Viles i Gents

18 September, 2010

D’aris i jueus

Viles i Gents :: D’aris i jueus :: September :: 2010.

Matarranya y el Ebro juntos en `Amplificando el Silencio´

Menea la noticia si lo consideras oportuno

Muzikalia.com – Matarranya y el Ebro juntos en `Amplificando el Silencio´.

FRENTE DE ARAGÓN: 4ª Recreación Histórica “Ofensiva en el Bajo Aragón 1938”

4. Memòria històrica dimecres, 22 de setembre de 2010 | Comentaris

frente de Aragon

RECREACION FRENTE DE ARAGON BELMONTE DE SAN JOSE 2010

Viernes día 24:

A las 20,00 h:
Presentación del libro, “Querida Elena desde el frente de batalla” por Fernando Calvo González-Regueral

A las 21,00 h:
Inauguración de la exposición “1938 La guerra relámpago en el Bajo Aragón” en el Salón de Exposiciones del Horno Antiguo de Belmonte de San José.

Sábado día 25:

A partir de la 9,00 h.
Apertura de la Feria de compra-venta de objetos militares

A las 12.00 h.
Visita guiada por el campamento (exposición viva) de los grupos de recreación, exposición y puestos de mando

A las 20,00 h.
Recreación Histórica de un ataque a un Puente dentro de la ofensiva en el Bajo Aragón

A partir de las 23,30 h.
Verbena Popular

Domingo día 26:

Durante toda la mañana, seguirá abierta la feria de compra – venta y la exposición, así como los campamentos de los grupos de recreación.

A las 12,00 h.
Comienzo de la IVª recreación histórica del Frente de Aragón, acción “conquista de un pueblo del Bajo Aragón”

Más Información: Oscar 669459354

Serret Bloc.

Vol presentar-se als municipis de la Franja per defensar-hi el català i per potenciar-hi infraestructures, serveis socials i economia

Racó Català – Convergència Democràtica de la Franja es presentarà a les properes municipals.

PER FI TV3 A TOTA LA FRANJA

Els quatre canals de Televisió de Catalunya (TV3, Canal 33, Canal Súper 3 i Canal 3/24) es veuran a les comarques catalanoparlants que conformen la Franja de Ponent (Matarranya, Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça), en territori administrat per Aragó, i a canvi la televisió pública aragonesa, Aragón TV, es difondrà a les comarques lleidatanes i tarragonines més pròximes a la frontera administrativa amb Aragó. Així ho han acordat els dos governs, en un acord de reciprocitat que signaran pròximament el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de Presidència del govern d’Aragó, Javier Velasco.
L’acord tindrà una vigència de quatre anys, durant els quals els dos governs es comprometen a garantir els mitjans tècnics perquè el senyal arribi de manera regular i continuada a les zones limítrofes dels seus territoris.
Un cop se signi l’acord, una comissió mixta amb representants dels dos governs vetllarà pel compliment del pacte.
Després, les ràdios
Aquesta comissió mixta també serà l’encarregada de negociar una possible ampliació de l’acord a les ràdios dels dos governs, per tal que Catalunya Ràdio i la resta d’emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es puguin escoltar sense problemes a totes les comarques de la Franja, i la ràdio pública d’Aragó, a les comarques del Principat més properes.
Actualment els canals de televisió de la CCMA es poden veure a la Catalunya del Nord, Andorra i les Illes Balears, després de diversos acords signats pel govern.
Petició popular
A la Franja ja es veia a través dels emissors catalans d’Alpicat i Mont Caro, que havien augmentat de potència arran de l’arribada de la TDT per cobrir part d’aquestes comarques. Però l’acord garanteix ara que en territori administrat per Aragó també es posin els mitjans tècnics per garantir que arribi a tots els punts de la Franja. La recepció de TV3 a la Franja ha estat una petició llargament reclamada per alguns ajuntaments i moviments ciutadans de la Franja. L’Ajuntament de Calaceit ho va reclamar per unanimitat i ja està tramitant la cessió d’un solar per a la construcció d’una antena repetidora. També el Consell Comarcal del Matarranya s’hi ha manifestat a favor de manera unànime. A Fraga, el Casal Jaume I ha recollit més de 1.500 signatures a favor de la difusió de TV3. Paulí Fontova, coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i regidor a Calaceit, es va felicitar ahir per l’acord que garanteix que els ciutadans de la Franja tinguin televisió en la seva llengua.

sapeira: PER FI TV3 A TOTA LA FRANJA.

(Temps de Franja núm.99, columna «L’Esmolet», setembre-octubre de 2010)

Torredarques, plaça Major: La vespra de festes. Una vintena llarga de xiquets corren per la plaça a peu o en bicicleta. La majoria han vingut de Barcelona, d’altres d’Alcanyís, Saragossa o el País Valencià. Tots són fills, com a mínim, d’un catalanoparlant. Per alegrar-me el dia, em dedico a comptar els que parlen en català amb la seua família (pare, mare o iaios). Amb els dits d’una mà ja en tinc prou (i això que faig una miqueta de trampa).

Sant Martí de Provençals, una botiga de pakistanesos: Em dirigeixo al noi del taulell en castellà. S’acosta un home més gran, potser l’amo; ens ha sentit parlar entre nosaltres i, tot somrient, ens atén en català.

Cambrils, geladeria Sirvent: Pregunto «Fins a quina hora teniu obert?», i el cambrer respon «¿Y ejto que è?». Dòcilment, ho repeteixo en castellà –afortunadament (?), jo sí que sóc bilingüe–, m’entén i em diu que «a las doseymedia».

Alcanyís, horta del Guadalop: Dos homes grans conversen a crits, cadascú des del seu tros. Paro l’orella per delectar-me amb el dialecte alcanyissà tan pur que fan servir. És difícil de sentir-lo entre la gent jove o de mitjana edat. Potser ja és hora de constituir un grup de “No Hablamos Castellano” per salvaguardar aquesta variant en evident perill d’extinció.

Com podeu veure he passat un estiu ben distret. Això de la llengua sempre et porta estimulants paradoxes.

Postals d’estiu « L’esmolet.

Cant a la llibertat

Hem traduït la cançó “Canto a la libertad”, com a petit homenatge a José Antonio Labordeta:

Veure en pdf:   Cant a la llibertat

Cant a la llibertat « Lo finestró del Gràcia.

QUINTANA I FONT, Artur [cur.] (2009).
Roda la mola: Poesia del Baix Aragó de
llengua catalana dels orígens als nostres
dies. Terol: Instituto de Estudios
Turolenses (Lo Trinquet; 1). 268 p.

activitats_centres_21_27_setembre_2010.pdf (Objecte application/pdf ).

Termini:
31 d’octubre de 2010
XXI BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT.
CONVOCATÒRIA GENERAL
Convoca: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Beca al millor projecte d’investigació inèdit sobre
qualsevol tema que tinga com a marc de referència el
Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia,
etnologia, ciències, etc.).
Dotació: 900 €
Més informació: http://www.iebc.cat.
Termini:
31 d’octubre de 2010
XXI BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT.
MODALITAT ESCOLAR
Convoca: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Beca als dos millors projectes d’investigació inèdit sobre
qualsevol tema que tinga com a marc de referència el
Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia,
etnologia, ciències, etc.).
Destinataris: alumnes matriculats el curs 2010/2011 a
segon cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius als
centres educatius de la comarca.
Dotació: 300 € cadascuna
Més informació: http://www.iebc.cat.

activitats_centres_21_27_setembre_2010.pdf (Objecte application/pdf ).

A José Antonio Labordeta

S’ha mort una veu,

s’ha mort un poeta,

s’ha mort la cançó,

s’ha mort Labordeta.

Orfe queda el vent,

òrfena la terra,

orfes quedem tots,

s’ha mort Labordeta.

Qui cantarà al cerç?

qui a la llibertat?

qui ho farà a Aragó?

Som buits i callats.

A la teua motxilla hi cap tot un país,

però no un cor tan gran com el teu.

Tota la pau per a tu, José Antonio.

Escolteu “Canto a la libertad” aquí

A José Antonio Labordeta « Lo finestró del Gràcia.

Valderrobres, bellísima villa medieval turolense – Viajes por España.

Fraga celebra una nueva Lan Party – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Un marge sota un garrofer

Avui he acabat d’aixecar una paret de pedra seca d’un bancalet que envolta un vell i mal esporgat garrofer, al terreny costerut de casa meua. La paret no es ben bé de pedra seca, perquè a l’hora de col·locar, encastar i falcar les pedres, he utilitzat paletades de morter de ciment i sorra, però no gaires. Ja sé que no és cap obra d’art, i que a molts de vosaltres poc os hauria d’interessar aquesta obra, fruit d’haver-ne vistes moltes a la Codonyera, o tal vegada, resultat de l’instint natural d’un descendent de tantes generacions que aixecaren marges per aterrassar els estrets barranquets on plantarien oliveres, vinya, o quatre grans de blat, ordi o sègol, els anys que no restaven en “guareit”.

No feia massa temps que la paret s’havia esbaldregat, per la pressió de les arrels del garrofer, o pot ser pel seu propi pes o per la força de la gravetat, com diria l’“il·lustrat” de torn. El cas és que un dia decidí “llevantar lo portell”.

El matí que vaig començar l’obra, de ben segur que el garrofer va pensar que estava boig. A la meua edat, amb unes lumbars força delicades i amb tan poca experiència, allò no tenia sentit. El garrofer pensaria: aviat s’hi cansarà, no podrà acabar la paret perquè el dolor que sentirà a la zona del ronyons no el deixarà alçar-se dempeus. Molt savi el garrofer, no sabia, però,  que una protecció lumbar amagada sota la camisa m’anava estrenyent i a la vegada protegint les darreres vèrtebres, tan malparades en tots el hòmens d’una certa edat. El “savi” garrofer tampoc sabia que l’objectiu d’aixecar o refer el portell era a llarg termini, gairebé sine die. El gavadal de pedres esteses al peu de la paret anava minvant molt lentament, però inexorablement dia rere dia. Varen passar uns mesos i el verd de les garrofes del saberut garrofer es transformà en negre. I és ara quan en trencar-les per la meitat, la flaire profunda d’aquets fruits s’hi pot sentir de prop.

Vet aquí que un dia de la tercera setmana de novembre del 2010 vaig col·locar en rastellada les últimes pedres de la darrera filada. El marge no és pas atalussat ni esgraonat, només un xic desplomat.

El mallorquí Joan Llabrés, glossant als paredadors, escriu al final del seu llibre Mestres de paret seca:

“Hi ha mestre paredador

sense martell ni ginyola

que sa paret fa tan bona

com un altre o millor.”

Jo no sóc mestre paredador, ni tinc l’habitud de margenar, ni he fet  servir ginyola —dita també llinyola o nyinyola a Mallorca. És un cordill tibant per a fer la paret recta—, entre altes motius perquè el marge era circular, convex per la part de fora, segons podeu veure a les fotografies. No m’ha quedat pas malament, oi? De bell antuvi, sempre el margenador ha tingut la seua pròpia cal·ligrafia.

De cara al futur hi tinc una temença: potser el garrofer, ferit en el seu amor propi i sense jo fer-li la gara gara, comenci a fer créixer extraordinàriament les seues arrels per empènyer perversament la meua paret i esbaldregar-la novament. Atesa la seua concavitat interior, no li caldria gaire empenta… Quan em mira el malastruc garrofer, ho fa perversament. Si succeís aquesta malaventura us ho faria saber.

Si voleu aixecar un marge, jo sóc vell, no treballo de franc i el termini seria immesurable.

Això de les parets de pedra seca dóna per a molt; no sé on vaig llegir que si s’arrengleraren totes les parets de pedra seca de Menorca, donarien dos voltes a la Terra.

José Miguel Gràcia (16/09/2010)

mitjançantUn marge sota un garrofer « Lo finestró del Gràcia.

Dijous, 30 de setembre de 2010 a les 18:00

Conferències

Conferència d’inici de curs a càrrec del Dr. Pere Navarro

El Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre (CNLTE) organitzen  la conferència “Aproximació al català de la diòcesi de Tortosa”, a càrrec del Dr. Pere Navarro, professor titular de la URV, que tindrà lloc el dijous 30 de setembre, a les 18.00 hores, a la Universitat Rovira i Virgili (c/ Teodor González, 43. 1r pis. Tortosa).

Amb aquest acte, inclòs en la programació del Campus Extens-Antena Cultural de la URV, s’obrirà el període 2010-2011 dels cursos de català per a adults a les Terres de l’Ebre.

Consorci per a la Normalització Lingüística.

Malestar entre la militancia popular por los sondeos – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.