Skip to content

Archive

Category: Comarques

Guanyadors dels premis Vila de Pena-roja 2010

El valencià d’Oliva, Francesc Miró Rafael ha estat el guardonat amb el VII Premi del Concurs de Relats Curts Vila de Pena-roja de Tastavins – Maties Pallarés amb L’ombra que escrivia poemes al metro. En segon lloc ha quedat El lobo del Tozal escrita pel Sergio Generelo Tresaco de Logronyo. Esta convocatòria ha estat especialment concorreguda perquè s’han presentat un total de 56 narracions, 5 en català. Difícil ho ha tingut el jurat per a triar els guanyadors per la quantitat i la qualitat de les obres presentades. També s’ha atorgat el Concurs de pintura – Desideri Lombarte que se li ha concedit al quadre El lector de Muntsa Cabetas Samper activista cultural, il·lustradora i pintora d’Arnes. Els guardons de relats i pintura es lliuraran el 20 de gener, festivitat de sant Sebastià, patró d’hivern de la vila de Pena-roja, en un acte cultural que se celebrarà en el Saló Cultural de la població.

(Ressenya de Carles Sancho)

Guanyadors dels premis Vila de Pena-roja 2010 « Lo finestró del Gràcia.

Fraga Digital

mitjançantRINCONS VERDS AL CASCO HISTORIC.

Reclaman la mejora de la vía que une Aguaviva con Torrevelilla

E-mail Imprimir PDF

“Si una persona decide asentarse o quedarse en nuestros pueblos tiene que tener fácil acceso a los servicios porque, además, paga impuestos y cotiza como aquellos que viven en las grandes ciudades”. Así reivindica el presidente de CHA-Bajo Aragón, Ángel Hernández, la necesidad de mejora de la carretera que comunica Aguaviva con Torrevelilla.

El tramo de 25 kilómetros de la carretera A-1409, que pasa por La Cañada de Verich y también utilizan los vecinos de La Ginebrosa y Belmonte de San José para ir a Alcañiz, es, según Chunta Aragonesista, una reivindicación Histórica de las gentes que residen en la cuenca del Mezquín y que “olvida con facilidad el Gobierno de Aragón”, puesto que no se ha destinado partida para este fin en los presupuestos de 2011.

Los alcaldes de los municipios afectados coinciden en que se trata de una carretera “tercermunidista”: “Es lamentable que en el siglo XXI todavía haya carreteras así. No queremos que los jubilados se se marchen porque cuesta una hora llegar al hospital y que no haya niños porque tardan otro tanto en ir al instituto”, comentó el alcalde de La Cañada de Verich, José Manuel Insa.

El primer edil de La Ginebrosa, Blas Villanova, añadió que la vía es fundamental para el desarrollo de los municipios afectados que se encuentran “marginados” y a casi una hora de servicios primarios como la educación o la sanidad.

Por su parte, el alcalde de Aguaviva, Luis Bricio, que lleva reivindicando esta vía más de 17 años, propone una solución: “Me hago cargo del momento de crisis que atraviesa el país así que, de momento, bastaría con poner aglomerado asfáltico y ensanchar un poco la carretera sin modificar el trazado hasta que mejore la situación económica. Si conduces a más de 50 kilómetros por hora no sabes si vas en coche o en burro”.

Chunta Aragonesista declaró a La COMARCA que incluirá esta obra en su campaña electoral e insistió en que el deterioro y el  aumento del tráfico pesado (debido a que los trabajadores de las explotaciones de arcilla de la zona circulan con sus camiones por esta vía) hacen que la A-1409 se haya convertido en una de las carreteras más castigadas de la provincia.

Torrevelilla-La Cañada de Verich
Los 6,4 kilómetros que forman el tramo que va desde Torrevelilla a La Cañada de Verich ya están proyectados y la espera de su licitación.
El proyecto de mejora del tramo necesitará una cantidad de alrededor de 3.300.000 euros.

