Skip to content

Archive

Category: Activisme

Rock en la Franja, Rock en Pena-Roja.

Continuamos el ciclo de entrevistas con la gente de Pena-Roja (Matarranya) y su Franja Rock que la proxima edición cumplirá 10 años. Un buen punto de encuentro de gente que camina.

Los jóvenes de Pena-Roja (Matarranya) comenzaron allá por el 2001 a organizar un festival de música titulado FranjaRock. Las ideas las tenian claras entonces y se han ido asentando a lo largo de estos 9 años. Reivindicación del espacio rural y de su propia cultura. La despoblación, la normalización lingüística del catalán en la franja, el reconocimiento de la música popular producida en la comarca y la creación de un espacio de fiesta alternativo fueron son y serán los pilares de este festival. Lo suelen realizar en abril para hacer llegar a la gente al pueblo fuera de los meses de verano. El invierno y la primavera son más duros en los pueblos y si no hay movimiento en esas fechas hay que hacer todo lo posible para hacerlo.

franja1

Los 70 socios desde los 16 a los 30 años son los responsables de que todas las ediciones hayan resultado perfectas, de que las relaciones con el ayuntamiento sean excelentes (cesión de espacios, facilitación de vías de financiamiento, material de las actividades, etc.), de que exista el tan ansiado relevo generacional, …

Lo que “hace posible hacer festivales de bajo presupuesto sin ganancias ni pérdidas” son las vías de financiación del Consejo Comarcal, Diputación de Teruel, Asociación Cultural del Matarranya, …, de los cuales reciben alguna subvención.

Y así poco a poco el FranjaRock, tras 9 años se ha convertido en un evento consolidado tanto en Pena-Roja como en la comarca del Matarranya y cada vez atrae a más gente de Zaragoza y Barcelona, aunque claro, sin crear masificaciones como uno se puede imaginar. Lo que si que queda patente es que en el caso de Pena-Roja como en el de otros pueblos como Massalió o La Codonyera nadie escapa en la implicación en actos culturales. Es la gran diferencia, nos cuentan, con las grandes ciudades, aquí todo el mundo participa.

Este festival es el nucleo central de la Asociacion, pero también organizaron el concierto del 15º aniversario de Los Draps y una Jornada Medieval en una representación escrita por Desideri Lombarte, obteniendo un gran éxito de participación local (actores, muestra de oficios antiguos, elaboración de vestimenta de época, …) y de público. De hecho están buscando la diversificación de sus actividades.

Nos podemos imaginar que en 9 años han pasado por el festival un gran numero de grupos, de aquí y de allí y buscando normalmente un espacio especial para esos grupos que cantan en lenguas minoritarias (Cesk Freixas, Los Draps, Mallacán, Txirigol, Rabia Positiva, Prau, etc.) sin ovlidarse de otros grupos como Comando Ramone, Inestables, Gen, Ixuquera, etc. Todos ellos y muchos más pasaron por el Polideportivo o por el Salón Cultural ambos cedidos por el ayuntamiento para el citado evento.

Finalmente la gente que hace posible el FranjaRock están bien contentos del gran relevo generacional que existe en su pueblo, del futuro que sueñan, de las actividades que realizan y de la respuesta que están obteniendo.

mitjançantRock en la Franja, Rock en Pena-Roja. – magofermin.

EINA
DRAPS
LOS OLVIDADOS DE LA MORGUE
MAGNETOPHONES

LO DISSABTE 19 DE DESEMBRE A ZGZ

19 dic 2009 22:00
Festival 20 d’Abiento – Nave de Conciertos Saragossa, Zaragoza

Un cartell ben curiós

Al cartell de la “Feria del Libro Aragonés de Monzón” hi figuren una sèrie de personatges aragonesos que han destacat en els camps de la ciència, de les arts, de la literatura i, curiosament, en altres aspectes força diferents, al menys, dos d’ells. El lector pot fer-se la seua pròpia composició, i si més no, treure’n conclusions.

Allí hi són: Ramón J. Sender, novel·lista, assagista, autor teatral, etc; Luis Buñuel , el gran cineasta i calandino universal; Santiago Ramón y Cajal, Premio Novel de Fisiologia i Medicina; Joaquin Costa, el gran intel·lectual regeneracionista que digué, “Despensa, escuela y siete llaves al sepulcro del Cid”; don Francisco de Goya y Lucientes, què puc dir d’ell que no es conegui…; José Antonio Labordeta, cantautor, intel·lectual, parlamentari, entranyable! Tantmateix i en el centre del grup, repenjada sobre un canó, Agustina Raimunda María Zaragoza Domènech (Agustina de Aragón), nascuda a Barcelona; i a la dreta, més encara, a la ultradreta, hi és José María Julián Mariano Escrivà de Balaguer (Sant Josemaría Escrivá), satisfet per haver fet el camí cap a l’obra de Déu i perquè recentment té una carrer a Saragossa. Interessant, oi? Hi veieu alguna incongruència dins del conjunt?

Dins de la fira, sí hi haurà una veritable i comprovable incongruència: els acientífics que neguen el català, que no acaten la llei i la Constitució, al menys en tot allò que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, hi seran venent fum contaminant.

En honor a la veritat s’ha de dir que el cartell és trilingüe: un bon exemple a seguir.

Un cartell ben curiós « Lo finestró del Gràcia.

CAT:ICF NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’ARAGONÈS I EL CATALÀ

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’AGONÈS I EL CATALÀ.
Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s’ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.
Amb tot, l’edició de 2009 comptarà amb la participació d’aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d’Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d’Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d’alguna plataforma contra les llengües pròpies d’Aragó, juntament amb membres de partits polítics —amb els quals es confonen— amb representació parlamentària.
Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d’aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien a la Fira del Llibre Aragonès de Monsó en els anys vinents.
A 1 de desembre del 2009.

mitjançantCERIb: CAT:ICF NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’ARAGONÈS I EL CATALÀ.

ICF NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’ARAGONÈS I EL CATALÀ

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’AGONÈS I EL CATALÀ.
Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s’ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.
Amb tot, l’edició de 2009 comptarà amb la participació d’aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d’Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d’Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d’alguna plataforma contra les llengües pròpies d’Aragó, juntament amb membres de partits polítics —amb els quals es confonen— amb representació parlamentària.
Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d’aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien a la Fira del Llibre Aragonès de Monsó en els anys vinents.
A 1 de desembre del 2009.

mitjançantCERIb: CAT:ICF NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’ARAGONÈS I EL CATALÀ.

Entregan los premios Josep Galán por la normalización lingüística

Premiados con los galardones Josep Galán, en el acto celebrado en Velilla de Cinca.

Premiados con los galardones Josep Galán, en el acto celebrado en Velilla de Cinca. | J.C.

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }

Galardonan a La Orquídea Dorada, colegio San José de Calasanz, Pilar Aribau y Román Montull
Jaume CASAS

01/12/2009


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 0 votos

FRAGA.- El grupo de teatro La Orquídea Dorada, del Hogar de la Tercera Edad de Fraga, el Departamento de Catalán del Colegio Público San José de Calasanz de Fraga, la fragatina Pilar Aribau y el diseñador Román Montull, de Velilla de Cinca, fueron los galardonados este año con los “Premis Josep Galán a la Normalització Lingüística i Cultural al Baix Cinca”, que convoca el Institut d”Estudis del Baix Cinca y que fueron entregados en la gala que tuvo lugar este pasado sábado en Velilla de Cinca. En dicho acto se dio a conocer también el fallo del jurado de la Beca de Investigación Amanda Llevot, que este año ha correspondido a un proyecto sobre “Las élites en Fraga”, de Koldo Sebastián.

En su intervención durante la gala de entrega de los premios, que llegaban a su XIII edición, el presidente del IEBC, Josep Labat, destacó que “el objetivo de estos premios es reconocer y distinguir el trabajo, en muchas ocasiones callado y poco recompensado, que realizan muchas personas y entidades por mantener y conservar la lengua de esta zona, el catalán, y por utilizarla en sus ámbitos de actividad”. En este sentido alabó al grupo de teatro La Orquídea Dorada, “por su compromiso con la lengua, y por utilizarla con normalidad en sus representaciones”, y al Departamento de Catalán del San José de Calasanz, “por haber puesto en marcha una actividad de cuenta cuentos en catalán, que entra de lleno en nuestro objetivo de premiar iniciativas en el ámbito escolar”. Asimismo, destacó la figura de Pilar Aribau, como “una persona comprometida con la sociedad, implicada en muchas iniciativas, no sólo la defensa de la lengua”, y finalmente, se refirió a Domingo Montull, destacando “su labor profesional, como autor de ilustraciones y composiciones fotográficas para publicaciones muy importantes y por haber hecho las ilustraciones que acompañan al apartado de flora y fauna de nuestra comarca en la Enciclopedia Catalana”. Labat se refirió también a la Ley de Lenguas que se debate ahora mismo en el Parlamento Aragonés, destacando la iniciativa que ha tenido el IEBC “junto con otras entidades que llevamos mucho tiempo trabajando en la defensa del catalán en Aragón, de plantear una serie de enmiendas que hemos trasladado a los grupos parlamentarios y en las que lo que pedimos básicamente, es el pleno reconocimiento y la cooficialidad del catalán en Aragón. Creemos que es la mejor manera de reconocer plenamente, los derechos lingüísticos de los aragoneses catalanoparlantes”.

Tras la entrega de los premios, la gala se cerró con la actuación del grupo La Orquídea Dorada, que provocó las risas de los asistentes con su divertido sainete “La falsa moneda”.

