Las diputaciones de Teruel y Tarragona negocian el cambio de titularidad de la TE-V-3303.
Ramón Millán (DPT) junto a representantes tarraconenses en Tortosa.
La DPT y la Diputación de Tarragona negocian el cambio de titularidad de la carretera TE-V-3303. Se da la circunstancia que hasta su conexión con la carretera provincial T-330 esta vía sigue perteneciendo a la red de carreteras de la Diputación Provincial de Teruel.
Pero los representantes de ambas instituciones consideran necesario actualizar esta catalogación porque por razón de competencia y de seguridad los equipos turolenses no pueden intervenir fuera de la provincia. Así lo explicó el vicepresidente 2º, Ramón Millán, durante un encuentro con miembros de la institución tarraconense. La carretera TE-V-3303 parte del municipio de Cretas, continúa a Lledó y da acceso a la provincia de Tarragona donde conecta con la carretera T-330. Una vez pasado el límite provincial un total de 3,350 kilómetros mantienen la titularidad de la Diputación de Teruel.
Los empresarios del Matarraña piden crear un consorcio para atraer más turismo.
La Asociación de Empresarios del Matarraña sigue debatiendo las posibles hojas de rutas que debería aplicar el sector turístico para potenciar el rendimiento de la Marca de Calidad Territorial. Miembros de la junta mantuvieron una reunión el martes con representantes de la Comarca del Matarraña. Entre las posibles opciones que se pusieron sobre la mesa, los empresarios defendieron la necesidad de crear un consorcio turístico como el que existe en el Penedés (Cataluña).
Los establecimientos de esta región vitivinícola se han agrupado en torno al sello Enoturisme Penedés, que reúne en un portal web actividades, ofertas, información, cursos de cata y reservas hoteleras. En el Matarraña, los agentes económicos buscan competir con un servicio similar, si bien es cierto que cualquier actuación que se lleve a cabo en este sentido debe respetar los criterios de la Marca de Calidad Territorial. Según ha señalado el presidente, Francisco Esteve, «la Comarca respaldará las iniciativas privadas de los empresarios pero siempre que se ciñan al proyecto de la Marca de Calidad».
El debate abierto trata de responder a las inquietudes de parte del empresariado. Tras un año de aplicación de la Marca de Calidad Territorial, muchos de los establecimientos no perciben los beneficios esperados. Al respecto, Esteve les recordó que «el proyecto del sello de calidad es complicado y requiere de unos pasos previos comunes a todos». Las certificaciones se están realizando de forma escalonada. En septiembre se prevé que se incluyan dentro del sello más establecimientos.
Apoyo a los empresarios de la zona
Tanto los productores agroalimentarios como los alojamientos turísticos del Matarraña basan su filosofía en trabajar de forma conjunta. El contexto de crisis, especialmente la caída del mercado interior, les lleva a pedir apoyo de la administración. Además de solicitar un proyecto promocional más ambicioso, los empresarios requieren desde hace años una mejora en las telecomunicaciones. La mayoría de negocios de pequeños municipios deben trabajar sin una adecuada conexión a internet ni una buena cobertura móvil.
Franja de Ponent Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça | Beseit i una mica de xirigol.
La Franja de Ponent va guanyant identitat inclòs entre els que neguen la seva existència. No tindria cap sentit donar una nom especial, a aquestes comarques del Aragó, si no tinguessin en comú la seva llengua catalana. Així es evident que si en aquests pobles es parles castellà o aragonès, La Franja no existiria. Tampoc tindria raó de ser, si aquest pobles administrativament formessin part de Catalunya. De la mateixa manera que els pobles de la franja son pobles on la seva llengua es la catalana i administrativament formen part del Aragó, les comarques de la Franja son territoris on a tots els pobles que la formen parlen català, això passa a les comarques del Matarranya, Baix Cinca, La Llitera i Ribagorça. Malauradament la recent divisió comarcal del Aragó ha deixat fora de les seves comarques naturals alguns pobles. La llista de pobles de la Franja i les seves comarques oficials (que no naturals) es la següent:
Hife suprimirá en octubre la línea de Beceite a Tortosa por la falta de pasajeros.
Hife suprimirá la línea de autobuses de los sábados entre Beceite, Valderrobres y Tortosa a partir del próximo 1 de octubre. La causa es la falta de pasajeros que se registra durante los fines de semana y que hace que el trayecto sea insostenible para la empresa privada. La ruta tiene paradas, además de en el Matarraña, en las localidades tarraconenses de Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Xerta i Aldover.
El trayecto tiene su salida en Beceite a las 6.40 y llega a Tortosa a las 8.00. Para volver, los usuarios pueden salir de la localidad tarraconense a las 13.15 en un autobús que llega al Matarraña a las 14.35. El presidente de Hife, José María Chavarría, ha explicado que el servicio no suele tener mucha ocupación pero de lunes a viernes es menos costoso de mantener que los sábados. Es por esta razón que la ruta se mantendrá entre semana y la supresión solo afectará al fin de semana. «El trayecto no está subvencionado y no se prevé que ninguna administración haga algo por mantenerlo», ha aclarado Chavarría.
De acuerdo con la empresa, la supresión del trayecto supone un golpe más al medio rural. Chavarría ha lamentado que el medio rural vaya quedándose sin servicios poco a poco. «Esta decisión afecta a los pueblos pequeños, que ya de por sí tienen menos oferta que las ciudades. Si la administración no hace nada por paliar las pérdidas de las empresas, el medio rural irá muriendo». De ser respaldada con dinero público, la línea de autobuses entre Tortosa y Beceite debería contar con el respaldo de los gobiernos aragonés y catalán.
Rutas subvencionadas
La mayoría de trayectos en el medio rural son deficitarios y cuentan con el apoyo de la administración. Por un lado, están los contratos programa para las rutas entre Alcañiz-La Ginebrosa, Arens de Lledó-Alcañiz, Ráfales-Alcañiz, Samper-Híjar, Torre de Arcas-Alcañiz y Vinaceite-Azaila. Por otro lado, están las concesiones públicas para explotar los trayectos, modelo que incluye los viajes entre Castellote-Alcañiz, Alcorisa-Escatrón, La Iglesuela del Cid-Teurel, Alcañiz-Zaragoza y Teruel-Barcelona.
D’arbres, flors, fruits i llavors… | Lo finestró del Gràcia.
Fa uns quants anys vaig escriure el poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…, el qual ha restat sense publicar fins avui. Durant aquest estiu i posteriorment aniré publicant-lo diàriament, bé poema a poema o a parells, intercalant-los entre les notícies diverses i altres posts.
POEMARI
Tot just acabat el meu poemari Dietari en groc i amb la floreta groga de l’aromer abillant-me de fragància encara el record, em guanyà el desig de parlar dels meus arbres, del sotabosc i de flors i essències metafísiques.
A la tardor d’un any escruixit,
una fulla de plàtan
hi dibuixava parabòliques formes
per sobre la multitud indolent
—passavolants de l’avinguda—,
farta de llibertat no desitjada.
Fa unes setmanes el Partit Popular d’Altafulla comparava l’acte de constitució de l’Assemblea Nacional Catalana amb una foto d’una assemblea nazi. Foto que pel que sembla ha d’estar en l’arxiu fotogràfic dels regidors populars o en els seus manuals ja que aquesta mateixa foto va ser utilitzada fa uns mesos un regidor del Partit Popular de la Freixneda (Comarca del Matarranya). Est comparava en el seu blog la votació a mà alçada per triar al nou alcalde d’aquest municipi amb la mateixa assemblea nazi.
https://docs.google.com/file/d/0B6rZ_Ix1htYwLUlOa21lRERDRDQ/edit?usp=sharing
http://www.lavanguardia.com/politica/20130702/54377147673/pp-altafulla-acto-anc-nazi.html
Aquests fets no tinguin res que veure, sigui una maleïda coincidència però és intolerable que càrrecs públics, per petits que siguin els municipis que representin, tinguin la indecència de comparar un ple d’un ajuntament triat democràticament o la constitució d’unes organització legal amb una assemblea nazi que representa un dels fets més repudiables de la història de la humanitat.
Que llàstima que en territoris tan propers com és el cas de Catalunya i Aragó, els regidors del Partit Popular coincideixin amb tan mal gust i tan males formes a criticar als quals no veuen la vida de la mateixa forma. Hagués estat molt més positiu que haguessin coincidit afirmant que a Catalunya i en la part més oriental d’Aragó parlem una mateixa llengua.
El Bajo Aragón – Caspe mantiene todas sus conexiones ferroviarias.
Los servicios ferroviarios de las poblaciones de Caspe – Fabara – Nonaspe y Fayón mantendrán todas las expediciones que disponían sin que les afecte el Plan de Racionalización de los Servicios Ferroviarios de Fomento. Así se acordó en la reunión que mantuvieron el consejero de Obras Públicas, Urbanismo, Transportes y Vivienda, Rafael Fernández de Alarcón con el presidente de RENFE, Julio Gómez Pomar.
En dicho encuentro la compañía ferroviaria ha aceptado buena parte de las peticiones realizadas por el ejecutivo autonómico con respecto a horarios y material, que afecta a los servicios ferroviarios de la zona. A pesar de ella, aún quedan algunos temas pendientes como la configuración de los servicios Avant y Ave de Calatayud o la reducción de las tarifas. El encuentro se lleva a cabo tras el enfado de DGA por el incumplimiento de parte del acuerdo, firmado el pasado 21 de junio. En este sentido, la empresa ha esgrimido razones técnicas y se ha comprometido en avanzar en su total aplicación.
De esta manera, además del mantenimiento de todas las conexiones del Bajo Aragón – Caspe de tren, en esta reunión también se ha perfilado mejoras entre Zaragoza – Monzón y también en Teruel – Zaragoza. Por otro lado, también se ha solicitado el cambio de determinado material para los servicios ferroviarios que discurren por la Comunidad. Al respecto Rafael Fernández de Alarcón ha indicado “que entre Zaragoza-Teruel hemos conseguido que pongan el 592, un tren de mucho más potencia y velocidad que consigue los 160 kilómetros por hora en lugar de la serie 596”ha detallado. También, el consejero de Obras Públicas ha explicado que se ha logrado que “las bicicletas puedan ir gratuitamente en los trenes entre Zaragoza y Teruel y los servicios entre Zaragoza y Canfranc y Jaca”, ha declarado.
Desde el ejecutivo autonómico avanzan que en la primavera del 2014 se dará a conocer la segunda fase del acuerdo que mejorará las conexiones ferroviarias.

Bonica, entretinguda, emotiva. Pena-roja es va vestir dissabte de medieval per a viure la Visita dels Calatravos. La vila va entrar en el túnel del temps i va saltar al segle XVI en un programa carregat d’activitats per a tots els públics. Els carrers empedrats i els espais més emblemàtics de Pena-roja van reunir un munt d’actes, transformant-se en un basar medieval on hi havia de tot. Fusteria, joieria, artesania, dolços, abadejos, cistelles, olis, arracades… Els veïns i visitants van arribar a descobrir fins a 50 oficis tradicionals, sent l’alimentació i els animals dos dels grans atractius. En moments puntuals del dia es van esquilar ovelles, es van arrossegar pins i es van munyir cabres, treballs molt seguits pels més menuts de la casa, que no ho havien vist mai.
Els Comanadors de l’Ordre de Calatrava no van faltar a la seua cita triennal, i enguany van entrar a Pena-roja pel Pont Xafat. Ho van fer a la vora de les set de la tarde, seguits del seguici de nou monjos amb les antorxes. Desenes de persones es van concentrar a este punt estratègic d’entrada a la vila, i van acompanyar els Comanadors fins l’Ermita de Sant Miquel amb les cançons dels músics de Pena-roja, el pregoner i el Justícia. Al llarg de l’itinerari, que es va tancar a la plaça major amb l’acte central de l’obra de teatre, es van veure balls medievals. La representació es va seguir amb molt d’interès, i els Senyors de Calatrava van conèixer l’estat actual de la vila. D’entre el públic van escoltar les queixes dels veïns de Pena-roja, que van tirar d’ironia i sarcasme per a parlar de les últimes novetats associades al poble.
Si l’obra de teatre de Desideri Lombarte ‘Representació commemorativa d’una de les visites dels Comanadors de Calatrava a la vila de Pena-roja, segle XVI’ va ser l’acte central de la tarde, pel matí els oficis tradicionals van tindre tot el protagonisme. Van estar repartits pel carrer Pla, el Rosari, la Llonja, la Placeta, Sant Miquel i Ajuntament. Per a l’ocasió, Pena-roja va obrir la presó i el Museu ‘Masmut’, amb jornada de portes obertes, mentre que a la Casa de la Vila hi havia una exposició d’espases i una altra dels Oficis del Port. A la placeta hi havia photo-call, una taverna medieval molt freqüentada al Rosari, i l’alimentació,
la bijuteria i les fofuchas amb els personatges de l’obra teatral que van fer les dones van tindre molt d’èxit.
El mercat medieval va començar a tancar a les sis i mitja de la tarde, quan el pregoner de Pena-roja (Raúl Juan), acompanyat del Justícia (Diana Bel) i els músics, va anunciar l’arribada dels Comanadors de Calatrava. Van eixir de la plaça major i van pujar pel carrer Pla, el Rosari i l’Ajuntament, per després anar al Pont Xafat pel Carme. Desenes de veïns de Pena-roja i de pobles de la vora van esperar els Comanadors de Calatrava (Jara Parrilla i Gustavo Ramos) al Pont Xafat, que van arribar precedits dels guàrdies i el seguici de monjos. D’allí al Punt Gòtic, on va començar l’obra amb la intervenció del Notari (Rogelio Serrat), el Jurat Major (Ángel Albesa) i el Jurat Segon (Palmira Gasulla). Al llarg de l’acte central de l’obra van fer acte de presència la cuinera (Anabel Roda) i els presos (Pablo Juan i Mario Blanch) dos dels personatges més estimats.
La Festa dels Calatravos es va tancar amb un sopar medieval on van assistir més de 300 persones i posterior ball al pavelló. Rubén Lombarte, membre de l’organització, va recalcar que “al final ha eixit tot bé. Han segut dies de nervis, de molt de treball i molta col·laboració. I això s’ha plasmat en una festa on la gent creiem que s’ho ha passat molt bé. Han xalat, han rigut i alguns inclús s’han emocionat”. De gent, se’n va veure molta per Pena-roja, sobretot de matí. “Els oficis són una cosa que atrauen. I les paradetes ens han reconegut que
han venut. Alguns molt. Altres, no tant. Els de l’alimentació estaven bastant contents”. Per davant de tot, Lombarte va agrair “la col·laboració de tota la gent i les associacions del poble, perquè sense tots ells esta festa seria impossible”.
Ara, caldrà esperar tres anys més per a la pròxima visita de l’Ordre de Calatrava. La vila de Pena-roja els espera amb els braços. “Calatravos, avant! I torneu quan vulgueu, que aquí ens trobareu per anys i per molts anys”.