La Franja

TV3 hauria de tancar la meitat dels canals | Lo Finestró.

Franja Rock (Matarranya) | Just another WordPress.com weblog.

El poeta alcañizano José Manuel Soriano Degracia, con Campo de ortigas, ha sido el ganador del Concurso “Librería Serret de Valderrobres” en su modalidad de poesía en castellano. El jurado ha decidido por unanimidad conceder el premio a Soriano Degracia “por su alto y, a la vez, intenso lirismo; por la limpidez y elegancia de un lenguaje sencillo capaz de elevar a categoría poética una naturaleza profundamente dramática y haber sabido situar en su centro estético el dictado verbal del hombre desnudo y emotivo.”

Boikot serà el cap de cartell d’un Franja Rock carregat de novetats i activitats | Comarques Nord.

S’ha fet de pregar, però ja ho tenim aquí. Els pròxims 20, 21 i 22 de juny es viurà una nova edició del Franja Rock, el festival de música més veterà del Matarranya. Un Franja Rock que enguany arriba a la seua 14ena edició i que, per a celebrar-ho, reunirà un cartell molt complet. De fet, seran els madrilenys Boikot els caps de cartell d’una festa que reunirà activitats durant tot el cap de setmana. La consolidada banda torna al Matarranya després de molts anys. I ho farà per a presentar el seu últim disc en directe, Boikotea!!! L’actuació, a l’Edifici Multiusos de Pena-roja a partir de les onze i mitja de la nit. El cartell el complementaran Vadebo, música i lluita des de València. Tindrem també els Atzembla, arribats del País Valencià, que presentaran El teu viatge. Actuen per primera vegada al Matarranya. Hi seran també La Llitera Tropical, que punxaran totes les músiques imaginables. Prèviament hi haurà sopar popular i un munt d’actes per la vila de Pena-roja.

Un festival Franja Rock que al llarg del cap de setmana reunirà un munt d’activitats. Al concert del dissabte 21 de juny s’hi sumaran els actes de divendres, amb sopar popular, Trivial Pena-rogí i festa al Saló Cultural. De cara al dissabte, el programa del Franja Rock se solaparà amb les activitats previstes per commemorar la 24ena Trobada Cultural del Matarranya i retre homenatge a Desideri Lombarte. Hi haurà la presentació de Les aventures del sastre Roc d’Arça, narrativa de Lombarte. Hi haurà també presentacions literàries, actuacions teatrals, activitats infantils amb Poliglota Teatre o l’actuació de Túrnez & Sesé, emblemàtica formació que ha musicalitzat la poesia d’en Desideri Lombarte. A més, taverna reivindicativa a la plaça major, oferint músiques en viu, joc de pilota, fireta de la cervesa artesanal, tast de cerveses i també unes jornades sobre la nova política de l’aigua. Amb la presència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, El Bergantes no se toca i Aturando Yesa.

Propostes per a tots els públics que s’aniran donant a conèixer al llarg dels pròxims dies a través del twitter i facebook del Franja Rock, des d’on se sortejaran entrades entre els seus seguidors. La venda d’entrades del concert es posaran a la venda els pròxims dies en diferents municipis del territori, com ara Pena-roja, Valderrobres, Alcanyís, Morella, La Codonyera, Saragossa, Massalió i Corbera d’Ebre. Segons va apuntar l’organització, hi haurà habilitada zona d’acampada de forma gratuïta i s’oferirà Mussol del Matarranya sempre i quan s’inscriguen els mínims d’usuaris per a fer els viatges.

Concerts de Raimon | Lo Finestró.

Twitter / La_clica: Ayer en la entrega del premio ….

Facebook.

Jornada Recercat 2014 | Lo Finestró.

Prencipia en o B.I.C. a iniciativa “parella en aragonés” |.

(cat) Comença al B.I.C. l’iniciativa “Parella en aragonès”

Des de principis del mes de maig una iniciativa nova a Aragó està intentant incentivar i afavorir les relacions en aragonès dins del cercle social del BIC (Bloque independentista de cuchas) i fora d’ell . La idea proposada per la “colla de llengües” de “Puyalón” fa que membres i persones que estaven interessat/des en practicar, renovar o prendre cert hàbit de parlar en aragonès s’hagin anat apuntant a una llista de gent necessitada d’aquest tipus de dinàmiques. Gent que reben l’ajuda de parlants que fan servir sovint i fluidament a llengua, i que s’ofereixen voluntàriament a aquest gran esforç.

