0.- CHORNADA EN ECHO. Vivindo en familia en aragonés. Echo 2011.
Actividatz d’animación de familias en Echo
Dende bellas mais y pais venimos mirando de dinamizar fa días iniciativas que nos permitan compartir a luenga aragonesa entre os nuestros fillos. A labor de transmitir l’aragonés en familias neofablants y en ambitos castellanoparlants ye difícil y a socializacion en aragonés se vei necesaria. Por ixo somos preparando unas chornadas de convivencia en a Val d’Echo en colaboracion con pais d’ixa zona aragonesofablant.
O conchunto d’actividatz serían: Chuegos en a carrera con os ninos, vesita por o lugar con os pais, vesita en familia por a naturaleza d’a zona, y por confirmar bella actividat como una comedieta u bell cuentacuentos.
As actividatz se farán entre o sabado 25 y o domingo 26 de Chunio.
As familias podrán venir-se-ne ta Echo ya o viernes si asinas quieren.
Se ye mirando un puesto que acomodando-se a las necesidatz d’as familias nos permita estar chuntos (por exemplo bungalows de camping y albergue) mirando siempre o pre: podetz vesitar http://www.campinghecho.com/ u veyer o listau alchunto.
O pre de l’actividat dependería principalment de a estacha y as actividatz finals.
De momento queremos saber quanta chent quiere participar-ie y qué condicions ta dormir quiere.
Por favor si queretz informacion mandat un mensache de correu a maisypais@yahoo.es decindo quantas nueitz i seriatz (viernes y/u sabado), quantos adultos, quantos ninos (y edatz) itz a venir y si queretz una cambra ta la familia u si no vos importa dormir en un puesto tipo albergue.
ALOJAMIENTOS EN LA VAL D’ECHO
– Hotel de La Val:
974 375028 974 375028
– Turismo rural Casa Chuanet
974 375033 974 375033
– Hotel Castillo d’Acher (en Siresa, a 2 km de Echo)
974 375313 974 375313
– Hotel y hostal Lo Foratón
974 375247 974 375247
– Hotel Usón (a 8 km de Echo, ctra de Oza)
Telf: 974 375338 974 375338
– Borda Bisaltico (a 10 km de Echo en el monte, ctra de Gabardito)
974 375388 974 375388
– Albergue Siresa (a 2 km de Echo)
– Camping Valle de Hecho
974 375371 974 375371
– Refugio de Gabardito (a 14 km de Echo)
974 375387 974 375387
_____________________________________
1.- CONGRESO sobre “Llengua i territori” a Vinaroz.
_______________________________________
2.- XXIV CONGRÉS Internacional de Ciències Onomàstiques
http://barcelona.onomastica.cat
_____________________________________
Font: Nogará
Després d’alguns comentaris d’amics i visitants del bloc sobre anteriors fotografies que vaig penjar fa un temps, m’he decidit a ensenyar-vos unes altres. Espero us agradin. (Punxeu a sobre d’elles per engrandir-les)
Filed under: Altres
comarquesnord.cat, Pena-roja
» dilluns, 16 de maig de 2011
Lo passat dissabte 14 de maig, Pena-roja va ser el nexe d’unió de la música tradicional i moderna que es fa al Matarranya i a les comarques veïnes. L’onzena edició del festival Franja Rock va estar precedit per una trobada de dolçainers que este 2011 va comptar “amb la participació d’onze grups de música tradicional, incloent als del poble, lo que demostre la bona salut de la festa”, va apuntar Mario Blanch, membre de l’Associació de Jóvens de Pena-roja, entitat organitzadora de la festa. Al llarg de la jornada, desenes de persones van seguir la trobada de gaiters i de dolçainers i el posterior concert de rock en una edició que l’organització va qualificar de “molt bona”. Al Saló Cultural van entrar enguany més de 300 persones.
La cara amarga de la festa va ser la trobada de dolçainers, que va quedar deslluïda per la forta pluja que va caure durant tota la tarde d’aquell dissabte al Matarranya. Pena-roja no va ser una excepció, i la presència de precipitacions van ser suficients com perquè es decidís convocar la trobada a la zona esportiva del poble. “És una llàstima perquè no és lo mateix fer la trobada pels carrers del poble que a un lloc menut com és lo frontó”, va remarcar Blanch. Tot i això, i després de fer dos exhibicions del seu repertori, los grups que enguany van participar a la trobada van intentar fer una volta exprés pel poble. Als deu minuts, però, va tornar a ploure i molts dels dolçainers i dels tabalers van decidir retirar els seus instruments. Tot i això, la trobada se va celebrar i la gent s’ho passar d’allò més bé.
