La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Activisme
ESTE ARTÍCULO ESTÁ ESCRITO EN LA LENGUA CATALANA… – Rafael Bardaji Pérez.
ESTE ARTÍCULO ESTÁ ESCRITO EN LA LENGUA CATALANA PROPIA DE LA LOCALIDAD ARAGONESA DE MEQUINENZA. EN LA REDACCIÓN HE CONTADO CON LA COLABORACIÓN DE MI SOBRINO CORMAC SAMBLANCAT BARDAJÍ Y EN LA ADAPTACIÓN AL CATALAN DE MEQUINENZA CON LA CORRECCIÓN ESTILÍSTICA DE MAITE MORET A QUIENES AGRADEZCO MUCHO SU AYUDA.
MEQUINENSA, BARCELONA I L’HISTORIA
Vaig estar fa un mes a Barcelona. Continua essent una ciutat bonica i agradable, oberta i amb moltes ofertes culturals, lúdiques i turístiques. Les Rambles estan plenes de guiris i a la Sagrada Família les files són immenses. No obstant això, de vegades, l’onada nacionalista provoca un sentiment d’ofec. Però, si un es protegeix, pot gaudir-la, i molt.
Tal com estan els temps, és obligat perdre’s pel Born on ara fa 12 anys van aparèixer unes ruïnes amb testimonis de diferents èpoques. Però els que realment l’enalteixen són les de fa 300 anys, perquè recullen la resistència dels barcelonins el 1714 a les tropes borbòniques de Felip V i que el sentiment independentista ha sabut explotar de manera maniquea per als seus objectius. La forma, no el fons, d’explicar-ho està molt bé. Els millors suports, recreacions infogràfiques i audiovisuals, textos i mitjans pedagògics. Aquí a l’Aragó es pot dir el mateix de molts monuments com, entre d’altres, l’Aljafería. No és el cas de La Seo per la qual la societat ha estat incapaç de posar-se d’acord -L’Església, Ajuntament i Govern d’Aragó-, per tal d’aconseguir una bona difusió i proposar una acceptable guia didàctica que permeti fer comprendre la riquesa d’un edifici on s’arreplega la complexa història del nostre territori, amb les seues manifestacions religioses, artístiques, culturals, socials i polítiques d’un període que va des dels romans fins a l’actualitat.
Al Born, vaig tenir una gratíssima sorpresa. Hi havia una exposició temporal tributant a Jesús Moncada, el mequinensà que amb el seu llibre Camí de Sirga va donar a conèixer la història màgica d’aquell poble del Baix Cinca a tot el món. Una mostra de fotografies de Moncada s’exhibia amb bon gust. Són imatges de la part del poble inundat, “el Poble Vell”, que l’empresa ENHER va destruir als anys 60. Impressionen aquestes escenes de la vida quotidiana pel seu realisme. No és, potser, l’indret més adient per a un Moncada universal i m’imagino que els organitzadors no volen utilitzar l’escriptor per a fins nacionalistes.
En tot cas, els catalans saben agrair els valors de Moncada que escrivia en catalá, introduïn localismes i dialectalismes de la localitat aragonesa de Mequinensa, amb la pàtina de la garbinada, el vent propi d’aquesta zona de l’Aiguabarreig conformada pel Cinca, el Segre i l’Ebre. Sí, aquest català que la rància dreta aragonesa no vol acceptar. De fet, a Catalunya l’obra de Moncada ha estat valorada durant la vida i després de la seua mort. Va rebre el premi “Ciutat de Barcelona” o la “Creu de Sant Jordi”, l’any 2001. A l’Aragó gairebé no van tenir temps per fer-li un homenatge. Solament uns mesos abans de morir Moncada va obtenir el premi de “Las letras Aragonesas” l’any 2004. M’agradaria molt veure més exposicions de l’autor de Camí de Sirga o de la Galeria de les estatues a Saragossa o a Osca. La consideració d’aquest personatge es reduí gairebé únicament a Mequinensa on hi ha un museu i la batllessa Magdalena Godia està entestada a recuperar i treure a la llum les ruïnes del Poble Vell.
He tingut la fortuna de conèixer més a Moncada, no solament pels seus llibres, sinó per la seua proximitat humana que m’ha aportat a mi i als estudiants de periodisme, la professora de català de l’Universitat de Saragossa, Maite Moret. Les ruïnes del Poble Vell de Mequinensa volen escenificar una història viscuda, un record amable encara que no ens podem oblidar de la immundícia de la política hidràulica franquista que, per cert, amb la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa y la seua generació d’energia elèctrica va contribuir i contribueix al desenvolupament de la Catalunya d’avui.
Las ruïnes del Born de Barcelona –a on inicialment es volia instal·lar una biblioteca-, tenen un rerefons d’odi. En elles i en l’exposició temporal del Museu d’Història de Catalunya s’explica una història de bons i de dolents. I com tots els nacionalismes, simplista. És una manera de treure suc a la història.
N’hi ha una altra. A Saragossa, el 1808 va servir per celebrar dues exposicions -1908 i 2008- que enaltien l’entesa entre pobles i miraven al futur. A Girona, però, que va patir, també, un terrible setge napoleònic, la commemoració va passar inadvertida. És clar que els francesos no ens van treure els furs a Catalunya i Aragó ni tampoc el Justícia. Tot i això prefereixo l’entesa i no el diàleg de sords entre el nacionalisme espanyol i el català, perquè hi ha moltes coses que ens uneixen.
La boira transparent | L’ esmolet.
Hem anat a votar. (Ben de matinet perquè sóc suplent de suplent i cal ser-hi a les vuit.) El dia és una mica rúfol, frescal sense ser fred. No arriba a ser allò que se’n diu amenaçador.
Per a passar l’estona, voltem per camins no gaire allunyats del poble. El sol va eixint de tant en tant i converteix l’ordi, que comença a rossejar, en un mar verd lluent jaspiat de daurats. És inevitable fer-ne alguna foto —tot i saber que, malgrat l’aparença professional de la càmera, no captarà la magnificència dels matisos, la profunditat del paisatge. Les fotos! Consumin ‘bits’ a cabassos amb les fotos, algunes prou belles, d’altres entranyables, la majoria potser sobreres. Hi ha qui s’apressa a compartir-les sense pudor a la xarxa. Gent generosa que omple els nostres murs amb instantànies dels seus quefers, alguns més interessants que d’altres. Jo també ho he fet, però no gaire —no per cap escrúpol, sinó més aviat per mandra. I allà es queden, omplint cada cop més espai dels meus discs durs. M’agafa vertigen d’imaginar els milers de milions d’imatges que cada dia s’emmagatzemen en tota mena de dispositius, que circulen per l’espai en totes direccions en forma d’ones, impulsos o ves a saber quin estat eteri. Si hi penso massa, m’imagino atrapat en una teranyina infinita de dades, que travessen el meu cos en totes direccions.
A la font del Moliner, em miro l’aigua que embadina el camí, el fang calcigat pel bestiar. En l’aigüeta hi vibren algunes criatures efímeres. Una mica més enllà, entre les carrasquetes que s’enfilen pel coster rocallós, costa d’imaginar els fils invisibles que transporten informació. Potser no n’hi ha, en aquesta clotada fèrtil. Tanmateix, a la butxaca, hi duem sengles mòbils, petits, discrets, però sempre amatents. No me’l miro, però possiblement rebrà alguna engruna de cobertura. O sigui que aquest locus amoenus —l’aire net, els arbres salvatges— és solcat per la boira transparent de la informació.
Cauen, per fi, quatre gotes. Ens apressem cap a la vila, que l’urna ens espera.
La Comarca, columna «Viles i gents», 30 de maig de 2014
On són els professors de LAPAO? | Lo Finestró.
Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adona l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerà el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.
Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de maig del 2014)
Un 14 de giner de 2012 vai publicar ací la columna “Acotolar paraules”. Primer “cresol” d’aquell any, havia decidit que titularia les columnes successives per ordre alfabètic, de l’A a la Z, lletra inicial rara. (Ho vai trencar en dos ocasions de pes al 2013: per l’incògnit Sant Jordi i pel Pilar incontestable.) Com a segon i principal criteri, eixa paraula havia d’estar en perill d’extinció dins del meu català franjolí, amenaçat per la fagocitosi de la llengua castellana veïna. És un procés de substitució intralingüística que va engollint termes habituals amb curiosos procediments de sufixació o menjant-se’ls del tot. “Hai alquilat la casa” pot dir tranquil·lament un veí qualsevol del Matarranya, la mateixa persona que no gosaria dir en castellà: “He llogado la casa”; o algú del Mesquí, bocí Baix Aragó encara catalanoparlant, tancarà un grifo quan en lo seu castellà mai diria “cierra l’aixeta del agua, por favor”. Les paraules que designen instruments obsolets, faenes agrícoles que ja no es fan, animals desapareguts o plantes desconegudes acaben totes a la fossa escrita de diccionaris, estudis lexicogràfics o dèries conservacionistes d’alguna cresolaire com jo, que de l’arbre caigut fa la columna. Cultismes i tecnicismes (als àmbits acadèmics, la religió o la política) o topònims de geografies externes –de Marruecos a Nueva York—, tota una història lluny dels avantpassats, no cal dir a on les anam a emprar.
Mirant l’ampolla mig plena en perspectiva, han continuat apareixent estos cresols sabatins igual que les “Viles i gents” de La Comarca d’Alcanyís. La col·lecció “Lo trinquet” de l’IET té publicades cinc obres, les dos raderes d’autors de Pena-roja: Les aventures del sastre Roc d’Arça, novel·la pòstuma de Desideri Lombarte, i Menú: cuina del cor, poemari de Cesc Gil. L’Ascuma, que enguany fa 25 anys, ha encetat una col·lecció d’història amb Queretes: La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), d’Encarnita i Renato Simoni. I la Licantropia torredarquina de Carles Terès ha rebut una acollida i crítiques immillorables. Són lletra escrita molt viva. No s’acotolaran les paraules ni nosaltres.
María Dolores Gimeno
Un choven denuncia la discriminación lingüistica d’a DGT de Uesca | Arredol.
No consideroron as alegacions a una pinyora de trafico en estar escritas en catalán
Marçal Girbau, un choven filologo y occitanista, ha denunciau, seguntes publica o diyario ARA, a discriminación lingüistica que ha sufriu de man d’a DGT de Uesca. O motivo ye que no se consideroron as alegacions que fació en luenga catalana a la pinyora que le metió a policía de trafico.
Os feitos pasoron quan a policía l’aturó lo pasau mes d’aviento en a parte aragonesa d’a carretera que va de Vielha ta Leida. Seguntes reconta Girbau, “yera niervudo y barrachaba parolas en castellano y occitano, a luenga que charro por un regular”. Os policías le tractoron de traza farute decindo-le que “no sabeba charrar espanyol” u que “aprendese a escribir bien” en viyer a suya documentación en catalán. Tamién charroron de l’apegallo con as letras CAT que portiaba en a matricla. A denuncia oficial ye por un adelanto sin visibilidat y por portiar muita nueit sobre l’auto, totz dos feitos que Girbau niega.
Girbau presentó alegacions a la pinyora escritas en catalán, bells diyas dimpués. Habendo pasau quasi tres meses, a delegación d’a DGT de Uesca le demandó una traducción a lo castellano. Encara que apeló a lo dreito a no estar discriminau por razón de luenga, replegau en l’articlo 7.3 de l’Estatuto de Autonomía d’Aragón y en l’articlo 3.2 de l’actual lei de luengas, o 5 de mayo recibió a pinyora sin haber-se considerau as debantditas alegacions.
“L’estau espanyol incumple deliberadament a Lei de luengas d’Aragón, a suya propia lechislación y, lo que ye pior, a Carta Europea d’as Luengas”, ha declarau Girbau, qui remera que ista lechislación europea estableix que os estaus que la sinyan se comprometen a “no refusar actos churidicos por estar redactaus en una luenga rechional u minoritaria”.
No ye a primer vegada que bell ciudadano considera haber estau discriminau por razons politicas u lingüisticas. O pasau verano, Joaquín Palacín, diputau de CHA, recibió una denuncia d’a Guardia Civil por portiar un pegallo con as letras ARA a o canto d’a matricla.
Un jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO
La delegació de la DGT a Osca ignora unes al·legacions en català, després d’un possible abús policial per portar el CAT a la matrícula
AURI GARCIA MORERA Barcelona |
La nova llei d’ús, protecció i promoció de llengües de l’Aragó, que va rebatejar el català com a LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental), s’incompleix justament pel que fa a l’ús, protecció i promoció de la llengua. Així ho denuncia un jove català que ha vist com la delegació de la direcció general de Trànsit (DGT) a Osca ignorava unes al·legacions pel fet d’haver estat presentades en català, la llengua de la Franja, que suposadament està protegida per aquesta llei.
Marçal Girbau, filòleg i occitanista, va rebre una denúncia de trànsit amb data de l’1 de desembre i va presentar al·legacions en català el dia 18 del mateix mes. El 12 de març va rebre una notificació en què la delegació de la DGT a Osca li reclamava la traducció de les al·legacions al castellà. Després de respondre-hi apel·lant al dret de no ser discriminat per raó de llengua, va veure com el 5 de maig se li aplicava una sanció sense haver considerat les al·legacions.
Incompliment de diverses normatives
Girbau compta amb el suport jurídic de la Fundació Catalunya Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans, especialitzada en aquest tipus de discriminació, que argumenta que d’acord amb la legislació vigent la traducció de la documentació no ha de córrer a càrrec del ciutadà sinó de l’administració. L’entitat assegura que l’actuació de la delegació de la DGT a Osca incompleix la normativa lingüística europea, estatal i autonòmica.
“L’estat espanyol incompleix deliberadament la llei de llengües de l’Aragó, la seva pròpia legislació i, el que és pitjor, la Carta Europea de les Llengües”, lamenta Girbau. Aquest document estableix que els estats signants es comprometen a no refusar actes jurídics per estar redactats en una llengua regional o minoritària. “L’estat espanyol ha signat, ratificat i publicat al BOE aquesta carta, però no se la deu haver llegida”, diu Girbau.
Possible abús policial per portar el CAT a la matrícula
A més de la discriminació lingüística amb la documentació, Girbau assegura que la denúncia va arribar després d’un abús policial per portar el CAT a la matrícula. Mentre circulava per la carretera N-230, en el tram aragonès que va de Viella a Lleida, una patrulla de la Guàrdia Civil que anava darrere seu en un vehicle no policial el va fer parar i el va tractar amb una actitud que defineix com a “agressiva, xulesca i humiliant” pel que considera “raons ideològiques i lingüístiques”.
“Estava nerviós i barrejava paraules en castellà i occità, la llengua que parlo habitualment, ja que fa anys que visc a Tolosa de Llenguadoc”, explica Girbau. Llavors li van recriminar “desconeixement de parlar en espanyol”. En veure la seva documentació en català, li van dir que aprengués a “escriure bé”. També van mencionar el CAT de la matrícula. La denúncia li atribueix un avançament sense visibilitat, que ell assegura que no va existir, i el fet de portar molta neu al sostre del cotxe, cosa que també nega.
mitjançantUn jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO.
Franja Rock (Matarranya) | Just another WordPress.com weblog.
Just another WordPress.com weblog
Fallo del Concurso “Librería Serret de Valderrobres” en su modalidad de poesía en castellano.
maig 17El poeta alcañizano José Manuel Soriano Degracia, con Campo de ortigas, ha sido el ganador del Concurso “Librería Serret de Valderrobres” en su modalidad de poesía en castellano. El jurado ha decidido por unanimidad conceder el premio a Soriano Degracia “por su alto y, a la vez, intenso lirismo; por la limpidez y elegancia de un lenguaje sencillo capaz de elevar a categoría poética una naturaleza profundamente dramática y haber sabido situar en su centro estético el dictado verbal del hombre desnudo y emotivo.”
9ª.- Publicación del poemario ganador: Los organizadores del certamen se comprometen a su publicación en papel y su distribución, en los meses siguientes al fallo del Jurado.
10ª.- Libro colectivo: Los organizadores del certamen se comprometen, igualmente, a la publicación y distribución de un libro colectivo que incluirá los mejores poemas, a juicio del Jurado, escogidos entre todos los poemarios presentados. En dicho libro se incluirán conjuntamente los poemas seleccionados en las modalidades de poesía en castellano, catalán y aragonés.
Octavio Serret – llibreria Serret
http://www.serretllibres.com/autorsebrencs
http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb
http://www.facebook.com/llibreria.serret
http://twitter.com/serretllibres
http://es.slideshare.net/serretllibres
Boikot serà el cap de cartell d’un Franja Rock carregat de novetats i activitats | Comarques Nord
maig 15Boikot serà el cap de cartell d’un Franja Rock carregat de novetats i activitats | Comarques Nord.
S’ha fet de pregar, però ja ho tenim aquí. Els pròxims 20, 21 i 22 de juny es viurà una nova edició del Franja Rock, el festival de música més veterà del Matarranya. Un Franja Rock que enguany arriba a la seua 14ena edició i que, per a celebrar-ho, reunirà un cartell molt complet. De fet, seran els madrilenys Boikot els caps de cartell d’una festa que reunirà activitats durant tot el cap de setmana. La consolidada banda torna al Matarranya després de molts anys. I ho farà per a presentar el seu últim disc en directe, Boikotea!!! L’actuació, a l’Edifici Multiusos de Pena-roja a partir de les onze i mitja de la nit. El cartell el complementaran Vadebo, música i lluita des de València. Tindrem també els Atzembla, arribats del País Valencià, que 
presentaran El teu viatge. Actuen per primera vegada al Matarranya. Hi seran també La Llitera Tropical, que punxaran totes les músiques imaginables. Prèviament hi haurà sopar popular i un munt d’actes per la vila de Pena-roja.
Un festival Franja Rock que al llarg del cap de setmana reunirà un munt d’activitats. Al concert del dissabte 21 de juny s’hi sumaran els actes de divendres, amb sopar popular, Trivial Pena-rogí i festa al Saló Cultural. De cara al dissabte, el programa del Franja Rock se solaparà amb les activitats previstes per commemorar la 24ena Trobada Cultural del Matarranya i retre homenatge a Desideri Lombarte. Hi haurà la presentació de Les aventures del sastre Roc d’Arça, narrativa de Lombarte. Hi haurà també presentacions literàries, actuacions teatrals, activitats infantils amb Poliglota Teatre o l’actuació de Túrnez & Sesé, emblemàtica formació que ha musicalitzat la poesia d’en Desideri Lombarte. A més, taverna reivindicativa a la plaça major, oferint músiques en viu, joc de pilota, fireta de la cervesa artesanal, tast de cerveses i també unes jornades sobre la nova política de l’aigua. Amb la presència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, El Bergantes no se toca i Aturando Yesa.
Propostes per a tots els públics que s’aniran donant a conèixer al llarg dels pròxims dies a través del twitter i facebook del Franja Rock, des d’on se sortejaran entrades entre els seus seguidors. La venda d’entrades del concert es posaran a la venda els pròxims dies en diferents municipis del territori, com ara Pena-roja, Valderrobres, Alcanyís, Morella, La Codonyera, Saragossa, Massalió i Corbera d’Ebre. Segons va apuntar l’organització, hi haurà habilitada zona d’acampada de forma gratuïta i s’oferirà Mussol del Matarranya sempre i quan s’inscriguen els mínims d’usuaris per a fer els viatges.