Al parecer, el pasado mes de diciembre los alcaldes de La Ginebrosa, La Cañada de Verich y Belmonte de San José se reunieron con miembros de la Consejería de Obras Públicas del Gobierno de Aragón para tratar el asunto. Según Insa, la consejería se comprometió a dar prioridad a estas obras y a que se pueda licitar y ejecutar el proyecto en los próximos dos años. Además, la consejería también apoyaría la redacción del proyecto de mejora de tramo que une La Cañada de Verich con Aguaviva.

El alcalde aguavivano, por su parte, confía en que no pasen más de 10 años hasta que se arregle el trazado.

Reclaman la mejora de la vía que une Aguaviva con Torrevelilla.

Pena-roja millorarà el camí que uneix el Riu dels Prats amb el Pantà de Pena | Comarques Nord.

El alcalde de Ontiñena admite “dificultades” con Gran Scala

Torres defiende el proyecto y confía en su viabilidad pese a la crisis económica.El dirigente asegura que la localidad está aún “esperanzada”.

13/01/2011 EL PERIÓDICO

La zona en la que se pretende instalar el complejo tiene una extensión de unas mil hectáreas.
FOTO: EL PERIÓDICO


El alcalde de Ontiñena, Ángel Torres, reiteró ayer su confianza en la viabilidad del macroproyecto de ocio de Gran Scala, aunque admitió que queda “poco tiempo” para el vencimiento del plazo dado a los promotores para la adquisición de los terrenos y que por tanto existen “dificultades” para que se cumplan los plazos, que vencen el mes que viene.

Así lo aseguró a Efe el responsable municipal, quien apeló a la “buena voluntad” tanto de los promotores, International Leisure Developpement (ILD), como del Gobierno aragonés respecto al vencimiento de los plazos para los distintos trámites exigidos. El mayor defensor gubernamental del proyecto, el consejero de Industria Arturo Aliaga, anunció hace dos días que los promotores han solicitado una reunión para exponer parte de la documentación requerida en la ley de Centros de Alta Capacidad para instalar este macrocomplejo. Fuentes de Industria aseguraron ayer que aún no hay fecha para esta cita, con la que los promotores quieren ganar tiempo en un proyecto sobre el que existen muchas dudas. Precisamente, el propio alcalde de Ontiñena admitió ayer la existencia de “dificultades” para el cumplimiento del plazo dado al consorcio promotor para concluir con el pago de los terrenos a los propietarios, el próximo 10 de febrero. Según el edil, los responsables de la sociedad promotora, con los que asegura mantener un contacto continuo, le han expresado de forma reiterada su interés en continuar con la tramitación del proyecto a pesar de la crisis económica y de las dificultades para su financiación.

Torres explicó que a pesar de la proximidad de la fecha para el pago del último plazo a los propietarios de los terrenos donde se proyecta ubicar el macroproyecto, los vecinos de Ontiñena se muestran “esperanzados” con una iniciativa que posibilitaría el asentamiento de la población y evitaría la migración de los jóvenes. Comentó, sin embargo, que el proyecto de Gran Scala ha favorecido el empadronamiento de algunos vecinos que habían emigrado en pasadas fechas en busca de nuevas ofertas profesionales.

Sobre los propietarios, Torres afirmó: “La gente está muy contenta. Todos los propietarios han cobrado su dinero y mantienen la propiedad de sus terrenos”.

El alcalde de Ontiñena admite “dificultades” con Gran Scala – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Dues notícies bones amb relació al català « Lo

Dues notícies bones amb relació al català

En alguns mitjans de comunicació —ben pocs— es podien llegir ahir dues notícies bones referides a les llengües minoritàries espanyoles, més concretament al català. No sé si són d’una gran transcendència, tot i que són positives.