Durant la nit, i després del sopar popular al pavelló esportiu, lo rock va prendre el protagonisme a la festa en una edició del Franja Rock que va destacar per la gran varietat d’estils musicals i per l’alta presència d’assistents. De fet, des de l’organització van destacar que va ser un dels anys on ha vingut més gent, i van fer èmfasi en que no només va participar gent jove, “sinó que molts adults del poble se van fer la festa seua i van baixar a escoltar música en directe, sobretot als dos primers grups”, va afegir Blanch. Lo concert lo va obrir la rumba dels Trast, de Barcelona, a qui va seguir el punk-core amb dolçaina dels matarranyencs Los Draps. Los següents en actuar van ser Termofrigidus, grup de València però amb descendència de Fórnols. La nit la van tancar els tarragonins Extracto de Lúpulo.
Des de l’Associació de Jóvens de Pena-roja van destacar que el col·lectiu segueix animat per a fer noves edicions de la festa, tant del Franja Rock com de la trobada de dolçainers. De fet, Pena-roja, de la mateixa forma que Massalió, s’ha convertit en una cita més d’este circuit de trobades de gaiters i tabalers que se fan a la primavera al llarg del Matarranya, lo Baix Aragó, la Terra Alta i el Baix Ebre. Este circuit intercomarcal està generant cada vegada més acceptació i participació, tant de músics com d’amants de la festa tradicional.
mitjançantMés de 300 persones participen enguany al Franja Rock | Comarques Nord.
Ara fa just un any i mig que les Corts Aragoneses, amb el vot en contra del Partit Popular (PP), el Partit Aragonès (PAR) i Izquierda Unida (IU), van aprovar la llei coneguda com Llei de llengües, que suposava un tímid reconeixement de la realitat trilingüe de l’Aragó. En tot aquest temps, però, res no ha canviat, més enllà de la constitució del Consell Superior de les llengües d’Aragó i del nomenament de les persones que ocuparan les poltrones de l’Acadèmia del Català d’Aragó.
A pocs dies de les eleccions és una bona ocasió per veure quina és la posició dels partits aragonesos pel que fa al tema lingüístic.
A les eleccions del dia 22 de maig es presenten un total de 17 candidatures. No totes tenen una posició definida respecte a aquest tema, però si que he pogut constatar que figura d’una manera o altra en la majoria de programes dels partits amb possibilitat de representació i fins i tot en alguns de més marginals o minoritaris.
Per començar, cal dir que la majoria de partits tenen penjat el seu programa en format pdf al web, excepte el Partit Popular (PP), que té només un programa resumit a la mateixa web. Tots els webs són exclusivament en castellà, excepte el de Tierra Aragonesa (TA) que es presenta com a trilingüe —tot i que les versions en aragonès i català són limitades— i la de Chunta Aragonesista (CHA), que vol ser trilingüe, però que es queda en parcialment bilingüe —castellà i aragonès—, perquè el català només és present en un menú per triar idioma, que no porta enlloc.
Els partits que van aprovar la Llei (PSOE i CHA) no s’acaben de posar d’acord en què s’ha fer ara. Per al PSOE, el tema no mereix més de 4 línies en l’apartat de cultura: “Apoyar el desarrollo de la Ley de Lenguas Propias de Aragón, así como el trabajo que desarrollen el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón y las Academias del Aragonés y del Catalán de Aragón para proteger el uso de las modalidades lingüísticas propias de nuestra Comunidad y los derechos lingüísticos de sus hablantes”. En un programa de més de 100 pàgines no n’hi ha cap altra referència, i encara menys en l’extens apartat de propostes educatives.
Chunta Aragonesista (CHA), que ja en la tramitació de la llei la va considerar insuficient, vol que com a mínim s’aplique i que siga un primer pas cap a la cooficialitat. En l’apartat de joventut proposa: “Poner en marcha las medidas necesarias para la defensa y el fomento entre la juventud de la cultura, las lenguas y la identidad nacional de Aragón.” I en l’apartat “Aragón en un estado plurinacional”, dedica el punt 19è a demanar la normalització de l’aragonès i del català i vol asegurar el desenvolupament íntegre de la Llei, convertir la ràdio i la televisió públiques en un instrument de promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó i garantir l’oferta educativa en tots els centres d’ensenyament, entre d’altres propostes.
