Skip to content

Archive

Category: Activisme

Una paraula tabú

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

Qualificant-la de castellanisme, el Diccionari català-valencià-balear done a la veu “tonto” el significat de “beneitot, curt d’enteniment, estúpid”, i afegïx que es tracte d’un mot de formació expressiva que indique la condició d’estupidesa per mitjà de la repetició de sons pròpia del qui no sap parlar bé. Certament, en eixa línia, abans la paraula “tonto” s’utilitzave per a referir-se a les persones d’escassa intel•ligència, sense que el seu ús comportare cap càrrega morbosa. Per contra, els raders decennis esta expressió ha adquirit molt mala premsa ja que ha acabat sent emprada, de manera gairebé exclusiva, com a insult. A casa nostra l’expressió “tonto” estave prohibida. Ere una paraula tabú degut a que la nostra germana gran, l’Elena, havie quedat greument incapacitada de per vida a causa d’un vessament cerebral conseqüència d’un lamentable accident que va patir en el moment de nàixer. Per tal causa, de ben menuts se mos van ensenyar que aquella ere una paraula horrible, grollera i impròpia de persones educades. Ara bé, lamentablement, les criatures d’aquell temps —com les d’ara— teníem la paraula “tonto” a la llengua contínuament. I jo, a pesar dels advertiments paterns i de les circumstàncies familiars, fora de casa no em quedava curt. I és que, per a la canalla, llevat d’un mateix, i de quatre escollits, tots los demés eren tontos. Però, pel que a mi respecta, tot allò va acabar un dia, als dotze anys d’edat, quan una persona major, al preguntar-me per ma germana Elenita em va dir, literalment, amb tota naturalitat —i estic convençut que sense cap mala fe—, estes paraules: I la Tonteta com està? Que la teniu ací a casa, la Tonteta? Allò per a mi va ser com una gerra d’aigua freda, com una forta sacsada. Allò em va arribar molt a dins i em va obrir els ulls, ja que va ser a partir d’aquella feta que me’n vaig adonar, amb molta tristor, de les negatives connotacions que podie comportar l’ús inadequat de determinades paraules.

Viles i Gents :: Una paraula tabú :: May :: 2010.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantCDF. Xerrada Imma Riera: La crisi i el comerç.

El Tribunal Constitucional: un yogurt caducado « Lo finestró del Gràcia.

YouTube – CERÇ 2010 III FIRA DE LA MÚSICA I LA CULTURA ARAGONESA (MASSALIÓ).

Viles i Gents

mitjançant25 anys de Gràfiques del Matarranya.

Viles i Gents

mitjançantLo sinyor Juan Pío Membrado.

Viles i Gents

mitjançantMés enllà de la democràcia.

Taula debat: “Lleida i la Franja de Ponent”

    25-05-2010 de 19:30 a 21:00

    Ampliar…

    Ens complau convidar-vos a la taula de debat:

    LLEIDA I LA FRANJA DE PONENT

    a càrrec de

    Quim Gibert, Joaquim Montclús, Ramon Sistac i Natxo Sorolla

    Modera: Josep Maria Prim

    L’acte tindrà lloc dimarts 25 de maig, a dos quarts de vuit de la tarda, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Plaça de la Catedral, s/n de Lleida)

    Recursos:

    LLEIDA-I-LA-FRANJA-DE-PONENT.pdf

    Taula debat: “Lleida i la Franja de Ponent” – [Agenda Òmnium].

    CONVOCATÒRIA PER A L’EDICIÓ D’UN RECULL DE RELATS BREUS

    Amb motiu de la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

    Tema: ARBRES EBRENCS

    Textos amb un arbre ebrenc com a protagonista, preferentment arbres monumentals o llegendaris, però també d’altres existents en la realitat o en la imaginació de la llibertat creativa de cada autor i en qualsevol estil literari: conte, poesia, teatre…

    Extensió màxima: 1000 paraules.

    Termini: 6 de juny de 2010 (els textos seleccionats es presentaran a la Fira del llibre Ebrenc, a Móra d’Ebre)

    Enviar els textos a: info@serretllibres.com Adjunteu una imatge de l’arbre, si s’escau i és possible.