El Govern d’Espanya defensa el sistema d’immersió lingüística a Catalunya. El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va dir l’onze de gener que el saber castellà i català a Catalunya “és indispensable”, però va reconèixer que és la Generalitat qui té la potestat i les competències per decidir quina llengua tria per a l’ensenyament. També va dir que no advertia que els escolars catalans sabessin menys castellà que els de les altres autonomies espanyoles. Gabilondo va recordar que “tant el català com el castellà són cooficials” y que “l’educació es pot articular al voltant d’una llengua o de l’altra”. “Entenem que les competències per elegir la llengua vehicular són competències del govern de Catalunya legítimament escollit”, va dir també el ministre Gabilondo. Podríem considerar que les declaracions de Gabilondo són una resposta del Govern de Rodríguez Zapatero a la sentència del dia 22 de desembre del Tribunal Constitucional on es donava la raó a les tres famílies demandants en contra de la immersió lingüística. Aquesta sentència va estar molt ben acollida pel PP i Ciutadans, però rebutjada  per la resta de l’espectre polític de Catalunya.

L’altra noticia té que veure amb els plens plurilíngües del Senat: el català serà la llengua minoritària que el dia 18 per la tarda s’estrenarà al ple del Senat. La moció serà presentada per grup de l’Entesa Catalana de Progrés, defensada pel socialista Aleu, sobre el fracàs escolar i l’absentisme. Aleu farà la seua intervenció en català, però els altres senadors que manifestin les seues posicions ho podran fer en les diferents llengües espanyoles.

Us faig una pregunta: si intervingués un conegut senador fragatí, en quina llengua ho faria?



finestró del Gràcia.

El FesTA és un festival de grups d’estils diferents que es desenvolupa en el marc de les festes majors de Torredarques/Torre de Arcas (Terol) ), la nit de dissabte 20 d’agost.

Els nostres referents han estat des del Carrasca Rock d’Ejulve, el Franja Rock de Pena-roja, Kodorock de la Codonyera, Cerç de Massalió al Viñarock de Villarobledo, jej. També hauríem de destacar la feina d’associacions com El Hombre Bombilla de Vall-de-roures o Las Ranetas d’Alcanyís.

Volem que FesTA’11 serveixi com a reconeixement a totes les persones que des de fa uns quants anys han apostat per amenitzar un dia de les nostres festes amb grups de música novells i no tan novells. Com alguns ja sabeu, a la nostra plaça hi han actuat:

La Kinky Beat, Jahs´ta, Los Draps, Ojo No Caigas, Skandalo Publico, Pepet i Marieta, Omeveigues, Alimanya, De Cara a la Pared, Willy Fuego, La Olla Express, China Chana, Mallacan, La Rana Mariana, Ixuquera, Turnez & Sese, Juanko Malavirgen, Pepin Banzo, A Vuelo Cojo, Jean Pierre & Mallen, La Birolla…

I ja han passat més de deu anys des que vam disfrutar amb: Los Berzas, Manolo Kabezabolo, Azero, Artrosis i Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, a n’eixa mítica Alifara’98, i estem segurs que alguna cosa de bo se’ns va quedar a la memòria.

Les nostres limitacions són grans, però farem tot el que puguem. El nostre objectiu és passar-mos-ho bé mitjançant la música. Intentarem també amb aquest esdeveniment donar a conèixer la nostra vila i reivindicar el dret a viure-hi tan dignament com ens mereixem.

El Festival es farà a la plaça del poble i l’entrada serà gratuïta. Anirem actualitzant-ho, donant molta més informació dels grups que actuaran dissabte. També dels concerts, discos, festivals, etc. Esperem que en els anys a venir vinguen molts altres grups de música.

La presentació ja està feta… COMENCEEEM!!!

mitjançantFestival TdA (FesTA) en Myspace.

CONCERT DE YABABE
Hora
dissabte a les 23:30 – 16 gener a les 02:30

Lloc TERRASA

Creat per

Més informació SALA STRAGOS Terrassa
C/ Còrdova, nº47
(cerca de Eroski Terra

mitjançantCONCERT DE YABABE.

Amb el nou any, la comarca de Matarranya ha estrenat una nova publicació mensual, gratuïta i en català: Notícies del Matarranya. La capçalera, que també compta amb una edició en castellà, consta de 24 pàgines que recull l’actualitat d’aquesta comarca de la Franja, ja sigui política, social, econòmica o cultural.

La publicació, que vol donar a conèixer l’activitat comarcal i promocionar les diferents activitats que es realitzen als seus pobles, és una iniciativa de Masmut Produccions, empresa gestora de l’emissora comarcal Ràdio Matarranya, la primera de la comarca que emet en català.

La Franja de Ponent compta amb una nova publicació en català | Comunicació 21.

Un librero de Valderrobres protagoniza un fenómeno editorial que une Aragón y Cataluña

Octavio Serret coedita libros de autores aragoneses y catalanes y organiza presentaciones
y reuniones en el marco de la denominada ‘Literatura ebrenca’

TERUEL. El librero Octavio Serret, de Valderrobres, se ha convertido en menos de una década

en el principal animador de la ‘Literatura ebrenca’, un movimiento literario que vincula a las comarcas del valle del Ebro de habla catalana, tanto en su vertiente de Cataluña como aragonesa. El proyecto de un libro colectivo sobre la desaparecida línea ferroviaria de Val de Zafán, que acaba de poner en marcha con la editorial Gara y el hotel la Parada del Compte,
es la última manifestación de este fenómeno cultural interregional, que, según el crítico literario de LaVanguardia Víctor Amela, es una creación de Serret.

LOS LIBROS DE SERRET

El librero explica que su posicionamiento en el centro de la ‘Literatura ebrenca’ arrancó hace
nueve años con la invitación a participar en la Fira de Llibre Ebrenc deMora d’Ebre (Tarragona)
por su director, Albert Pujol. “Sabía queme gustaría participar en aquel evento, y no se equivocó”, dice Octavio Serret. Desde entonces se han sucedido a un ritmo frenético las presentaciones de libros editados a ambos lados de la frontera catalanoaragonesa, las coediciones, las ferias y los encuentros de escritores. Recientemente, la Generalitat catalana recompensó la labor dinamizadora desarrollada por el librero valderrobrense concediéndole
el Premi Nacional de Projecció de la Llengua Catalana. Octavio Serret aclara que su empeño
no es un mero proyecto comercial sino que responde a una realidad cultural y territorial indudable, que está definida por una misma lengua, la relación con el Ebro y sus afluentes, la localización en torno al macizo de los Puertos de Beceite y una historia compartida que tendría como elemento central la pertenencia a antigua Diócesis de Tortosa. Además, esta ciudad y Morella constituyen los dos centros económicos, culturales y de servicios de toda el área, que, en las últimas décadas, ha dado como autores más insignes a Jesús Moncada Sebastià Juan ArbóAndreu Carranza. Serret explica que el territorio del que nace la ‘Literatura ebrenca’
es coincidente con la antigua Ilercavonia, la tierra dominada por la tribu íbera de losilercavones, un sustrato histórico al que se han superpuesto sucesivas capas hasta la actualidad sin perder la cohesión. A su juicio, los habitantes de este ámbito tienen muchos
y estrechos lazos y son “una misma gente”, asegura. La traslación de estas similitudes a unmovimiento literario ha sido una consecuencia que ha demostrado un gran potencial creativo, con la participación de autores de los dos lados de la frontera.
L. R.

Serret Bloc.

La N-232 y la N-211, las carreteras más peligrosas de la provincia de Teruel.

La Mequinensa de Jesús Moncada, en imatges

Fa gairebé quaranta anys, el poble vell de Mequinensa va quedar submergit sota les aigües del pantà de Riba-roja. El record d’aquells carrers ha quedat retratat en les pàgines de “Camí de sirga”, la novel·la de Jesús Moncada, i en unes imatges inèdites que el mateix escriptor va rodar. La seva germana les ha descobert. Les imatges complementen la seva tasca per preservar la història de les Terres de l’Ebre a través de la narració.

Veure el vídeo: La Mequinensa de Jesús Moncada, en imatges.

Cinga Fòrum ’11

Llengua i emoció (2)

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca), divendres 11-3-11 i dissabte 12-3-11

Franja de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.

Programa:

Divendres, 11-3-11, Restaurant Sanara (Cegonyer, 18).

21:00: Sopar-tertúlia amb motiu dels 100 números, 10 anys de Temps de Franja a càrrec de Màrio Sasot, director de la revista, i Francesc Ricart, articulista d’opinió.

Dissabte, 12-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, IEBC.

10:15.- Ponència Llengua, injustícia i veritat a càrrec de Jordi Bilbeny, historiador. Presentarà: Joaquín Paris, professor de l’IES Ramón J. Sender.

11:00.- Ponència L’imaginari col·lectiu a càrrec de Rosa Calafat, lingüista. Presentarà: Hugo Sorolla, estudiant de lingüística.

11:45.- Descans

12:15.- Presentació de Quedem, programa de cohesió social i promoció de la llengua, a càrrec de membres d’Òmnium Cultural de Ponent.

12:45.- Ponència Com es transmet l’amor per la llengua? a càrrec de Josep Maria Terricabras, filòsof. Presentarà: Berta Menén, estudiant de psicopedagogia.

Organitza: Fogaril i Calaixera i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Amb el suport d’Òmnium Cultural de Ponent i la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga.

Programa complementari del cap de setmana:

Dissabte 12-3-11:

16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga en el Sanara.

17:00: Visita per la Fraga antiga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Diumenge 13-3-11:

10:00: Visita al Museu de la Mina de Mequinensa i altres espais d’interès. Punt de trobada: plaça de l’Ajuntament de Mequinensa.

Nota: Totes les propostes són de franc.

Per fer nit a Fraga:

1.- Hotel Casanova, Av. Madrid 54, 974 471990.

2.- Pensió Trèbol, Av. Aragó 9, 974 471533.

Es constitueix l’associació que lidera el projecte de creació dels camins naturals de rius al Matarranya



comarquesnord.cat, Matarranya
» divendres, 7 de gener de 2011

Pas endavant per a la creació dels camins naturals del riu Matarranya i l’Algars. L’última setmana de 2010 se va procedir a la constitució de l’Associació Matarranya-Algars, entitat que lidere este ambiciós projecte que pretén fer un recorregut natural per la ribera d’estos dos rius i fomentar així el patrimoni mediambiental del nostre territori.

A l’associació estaran representats los 10 municipis de la comarca per on passen estos dos rius, com són Beseit, Valderrobres, la Torre del Compte, la Vall del Tormo, La Freixneda, Queretes, Calaceit, Massalió, Lledó i Arenys de Lledó, a més de Maella, Fabara, Nonasp, Faió, Batea, Caseres, Horta de Sant Joan i Arnes.

Ara només faltaria regular l’associació a nivell administratiu, un procés més llarg de l’habitual perquè l’entitat està integrada per municipis de diferents províncies. A més, en estos moments està fet l’estudi de viabilitat previ, un tràmit que ha comptat amb la participació de tots los ajuntaments interessats. Per tant, lo projecte dels camins naturals del Matarranya i l’Algars podrie començar a redactar-se a partir del mes de febrer i, en funció del pressupost, podrie començar a executar-se a finals d’este 2011.

Alberto Moragrega, alcalde de Beseit, va destacar que “los camins naturals són un tipus de camí impulsat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí”, i que el més conegut d’ells és lo Camí de l’Ebre, convertit en GR-99, que va des de Fontibre al Delta de l’Ebre. Paral·lelament, trobaríem camins naturals de rius secundaris, com ara el del Matarranya-Algars, que recorrerà les riberes dels dos rius i anirà a buscar el GR-99 a la desembocadura del riu Matarranya a Faió.

La creació del camí natural dels rius Matarranya-Algars permetrà fer un recorregut de més de 200 quilòmetres des del naixement del Matarranya a Beseit fins a Faió, i enllaçar a l’Ermita de les Dos Aigües de Nonasp amb lo riu Algars, per pujar fins al seu naixement, també als Ports. Amb este projecte, se pretén adaptar tota la ribera dels rius a l’oci del cavall, la bicicleta i el passeig i també, en la mesura de lo possible, homologar el recorregut com a GR.