Izquierda Unida (IU) -que va dir que s’oposava a la Llei per considerar-la insuficient– omet qualsevol referència al tema lingüístic, si no és la que apareix a la pàgina 142 del seu programa, que, en parlar de la necessitat d’un nou model cultural, diu: “Utilizaremos los medios de la cultura para promover solidaridad y el conocimiento de otras culturas con especial interés en aquellas que conviven en nuestra Comunidad.” O potser és que no parlen de nosaltres!
Els altres partits que es van oposar obertament a la llei, PP i PAR, presenten propostes diferents. Així el Partido Aragonés, dins de les seues iniciatives per a fomentar la identitat aragonesa, proposa “Revisar la Ley de Lenguas para conseguir un mayor consenso que evite las tensiones sociales generadas por esta norma, sin políticas normalizadoras y respetando la voluntad de los hablantes”, tot i que més endavant vol “Hacer que la realidad económica, histórica, social y cultural de Aragón se convierta en asignatura troncal en el currículo de primaria y secundaria obligatoria.” Suposo que sense reconèixer la realitat lingüística de la Franja.
El Partit Popular, que només disposa d’un programa resumit al web, proposa, sense embuts, derogar la Llei de Llengües, “comenzando al mismo tiempo una política activa para la preservación y divulgación de nuestras modalidades lingüísticas”.
Entre els partits que fins ara no tenen representació parlamentària, les propostes no són més il·lusionants. Entre aquests només n’he trobat un, Tierra Aragonesa (TA), que defensa el trilingüisme a l’Aragó (és l’únic amb el web parcialment en català). TA dedica 10 pàgines del seu programa al patrimoni lingüístic aragonès. Entre d’altres coses, diu que el català és llengua pròpia i originària d’Aragó i com a tal els aragonesos tenen dret a anomenar la llengua com ells vulguen i per això proposa un referèndum per decidir el nom de la llengua!!, això sí, un cop decidit el nom, en demana la cooficialitat.
A la banda dels contraris a la dignificació del català, hi trobem Unión, Progreso y Democracia (UPD), Compromiso con Aragón i La Voz Independiente de Aragón.
UPD és qui s’hi oposa de manera més argumentada, si bé els seus arguments són els mateixos (llibertat, igualtat…) que fa servir en altres comunitats per a demanar justament el contrari. Curiosament és dins de l’apartat “Estado del bienestar” on destaca en negreta la seua voluntat de “Supresión de la Ley de Lenguas”, sense cap més argumentació perquè més endavant hi dedica tot un extens punt del programa. Després de qualificar la llei com inconstitucional, perquè entenen —no sé a partir de què— que suposa una cooficialitat encoberta, es dediquen a carregar contra el suposat catalanisme del govern del PSOE a l’Aragó i proposen la derogació de qualsevol coŀlaboració amb la Generalitat de Catalunya, siga en temes d’ensenyament o de difusió dels canals de televisió.
Compromiso con Aragón és una escissió del PAR, però en aquest tema segueix la línia del partit mare. En un programa resumit en 15 objectius, barregen en un mateix punt la “Devolución de los bienes del Aragón Oriental y Revisión en profundidad de la Ley de Lenguas. Promoción del patrimonio cultural y medioambiental de Aragón”, en una evidència de la manipulació que hi ha a l’Aragó al voltant d’aquests dos temes.
I acabo ja amb aquest repàs amb un cop d’ull al minso programa de La Voz Independiente de Aragón (L’VIA), que només té quatre punts, dels quals dos estan dedicats a l’expressió de la seua fòbia per tot el que sone a català. En el primer demana la derogació de la llei de llengües “que nos impone el catalán”, i acaba el quart punt amb un contundent i en negreta “No a los Paises Catalanes”.
El conjunt dels programes ens pot donar una visió bastant real del que es pensa a l’Aragó sobre els que parlem català a la Franja, del paternalisme d’alguns a la fòbia de la majoria. Malauradament crec que ens portarà a curt termini a un carreró sense eixida. Ni tan sols els partits que van recolzar la llei han fet un petit esforç i han presentat una versió en català dels seus programes. Deuen pensar que és un gest inútil, com de fet ho és la pròpia Llei.
Ricard Solana
Dijous 12.05.2011 06:00
Si el PSOE reïx a conservar l’Aragó, la Franja i Catalunya Nord seran els únics territoris governats pels socialistes
Les comarques catalanes sota administració aragonesa elegiran el 22 de maig els nous ajuntaments i el nou govern de l’Aragó. La Franja, amb gairebé setanta mil habitants, ha votat tradicionalment el PSOE, tant a les municipals com a les Corts. Tot amb tot, en alguns municipis, després de les eleccions del 2007 els candidats socialistes van haver de fer pactes per mantenir la batllia. L’excepció va ser el municipi més gros de la Franja, Fraga (Baix Cinca), on els socialistes, al govern des de les primeres eleccions democràtiques, van perdre’n el control, encara que el batlle sortint, Vicente Juan, havia obtingut 8 regidors i més del 40% dels vots. Un pacte entre el PP (7 regidors) i el Partit Aragonès (PAR, 2 regidors) va donar als populars el principal municipi de la Franja. No sense polèmica, tanmateix, perquè el vot dels dos regidors aragonesistes en la investidura del popular José Luis Moret els va costar un expedient disciplinari i l’expulsió del partit, per haver infringit el pacte general PSOE-PAR a l’Aragó.
La lluita per Fraga
El 22 de maig el batlle José Luis Moret no optarà a la reelecció perquè el desembre passat ja va renunciar-hi per motius personals. El substitueix el regidor Santiago Escándil, que té l’envit de mantenir-se al govern i, si pot ser, sense suport com fins ara. Té de rival el socialista Vicente Juan, regidor de Fraga des del 1987 i batlle del 1995 al 2007. A banda la lluita per la batllia, a Fraga hi ha una altra novetat respecte de les eleccions del 2007: s’hi presenten candidats del PP i del PSOE, del PAR, de la Chunta Aragonesista (CHA), d’Izquierda Unida i d’un nou partit, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), nascut el 2009 de la refundació d’Alternativa Cívica (Alcivi). CDF té el suport explícit de Convergència Democràtica de Catalunya, una relació que ja es va plasmar a les últimes eleccions al parlament europeu. En les municipals d’enguany, CDF es presenta a Fraga (el secretari general, Paco Tejero, n’és el cap de llista) i en alguns municipis més del Baix Cinca, de la Llitera, del Matarranya i de la Ribagorça.
Empat al govern aragonès
Després de dotze anys de domini en solitari o amb pactes a les corts aragoneses, el PSOE també notarà, sens dubte, el desgast socialista general que tot indica que es farà palès el 22 de maig. El ribagorçà Marcel·lí Iglesias, després de dues legislatures al davant del govern, ha cedit la candidatura socialista a Eva Almunia, que en totes les enquestes fetes des de principi d’any apareix invariablement al darrere de la candidata popular, Luisa Fernanda Rudi. Tot i amb això, l’un sondatge darrere l’altre, la clara majoria que obtenien fa tres mesos els conservadors a l’Aragó s’ha anat matisant i corregint fins a un empat tècnic, al voltant del 35% per a totes dues formacions. L’enquesta del CIS publicada al començament de maig fins i tot obria la porta a la permanència del govern socialista, si hi havia tripartit entre el PSOE (27 escons), la Chunta Aragonesista (4) i IU (3). PP i PAR, amb 26 escons i 7, respectivament, no en sumarien prou. Sigui com sigui, en aquest context l’empat virtual entre socialistes i populars sembla que només es resoldrà amb el suport dels partits minoritaris.
Llei de llengües
La Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és més universal, amb gairebé un 90% de la població que el sap parlar. Però no hi és llengua oficial i la presència a l’administració i als mitjans, per exemple, és quasi nul·la. Només n’hi té una mica a l’ensenyament, car es pot estudiar com una assignatura optativa. Per mirar de capgirar aquesta situació, el desembre del 2009 es va aprovar, després de molt de temps i amb moltes dificultats, la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó, el català i l’aragonès. Hi van votar a favor el PSOE i la CHA, i contra el PP, el PAR i IU, però per motius diferents. Les dues formacions conservadores no volien que la llengua de la Franja s’anomenés catalana, i el partit d’esquerra demanava que la llei havia d’establir la cooficialitat del català i de l’aragonès a l’Aragó, i no pas considerar-les llengües pròpies i prou.
El decantament del govern aragonès cap a l’esquerra o la dreta, el 22 de maig, tindrà, doncs, una incidència directa en el desenvolupament de la llei, que reconeix la realitat trilingüe i dóna alguns drets als habitants de les zones bilingües en educació i en la relació amb l’administració en la llengua pròpia. La candidata del PP a la presidència, Luisa Fernanda Rudi, ha introduït entre les 518 propostes del seu programa la derogació de la llei de llengües. I el PAR matisa una mica aquesta oposició: o bé retirar la llei o bé reformar-la.
CONVOCATÒRIA: RODA DE PREMSA CDF
ASSUMPTE: presentació PROGRAMA ELECTORAL
DIA: DIMECRES, 11 DE MAIG
HORA: 17.30 h
LLOC: SEU DE CDF (Plaça del Carbó, 4. Fraga)
CONVOCATÒRIA: ACTE CENTRAL de campanya electoral
Candidatura de Fraga
DIA: DIJOUS, 12 DE MAIG
HORA: 22 h
LLOC: PALAU MONTCADA de Fraga
(L’article que podeu llegir tot seguit, el vaig escriure dos o tres dies després del 10 d’abril, i el volia enviar al Diario de Teruel. No ho vaig fer en el seu moment per oblit i ara, atesa la manca d’actualitat —ha passat un mes— només el publicaré aquí al bloc)
” José Miguel Gràcia*
“¿Está de acuerdo que Cataluña se convierta en un estado de derecho, independiente, democrático y social, integrado en la Unión Europea?” —así rezaba la papeleta que introdujeron en las urnas, el pasado 10 de abril, unos 260.000 barceloneses. Los organizadores se habían marcado como objetivo, alcanzar una participación del diez por ciento, no obstante acudieron a votar más del 18%, por lo tanto, para los organizadores, la jornada fue todo un éxito, jornada histórica, se dijo. Desde que comenzaron estas consultas hace año y medio votaron en Cataluña 885.000 personas (9 de cada diez lo hicieron afirmativamente), un 20% del censo electoral oficial de los lugares donde se ha votado. No entraré en la calificación de si fue poco o fue mucho el resultado, teniendo en cuenta que todo el proceso se llevó adelante sin la colaboración directa de los partidos políticos y organismos públicos. El movimiento ciudadano fue su organizador y ejecutor. Solamente diré que la sociedad española en su conjunto debería tomar cabal y seria nota, no sea cosa que dentro de unos años, si el sentimiento y necesidad de independencia en Cataluña se instala de forma mayoritaria en el seno de sus ciudadanos, pueda desbordar imprevisiblemente la capacidad de entendimiento del fenómeno por parte de la sociedad española.
Fíjense como interpretó la jornada del domingo 10 de abril la prensa de Barcelona y la de Madrid: la primera dijo que fue un éxito la convocatoria y a la vez una aviso, una movilización de voluntades, un brillante punto final que marca el camino hacia el derecho a decidir, un paso hacia el pacto fiscal, y otras afirmaciones similares. Por el contrario la prensa en Madrid ha cualificado la jornada de participación minoritaria —El País— i la caverna mediática ultraconservadora —tres periódicos i algunos medios más— se han despachado con estas lindezas: fracaso total, charlotada cómplice, jugar con fuego, mascarada, resultado ridículo, pasatiempo político de fin de semana de los radicales, fantochada, apesebrados lobbys organizadores, enemigos de la ciudadanía… Saque el lector la conclusión.
Dejaré caer unas cuantas ideas, intentando interpretar cual es la realidad de Cataluña y apuntaré algunas causas. El sentimiento de que la integración con España es una carga para los ciudadanos catalanes no es nuevo, pero va creciendo cada día. Un hecho que nadie comenta y fácilmente comprobable es el siguiente: la gran mayoría de los jóvenes —votantes de hoy o de mañana— ven a España cada vez más como algo contrario a sus intereses, y en el mejor de los casos, como algo ajeno. La burguesía catalana ha descubierto que es más importante el mercado europeo que el español.
¿Cómo y quien ha alimentado este proceso, digamos, de divergencia?: nadie niega que hay una parte de la ciudadanía que se siente solamente catalana y que desde siempre ha querido desconectarse de España. Citaré una serie de circunstancias y hechos puntuales o repetitivos que han desbrozado el camino hacia la generalización del deseo de independencia: los ataques permanentes de la caverna mediática madrileña, la segunda legislatura del señor Aznar, el permanente goteo de acusaciones falsas respecto a la insolidaridad de Cataluña, el déficit de la balanza fiscal catalana, el trato a la lengua catalana, el rompimiento de la idea de federalismo, la recogida de firmas del PP contra el Estatut, la sentencia del TC contra el Estatut refrendado por el pueblo catalán, etc., etc. Los grupos y partidos nacionalistas o independentistas de Cataluña tienden a colocar en el mismo nivel de responsabilidades tanto al PP como al PSOE/PSC. A mi modo de ver es injusta la acusación, en cuanto al nivel de responsabilidades de un partido y de otro. La gran responsabilidad es de la derecha.
Dicho todo lo anterior, rotos los miedos de la transición, el reconocimiento y explicación del por qué de la independencia se ha generalizado por toda la sociedad catalana, cuando hace unos años, eran minoritarios estos comentarios.
No vayan a pensar que quiero predecir que se avecina una ruptura seria a corto plazo, ni mucho menos, entiendan mis razonamientos como un proceso de desafección que podría conducir a aquella si no cambian las actitudes por ambas partes. Quiero concienciar del proceso de cambio. Del derecho a decidir se está pasando al derecho a la independencia. Tal vez con el ejercicio del derecho a decidir, se podría equilibrar la balanza.
El Gobierno actual de CiU lanzará el reto de la financiación, el concierto económico, similar al que disfrutan vascos i navarros, al próximo gobierno del Estado, dejando en el cajón, por el momento, otras reivindicaciones soberanistas. Ahora bien, con un sistema fiscal como el vasco y el navarro, ¿para que querría Cataluña la independencia? Esto último es una pura especulación mía.
*Escritor “
CONVOCATÒRIA: RODA DE PREMSA CDF – Convergència Democràtica de la Franja
DIA: DILLUNS, 9 DE MAIG
HORA: 17.30 h
LLOC: SEU DE CDF (Plaça del Carbó, 4. Fraga)
La lista es discutida por la ausencia de algunas figuras y por el reparto de influencia entre las distintas corrientes.
.
La Academia de la Lengua Aragonesa empieza a tener cara y ojos. El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, institución integrada por 15 especialistas (cinco elegidos por la DGA, cinco por las Cortes y otros tantos por la Universidad de Zaragoza), ya ha elegido a los nueve miembros que la formarán. Todos han aceptado su designación y la lista ha sido remitida al Gobierno aragonés para su aprobación. Aunque la DGA tiene la facultad de ampliar o retocar la lista, no parece lógico que lo haga, enmendando así la plana al Consejo en una de sus primera decisiones. Así pues, la Academia de la Lengua Aragonesa echará a andar formada por María Pilar Benítez Marco, Marta Marín Bráviz, María Luisa Arnal Purroy, Manuel Castán Espot, Joaquín Villa Bruned, Francho Nagore Laín, Chabier Lozano Sierra, Juan José Segura Malagón y Jesús Vázquez Obrador.
La lista, que se filtró hace unos días, aun antes de que se supiera si los interesados iban a aceptar la designación o no, ha empezado ya a suscitar críticas en los foros del aragonés porque se echan a faltar algunos nombres clave, tanto por conocimientos como por su carácter ‘histórico’. No están, por citar algunos, ni Ánchel Conte ni Chusé Inazio Nabarro ni José Antonio Saura.
Pocos y representativos
Al parecer, el Consejo buscaba que la Academia tuviera un número reducido de miembros, 7, 9 o 11, y que en ella estuvieran representadas el mayor número posible de variantes del aragonés. Cinco miembros responden a esta premisa: Marta Marín (cheso), Chabier Lozano (belsetán), Quino Villa (chistabín), Manuel Castán (benasqués) y Marisa Arnal (ribagorzano). Los otros cuatro, María Luisa Arnal, Francho Nagore, María Pilar Benítez y Jesús Vázquez, son filólogos de carrera, que han realizado el doctorado y que dan clases, o las han dado, en la Universidad de Zaragoza.
En la lista se advierte un afán por conseguir equilibrio en un mar -el de la lengua aragonesa- azotado por tormentas y ciclones de distinta condición. Tanto es el equilibrio que -aunque quizá sea coincidencia- tres de los miembros de la Academia forman parte también del Consejo, y cada uno ha llegado a este llevado por cada una de las instituciones que lo han formado: Marta Marín, por las Cortes de Aragón; Francho Nagore, por la Universidad de Zaragoza, y Manuel Castán, por el Gobierno de Aragón.
En cualquier caso, el equilibrio parece precario. Según algunas fuentes, ha habido académicos que se han pensado hasta última hora si aceptaban o no el nombramiento; y otros incluso podrían haber señalado que algunos de sus compañeros no cumplen los requisitos que pide la ley para el cargo. Examinando la lista de miembros, se advierte también una tensión interna entre dos posibles facciones: por un lado, los cercanos al Consello d’a Fabla, con Francho Nagore como cabeza visible, partidarios de la ortografía consensuada en el 87; por otro, los cercanos a la corriente aperturista y la ortografía de la preexistente L’Academia de l’Aragonés (su nombre crea confusión: en realidad es una asociación cultural, que acoge en su seno a muchas de las corrientes que han trabajado en defensa del aragonés pero no a todas). Cuatro de los nueve miembros de la Academia de la Lengua Aragonesa han sido también de L’Academia de l’Aragonés, por lo que cabe suponer que sus planteamientos acabarán ganando todas las votaciones. La otra corriente está, de momento, en minoría.
En este contexto nace la Academia de la Lengua Aragonesa, cuyo objetivo fundamental es detener el proceso de deterioro de las distintas variantes del aragonés. El primer instrumento, el más urgente, será la adopción de una ortografía. Pero, ¿cuál? ¿Una nueva o la del 87, la de la Sociedad de Lingüística Aragonesa o la que acaba de presentar L’Academia? Teniendo en cuenta la distribución del poder en el nuevo organismo, todo apunta a que esta última podría ser elegida, y así, además, no se perdía un tiempo precioso en elaborar una nueva. Pero esa ortografía también está cuestionada, y su designación como oficial podría generar tensiones. En cualquier caso, previamente los académicos tendrán que dotarse de un reglamento de organización interna y, sobre todo, nombrar a un director, lo que podría constituir otro foco de tensiones.
Posible ampliación
Y aún existe una posibilidad más, que quizá sea la que marque el futuro inmediato de la institución. Los académicos pueden nombrar a más miembros (hasta una veintena), y lo pueden hacer nada más constituirse la Academia. Ello cambiaría la distribución de poder en el seno de la entidad, pero se ganaría en variedad, consenso y representatividad. Y se evitaría que algunos ‘históricos’ del aragonés acaben dando la espalda a una institución creada para defender lo mismo que ellos han defendido en los últimos años: una lengua que agoniza en sus variantes históricas. Será una decisión que deberán tomar los nueve académicos fundacionales.
Ahir acabava l’article que vaig publicar al Diario de Teruel amb la frase: “I ara li toca el torn al Tribunal Constitucional”. Per sort el TC va agafar el relleu bé i una majoria dels seus membres ha guanyat la cursa: les candidatures de Bildu es podran presentar a les eleccions per 6 vots a favor i 5 en contra. Dic que va agafar el relleu bé, perquè aquesta institució s‘hi havia renovat no fa gaire temps i un suau ventet de progressisme s’havia introduït dins, en obrir la porta. De debò, la cursa ha estat guanyada per la racionalitat, el seny, l’Estat de dret i la lluita antiterrorista, en front de tants i tants que cantaven les absoltes. La cosa no tenia cap ni centener.
Però, de debò, qui l’ha perduda? Els perdedors han estat: la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, el Tribunal Suprem, la dreta mediàtica cavernícola, el Partit Popular, una gran part del Partit Socialista i del Govern, arrossegats per la corrent del PP i la por a la força ideològica dretana espanyola tan frondosa actualment —sempre permanent, però també recentment sobrevinguda.
Tot i que, no creieu que amb aquesta sentència ara puc entendre tantes i tantes coses que no entenia, no és així. Quin hagués estat el resultat amb l’anterior Tribunal Constitucional? Quina hagués estat la sentència de l’Estatut Català amb l’actual Tribunal Constitucional?
Ofrecemos el documento “Un día a Gràfiques del Matarranya”, realizado por Gràfiques del Matarranya con motivo de su veinticinco aniversario y que representa con gran belleza el mundo del arte gráfico y la sinfonía de la creación de una obra.
http://www.youtube.com/watch?v=ET9ray7xB30&feature=player_embedded
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