    Els textos seleccionats es publicaran en un llibre que es presentarà a la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya.

    Edició a cura de March editor i Llibreria Serret, amb la participació de l’Associació Cultural del Matarranya.

    Més informació…..

    La Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

    La Trobada pretén ser l’activitat complementària al Matarranya dels actes literaris que tenen lloc al llarg de l’any a les Terres de l’Ebre: la fira del llibre Ebrenc (al Juny a Móra d’Ebre, La Ribera d’Ebre), la fira literària Joan Cid i Mulet (a l’abril a l’EMD Jesús, El Baix Ebre), la Trobada de Lletres Ebrenques (al novembre a Amposta, El Montsià)… Dintre d’aquesta efervescència literària ebrenca, la trobada al Matarranya busca la seua especificitat en la data de l’organització (a l’estiu) i en el fet de donar especial protagonisme i participació als autors, per la qual cosa l’edició de la monografia amb el recull de textos resultant es considera molt important.

    L’experiència de realitzar la Trobada al voltant d’un tema i de fer una crida perquè els autors hi participin amb els seus textos, els quals podran tenir després lectors a través de la publicació d’un monogràfic, s’ha valorat de forma molt positiva tant per part de l’organització, com dels autors i els lectors; segons es deriva per l’alta participació en les passades edicions de la Trobada en el dinar literari i els actes de la Trobada i les presentacions posteriors del llibre, com pel gran nombre d’exemplars que es solen vendre.

    El recull de relats amb motiu de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

    Des dels seus inicis, la Trobada ha estat vinculada amb el recull de relats. Així, en l’edició del 2007 ja es presentava un recull de relats (Estius a l’Ebre, editat per Aeditors) i en la del 2008 es va fer un pas endavant amb la publicació d’un recull de textos organitzada expressament amb motiu de la Trobada i dedicats al tema sobre el qual versava aquella edició, el paisatge ebrenc i publicats sota el títol: El riu que parla, a càrrec d’Aeditors i Llibreria Serret. En la trobada del 2009 es va repetir l’experiència, aquesta vegada amb un recull de relats dedicats a personatges ebrencs que va ser publicat pels responsables de l’edició anterior. A més, durant els actes de la Trobada s’ha anat ampliant el protagonisme donat al recull de relats: a la presentació i signatura del llibre habituals s’hi van sumar una lectura de textos del recull per part dels mateixos autors i una presentació al llarg d’un dinar literari. A tot això, cal afegir la presentació posterior del llibre en diverses poblacions.

    Objectius del recull de relats i de la seua publicació en format llibre

    -Difondre el recull de relats seleccionats recollits com a resultat d’una activitat literària i ajudar així també a consolidar-la.

    -Ajudar a l’edició i difusió de textos sobre el patrimoni ebrenc i d’autors vinculats al territori.

    -Fomentar la literatura ebrenca a dintre i fora del territori

    -Ajudar a la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.


    DADES DELS RESPONSABLES DE L’EDICIÓ

    Editors: Serretblog i March editor

    Col·laboradors: Associaciació Cultural del Matarranya

    Consell Assessor: Format per representants del Consell Organitzador de la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya:

    * Aeditors

    * LLibreria Serret: Ocatvio Serret

    * Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja

    * Representants de la població acollidora de la Trobada

    * Col·laboradors del Serret-blog i assessors per l’organització de la Trobada

    FORMA DE DISTRIBUCIÓ:

    -March editor

    -Llibreria Serret i punts de venda col·laboradors arreu de Catalunya

    Associació Cultural del Matarranya (socis, fires, activitats i internet)

    -Xarxa de llibreries col·laboradores de l’Associació Cultural del Matarranya, amb les quals l’Associació treballa habitualment (Franja d’Aragó, Catalunya, València i Saragossa)

    -Venta directa: a través de la presentació del llibre durant la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya i posteriorment en diverses localitats i actes.

    CERÇ III FIRA DE LA MÚSICA I LA CULTURA ARAGONESA

    21, 22 i 23 DE MAIG A MASSALIÓ (MATARRANYA)

    30 Expositors vinculats al món de la música i l’art
    13 concerts durant les jornades
    VIITROBADA DE DOLÇAINERS, GRALLERS I GEGANTERS DE MASSALIÓ
    Mostra de curtmetratges
    Jocs tradicionals per a xiquets
    Conferencies

    Entrada gratis a tots los actes
    Zona d’acampada lliure

    divendres

    22.30 Mostra de curtmetratges en la col·laboració de A.C. Ranetas (saló de plens)

    dissabte
    10.30 Apertura de la fira
    11.00 TEMPS AL TEMPS (replaceta)
    11.30 Taller de pintura per a xiquets(plaça major)
    11.30 Inauguració oficial (saló de plens)
    12.00 HIBERIA(replaceta)
    13.00 OJO NO CAIGAS(replaceta)
    14.00 Audició Chill Out(replaceta)
    15.00 TXIRIGOL(replaceta)
    16.00 Conferencia sobre diferents llibres d’Ascuma (saló de plens)
    16.00 EL PULMON DEL BARRIO(replaceta)

    16.30. VII TROBADA DE DOLÇAINERS, GAITERS I GEGANTERS (carrers del poble / plaça major)

    21.30 Sopar popular

    23.30 Concert de nit dissabte (salón municipal)
    GEN
    DRAPS
    AZERO
    IXQUERA

    domenge
    12.00 Obertura de la fira
    12.00 Conferencia sobre jocs tradicionals al matarranya (saló de plens)
    14.00 AUDICIÓ MUSICA ARAGONESA(replaceta)
    16.00 SWING SHOW TRIO(replaceta)
    16.00 Jocs tradicionals per a xiquets (plaça major)
    17.00 ABRAHAM CASTELLÓN(replaceta)
    18.00 YA BABÉ(replaceta)
    19.00 A PASO DE BUEY(replaceta)
    20.00 clausura

    Herbes aromàtiques i poesia a la Rambla

    Baixant per la Rambla de Barcelona, abans d’arribar al Liceu, ens hi trobem amb el carrer de l’Hospital. El dia 11 de maig estava ple de gom a gom, es celebrava la Fira de Sant Ponç. Dues-centes paradetes d’herbes remeieres i aromàtiques, fruites en almívar, codonyat i mel, omplien les voreres del carrer. La presència de camamilla, orenga, marialluïsa, menta, tarongina, llorer, ginesta, til·la, farigola, romaní, poniol i altres herbes es feia present mitjançant la vista i l’olfacte.

    Baixant una mica més per la Rambla, a mà esquerra, ens hi trobem també amb la seu de la UGT de Catalunya. El mateix dia 11, a les 19 hores, tenia lloc en aquesta seu el lliurament del Premi Paraula de narrativa breu. El primer premi va ser per a Sergi Gil i Sala de Barcelona per l’obra La gran formiga negra.

    Després del breu acte de lliurament, varen actuar els invitats d’honor, Antoni Bengochea i Màrio Sasot, Duo Recapte, amb l’espectacle “Poesia de la Franja”: un empedrat poètic i musical. Tants o més poemes musicals i aromàtics com plantes a la fira de Sant Ponç varem poder assaborir: uns amb dolçor de mel, alguns amb regust a menta o romaní, altres amb un antic sabor a llorer i, com no, alguns més amb xerinola de tarongina. Excel·lent l’actuació d’Antoni Bengochea, desplegant la veu, les mans, el cos, tot un art. La bandúrria de Màrio Sasot, harmoniosa i cristal·lina, no es va quedar enrere. Desideri Lombarte, Hèctor Moret i molts altres poetes de la Franja hi posaren la lletra.


    Herbes aromàtiques i poesia a la Rambla « Lo finestró del Gràcia.

    Viles i Gents

    8 May, 2010

    Noves veus a les escoles

    A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol


    (Publicat al Diario de Teruel, dissabte 8 de maig del 2010)

    Un emocionat Marcelí Iglesias restava bocabadat al sentir les melodies entonades per 330 infants a l’acte institucional del dia de Sant Jordi. Immediatament cursava una improvisada invitació a tots els petits cantors per al dijous següent, amb audiència privada, entrega de regals i àpat suculent. Els nens cantors no eren de les Escolanies, dels Conservatoris o de l´Auditori. Eren xiquets de les escoles (majoritàriament públiques) i d’algun institut de la Comunitat Aragonesa. Quina sorpresa! Que emotiu resultà el final amb el menyspreat i desconegut Himne d’Aragó amb música d’Antón García Abril!. I els petits cantors, d’on havien eixit?
    Doncs molt senzill: eren una selecció de dotze col•legis (s’inclou algun institut) inscrits al “Programa de Coros Escolares” que des de fa quatre anys i sense fer massa soroll desenvolupa el Govern d’Aragó. Aquest programa té com objectius la creació de cors escolars als centres d’Aragó que ho vulguin i l’ajuda a millorar i refermar els ja existents prèviament (no gaires). El primer any del Programa hi participaren 17 cors i uns 500 coralistes. Enguany és la quarta edició i hi han pres part 68 cors i uns 2300 coralistes. També s’ha pogut constatar la millora de la qualitat musical de la gran majoria dels cors del Programa.
    Cal agrair l’esforç de tots els mestres-directors, així com del coordinador musical, l’expert director de cors escolars i pedagog Julio Galdámez i del seu equip, el Gabinet de Pedagogia Musical Cotolengo Abelardo Pi, amb el que he tingut l’honor de col.laborar.
    Un deure pendent d´aquest Programa: el desenvolupament a la província d’Osca (8 cors) i sobre tot la de Terol (només 5 cors, que actuaran al Teatre d’Alcanyís el proper dia 15 de maig) En aquesta província no hi ha representació ni de Terol capital (que també hauria d’existir) ni de la meva estimada terra matarranyenca.
    Doncs bé: aquests van ser els protagonistes de l’acte institucional de Sant Jordi a Saragossa (amb perdó del contundent i més que extens discurs de Felipe González). Noves veus es fan sentir a les escoles aragoneses, però només un col•legi de la Franja, d’Albelda (Osca). Perquè no del Matarranya, i a poder ser amb la nostra veu-llengua pròpia? Endavant.

    Antoni Begochea

    Viles i Gents :: Noves veus a les escoles :: May :: 2010.

    TV3 volverá a verse en la Franja a partir del próximo verano

    E-mail Imprimir PDF

    El Gobierno de Aragón se encuentra en negociaciones con la Generalitat catalana para volver a recibir la señal de TV3 en los territorios que podían sintonizarla antes del apagón analógico. La cobertura, que quedará restablecida desde este mismo verano, se verá reducida a la zona de la Franja catalanoparlante.

    La  principal novedad es la reciprocidad del acuerdo. De hecho, a la vez que TV3 vuelve a la comunidad aragonesa, Aragón TV podrá verse por primera vez en la comunidad vecina. El objetivo es aumentar la zona de cobertura, en una banda de Norte a Sur que se interne hasta  hasta 70 kilómetros más allá de la frontera. Eso significa que la autonómica podrá verse en la Costa Dorada, donde miles de aragoneses tienen su segunda residencia. Una vez se firme el acuerdo, cada una de las comunidades autónomas deberá instalar y hacerse cargo de los equipos necesarios. Así, el Gobierno de Aragón deberá instalar nuevos equipos en dos repetidores catalanes: Alpicat (Lérida) y en Monte Caro (Tarragona). El mantenimiento de este material supondrá un gasto de 40.000 euros anuales.

    No obstante, tanto la DGA como la Generalitat advierten que las negociaciones no están cerradas, y aunque existe voluntad política para firmar el acuerdo, de momento prefieren ser prudentes. Será una cuerdo pionero para Aragón, que ya ha iniciado contactos con Castilla-La Mancha y con la Comunidad Valenciana para llegar a acuerdos similares.

    TV3 volverá a verse en la Franja a partir del próximo verano.

    La ultraderecha en España

    (Publicat avui al Diario de Teruel)

    “José Miguel Gràcia*

    En casi todos los países europeos existen partidos de ultraderecha de diferentes tendencias —ultra-nacionalistas, xenófobos o autoritarios—, pero con notables afinidades ideológicas a la hora de entender la democracia. Tenemos claros ejemplos en Austria, Francia, Bélgica, Italia, etc., sin olvidar los que han surgido en la Europa Oriental y muy recientemente en Hungría.

    Después de la enumeración de países que acabo de hacer, la pregunta  obvia que le surgirá al lector es la siguiente: ¿Y en España, cual es el partido o partidos de la ultraderecha? A primera vista tan solo acertamos a ver pequeños grupúsculos sin estructuras y menos aún, representación. ¿Será que en España no existe la ultraderecha como en la mayoría de los países europeos? Claro que existe y tal vez tiene una base social y unos representantes políticos más numerosos que en los otros países. ¿Si es así, dónde se esconde? Que duda cabe que es el Partido Popular el que cobija dentro de sus filas a ultra-nacionalistas españolistas, políticos autoritarios, católicos integristas y por qué no, a gentes con latentes tendencias xenófobas que en ocasiones salen a la luz: para entendernos, franquistas y neo-franquistas. Algún político de la izquierda española ha ido más lejos diciendo que el franquismo está en el ADN del PP. No pensemos que la base social que les apoya y les vota es exigua, a pesar de que nadie se declare franquista superados ya los treinta años de democracia. La prueba del algodón de la existencia de esta ideología de derecha integrista o franquista dentro del Partido Popular nos la proporciona el hecho de que nunca este partido haya condenado el franquismo de forma clara y resolutoria.

    El problema se plantea en nuestro país a la hora de poder estimar la importancia relativa de tales ideologías. Como he dicho al principio, en la mayoría de países existen partidos políticos que aglutinan ideologías y comportamientos más allá de la derecha, y que concurren a las elecciones y obtienen las representaciones parlamentarias correspondientes. Su fuerza, por lo tanto, está a la vista de todos. Los partidos de derechas de estos países no tienen ningún deseo, más bien todo lo contrario, de admitir entre sus filas personajes de la extrema derecha, y tampoco pretenden captar de forma explícita el voto extremista de la sociedad. En general las derechas europeas están formadas por partidos liberales o neoliberales, cristiano-demócratas, conservadores, y  partidos que, para entendernos, podríamos denominar de centro derecha. El Partido Popular no ha funcionado, ni funciona así, lo cual no les ha ido nada mal, por cierto, a la hora de recoger votos. No quiero decir que entre sus bases no existan liberales, cristiano-demócratas y conservadores como en el resto de Europa, lo que pasa es que desde sus orígenes ha aglomerado una gran parte de la ideología tardo franquista disfrazada de centro derecha por razones de marketing político. Este núcleo duro le proporciona un permanente semillero de votos. Egregios representantes del Partido Popular tendrían mala acogida en el seno de los partidos de la derecha europea. ¿Cree el lector que el señor Aznar, o el señor Aceves, o el señor Mayor Oreja, por ejemplo, tendrían fácil acomodo en la derecha europea? Y en este país nuestro, nos parece tan normal que un exministro de Franco sea presidente de honor del Partido Popular. ¿Se pueden imaginar un caso similar en un partido de la derecha europea?

    No nos debería extrañar, por lo tanto, que sin un crecimiento visible de lo que en Europa se conoce como ultraderecha, la sociedad española, en los últimos años, esté experimentando un proceso de clara derechización en muchos aspectos. Las corrientes más ultras del Partido Popular, animadas o espoleadas por el magma ideológico y crispador que desprende día a día la caverna mediática —principalmente mesetaria y cada día más extensa—, son las mayores responsables del proceso.  Ejemplos de lo que digo los tenemos a la vista un día sí y otro también. Vean si no, lo que le está pasando al juez Garzón por intentar ayudar a los familiares de las víctimas de Franco o por qué el Partido Popular rechaza la propuesta del PSOE sobre una ley de educación pública similar a la de otros países europeos, o por qué surgen campañas claramente xenófobas como la del PP de Badalona.

    *Escritor”

    La ultraderecha en España « Lo finestró del Gràcia.

    Franjarock

    • 20100425_franjarock_385

      20100425_franjarock_385

    Franjarock | Comarques Nord.

    Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

    La Franja