La dinàmica, encara que nova a Aragó, ia aquesta posada en pràctica en altres territoris del nostre voltant com Euskal Herria, Catalunya o València, sempre portades per organitzacions culturals, polítiques o sindicals, que es veuen en la necessitat que els seus membres prenguin fluïdesa en una llengua que no poden practicar a casa. Problemes com vergonya, horaris, manca de cercles socials en aragonès o vicis presos que impedeixen converses en aragonès, són els problemes diaris als quals s’enfronten els neoparlants d’aragonès.

Un conjunt d’activitats, exposicions o xerrades som enviades de tant en tant pels dinamitzadors d’aquesta iniciativa, per poder tenir temes o motius pels quals parlar. Acudir a les jornades de Nogará, exposicions al Centre d’Història de Saragossa, xerrades als centres socials o participar al “Chuepincho” del barri de la Magdalena conformen aquestes proposicions.

Per ara es pot parlar d’unes 10 parelles, que des de Maig començaran a ajuntar-se, algunes més que podrien començar a l’estiu, amb més temps lliure, i d’altres que s’agregaran ja al setembre. Tampoc es descarta fer-ho en català.
La “colla de luengas” espera que molta més gent i participi en el futur, i la socialització en aragonès i/o català no sigui més un problema per a ells.

Lliurament dels X Premis Recercat 2014 | Lo Finestró.

Al Palau de la Generalitat de Barcelona, el 9 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament dels X Premis RECERCAT (Institut Ramon Muntaner), acte principal de la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana del 2014. Els premiats van estar: Antoni Lluís Carrió (in memoriam) de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després de les paraules de glossa envers els premiats per part del conductor de l’acte, i de Narcís Figueres i Rosa Sesé, van rebre els guardons —de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, del Regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Siurana i de Josep Santesmeses, president del la CCEPC— la vídua de d’Antoni Lluís Carrió i la presidenta del Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després dels agraïments d’ambdues, intervingueren els senyors Josep Santesmases, Jaume Siurana i el conseller de Cultura de la Generalitat, posant de relleu la gran tasca cultural i de recerca dels Centres d’Estudis i el seu paper fonamental com a activistes recuperadors dels passat i ferms impulsors del futur per totes les terres de parla catalana.

L’acte es va tancar amb la intervenció de Josep Miquel Gràcia de l’Associació Cultural del Matarranya, presentant l’Any Desideri Lombarte (1989-2014) i llegint uns poemes que els assistents, que omplien la sala, van gaudir de debò.

 Lluís Roig

Nota: enregistrament de l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=EVBxsLd0Wyk

Si voleu veure la intervenció de Josep Miquel Gràcia, només us cal avançar manualment el vídeo fins que la trobeu, gairebé el final.

(comença a 1h 9′ 30”)

Desideri Lombarte una veu del Matarranya | Lo Finestró.

A la Sala Graus del Campus de Terres de l’Ebre (Tortosa) de la URV, a les 19 el dijous 15 de maig, intervindran Artur Quintana, Josep Miquel Gràcia i Emigdi Subirats acompanyat al violoncel per Ferran Banaiges, en l’acte “Desideri Lombarte una veu del Matarranya”

Mazaleón, cuna de la dulzaina.

• Martes, 06 Mayo 2014 00:00
• Escrito por  Sandra Buzon

Jordilàndia | L’ esmolet.

Sant Jordi és una diada especial. Enguany vaig poder passar-la a Barcelona. Així les filles van poder viure una mica d’aquest ambient que tant crida l’atenció a propis i forans. L’excusa era de pes: es feia una lectura pública de les tres obres finalistes del Premi Crexells d’enguany, entre les quals hi ha, sorprenentment, Licantropia. Això em va permetre gaudir d’un matí assolellat al preciós jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès, i conèixer l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, finalista també amb l’esplèndida novel·la Les cròniques del déu coix. L’altre nominat, el meu admirat Pep Coll, no va poder assistir-hi per causa dels compromisos de la reeixida Dos taüts negres i dos de blancs, l’altra competidora pel guardó de l’Ateneu. Vaig tenir l’honor de ser llegit, entre d’altres, per Manel Ollé Albiol, un entusiasta de Licantropia; per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes —a qui ja coneixia de ‘Priorat en persona’, organitzat pel Centre Quim Soler de la literatura i el vi’ (quina combinació més ben trobada!)— i per Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural. Vam gaudir de la companyia i el suport de dues amigues nonaspines, la Laia i l’Anna. Després, com sempre, vam haver de córrer per a fer els encàrrecs i compromisos que teníem pendents.

En tornar a l’Aragó vaig veure que el sant patró que ens agermana aragonesos i catalans era motiu de polèmica des de les pàgines de l’infatigable Heraldo i d’altres mitjans de la comunitat. No agradava que els “medios nacionales” haguessin donat tant protagonisme a “Sant Jordi” i tan poc a “San Jorge” (ja se sap que, a Aragó, l’únic nom oficial del sant és en la llengua que va arribar en darrer lloc a aquesta terra). I Twitter n’anava ple, d’orgull manyocastellà ferit. Un de ‘molt bo’ deia més o menys “Si San Jorge viera esto de Sant Jordi se suicidaria”. No cal dir res més.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 15, maig 2014

El Dúo Recapte rescata algunos poemas de Desideri Lombarte – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Temps de Franja de Maig 2014 | Lo Finestró.

Temps de Franja de Maig 2014

Ja ha sortit la revista Temps de Franja de maig. Tot seguit podeu llegir l’editorial sobre la inutilitat de la Llei de Llengues:

Una llei volgudament inútil

“Queda derogada la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que és previst a la present llei.” Aquesta és la disposició derogatòria de la Llei de Llengües del PP-PAR del 9 de maig de l’any passat. Una llei, aquesta última, que com hem dit més d’una vegada, tenia com a únic objectiu la derogació de la que van aprovar el PSOE i la CHA el 22 de desembre del 2009, altrament dit, que només amb la disposició derogatòria esmentada n’hagués hagut prou.

Tot l’articulat de la Llei actual és un despropòsit, volgudament inútil i impossible de portar a terme. Fixi’s-hi bé el lector només en el títol de la llei, que a diferència de la derogada, parla de “les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó” Quina forma tan barroera de sembrar confusionisme i d’hissar la bandera del populisme més acientífic! Quantes llengües pròpies por haver-hi a l’Aragó? Quatre, deu, vint…? I modalitats lingüístiques de cadascuna de les llengües? Tantes com pobles, o barris. o carrers, o, si més no, com famílies? Des de la publicació de la Llei l’hem criticada amb massa seny i molt de bona fe quan hem parlat de la “lapao” i de la “lapapyp”, sense adonar-nos que l’aplicació real de la Llei podria donar origen a moltes i moltes “lapaos i “lapapyps”. Tot amb tot una veritable disbauxa pseudolingüística.

Aquest mes de maig es complirà un any d’ençà la publicació d’aquesta Llei de Llengües del PP-PAR. Algú ens pot dir en quins drets dels ciutadans, aspectes o matèries s’ha notat l’aplicació de la nova Llei? On són les mesures per a conservar, recuperar, promocionar, difondre i dignificar les “lapaos” i les “lapapyps”? Coneixeu alguna mesura per augmentar les publicacions en aquestes llengües o incrementar el seu ús en els mitjans de comunicació? Què se n’ha fet envers els topònims de les comarques, pobles, monuments, carreres, etc., que haurien de ser bilingües segons la Llei? Si una cosa deixa ben clara i explícita la Llei és que “el castellà és la llengua oficial i utilitzada a l’Aragó. Tots els aragonesos tenen el dret i el deure de conèixer-la i utilitzar-la”. En quant a les “lapaos” i “lapapyps” serà la voluntarietat la norma reguladora.

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, aquesta institució multilingüe que preveu la Llei, formada per savis coneixedors del multilingüisme i de totes les seues varietats dialectals des dels Pirineus fins al Matarranya, ni tant sols té aprovats els seus estatuts per part del govern, i menys encara han estat nomenats els seus membres. Des de Temps de Franja estem expectants i a la vegada encuriosits i inquiets per conèixer els noms de tan il·lustres i cultes prohoms que acceptaran la responsabilitat d’uns càrrecs de tan alta qualificació.

 I ara per acabar va de debò: tant de bo no facin res per desenvolupar aquesta Llei, volgudament i afortunadament inútil; seria pitjor. Només un exemple: quan la Llei diu que s’han d’ajudar econòmicament les associacions que defensen la cultura i les llengües, i s’han de fomentar de noves, el govern PP-PAR ha interpretat que la millor forma era treure-les-hi qualsevol subvenció o ajut.

pdf TdFD15