De fet, Moragrega va destacar que la creació d’este camí natural s’adapte a “la tendència que se té de visitar les poblacions d’una altra manera que no sigue el cotxe”, i que en este sentit “fer un camí natural pel riu és una cosa molt potent”. A la vegada, la creació d’este camí adaptat al turisme no afectarà al trànsit de vehicles a motor, tot i que aprofitarà alguns trams i pistes que utilitzen los cotxes i tractors per a accedir a masies o instal·lacions agràries.

Lo projecte contemple una important inversió en la senyalització del recorregut, si bé també tindrà obres “més espectaculars” com salvar els passos de carretera a Arnes i Caseres. A més de la creació del camí natural, l’associació també se centrarà en la edició d’una guia turística i la gestió d’una plana web on s’informarà d’este projecte, dels pobles que recorrerà i de la riquesa natural, històrica i patrimonial que se pot visitar al llarg del seu recorregut.

Es constitueix l’associació que lidera el projecte de creació dels camins naturals de rius al Matarranya | Comarques Nord.

La complejidad de las actitudes linguísticas hacia las lenguas minoritarias: El caso del valle de benasque

Coutado Doménech, Esperanza
MEDRANO MIR, Mª GLORIA (dir.) ; SANAGUSTÍN FONS, Mª VICTORIA (dir.) ; HUGUET CANALÍS, ÁNGEL (dir.)

Universidad de Zaragoza, 2009
(Psicología y Sociología)

Abstract: La progresiva desaparición de las lenguas minoritarias en todo el mundo, en aras de una cada vez mayor globalización, es un tema preocupante y de candente actualidad, no sólo por lo que supone de pérdida lingüística sino de elemento fundamental del patrimonio cultural para sus hablantes, principalmente, pero también para la comunidad y país al que pertenecen. Aragón no es ajeno a este problema pues en su territorio se conservan, con mayor o menor vitalidad, un conjunto de lenguas minoritarias, procedentes en su mayoría del aragonés, y que perviven a duras penas en pequeños valles del Pirineo. Y entre estas destaca especialmente el patués, lengua hablada desde siempre en el Valle de Benasque, situado en la zona más oriental de los Pirineos, lengua considerada de transición y que actualmente es la variedad mejor conservada y con mayor número de hablantes de todas. El objetivo de esta tesis era conocer y comprender las causas que han llevado al patués a desaparecer paulatinamente de las esferas públicas de la sociedad y quedar relegada a los círculos más íntimos y familiares. Y uno de los medios más adecuados para conocer y comprender la evolución de la vitalidad de una lengua es analizar las actitudes de sus hablantes. Para el estudio de actitudes existen diversas vías entre las que encontramos las técnicas de investigación cuantitativa, a partir de encuestas, y las técnicas de investigación cualitativa a partir de la observación previa y las entrevistas. Y sólo a partir de estas últimas, y en concreto de la entrevista, podemos analizar no sólo los datos concretos acerca de las actitudes lingüísticas hacia una lengua sino el porqué de dichas actitudes y todo el bagaje personal, afectivo, cultural, histórico y social que genera dichas actitudes y que determina finalmente la vitalidad de una lengua. Con este marco de fondo hemos constatado que, si bien las actitudes lingüísticas hacia el patués de los habitantes del valle de Benasque son positivas, la vitalidad de la lengua está directamente influenciada por el componente conductual de dichas actitudes que, frente al mayoritario signo positivo que presentan el componente cognitivo y afectivo, muestra una tendencia neutra e incluso en algunos casos negativa, consecuencia directa de unos acontecimientos históricos, económicos, culturales y sociales que han marcado la evolución del valle de Benasque y, en consecuencia, del patués y que hemos analizado en nuestra investigación.

Keyword(s): Patués ; Lenguas minoritarias ; Actitudes linguísticas ; Vitalidad etnolinguística ; Valle de Benasque ; Evolución socioeconómica

Knowledge area: Sociología

Department: Psicología y Sociología

Notes: Presentado: 20 04 2009;PhD

Record created 2009-06-25, last modified 2010-09-14

Texto completo (spa):
Download fulltextVer el archivo PDF

mitjançantLa complejidad de las actitudes linguísticas hacia las lenguas minoritarias | Tesis – Digital Repository at University of Zaragoza Spain.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja