Skip to content

Pena-roja celebra les Festes del Carme amb oferta i la pujada del mallo | Comarques Nord.

Publicat a La Comarca

Llegué tarde pero allí estaban todos. Los que venían del norte y del sur, los que hablaban Lapao, valenciano y catalán. Qué curioso que nos entendiéramos todos. Los que me recuperaban desde mi añorada comarca de L’Alcalatén, los que me saludaban de nuevo desde La Jana y Alcanar, los que conocí de Tamarit y Alcampell. Los que me aguardaban desde el Matarraña. Un Matarranya con ‘ny’ que late en la intimidad de un catalán adulterado pero jamás silenciado. Una comarca que lleva décadas acompañando a los territorios vecinos que se dan cita en los diferentes Aplecs que cumplen años en Els Ports de Castelló. Se trata de una zona cuya capital queremos recuperar como parte de los Tres Reyes pero ante la que cerramos los ojos en temas culturales porque hablan y defienden un idioma que complica las digestiones. Llegué tarde pero allí cantaban todos. En nuestro idioma, el catalán de todos, gentes de Aragón, País Valenciano y Cataluña respondimos a Pepet i Marieta que nos mola «que te cagues», nos mola «perquè sí». Reivindicamos con Aspencat que «mai perdrem la nostra dignitat». Nos lamentamos porque no sabemos lo que nos pasa a los valencianos, «on està la identitat?».
Reímos mucho. Tanto que nos dimos cuenta de que la fuerza de 15.000 personas no entiende de conflictos sociolingüísticos. Y aún así nos dio la noche para debatir sobre los mejores lugares para «detectar» restos de la Guerra Civil y para averiguar las posibilidades de los juegos tradicionales valencianos como tema de investigación de una tesis doctoral. Lo viejo y lo nuevo, el hilo de una herencia que se materializa en un idioma del que muchos presumimos. El catalán al que personalmente considero como el legado más rico que me han proporcionado mis abuelos y mis padres. Con todas sus letras, catalán. Que no morirá. Porque por muchas leyes de lenguas que se quieran sobreponer a la realidad, el domingo volvimos a sentir que «som el poble per construir». Puede que el respeto al catalán llegue tarde. Pero allí estaremos todos, haciendo Aplec y país.

ULTRA 1 copia

Polémica en el Matarraña por los criterios para financiar las guarderías.

Heraldo 30_07_2013

La mitad del millón de pinos derribados por la nieve en el Matarraña sigue sin recogerse – Detalles – Aragón Radio 2 – Detalles de la noticia.

La retirada de pinos caídos en el Matarraña turolense durante las copiosas nevadas de finales del pasado febrero se ha ralentizado en los meses de más calor. Como se recordará, el peso de la nieve hizo que se derrumbara cerca de un millón de pinos en unas 5.000 hectáreas. Más de la mitad de esos árboles sigue en el suelo, en términos municipales como los de La Portellada, Fórnoles, Peñarroya de Tastavins, Fuentespalda, Monroyo y Ráfales. Primero se ha actuado para limpiar accesos y pistas y garantizar la accesibilidad y en las áreas cortafuegos de los montes públicos. Así, se ha eliminado volumen de combustible importante en caso de que se produjera un incendio. Ahora los trabajos de las cuadrillas forestales disminuyen para que puedan atender otras faenas de prevención de fuegos, como ha señalado Francisco Esteve, presidente de la comarca del Matarraña. Para retirar el cerca del millón de pinos tumbados por la nieve el Gobierno de Aragón ha habilitado una partida de 500.000 euros. Desde el Matarraña esperan que las actuaciones en montes privados se puedan concluir a lo largo de este año. Tras la retirada de la madera está previsto poner en marcha un proyecto para triturarla.

Carles Barrull (Barrull) a Twitter.

Dijous a les 20.30h al Torricó ( la llitera) xerrada el català a la Franja amb Ramon Sistac, Joan…

IV Jornada Cultural Coneix La Terreta.

9.30 Passejada per la memòria històrica casa a casa
10.00h. Inauguració de les jornades
10.15h. los treballs de Sopeira a càrrec d’Oriol Colomés i Arnau Colomés (Casa Jumperna de Sapeira)
10.45 h. Les cabaneres de la Terreta Laia Colomés
10.55 Presentació de l’exposició “la dona: referent social i cultural al Pirineu” realitzada pel CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans, amb textos de Carles Barrull Carles Barrull, Oscar Jané i Josefina Roma
11.00-Presentació del llibre: “El riu de les dones: converses amb les padrines del Parn Natural de l’Alt Pirineu” (editat pel Centre d’Art i Natura Farrera, Col·lecció La Llosera) a càrrec de Jordi Suñé
11.40h – Pausa-cafè
11.45h. Inauguració de l’exposició fotogràfica al celler de Casa Sullà:”Sapeira ara i abans” de Mercé Genè
12.30- Presentació del llibre “Els pobles perduts-30 indrets oblidats de Catalunya” Edicions Sidillà Sidillà) a carèc de Judit Pujadó i Xavier Cortadellas
13.00- Concert de Cloenda (dins del IX Festival del Romànic i dels castells de Frontera. Església de Santa Maria de Sapeira: Concert de l’Orfeó de Tremp

TARDE I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA A SAPEIRA

Socialistas de toda España apoyan la cooficialidad del catalán en Aragón – Kioskoymas.abc.es.

El PSOE ha movilizado a sus diputados de toda España para promover un recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de Lenguas de Aragón que aprobaron hace un par de meses PP y PAR en las Cortes regionales. El argumento: que no define como «catalán» las modalidades lingüísticas de las comarcas aragonesas limítrofes con Cataluña, algo que sí recogía la anterior…

Rafael Cervera, elegido nuevo alcalde de Aguaviva.

 

alt

Rafael Cervera, nuevo alcalde de Aguaviva.

Tras más de un mes de incertidumbre, Aguaviva ya tiene nuevo alcalde. El aragonesista Rafael Cervera será la cabeza visible del Ayuntamiento de la localidad, tras resultar elegido el lunes en un pleno extraordinario por cuatro votos a tres. Además, junto con Cristian Constan, tomaron posesión de sus actas de concejales, quedando así cubiertas las dos vacantes dejadas tras la renuncia del anterior alcalde, Luis Bricio, y de la concejal Rosa María Castel.

El nuevo alcalde, que no quiso hacer declaraciones, es albañil de profesión y ya formó parte del Consistorio, como concejal, en anteriores legislaturas. El diputado provincial del PAR, Antonio Pérez, asegura que Rafael Cervera llega “con ganas de asumir la alcaldía y de luchar por lo mejor para su pueblo”. “Toda la experiencia que le falta la suple con ilusión y ganas de trabajar ante este contratiempo, que ha sido la dimisión de Luis Bricio y que ha llevado al partido a reorganizarse en Aguaviva”, añadió Pérez.

Desde la oposición, la portavoz del PSOE, Rosa Clemente, mostró en el pleno su deseo de que el nuevo Ayuntamiento dé estabilidad al municipio y de que Cervera luche activamente, dijo, contra la presa de laminación que la CHE ha proyectado en el río Bergantes. “Vamos a darle un voto de confianza, pero si el alcalde no está con los vecinos y no los apoya en la lucha, ahí sí que nos encontrará de frente”, destacó Clemente durante la sesión.

ALADRADA.

PRESENTACIÓN EN ECHO DE LO LIBRO “APUNTES DE LENGUA CHESA”

El programa “Luzia Dueso”, un pas decisiu cap al genocidi lingüístic del català a l’Aragó. | Mas de Bringuè.

La consellera d'Educació Cultura i Esports, Dolors Serrat

La consellera d’Educació Cultura i Esports, Dolors Serrat

El passat 27 de juliol va sortir publicat al BOA les noves bases del Programa “Luzia Dueso” ‘para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2013-2014’.

Vista la seua programació, continguts, objectius, etc., està clar que el Programa Luzia Dueso és la continuació (ampliat en horitzons, que no en pressupost) del Proyeuto d’Animazion Cultural Luzia Dueso que va nàixer el 2006. Consisteix en un seguit d’activitats complementàries per a enriquir i recolzar les classes d’aragonès, especialment als centres de les comarques aragonès parlants, entesa aquesta denominació com científicament s’ha entès tota la vida, lo que segons la Llei de Llengües recentment aprovada i de la que emana la normativa d’aquest Projecte seria el LAPAPIP (Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i pre-pirenaica).

La proba és que totes, absolutament totes les més de 50 activitats que s’ofereixen a les escoles estan relacionades exclusivament amb l’aragonès, des de la primera: “Las delerias del doctor escrabachinau”, impartida per Javier Vispe Mur fins a la 47, “Un dia en el acuario conviviendo en aragonés”.
Una altra evidència és que per a aconseguir aquestes activitats és prioritari que e les seues escoles s’impartixque aragonès. Com les classes de català a les escoles de la Franja es continuen dient així, català, aquests centres no tindrien dret a aquestes ni a cap altra activitat complementària de reforç de la llengua. Posant-nos en l’absurd, aquests centres haurien de “disfressar” les classes de català com si fossen d’aragonès, i reconvertir als mestres de català de les més de 50 escoles i instituts de la Franja, tots ells amb la titulació en català exigida per a donar eixes classes, adquirida a Escoles de Magisteri i Universitats homologades, en professors d’aragonès amb un “curs exprés “ de reciclatge en aragonès.
L’altra alternativa, la restauració del “Projecte Moncada” d’animació cultural a les escoles de la Franja, coexistint amb el Luzia Dueso, no tindria possible cabuda en un territori on per la llei de llengües actualment en vigor el català no és una llengua parlada en aquest territori.
En conclusió, que tot i que l’esmentada Llei de Llengües parla de dues grans zones de la “llengua aragonesa”: la septentrional i la oriental, les activitats de foment, recuperació i difusió, etc., s’adrecen clara, única i exclusivament a la llengua “autènticament aragonesa”, la de l’àrea septentrional (LAPAPIP). Amb el llançament del Programa Luzia Dueso, el català no sol deixa d’anomenar-se així, com passa ja a la nova llei de llengües, sinó que desapareix com a llengua real del mapa lingüístic i educatiu d’Aragó i deixa de ser objecte de protecció i promoció.
Una altra conseqüència d’aquesta jugada mestra que ha perpetrat la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern aragonès per a anar fent desaparèixer el català d’aquestes terres és que la convocatòria de participació al Programa L. Dueso ha tingut una rapidíssima i entusiasta participació de pràcticament totes les associacions i entitats que treballen per l’aragonès, tan a títol individual com a col•lectiu, lo que li garanteix la seua aplicació i un llarg futur, tot i que la quantitat anual a repartir per a totes les activitats i associacions implicades és de 6.000 euros.
Ironies de la Història

Un dels tríptics del Projecte Jesús Moncada

Un dels tríptics del Projecte Jesús Moncada

El Projeuto d’Animazion Cultural “Luzia Dueso” , va nàixer el curs 2006-2007 a iniciativa de la doctora, filòloga i professora d’Institut, Pilar Benítez. La seua proposta era posar en marxa un projecte d’animació a les escoles on s’impartia aragonès a diferents comarques pirinenques, inspirat en el Projecte Moncada que, des de l’any 2000 posava a l’abast de les escoles i mestres de català de la Franja activitats culturals en aquesta llengua. De fet, com a coordinador d’aquest Projecte li vaig passar a Pilar Benítez, a petició seua, la memòria del P.M., amb els continguts, objectius, activitats, ponents, etc., que els va fer servir, adaptant-lo a les peculiars circumstàncies de l’aragonès, per a presentar al Govern aragonès el projecte Luzia Dueso.
Resulta amargament paradoxal que l’actual govern regional PP-PAR, haja triat el Programa Luzia Dueso, “fill” d’alguna manera del Jesús Moncada, com arma propícia per a assassinar definitivament al projecte “pare” i atacar greument la llengua catalana que aquesta iniciativa promocionava.

Inauguració de la nova seu d’Òmnium Terrassa – [Agenda Òmnium].

Òmnium Terrassa

Rambla d’Ègara 340 (Centre Cultural)
08221 Terrassa
Catalunya

 El President i la Junta Directiva de la seu territorial d’Òmnium Cultural a Terrassa es complauen a convidar-vos a la inauguració de la

NOVA SEU D’ÒMNIUM CULTURAL DE TERRASSA

i a la conferència “La Franja de Ponent o les franges avui”
que pronunciarà l’historiador Carles Barrull, del Centre d’Estudis Ribagorçans.
L’acte tindrà lloc el dijous dia 19 de setembre a les 19h a
la nova seu que es troba situada a l’edifici del Centre Cultural de Terrassa a la
Rambla d’Egara no 340, de Terrassa.
Terrassa, setembre de 2013

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Llengua catalana. Generalitat de Catalunya.

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

Calaceit, 21 de setembre de 2013

Organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Cultural del Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit, la II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana tindrà lloc a Calaceit en el marc de la XXIII Trobada Cultural del Matarranya el dissabte 21 de setembre de 2013.

Els objectius de la Jornada són fer balanç general de la situació de la llengua catalana al conjunt dels territoris de parla catalana, conèixer les principals tendències sociolingüístiques i preveure’n alguns escenaris de futur.

 

Programa

11 h Acreditacions i recollida de material.
11.15 h Benvinguda i inauguració institucional de la Jornada

Conferències de la II Jornada de Llengua i Societat
11.45 h Marc demogràfic i metodològic
Andreu Domingo
Montserrat Martínez
12.30 h Situació de la llengua als territoris
Coneixements i usos del català als territoris. Natxo Sorolla.
Està assegurada la transmissió lingüística? Joaquim Torres.
13.30 h Debat
14.30 h Dinar
17 h Conferència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda.
17.30 h Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó.
18 h Cloenda i actuació artística

 

Inscripcions

Les inscripcions es gestionen través de la bústia de comunicació de la Direcció General de Política Lingüística http://www.gencat.cat/llengua/bustia. Cal que a l’assumpte indiqueu “Inscripció II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana”. El termini d’inscripcions acaba el 13 de setembre.

 

#jornadaCalaceit2013

A través de l’etiqueta #jornadaCalaceit2013 podreu seguir la difusió de la Jornada a Twitter.

La Fresneda, el pueblo más bonito de España | La Fresneda.

 

Hace poco más de un año, La Fresneda encabezaba la lista de pueblos más bonitos de España, adelantando al siguiente en más de 1.000 puntos.

Un año después, seguimos liderando la votación con 3.532 votos, pero con una distancia mínima.

Seguimos siendo el pueblo más bonito de España para los internautas gracias a vuestros apoyos.

Vota en la lista http://listas.20minutos.es/lista/top-60-los-pueblos-mas-bonitos-de-espana-anadan-pueblos-ustedes-mismos-304512/

la fresneda pueblo mas bonito

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja