Origen: ELMUNDO

Origen: El Ball dels Totxets ha contado con una gran respuesta popular hoy en Camporrells – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

Desde hoy y hasta el próximo domingo se celebran las Fiestas en Honor a San Abdón y San Senén en esta localidad.

El 30 de Julio el calendario marca San Abdón y San Senén. Son los patronos de Camporrells, y cada año se celebran una de las señas de identidad de la localidad y de la Litera. La Ball del Totxets. Un dance de paloteau, que desde la ermita recorre la calles y plazas y finaliza el Templo Parroquial. El próximo domingo un audiovisual recordará el centenario de esta danza y su recuperación camino de cuatro décadas por parte de las gentes de Camporrells. Desde Ramón Castells, que con ochenta y dos años es el danzante en activo de más edad, “lo aprendí de niño antes de la Guerra Civil” o Iris, que con un año ya forma parte del amplio grupo de danzantes, la población se vuelca, en mantener, conservar y dar futuro a este dance.

“Pastora la Galana” es el tema más emblemático, pero “Soldadito” y otros temas, con el sonido de los palos, junto a la banda de música marcan  cada año con unos ritmos trepidante el inicio festivo.

José Guillen, alcalde de la localidad destaca “que los días previos hay siempre un ambiente especial en la localidad, de los hijos que están fuera y que por nada del mundo se pierden esta cita, y sobre todo esa especial convivencia entre gentes de generaciones muy diferentes a lo que les une el amor a su pueblo”.

Las imágenes, tanto de la ermita, como las que hay en el Templo Parroquial de San Abdón y San Senén acompañan a los danzantes por todo el recorrido. “Lo haces con tanta ilusión que la hora del recorrido por las calles y plazas y la entrada al Templo Parroquial transcurren muy rápido”.

Este año además será especial un concienzudo trabajo de investigación y documentación ha permitido recopilar imágenes, fotos y sonidos de este baile. Erá un fin de fiesta muy especial.  Como apunta el José Guillén, alcalde de la localidad, “un excelente colofón a la Fiesta Mayor”.

Ayer además el rigor de las altas temperaturas, de días pasados dio paso, a un dia muy agradable, lo que sin duda permitió a los asistentes disfrutar con mayo intensidad de todo el recorrido de la procesión.

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

• A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
• Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
• L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
• La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
• El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
• Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
• Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
• Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
• El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
• La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
• Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
• Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
• Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
• Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: Xerrades i activitats d’estiu – Alcampell 2015 |

Del 31 de Juliol al 26 d’agost tindran lloc les xerrades i activitas d’estiu organitzades per Grapa, R. Casas, La Mula Groga i l’Àrea de Cultura de la Biblioteca del Ajuntament d’Alcampell.

La primera activitat serà aquest divendres a les 22h a l pati de les Escoles amb la presentació del llibre “Al doblar la esquina” de Pilar Enjuanes Marqués, mestra que va estar treballant a Alcampell.

Origen: https://drive.google.com/file/d/0B6kF4wPsGjnYSnpi… – Institució Cultural de la Franja de Ponent

Tenim el plaer de presentar-vos -a l’ enllaç superior- l’ excel.lent i documentat treball titulat “Albelda, una pugna entre sentiment i llengua”, elaborat per Iris carnicé Blanco, el qual ha estat guardonat amb el “Premi extraordinari de batxillerat al millor treball de recerca 2015” per l’ institut Torre Vicens de Lleida.

https://drive.google.com/file/d/0B6kF4wPsGjnYSnpib0hLd2FvZUxQOXNQNXZTbkQzSm8zMF9j/view 

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: Vuitena parada: La Llitera | Ràdio Terra

Avui des d’Albelda, a la comarca de La Llitera, recuperem alguns dels temes informatius que hem portat de les comarques de la Franja que s’obrien amb aquesta reflexió per part del periodista corresponsal Marcel Pena sobre la invisibilitat de la Franja, la campanya de la Plataforma per la Llengua per a denunciar la situació de la llengua en aquestes comarques sota administració aragonesa, l’entrevista per a escoltar les propostes del Moviment Franjolí per la Llengua, o les mobilitzacions amb motiu del 8 de març dia de la dona treballadora al Baix Cinca, les mobilitzacions al Matarranya en el sector de l’educació, la conversa amb el sociolingüista del Matarranya Natxo Sorolla, o la campanya de la Plataforma per la llengua per portar al Parlament Europeu la persecució que pateix la llengua a la Franja han estat alguns temes que us hem pogut portar.

Ràdio Terra segueix amb el recorregut iniciat el dilluns 13 de juliol amb el seu particularviatge d’estiu: un periple amb un 600 groc per a conèixer país i sumar gent a aquesta emissora popular, horitzontal i cooperativa, l’únic mitjà d’emissió diària en la nostra llengua que informa des de totes les comarques del país.

La ruta virtual, batejada amb el nom de #pugemal600, va començar a la falda del Canigó, al Conflent, a la Catalunya Nord, i seguirà durant tot l’estiu per anar recollint gent i arribar a l’1 de setembre amb 600 persones a bord que facin possible la continuïtat i estabilitat del mitjà i poder reprendre així les emissions. Després de sortir del Conflent, el 600 groc de Ràdio Terra va anar baixant i va fer parada a la Garrotxa, passant per la Plana de Vic, el Pla de l’Estany i creuant cap a Mallorca. Una setmana més tard, arribem a la Marina Alta ambel Montgó de fons i d’allà cap a la Punta del Fangar, al Delta de l’Ebre i avui a Albelda, a la comarca de La Llitera. 

Aquest viatge virtual simbolitza el que ha fet Ràdio Terra dia a dia durant aquest primer curs de vida: recórrer territori i informar-ne amb tots els accents i des de tots els racons. Una ràdio popular i descentralitzada que s’ha interessat per aquelles realitats més allunyades dels focus mediàtics o silenciades pels grans mitjans i ho ha fet autocentradament, informant tant de les problemàtiques del tren groc al Conflent, de les jornades per la llengua de Fraga, de les repercussions de la carretera de Menorca o de ladiada muixeranguera d’Alacant.

Nous socis de Ràdio Terra

El mapa de socis de Ràdio Terra segueix omplint-se de punts vermells. Donem la benvinguda als socis que ens acompanyen en aquest camí per a consolidar el mitjà. Moltes gràcies!

.

Origen: L’ús del català a la Franja es redueix un 14% en 10 anys – Racó Català

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja fan un pas a favor del català – Racó Català

Els nous consells comarcals de les quatre comarques de la Franja ja han escollit els seus presidents, tots membres del PSOE. Segons explica el col·laborador de Racó Català Marcel Pena al seu blog, un dels punts a destacar de la presa de possessió dels càrrecs va ser al normalització de l’ús del català. I és que tres dels quatre nous presidents comarcals el van fer servir per jurar els seus càrrecs.

Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP i el de la CHA ho van fer en castellà.

Segons explica Marcel Pena, el nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: “una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta”. I és que Chauvell és un dels polítics que més denunciar la Llei de Llengües del 2013, que denominava el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO).

La propera legislatura es preveu que sigui clau per a la normalització de la llengua a les comarques franjolines. I és que, a més de les presidències comarcals socialistes, segons sembla s’està creant un Departament de Política Lingüística a l’Aragó que estaria dirigit per la Chunta.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Origen: El PSOE del Altoaragón denuncia el ataque a los Ayuntamientos más pequeños por parte del Gobierno Central – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

La mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho,

la mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho, en rueda de prensa y añadía que “es un nuevo ataque que se suma al impacto que ya sufrimos con la reforma local impulsada por el gobierno de Rajoy que incluso llegó a plantear el cierre de muchos de estos ayuntamientos”.

Esta medida impulsada por el PP “evidencia un gran desconocimiento del mundo local”, argumentaba Elisa Sancho quien explicaba que, en la provincia de Huesca, todavía tendrá mayor repercusión, ya que una única ciudad, Huesca, supera los 20.000 habitantes por lo que es la única que queda fuera de la aplicación de esta normativa.

De hecho, en muchos ayuntamientos oscenses ni siquiera el secretario es funcionario habilitado de carrera, ya que no se pueden cubrir todas las plazas. En la mayor parte de estos pequeños consistorios, el tesorero hasta la fecha era un concejal, sin cobrar absolutamente nada por ello y, en algunos casos, personal laboral existente que tenía un complemento por las funciones de tesorería.

La modificación del PP incrementará los costes, restará agilidad en la gestión posponiendo pagos y dificultando cumplir con la normativa de pago a proveedores a 30 días.

Desde el mismo momento de la aprobación de este Proyecto de Ley por el que se modifica la Ley 37/2007 de reutilización de la información del sector público, la Diputación Provincial de Huesca “se ha puesto a trabajar en este asunto de cara a garantizar la seguridad jurídica de todas las entidades locales de la provincia”, explicaba el secretario de Política Institucional del PSOE altoaragonés, Fernando Sabés. Una vez más, la DPH tiene que resolver los problemas que genera Rajoy en los ayuntamientos de nuestra provincia “ con estas decisiones absurdas, incoherentes y fuera de contexto”, apostillaba.

Por su parte, Elisa Sancho ponia en valor la labor de los concejales de esta provincia “que desempeñan las funciones de tesorería con honestidad y responsabilidad”. Muestra de ello, señalaba, es que hasta la fecha no ha habido ningún problema legal con su actuación.

La medida impulsada por el PP se suma a otras “daniñas para los ayuntamientos oscenses como la imposibilidad de utilizar el remanente de los ayuntamientos para generar dinamismo económico y empleo o la negativa del gobierno de Rajoy para que los municipios de menos de 20.000 habitantes estén incluidos en unos nuevos fondos FEDER que les permitan acometer proyectos europeos muy beneficiosos para el desarrollo del territorio”, incidían la socialista.

Tanto Elisa Sancho como Fernando Sabés concluían señalando que “la única forma de resolver el ahogo al que está siendo sometido el mundo local es que antes de finales de año contemos con un gobierno socialista”.

Origen: La tormenta del pasado sábado 18 de julio en… – Digital Fraga Tv

La tormenta del pasado sábado 18 de julio en imágenes. 55 segundos desde los inicios hasta las consecuencias. https://vimeo.com/134047453