divendres 22 de febrer
CARNESTOLTES DELS IAIOS
RESIDENCIA 3a EDAT
17´30 h.Chocolatada de CARNESTOLTES para Residentes y Socios.

dissabte 23 de febrer
CARNESTOLTES DE LA CANALLA
PLAÇA MAJOR
16´30 h.Concentració de tota la Canalla disfraçada i acompanyants.
Començarem la RUA del CARNAVAL  en  el bon ritmo i alegria de la BENTUKADA, per els carrers: Soldevila, Figuereta, Vicente Pinies, Major, Sant Agustí, Ribagorça, Marquesa de Comillas i Residencia 3a Edat.
RESIDENCIA 3a EDAT
17´15 h.Entrarem a veri i a saludar a tots els iaios i iaies, per a que mos veigan lo guapos que anem.
PAVELLÓ MUNICIPAL
17´15 h.Actuació Grup Infantil TATUAJE M´ho passarem en gran ballant, cantant i jugant en la gracia i simpatia d´este grup d´animació. Ahhhh, tindrem una bolseta de Xuxes per cada xiquet i xiqueta disfraçats.
18´15 h.Gran XOCOLATADA de CARNESTOLTES per a tota la Canalla i acompanyants.
i aixi posarem PUNT I FINAL al CARNESTOLTES de la CANALLA !!! CARNESTOLTES DELS JOVES, GRANS,… PLAÇA MAJOR
24´00 h.Quedada libre de todos aquellos que se quieran hacer un TOUR por los distintos bares de  Benavarri y seguidamente PUIADA al pabellón para continuar con la fiesta de CARNESTOLTES. PAVELLÓ MUNICPAL
00´30 h.BALL DE CARNESTOLTES 2013. TATUAJE mos posará  la MARXETA  hasta bien entrada la madrugada.
A la media parte entrega de Premios.

PREMIOS:   1º  300´00  Euros
2º  200´00     ”
1º   100´00      ”

NOTA:  LOS DISFRACES QUE OPTEN A PREMIO
DEBERAN ESTAR ANTES DE LAS 01´30 H.

El català de la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.

A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución, Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre i va fer un documentat repàs dels treballs del Dr. Quintana, de com es van conèixer, de l’estructura de l’obra i dels seus valors filològics i lingüístics, en especial del seu vocabulari de la cultura popular de la Codonyera. El Dr. Quintana va fer esment de la seua arribada a la Codonyera, de les seues estades estivals i de la seua vinculació definitiva, de com era el “lloc” fa 50 anys, de la situació —abans i ara— de la llengua… . Ens va oferir multitud de frases fetes i curiositats de la Codonyera, farcides d’humor, però sempre amb una finalitat didàctica, i va agrair tant els editors com les institucions col·laboradors, Institución Fernando el Católico i Prensas Universitarias.  L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tomás cantà amb sensibilitat i mestria i va fer cantar el públic, acabant amb la cançó tradicional, “Roda la mola”, amb modificacions i arranjaments d’ell mateix. En la tornada participà tot el públic. Tot un èxit.

L’autor diu en la introducció del llibre: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”

No cal dir que l’obra és d’una profunditat i amplitud lingüístiques inusitades tractant-se de una variant dialectal del català d’una població de uns 400 habitants. L’autoritat i coneixements del Dr. Quintana la fa insuperable.

Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre. Posar pals a les rodes de la cultura qualifica el tarannà intel·lectual de qui ho fa, l’obstruir un acte cultural demostra quin són els valors cívics i democràtics dels seus actors. Els delictes els sancionen les lleis.

                                                                                                      José Miguel Gràcia

Moviment Franjolí per la Llengua: Catalans inconscients o aragonesos de llengua catalana?.

Catalans inconscients o aragonesos de llengua catalana?

La mare de tots els debats. Saber què són i com es senten els habitants de la Franja és una de les qüestions que més han obssessionat a diferents autors a banda i banda del riu cinca. El fet que dintre d’un estat espanyol, que es vol a si mateix uniforme, no coincideixi sempre la frontera autonòmica amb l’adscipció lingüística i cultural  de cada ens autonòmic és un dels més grans maldecaps que les elits espanyoles han patit i pateixen, i no deixa de ser una de les grans contradiccions internes d’un estat que no es reconeix com a plurinacional.
A aquesta pregunta, tan complicada, de si a la Franja coincideixen identitat territorial amb identitat lingüística respon amb una extrema senzillesa el cantautor Anton Abad (veure vídeo), que diu “Jo sic d’esta terra i per tant em sento d’ací, però la meva llengua és la catalana i no diré que parle altra cosa”. O sigui que, segons esta visió, estaríem davant de l’estereotip d’un “aragonès de llengua catalana”, on una conscienciació lingüística plenament en català no predetermina una identitat catalana.

Arribats a aquest punt la pregunta és obligada; llengua és igual a nació? i la resposta, ho reconeixem, supera les nostres possibilitats per més que hem de reconèixer l’extraordinària complexitat del cas franjolí, un territori fronterer de fa segles, amb uns referents culturals oposats als límits administratius que l’haurien d’identificar. Pensem, per exemple, en el cas que, com escrivia Josep Espluga al text que citarem avall, quan Espanya, pels volts del segle XIX, es vol configurar en províncies, una gran part dels pobles aragonesos fronterers a Catalunya (en sa majoria catalanòfons però no tots) expressen el seu desig que la veïna Lleida sigui cap de província i adscriure’s amb ella, sense que el fet històric de pertànyer l’antic regne d’Aragó fos en detriment d’aquella realitat social i econòmica, expressada llavors en un anhel que mai no es realitzà.

Una altra pregunta que queda enlaire és fins a quin punt la deficient conscienciació lingüística dels habitants de la Franja (nom i unitat de la llengua catalana, per exemple) fa que no arreli una identitat nacional catalana?
A tot això, cal afegir-hi la gairebé nul·la vertebració d’aquest territori allargassat que anomenem “Franja”, sense cap cohesió interna dins seu, fet que ajudaria a fer pinya en la consciència lingüística franjolina i, ja per últim, si el fet de la negació continuada del fet cultural franjolí a dins l’Aragó pot derivar en un rebrot de la societat civil en favor de la llengua catalana, amb la seva conseqüència quant a la identitat.

Aquest conflicte irresolt entre llengua i identitat és posat a sobre de la taula per part d’en josep Espluga (2008), una lectura que recomanem molt i molt per entendre un xic més aquest cas tan particular i que enllacem aquí sencera, com a font de debat i reflexió:

“Una Franja, dues fronteres i diverses identitats socials amagades”

LOQUILLO RECIBIRÁ EL PREMIO GLOBAL DE LA MÚSICA ARAGONESA « Noticias « PREMIOS DE LA MÚSICA ARAGONESA.

Damos a conocer también los nominados que faltaban de las dos categorías que vota exclusivamente el jurado de Académicos de los Premios de la Música Aragonesa.

Mejor Canción en Lengua Autóctona Aragonesa:
“A mía Tierra” de Jesús Viñas
“Mosica, Parola y Movimiento” de Prau
“Olivera d’ Aragó” de Ángel Villalba
“Os Pietz en a Tierra” de Prau

Lobón destaca el paper que tindran les plantes de purins de Pena-roja i Vall-de-roures | Comarques Nord.

«La meva primera novel·la sorgeix d’un pòsit d’idees, històries, sensacions» « L’esmolet.

Entrevista d’en Lluís Bonada per al setmanari El Temps núm. 1496, 12 de febrer de 2013

Entrevista d’en Lluís Bonada a El Temps

El pilot de kàrting Jon del Valle serà distingit ‘Promesa 2012′ a la ‘Gala del Deporte de Teruel’ | Comarques Nord.

Actuació del Duo Recapte a Sabadell divendres 15 de febrer | Mas de Bringuè.

Actuació del Duo Recapte a Sabadell divendres 15 de febrer

(Actuació del Duo Recapte a La Freixneda en 2011, amb l’espectacle “Atüllant en món des del Molinar)

Organitzat per Òmnium Cultural de Sabadell i  ASCUMA, el duo Recapte (Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot, bandúrria) actuaran durant l’obertura de les “Jornades del Matarranya a Sabadell” que tindrà lloc al Casal Pere Quart, Rambla 69, d’aquesta ciutat, lo proper divendres 15 de febrer.

En aquesta ocasió el duo franjolí, que enguany complirà vint anys de presència als escenaris,  presentarà el seu espectacle monogràfic “Ataüllant el món des del Molinar”,  dedicat a donar a conèixer diversos poemes que va compondre l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte   en diferents etapes de la seua vida.

La inauguració de les Jornades, tindrà lloc a les 7 de la tarda i l’actuació del duo està prevista per a les 8 del vespre.

Us adjunto a continuació el “Programa de mà” amb el repertori dels poemes del Desideri que interpretem i les músiques que els acompanyen.

AUTORIA DELS  POEMES:  DESIDERI  LOMBARTE

Músiques                                                     

                                   INTRODUCCIÓ: Cant dels ocells- (popular)

Poemes

Les belles  paraules

La terra besaria.-           Saidí- (Anton Abad)

                                 LA TERRA I  LA NATURA

La xica tornada serp.-   Cantigas d´amigo-( Martín Codax- S. XIII) –

                                      Inner light- (The Beatles)

                                      Encanteri de la xica-(Mario Sasot)

Tots los colors

Joc de paraules.-           Joc de paraules –( Mario Sasot) –

                                      Porque no nos ven hablar-(Jota popular)

                           EXISTÈNCIA E IRONIES DE LA VIDA

Romanço d’aquell home que no va saber trobar el castell.

(Narració)          Saturnino-(Anton Abad)

(Diàleg)              Jotes aragoneses i catalanes, aubades, himnes

Xerraduries.-                 Saturnino- (Anton Abad)

Sol·licitud.-                   Adaptació; Mario Sasot de la Toccata en Re m. de J.S. Bach.

Llaurem rostolls daurats.-  Més lluny (del Viatge a Itaca, de Lluis Llach)

Lluny de tu

  RETORN A LA TERRA

Timó de flor menuda.-   Abril del 74 (Lluis Llach)

Me’n aniré.-                   Retorn del Viatge a Itaca (Lluis Llach

Deixa’m posar davall

Epíleg.-                           Cant dels ocells- (popular).

Quan no quedarà res

Data: 15 de febrer de 2013                                    Lloc:  Casal Pere Quart

ORGANITZA: OMNIUM CULTURAL   I ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Se presenta en Zaragoza el libro “El català de La Codonyera” | Arredol.

O volumen fa una completa descripción d’o catalán en iste lugar d’o Matarranya

13 febrero, 2013 | Cultura, Matarranya, Zaragoza | Autor: Arredol |

Artur Quintana, autor d’o libro (Foto: Wikipedia)

Iste miercols se presenta en Zaragoza o libro “El català de La Codonyera”, de Artur Quintana i Font. Ista ye a segunda edición, correchida y enamplada d’a tesi doctoral de l’autor, que se publicó en Barcelona en l’anyada 1986 y ye agora publicau por Gara d’Edizions, a Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza.

A presentación se ferá  o miercols a las 19:30 en l’Aula d’a Institución Fernando el Católico (C / Cinco de Marzo) y contará con a presencia, antimás de l’autor Artur Quintana,  de Carlos Forcadell, director d’a Institución Fernando el Católico, Pedro Rújula, director de Prensas Universitarias de Zaragoza, Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, Javier Giralt, chefe d’o Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica d’a Universidad de Zaragoza

O libro, que en ista edición s’ha enamplau con un 25% más de voces, fa una descripción fonetica, morfolochica y lexica d’o catalán d’iste lugar d’o Matarranya. Tamién se bi incluyen alpartaus t’a toponimia, un atlas lingüistico, muestras de literatura popular u un amplo vocabulario. O libro antimás, presenta a realidat lingüistica de La Condonyera de fa quaranta anyadas, quan o proceso de sustitución lingüistica d’o catalán por o castellano no yera tan enantau como en ye agora. Seguntes l’autor, o libro se entiende “como una contribución a l’estudio y fomento d’o patrimonio lingüistico aragonés, y como una ferramiento ta superrar o proceso de sustitución d’a luenga catalana.”

Ressenya de “Licantropia” al “Què llegim?” a pico.cat « L’esmolet.

“Jo crec, i no és una exageració, que aquest segurament és un dels millor autors que ha sortit de la Franja; i fins i tot et diria que, des del temps d’en Jesús Moncada, segurament aquesta és una de les novel·les més potents sorgides a la Franja”. Una ressenya molt bona de Ricard Ruiz al “Què llegim?” (picó.cat) a partir del minut 17:36, tot i que tot el programa és molt interessant, especialment la ressenya de “La intrusa” d’Eric Faye (1984), que em deleixo per llegir. Ah! i en Rodríguez Picó diu que, de totes les que s’ha presentat al programa, es queda amb “Licantropia”!

DESTINATARIOS:
Profesorau que imparte aragonés en centros publicos
Profesorau de centros de personas adultas y asociacions
Profesorau interesau en l’aragonés
PUESTO
CPR de Huesca
FINALIDAT
-Fer partache d’as experiencias de o profesorau d’aragonés
-Amillorar a docencia d’o profesorau d’aragonés a traviés d’as nuevas tecnolochías, elaboración de recursos y conoiximiento de metodolochías
-Dar a conoixer recursos, materials y propuestas que aduyen a fer más rica a fayena de docencia de l’aragonés
-Intercambiar informacions y problematicas entre o profesorau
“Quan marzo marceya, abril acantaleya”
L’aragonés ye una parla viva; os mayestros, profesors y educadors que sotz fendo as clases aduyatz a fer posible a suya pervivencia y continidat en as futuras cheneracions. Este seminario se mirará d’achuntar o partache d’experiencias, a investigación como meyo educativo y l’aplicación d’as nuevas tecnolochías a la difusión de l’aragonés en os centros educativos.
SESIONS DE TREBALLO:
1º SESIÓN: VIERNES 8 de MARZO de 2013 (De 10 a 14 h. y de 16 a 19,30 h.)
De maitins:
Fernando Romanos Hernando: Asesor d’o programa de Difusión de l’Aragonés y coordinador d’o programa “Luzia Dueso”
Juan Cruz Barranco Elfau: Asesor d’Educación Inclusiva d’o CPR de Huesca y coordinador d’o Seminario “La integración de la cultura aragonesa en el aula”
-Presentación: dinamica de grupo de presentación
-Introducción: plan de formación, informacions legals e institucionals
-Programa “Luzia Dueso”: contenius, funcionamiento
– Un planteamiento metodolochico ta integrar a cultura aragonesa en l’aula
De tardes:
Juan Pablo Martínez: Doctor en telecomunicacions, profesor d’a Universidat de Zaragoza y Coordinador de Wikipedia en aragonés.
Santiago Paricio: Licenciau en Filolochía Catalana y en Filolochía Hispanica. Master en Lenguas Aplicadas. Profesor de Secundaria.
-Nuevas tecnolochías y recursos informaticos e internet aplicables a l’aragonés en as aulas
-Software ta l’aragonés y en aragonés
-Taller practico de wikipedia en aragonés
2º SESIÓN: VIERNES 12 d’ABRIL de 2013
(De 18 a 20’30 h.)
– Recursos ta profesors dende as editorials en aragonés: Xordica Editorial, Gara d’Edizions, Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa
-Intercambios d’experiencias entre os participants sobre as actividatz e investigacions feitas en as aulas. Preguntas, dubdas, consultas.
3º SESIÓN: VIERNES 24 de MAYO de 2013
(De 11 a 14 h. y de 16 a 19 h.)
De maitins: 11-14
Comunicación d’as experiencias d’os participants
Difusión y partache de recursos y experiencias por internet
Recursos participativos d’institucions y asociacions
De tardes: 16-19,30
Miguel Ánchel Barcos: Mayestro, tecnico sociocultural, investigador de l’aragonés ansotano y traductor.
-Web 2.0. Disenyo de revista dichital intercentros en aragonés, como espacio d’intercambio de recursos y de difusión d’expereriencias

CRETAS – QUERETES 800 AÑOS ATRÁS.

dissabte, 30 / març / 2013

des de les 20:00 fins a les 22:00

Cretas – Queretes

Historia de Cretas durante los siglos XII y XIII. Los nuevos pobladores y las delimitaciones territoriales.

Òmnium Sabadell organitza unes jornades sobre el Matarranya – [Notícia Òmnium].

Ampliar…

Òmnium Cultural de Sabadell organitza, conjuntament amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i amb la col·laboració del CNL de Sabadell, la CAL i la Plataforma per la Llengua – Vallès Occidental, unes jornades sobre el Matarranya. Les activitats relacionades amb aquesta comarca es faran el 15 al 22 de febrer d’aquest any i al Casal Pere Quart de la capital vallesana (Rambla, 69 de Sabadell).

Les Jornades s’inauguraran el divendres 15 de febrer a les 6 de la tarda amb la presentació de dues exposicions conjuntes sobre la cultura i la gent del Matarranya. Tot seguit, hi haurà parlaments, música i diverses intervencions d’entitats i persones relacionades amb el Matarranya. Així mateix, el dijous 21 de febrer hi haurà la presentació de diversos llibres a partir de les 7 de la tarda abans d’un concert de cant vocal amb el grup Som Amorós.

Valderrobres viurà ‘una passió’ de teatre esta Setmana Santa | Comarques Nord.

El CEIP Vicente Ferrer guanya el III Concurs Nacional de ‘Buenas Prácticas Educativas’ amb el projecte ‘Sin miedo’ | Comarques Nord.

 Imprimir

El CEIP Vicente Ferrer de Valderrobres ha obtingut un nou premi. I este últim és a nivell nacional. El professor Lorenzo Latorre ha estat el guanyador del III Concurs Nacional de ‘Buenas Prácticas Educativas’ en la modalitat d’educació primària, premis que convoca l’associació ‘Mejora tu escuela pública’. Latorre ha estat distingit pel projecte ‘Sin miedo’, en el qual van participar els alumnes de 3er de Primària de l’escola de Valderrobres i que tracta les pors i els terrors infantils. Estos premis també distingiran l’IES de Monreal del Campo en la modalitat d’educació secundària.

Latorre no va amagar la satisfacció d’este reconeixement, i va ironitzar que “quasi ens estem malacostumant”. El ‘Buenas Prácticas Educativas’ és un concurs de l’associació ‘Mejora tu escuela pública’ que premia “diversos projectes d’innovació educativa i que siguin atractius”. Des del CEIP Vicente Ferrer, “com treballem en esta línia dels curts, vaig presentar ‘Sin miedo’”, que anava acompanyat d’un dossier de 40 pàgines amb “els continguts, objectius, proposta educativa i com s’havia treballat”. L’entrega dels premis serà esta mateixa nit al CaixaForum de Madrid.

. Què és ‘Sin miedo’

Cada vegada són més els projectes audiovisuals i els docents que s’animen a fer projectes educatius d’estes característiques amb els seus alumnes al CEIP Vicente Ferrer. El professor Lorenzo Latorre explicava que “a l’igual que tots els anys, mirem com es pot treballar el format audiovisual. Ara ja no sóc l’únic, sinó que hi ha altres companys que també fan les seues històries”. L’any passat va eixir la proposta de ‘Sin miedo’, en la que Latorre va treballar amb els alumnes de 3er curs. “De moment trobem idees originals, i ‘Sin miedo’ tractava sobre les pors i els terrors infantils”.

Dintre del treball hi trobem les pors típiques, com són “sobre allò desconegut, com els fantasmes o els zombis. Però trobem també les pors als exàmens, als càstigs dels pares o de les coses que porten de l’escola, o algunes pors que a vegades nosaltres els adults els transmetem i que per a nosaltres són un joc, com l’Home del Sac, que per a ells poden ser temes importants”. El projecte audiovisual, complementat amb el dossier sobre contingut pedagògic, objectius i el format de treball, parla d’estes pors, però també de “dominar, superar, o inclús perdre’s a broma” estos temes.

. Aprenent de moltes maneres

Lorenzo Latorre va destacar que ‘Sin miedo’ no és una peli, sinó “un projecte. Quan estàs treballant, has d’analitzar les pròpies pors i que els xiquets siguin capaços d’expressar el que senten”. També està “l’elaboració de guions, la redacció, la memorització, expressió oral i corporal, com també la dramatització, hores de lectura i de gravació”, coses que els alumnes van aprenent i interioritzant. A sobre, i segons va valorar Latorre, a l’escola de Valderrobres “també treballem molt el tema de la convivència, ja que intentem implicar a les famílies. Passem moltes hores junts, marxem a gravar en horaris extraescolars…”