8è del Matarranya que s’estrene al càrrec este 2011.
Primer de tot, cal que mireu lo vídeo. Es força il·lustratiu
La transcripció seria la següent:
Adell.- Voldria dir unes paraules
Algueró. – Eh… Puede tomar la palabra
Adell.- Bueno, después d’este acte, m’agradarie dir-tos quatre coses. Bueno, rectificar algunes meitat verdats que tos han dit esta gent. M’han sonat un poc a voler incitar un poc a les masses. [murmuracions] No estem al moment, eh. Parlo en català, perquè és la nostra llengua.
Montse des del públic.- (…) Perdona, parlem xapurreau. Natres parlem en xapurreau. En català, no. I els catalans a Catalunya.
Adell.- No t’enganyos.
Montse.- Natres parlem xapurreau.
Adell.- Eh…
Montse.- La llengua que mos han ensenyat son los dels pares, i a escola mos l’han ensenyat en castellà, perdona.
Adell.- Vale, perfecte, deixem-lo estar estar lo tema.
Montse.- No, no, no, però és que és aixina.
[Criden de la part de darrere del públic, mentres molta gent marxa. Continua el debat entre Adell i Montse.]
Montse.- Parlant en castellà i tu me parles en castellà.
Adell.- Montse, Montse…
Montse.- Esta és l’educació
Adell.- M’estic referint al poble [no comprensible]
Montse.- Sí, jo també me referixco a tu…
Adell.- Com estic parlant? [no comprensible]
Montse.- [no comprensible, canvia al castellà] … por aquí delante. Poca educación. No hables ahora de la educación de los demás.
Algueró.-El [no comprensible] que respetar en este momento el silencio hasta que no…
Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: l’arrebatament de l’alcaldia al PP, que la mantenia ja de manera històrica. Li arrebata el PSOE i el PAR. De fet, a la taula ja hi ha una alta tensió que podem comprovar només en les paraules del nou alcalde, que es refereix al PP com “esta gent”. Era una cosa que ja venia de lluny. I això és el que s’està discutint en el fons, i que fa saltar els crits i que molts veïns marxen. La importància del fet es pot visualitzar amb la foto de la primera fila del ple, a on hi ha una llarga representació del PP i PSOE del Matarranya.
En este rererfons, unes paraules tan simples com “parlo en català perquè és la nostra llengua” poden fer saltar una polèmica tan agra. Dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua.Paradoxes. En realitat, la discussió és sobre el nom de la llengua, si se li diu català o se li diu xapurriau. I es desvia per a acabar discutint si l’ús d’esta llengua és correcte en plens municipals enlloc de fer-ho en castellà, que és la llengua utilitzada pel representant del PP. En un espai tan curt de temps es visualitza els dos grans conflictes lingüístics a la Franja: el nom de la llengua i l’espai que ha d’cupar eixa llengua. Lo pronòstic és clar, perquè cada vegada discutirem menys del nom de la llengua i discutirem més de l’espai que ha d’ocupar. Tan com vaigue avançant la substitució lingüística que s’està gestant a les comarques centrals de la Franja preocuparà menys el nom, s’acceptarà més la denominació de català, i serà més conflictiu utilitzar-lo de manera pública.
La qüestió té més rellevància quan escenes d’esta classe, de pur anticatalanisme les podria liderar gent que ha treballat a Catalunya i hi té fills vivint. De Menéame són motl bons els comentaris:
Es el esperpento de este país. Los dos discutiendo en catalán y uno diciendo que es un idioma con otro nombre.
Los fets de la Freixneda podrien resumir-se en la célebre frase:
Hi ha gent a qui li molesta que pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que pense, parle o escriga.
Criden a un alcalde per dir que “parlem català”? « Xarxes socials i llengües.
La sanitat i els bens de la Franja
(Publicat al Diario de Teruel avui dissabte)
El conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, va anunciar fa pocs dies que s’havia solucionat el problema de l’assistència dels pacients de la Franja a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, després de l’acord amb el conseller català de Sanitat, Boi Ruiz. Com tots sabem el conflicte havia estat motivat per les receptes dels crònics i perquè de l’Hospital de Lleida derivaven malalts a l’Hospital de Barbastre, pel no pagament d’uns quants milions d’euros que demanava el Departament de Salut català. El que no es diu com han arribat a un acord en tan poc temps. Era raonable el que demanava la part catalana? Quant i con es pagarà ? Quan hi ha voluntat d’acord i les persones es seuen al voltant d’una taula, la possibilitat d’acord és sempre alta.
Per què no es reuneixen els consellers de Cultura d’ambdues comunitats, i qui convingui més, i es posen també d’acord en tot allò que fa referència al litigi dels bens de les parròquies de la Franja? Com és un tema que realment no afecta pas la vida dels ciutadans i menys encara els mou, com la voluntat d’acord és nul·la, com les raons de les parts són complexes i com és una distracció per al “personal” tenir alguna cosa contra el veí; ni es pararà mai cap taula per negociar, ni les sentències de l’Església serviran de gran cosa. La política eclesiàstica i la seua manca d’objectivitat i d’autoritat, es barregen amb l’altra política des del començament de la segregació de les parròquies de la Franja. Per cert, així com El Periódico denomina sempre la Franja, els de l’Heraldo ho tenen prohibit i han de dir “comarcas orientales de Aragón”, per això les seues notícies són una mica més llargues.
Aprofitant l’avinentesa goso dir que, atesa la comoditat que hi tenen els franjolins per anar a visitar-se a Lleida, podien aprofitar el viatge, els malalts lleus que puguin o els seus familiars, per veure les obres d’art del Museu Diocesà lleidetà. I també els franjolins sans podrien anar a gaudir de les obres d’art provinents de les parròquies de la Franja i les altres… Si algun dia hi són a Barbastre, ho tindran més difícil, llavors hauran de protestar com ho han fet ara per la sanitat.
José Miguel GràciaLa sanitat i els bens de la Franja « Lo finestró del Gràcia.
Destituït l’alcalde de la Freixneda
Antonio Algueró, fins avui alcalde de la Freixneda (PP) ha estat destituït del seu càrrec mitjançant una moció de censura presentada per quatre regidors de l’oposició (PSOE i PAR), que constituïen la majoria absoluta de membres de la corporació (un total de 7 regidors).
El socialista Javier Adell, candidat proposat pels regidors que van presentar la moció, el propi Javier Adell (PSOE), José Ramón Gimeno (PAR), Carmen Aguilar (PSOE) i Ana Marta Romeo (PAR), és des d’aquest migdia el nou alcalde de la Freixneda.
Alguns dels motius exposats en la moció són la manca de coherència i de sentit comú en les inversions o que el grup popular no ha donat cap pas per solucionar els problemes de l’ajuntament.
Antonio Algueró opina que la moció presentada es deu a motius personals, perquè segons explica, l’oposició no volia que Algueró fos l’alcalde del municipi. Algueró va qualificar de “xocant” que el PAR es posi en contra el PP a la Freixneda, quan tots dos partits van de la mà de cara a les pròximes eleccions.
Abans de la votació, el PP va demanar a l’oposició que rectifiqués i no votés la moció de censura, però segons estava previst, es va aprovar amb els vots dels quatre regidors de PSOE i PAR.
Després de prometre el seu càrrec, Javier Adell, va dedicar als presents unes paraules en català. Adell va considerar dirigir-se en aquesta llengua “la més adequada”. L’ús d’aquest idioma va provocar que gran part del públic assistent al ple escridassa-se’n el nou alcalde. Un ampli grup dels assistents van abandonar la sala, mentre una veïna retreia a Javier Adell que era una falta d’educació dirigir-se als veïns en català, quan la seua llengua, va dir, és el “xapurriau”.
Després de la forta discussió entre Adell i la veïna, l’alcalde es va dirigir a Antonio Algueró en castellà per demanar-li explicacions sobre un deute econòmic al polígon de la localitat. (notícia Bajo Aragón digital).
Sembla que entre el públic assistent eren majoria els simpatitzants del PP.
Destituït l’alcalde de la Freixneda « Lo finestró del Gràcia.
Javier Adell, nuevo alcalde de la fresneda (PSOE) tras votarse ayer por mayoría absoluta la moción de censura presentada por PSOE y PAR en el ayuntamiento, fue abucheado al hablar en el pleno en catalán.
Tras prometer su cargo, Javier Adell, dedicó a los presentes unas palabras en catalán, por considerarlo, según dijo, “lo más adecuado”. El uso de este idioma provocó que gran parte del público asistente al pleno abuchease al nuevo alcalde. Un amplio grupo de los asistentes abandonaron la sala, mientras una vecina le reprochó a Javier Adell que era una falta de educación dirigirse a los vecinos en catalán, cuando su lengua, dijo es el chapurriau y el idioma que habían aprendido en la escuela es el castellano.
Tras la fuerte discusión entre Adell y la vecina, el alcalde se dirigió a Antonio Algueró en castellano para preguntarle por la deuda económica existente en el polígono de la localidad.
Abucheos al nuevo alcalde de La Fresneda al hablar en catalán. VÍDEO.
JORNADES D’ESTUDI (Del 3 al 11 de desembre de 2011) LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES
JORNADES D’ESTUDI (Del 3 al 11 de desembre de 2011)
LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES
Desfilada per l’arraval de Sant Joan (actual Plaça Pascual Buendia), 1938.
1.- Tres xarrades didàctiques i divulgatives
1a SESSIÓ (dia 3, dissabte a les 19 hores):
– La II República espanyola a la localitat de Queretes (1931-1936)
– La insurrecció militar (del 18 al 25 de juliol de 1936)
2a SESSIÓ (dia 8, dijous a les 19 hores):
– El període revolucionari (del 26 de juliol al 31 d’agost de 1936)
– El període anarquista durant la guerra (de setembre del 36 a l’agost del 37)
– El període socialista durant la guerra (de setembre del 37 a 1 d’abril del 38)
3a SESSIÓ (dia 10, dissabte a les 19 hores):
– El període bèl·lic i la batalla de l’Ebre (de 2 d’abril del 38 a l’1 d’abril del 39)
– El nou règim franquista.
– La postguerra
2.- Exposicions i projecció de pel·lícules
3.- Col·laboren:
- Ajuntament de Queretes
- Taller d’arqueologia i història de l’Associació Medievo de Queretes
- Associació Ilercavònia de Queretes
- Associació Gent Jove de Queretes
- Associació Cultural del Matarranya
- Llibreria Serret Vall-de-roures
- Associació cultural La Bresca, Arnes
CURSOS DE CATALÁN:
Cursos de catalán en Valderrobres y Calaceite.
Información en: 978 85 15 21 / associacioculturalmatarranya@hotmail.com
Organiza: Associació Cultural del Matarranya.
En el moment de la convocatòria del Premi Guillem Nicolau 2011, havia escrit un post en el que destacava la circumstància de què existia en el decret de convocatòria un apartat que deia: “La concesión de este premio queda condicionada a la existéncia de crédito suficiente en el presupuesto del Departamento de Educación, Cultura y Deporte para el año 2012”. La qual cosa venia a dir que restava a la discrecionalitat del Departament de Cultura, la definitiva concessió del premi. Si bé era certa l’observació, ara, després de les indicacions d’alguna persona interessada, he de dir que també en els convocatòries dels anys precedents, existia aquella clàusula que condicionava el premi, però mai es va utilitzar. He analitzat el motiu de la meua temença i he trobat l’explicació: en els díptics de convocatòria del premi que publicava el Departament de Cultura en els anys anteriores (2010, 2009…), no hi figurava l’apartat condicional, si bé al decret publicat al BOA si hi era. Aquest any, com no es van editar díptics o jo no els vaig rebre, vaig haver de consultar el BOA.
Aclariment sobre el Premi Guillem Nicolau d’enguany « Lo finestró del Gràcia.
LA RIBAGORZA
La crisis obliga a los concejales de Puente de Montañana a recoger la basura y limpiar locales
La falta de presupuesto impide la contratación de personal y en unos días deberán prescindir del alguacil.
El alcalde de Puente de Montañana, Javier Bergua, recogiendo la basura del salón social..JAVIER BLASCO
Hay alcaldes y alcaldes. Unos van siempre acompañados de escolta, asesores, jefe de prensa y viajan con chófer en coche oficial, otros son más discretos y acuden solos y en taxi a los grandes encuentros oficiales… y hasta los hay que recogen la basura o limpian los cristales de las instalaciones municipales. Esto es lo que ocurre en Puente de Montañana, una población de la Ribagorza de poco más de un centenar de habitantes dónde la falta de recursos económicos ha hecho arremangarse a la mayor parte de los miembros de la corporación sin que se les caigan los anillos.
«Cuando llegamos al Ayuntamiento no creíamos que las cosas estaban tan mal, pero nos presentamos porque queríamos hacer algo por el pueblo y en eso estamos». Lo dice Javier Bergua, el alcalde, pero es la opinión que comparten la mayor parte de los concejales: los dos de su partido, Convergencia Democrática de la Franja (CDF) y la única edil del PP; el quinto concejal, del PSOE, alcalde los últimos años, reside fuera del pueblo. Puente de Montañana es el único municipio de la provincia donde gobierna CDF, partido satélite de CiU.
Y lo primero que tuvieron que hacer fue ponerse a limpiar los cristales del ayuntamiento «porque estaban tan sucios y llenos de excrementos de pájaros que cuando estabas dentro no sabías si era de noche o de día», dice Bergua. El salón social, el consultorio médico, el botiquín… no estaban en mejores condiciones. Además, había muchas pequeñas reparaciones pendientes tanto en las instalaciones municipales como en el alumbrado o red de aguas. Repasaron las cuentas y no solo no daba para contratar a personal que hiciera estas labores, sino que además, en pocos días, deberán prescindir del alguacil que hace las tareas más urgentes porque se acaba la subvención que les permite pagar su salario.
El manitas
«No es que seamos el Ayuntamiento en peor situación económica de la provincia ni mucho menos. A los bancos no les debemos nada, aunque sí a algunos proveedores y arrastramos un déficit de 30.000 euros. Por tanto hemos puesto en marcha un plan para paliar ese déficit con el consenso de los vecinos». Así han subido el IBI, el impuesto de circulación y el agua. El alcalde y los concejales se han apuntado a la máxima de «trabajar mucho y gastar poco» de modo que no pasan ninguna factura al consistorio por gastos ocasionados por sus cargos (viajes, dietas…) y se han distribuido las tareas más acuciantes.
Javier Bergua, el alcalde, es ahora además el manitas del pueblo. Igual arregla el radiador del salón social que la nevera o repasa el alumbrado público para comprobar dónde debe reponer una bombilla o si hay que reparar algún punto de la línea. También revisa las conducciones de agua o saca la basura de las instalaciones municipales. Allá donde hay algo que arreglar, acude herramienta en mano.
La concejal popular Mercedes José May, es ahora la señora de la limpieza y asistenta social. «Hacía mucho que nadie limpiaba y, por ejemplo, el consultorio médico estaba de vergüenza. Como no había dinero ni para la lejía le pedí a cada mujer del pueblo 50 céntimos, que me dieron encantadas, y compré fregona, detergente, bayetas… y periódicamente lo limpio», explica. Otras veces le toca acompañar a algunas persona de edad al médico o a realizar alguna gestión. «Ya ves… yo iba para princesa, como todas, pero se me cayó la corona al suelo y no me agaché a recogerla, así que ahora hago lo que toca», dice riendo. «Si me vieran mis amigas de Barcelona… Yo trabajaba en una multinacional como secretaria y tenía despacho propio. Volví al pueblo de mis padres cuando me prejubilé y ahora, además, desde casa estoy actualizando el registro del cementerio, por ejemplo».
En la limpieza de las calles han implicado a todos los vecinos para que cada uno se ocupe con esmero de las inmediaciones de su casa, aunque a los responsables municipales también les toca. «El otro día con el alcalde barrimos toda la suciedad acumulada debajo de los contenedores».
Otros ediles, como Manuel Pallarés y Judith Montero tienen encomendadas tareas más burocráticas. El primero se ocupa de llevar al céntimo la contabilidad municipal y la segunda se encarga de reclamar todos los recibos devueltos o impagados de los últimos años, según explica el alcalde. Y es que la secretaria, que comparten con el municipio vecino de Viacamp, tampoco llega a todo con solo dos días y medio de trabajo a la semana. «Hay mucho que hacer y estamos tratando de enderezar todo», dice Javier Bergua.
Mercedes José comenta que los vecinos agradecen el esfuerzo obsequiándoles «con una docena de huevos, verdura de su huerto o una calabaza. Comparten con nosotros lo que tienen». Esta edil asegura que es muy gratificante ser de utilidad para sus convecinos y que los concejales de CDF y del PP trabajan juntos por el pueblo «dejando al margen las ideologías de cada partido. Aquí vamos a una».