Entregan los premios Josep Galán por la normalización lingüística.

Viles i Gents

1 December, 2009

Entre casalots

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

L’hostal de la Placeta i casa Sastron són los dos escenaris de l’univers mont-rogí que més records m’aporten i també, possiblement per això, los que més m’estimo. Sovint em situo mentalment a l’interior dels edificis i repasso una a una les estances. A l’hostal, sense comptar el trinquet, n’hi havie una trentena, i a casa Sastron, si no compto el ras, me n’ixen quaranta-tres. De manera que tant l’una com l’altra oferien espai de sobra per a poder-hi encabir les nostres fantasies. Em ve a la memòria que a les falses dels dos casalicis hi havie unes enormes caixes de fusta plenes de roba vella. I a una de les de casa Sastron s’hi guardave l’uniforme d’un militar amb la seua espasa. Tot i que em parave molt gran, aquella roba me la vaig posar infinites vegades imaginant-me ser el general d’un gran exèrcit. I a dins també hi havie una bandera d’Espanya que utilitzàvem com a estovalla per a celebrar magnífiques misses cantades juntament amb ma germana Pili que fee d’escolanet. Però els hiverns eren extremadament freds en aquells casalots ja que ni les portes ni les finestres ajustaven bé i els corrents d’aire produïen uns efectes devastadors sobre la nostra salut. A més, la distribució de casa Sastron ere tan anàrquica que els dormitoris estaven a un extrem i els excusats a l’altre, i per a anar-hi s’havie de passar necessàriament pels perxis. Per això per a orinar a les nits tots teníem lo nostre bací. En canvi, amb tals circumstàncies, el fer de ventre es transformave en una odissea. Sobre tot quan patíem descomposició. I així va passar que, al ser tantes les portes que s’interposaven entre les habitacions i la comuna, una gèlida nit d’hivern a mon pare les urgències no el van dixar arribar ni al perxi i no li va quedar altre remei que desocupar els budells al darrer passadís. Les set portes que va haver d’obrir i tancar en van tindre la culpa.

Viles i Gents :: Entre casalots :: December :: 2009.

Nom:
Per una fira del Llibre Aragonès culta i rigurosa
Categoria:
Interessos comunsIdiomes
Descripció:
Per a que la Fira del Llibre Aragonès torne a ser un referent de la cultura aragonesa i no s’hi legitime grupuscles que ataquen la cultura aragonesa i neguen la existència de llengües propies d’Aragó defensant postures sense cap rigurositat científica.

Català i aragonès oficials!

——————————

Ta que a Feria d’o Libro Aragonés torne a ser un referent d’a cultura aragonesa y no se i lechitimen grupusclos que atacan a cultura aragonesa y niegan a existenzia de luengas propias d’Aragón esfendendo posturas sin de rigurosidat zientifica.

Catalán y aragonés ofizials!

——————————–

Para que la Feria del Libro Aragonés vuelva a ser un referente de la cultura aragonesa y no se legitime a grupúsculos que atacan la cultura aragonesa y niegan la existencia de lenguas propias de Aragón defendiendo posturas sin ninguna rigurosidad científica.

Catalán y aragonés oficiales! (read less)

Tipus de privacitat:
Obert: tot el contingut és públic.

Facebook | Per una fira del Llibre Aragonès culta i rigurosa.

Jordi Coca, presentarà a la llibreria Serret de Vall-de-roures, el pròxim dissabte 5 de desembre a les dotze del mati, el seu darrer èxit, “La nit de les papallones”, Premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009.

Serret Bloc.

Junta ordinària d’ASCUMA

junta-220409De 5 a 7 de la tarda del dia 21, va tenir lloc a la seu de l’associació, la junta ordinària.
Desprès de l’informe del President sobre el balanç de la Trobada  Cultural  a Pena-roja,  sobre el Manifest de la proposició de la Llei de Llengües i el seu ressò als mitjans de comunicació, es va fer una revisió de les publicacions que en breu sortiran, així com les previsions per l’any vinent (Quaderns de del Cingle, Lo Trinquet i altres)
Es va fixar la posició d’ASCUMA envers la assistència o no assistència a  la Fira del Llibre de Monsó.
Com el dia 20, el President i el soci Carles Sancho, membre del Consell Cientìfic de l’Instituto de Estudios Turolenses, havien assistit a la reunió del Consell Científic a Terol, van aprofitar per explicar els temes tractats amb referència a l’ASCUMA. Es debateren  i s’aprovaren diversos temes més.

Reunió Consell Científic de l’IET

mitjançantascuma » Blog Archive » Junta ordinària d’ASCUMA.

Manifiesto a favor de la cooficialidad del catalán

26/11/2009 EL PERIÓDICO

Edición impresa en PDF

Página 16 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

Varias asociaciones culturales de la Franja, encabezadas por Iniciativa Cultural de la Franja (que reúne a Associació Cultural del Matarranya, Institut d´Estudis del Baix Cinca, Centre d´Estudis Ribagorans, y Consells Locals de la Franja) y Casal Jaume I de Fraga, han solicitado que la proposición de Ley de Uso, Protección y Promoción de Lenguas en Aragón “deje abiertas las puertas a la cooficialidad” del aragonés y el catalán. El director de la revista Temps de Franja Mario Sasot, explicó que estas asociaciones piden que no se elimine de la proposición de Ley de Lenguas “la alusión a la oficialidad”.

Respecto al Consejo Superior de Lenguas de Aragón, las asociaciones quieren que lo integren personas “que entiendan estas lenguas y que hablen alguna de estas lenguas”, que sean “especialistas, aparte de reconocidos profesionales”.

Manifiesto a favor de la cooficialidad del catalán – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Lectura de “Memòries d’una desmemoriada mula vella” de Desideri Lombarte

Taller lectura en catalán ‘Desideri Lombarte’

Taller de iniciación a la lectura en catalán:
Desideri Lombarte.
De octubre a diciembre. A partir de la lectura conjunta de
la novela Memòries d’una desmemoriada mula vella de Desideri
Lombarte, el alumno podrá atender las nociones básicas
para leer en catalán sin problemas.
En conmemoración del XX aniversario de la muerte de este
escritor.
Duración: 10 horas.
Lugar: Centro de Adultos de Valderrobres (Instituto).
Precio: Actividad gratuita.
Más información e inscripciones: Centro de Adultos de
Valderrobres, en horario del curso. Tfno. 978 89 08 99.
Organiza: Associació Cultural del Matarranya.

Entre páginas: Lectura de “Memòries d’una desmemoriada mula vella” de Desideri Lombarte.

Manifest Llei de Llengües segons La Comarca

Aquesta és la iformació que va publicar  La Comarca d’Alcanyís el divendres 13:

Manifest a La Comarca

Manifest Llei de Llengües segons La Comarca « Lo finestró del Gràcia.

Consell Científic de l’Instituto de Estudios Turolenses

El passat dia 20 d’aquest mes de novembre va tenir lloc a Terol la reunió del Consell Científic de l’IET. A més de l’informe de la direcció, van estar ben diversos els temes tractats i acordats. En Carles Sancho com a membre del Consell i jo mateix , coma a representant de l’Associació Cultural del Matarranya, varem assistir a la reunió. Només faré esment dels temes tractats i acordats que són del nostre interès, vull dir d’ASCUMA. Els dos primers llibres de la col·lecció Lo Trinquet, Roda la mola. Antologia poètica del Baix Aragó, a cura d’Artur Quintana i Fora de temps, fora de lloc de Marta Momblat, sortiran el pròxim mes de desembre. Tenim dos nous llibres acceptats per a 2010 i també ajudes per coeditar un parell de llibres de les col·lecions pròpies d’Ascuma i alguna ajuda més.

La necessitat d’una efectiva coordinació dels centres d’estudi i associacions adherides a l’IET serà una tasca important del 2010, a estudiar en la reunió d’Andorra amb dates de finals de febrer.

Consell Científic de l’Instituto de Estudios Turolenses « Lo finestró del Gràcia.

Viles i Gents

19 November, 2009

Un vell argument

L. Rajadell Categoria: Article Viles i Gents

Com el debat de la llei de llengües a les Corts d’Aragó s’apropa, els partits polítics, els col·lectius socials i els mitjans de comunicació esmolen els seus arguments a favor i en contra del projecte legislatiu del PSOE. La proposta socialista no preveu, com caldria, la cooficialitat del català i l’aragonès, però al menys reconeix legalment la seua existència i fixa uns mínims legals per a la seua conservació i promoció. Amb tot i això a PP i PAR els pareix massa concessió. Des de la seua perspectiva, reconèixer que a una part d’Aragó es parla català és obrir les portes a l’expansionisme de Catalunya. Per dir-ho clar i català: prepara el terreny per a l’invasió. Però el més sorprenent son les veus, que des d’una òptica suposadament progressista –i, com no, també des dels prejudicis més rancis i conservadors–, s’aixequen per a esgrimir el cost econòmic com a motiu incontestable per a posposar indefinidament l’equiparació dels drets de castellanoparlants i catalanoparlants. Segons este plantejament, farcit de demagògia i populisme, en temps de crisi el Govern d’Aragó no hauria de gastar-se els calers en protegir llengües minoritàries. Però no ens hem d’enganyar, encara que vestit d’economicisme barat, es tracta del mateix argument de sempre: “Als catalans –o als catalanoparlants-, ni aigua”.

mitjançantViles i Gents :: Un vell argument :: November :: 2009.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja