La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLo de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes de este Gobierno de Aragón es para mear y no echar gota. Nombra asesora a una becaria de la Universidad San Jorge (Patricia Aliaga). ¿Sobre qué puede asesorar una persona que, según su propio currículum, solo ha trabajado haciendo encuentas a los candidatos a entrar en el ejército? ¿Qué experiencia tiene? Ha colaborado con Aragón Liberal. Item más: eliminan de la parrilla el programa Borradores, de nuestro querido Antón Castro. Es decir, desaparece el único programa dedicado a la cultura de la televisión pública aragonesa. En su lugar, una conocida presentadora de un programa del corazoncico (y el higadico) aragonés hará lo propio (Adriana es su nombre). ¿Qué harán cuando no tengan que guardar las formas? Hay que llamar a la insumisión.
Impresionante. Acabo de leer el curriculum de Patricia Aliaga en Linkedin. Dentro de sus méritos (en el área de comunicación social) aporta haber atendido el teléfono y el fax en una unidad del ejército. Hacen falta saineteros que cuentan la historia actual de España. Las astracanadas de Muñoz Seca son superadas porcualquier movimiento de la Consejera Serrat, De Borradores no hablo. La sonrisa se me borra, hay que empezar a sacar ya los dientes.Impresionante. Acabo de leer el curriculum de Patricia Aliaga en Linkedin. Dentro de sus méritos (en el área de comunicación social) aporta haber atendido el teléfono y el fax en una unidad del ejército. Hacen falta saineteros que cuentan la historia actual de España. Las astracanadas de Muñoz Seca son superadas porcualquier movimiento de la Consejera Serrat. De Borradores no hablo. La sonrisa se me borra, hay que empezar a sacar ya los dientes.
Font: Vadillo Dimisión
Segons les visites a les notícies de lafranja.net, tots els mesos es solen rebre més de 3.000 visites, amb pràcticament 35.000 visites anuals. Podem veure què és el que més ha interessat als lectors d’esta hemeroteca frangenca. Sobretot les qüestions relacionades amb TV3 a la Franja i una pàgina estàtica que recopila les Poblacions que conformen la Franja, com la que fa referència al Nom llengua en diferents ordenaments legislatius. El resultat de les coalicions a l’Ajuntament de Calaceit entre el PP i Entesa-ERC (Salsench se hace con la alcaldía de Calaceite, El PP governarà a Calaceit amb el vot d’ERC) també han atret moltes visites, i molts comentaris. Altres articles amb moltes visites durant l’any 2011 són articles de l’any 2010, com Pancatalanistas, franquistas y conspiradores en la Franja « Xarxes socials i llengües o Ràdio Matarranya, 107,8.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja núm. 112, gener 2012
Vull començar dient que, en els divuit anys llargs que fa que m’estic a Alcanyís, mai no he tingut cap problema pel fet de ser català de naixement i dir-me Carles enlloc de Carlos. Tanmateix les meues filles sí que han hagut de sentir-se alguna poca-soltada. Com ens diu la filla gran, això de ser anticatalà és «lo normal», aquí. Ho il·lustraré amb un parell d’exemples.
Fa pocs dies, la menuda va comentar-me sense perdre el somriure «saps que m’ha dit, avui, un xiquet? “Catalana de mierda”!». Anava per a desdramatitzar l’estirabot quan ella ha seguit «Jo vaig i li dic “Al menos sé dos idiomas, y tu sólo uno”, i ell m’ha fet un “Bah!” i se n’ha anat». Afortunadament s’ho ha pres com una altra criaturada de pati d’escola. Pel fet de ser negra ja se n’ha sentit alguna, d’animalada. Ara li toca rebre per causa de la seua llengua. En fi.
L’estiu passat, tot endreçant paperassa, vaig trobar una felicitació antiga que les amigues havien fet a la filla gran. Una de les dedicatòries era «No me gustan los catalanes, pero tu me caes muy bien».
Aquests dos petits episodis corroboren el fet que, malgrat els molts anys de democràcia, a l’Aragó no s’assumeix que hi ha aragonesos de llengua catalana. El què em sap greu és que els que diuen aquestes coses són gent normal, bona gent, tan bona com qualsevol altre. Però hi ha alguna cosa que embruta la seua percepció. I em temo que s’escampa com taca d’oli.
Exposició fotogràfica de Marc Martí (Matarranya) sobre grups de música « Xarxes socials i llengües
gen. 3Exposició fotogràfica de Marc Martí sobre grups de música 3 gener 03UTC 2012
Posted by xarxes in Matarranya, música, Pena-roja, personal.
trackback , edit post
M’alegra profundament veure aquells que remunten amb tanta facilitatprofessionalitat total en allò que altres “només” trobem afició i bones estones. I dic professionalitat en lo sentit més tècnic. Fer música amb professionalitat, activisme amb professionalitat, ràdio amb professionalitat…Marc Martí és un matarranyenc que sempre m’ha transmés la més àmplia sensació de professionlitat. I ara m’encanta veure que fa unaexposició de fotografia a Saragossa sobre grups de música. Divendres que ve, 6 de gener, fa la presentació. Teniu la informació actualitzada a l’esdeveniment de Facebook.
SOMNIS ENTRE BOIRESINAUGURACIÓN
VIERNES 06/01/2012 – 20:30HRECITAL DE “POESÍA CRUDA”
AUDICIÓN DE MÚSICA ARAGONESAMés enllà dels grans escenaris, allunyats dels mal dits centres de la cultura, amagats als ulls dels masses, perduts en mig d’un mar de carreteres secundaries, existeixen animes que seguixen lluitant per aconseguir expressar-se…
Dillá d’os grans scenarios, luen d’os mal clamaus centros d’a cultura, amagaus d’os uellos d’as masas, perdius en un mar de carreteras secundarias, existen almas que continan luitando por aconseguir expresar-se…
Exposició fotogràfica de Marc Martí sobre grups de música « Xarxes socials i llengües.
El X-CILG (X Congrés Internacional de Lingüística General) se celebrarà a la Universitat de Saragossa (Espanya) i tindrà lloc del 18 al 20 d’abril de 2012.
El X-CILG és la següent edició d’aquestes trobades, que abans s’han dut a terme a València (1994), Granada (1996), Salamanca (1998), Cádiz (2000), León (2002), Santiago de Compostela (2004), Barcelona (2006), la Universidad Autónoma de Madrid (2008) i Valladolid (2010).
El 10è Congrés Internacional de Lingüística General es dedica a l’intercanvi d’informació i recerca sobre els diversos components del llenguatge i les llengües estudiats des de diferents perspectives teòriques.
El Congrés consistirà en diverses ponències plenàries i taules rodones realitzades per investigadors convidats, juntament amb comunicacions orals seleccionades pel comité científic d’entre els resums rebuts.
Cordialment us convidem a adreçar-nos els vostres resums de comunicacions abans de la data límit, el 21 de gener de 2012.
mitjançantXCILG – 2012.
L’actual director cheneral de Cultura d’o Gubierno d’Aragón, Humberto Vadillo, retacula y continará con l’aplicación d’a Lei de Luengas seguntes unas declaracions feitas ahier martes en un conoixiu restaurant d’a capital aragonesa.
Dimpués d’unas semanas de debatz internos cusiraus por Dolores Serrat, Francisco Bono y Luisa Fernanda Rudi, han trancau as linias d’un acuerdo que conta con o visto bueno d’o socio de gubierno “en parolas d’o propio José Ángel Biel”
En o bell meyo d’a crisi y en una lechislatura tacada por os retalles, afirmó que “continar con l’aplicación d’a lei suposaría un gasto zero” y que mesmo s’asperaba a creyación de bells puestos de treballo “en un horizont de quatro anyos”
Seguntes s’ha puesto saber, a presión feita por prestichiosos fablants patrimonials d’aragonés como l’expresident d’o Consorcio Expo 2008 Roque Gistau, natural de Bielsa, u l’expresident José María Mur, naixiu de Chistén, y de figuras tant sinyaleras como Marcelino Iglesias, naixiu de Bonansa, u a propia Dolores Serrat, naixida de Ripoll en o caso d’o catalán, han feito venir a plego a o director cheneral de Cultura.
A fosca chestión d’a suya demba y a polemica por as suyas declaracions previas a o cargo que ocupa actualment, fación que istas declaracions trucasen o ficacio d’os meyos de comunicación que se trobaban en o parking d’o restaurant “El Cachirulo” ta cubrir a celebración d’o XVIII Campionato Internacional de Morra, conqueriu por Aragón o pasau mes de noviembre en Corcega.
Humberto se despidió agredeixendo a os meyos l’atención, y antes de no dentrar en l’auto que l’asperaba adhibió “muitas gracias” en aragonés, “moltes gràcies” en catalán y “qatlho” en Klingon, un cenyo ta muitos parau d’antes, que metió a fin a una cena que seguntes podió saber-se-ne dimpués, bosó o propio Vadillo en perder una apuesta.
Ista breu información que ha feito brilar os uellos d’asperanza a muitos aragoneses s’enamplará en una rueda de prensa convocada t’os meyos huei miercols 28 d’aviento de 2011.
Fuente: http://fendoorella.wordpress.com.
DOMINGO, 25 DE DICIEMBRE DE 2011 00:00 BEATRIZ SEVERINO
Esta semana y a través del Facebook oficial del grupo, Los Draps confirmaron los rumores de los últimos días. «¡Los Draps lo dejan!». Este es el titular del comunicado en el que dan veracidad a lo que se temía y en el que, sobre todo, dejan claro que el adiós puede convertirse en un hasta luego si se diera el caso. «En ningún momento cerramos puertas.
Si vuelve a haber disponibilidad por parte de todos volveremos a empezar o lo retomaremos donde lo dejamos», dice Álex Romero, el vocalista. Los motivos son claros y es que, según el comunicado, «es complicado coordinar ocho agendas». Desde el grupo aclaran que «no ha habido más problemas de ningún tipo, sino que apenas nos podemos juntar para ensayar, ha llegado un momento en el que había mucho espacio entre una sesión y otra porque unos estamos en Zaragoza, Tarragona, en el pueblo…», dice Álex. El último concierto fue en julio en Aplec dels Ports, en un festival con más grupos. En ningún momento se han planteado conciertos de despedida porque no lo creen como tal. «Con el comunicado hemos querido dar explicaciones a la gente que preguntaba por qué no salía nada nuevo», dice.
Dos décadas dando caña
Los primeros Draps comenzaron a tocar hace casi veinte años y aunque la formación ha experimentado cambios, todos los músicos que han pasado por él han mantenido la esencia de un grupo que ha sido una insignia en Aragón. Parece que los seguidores lo han entendido porque los comentarios recibidos han sido «los normales en estos casos», dicen. Aunque no juntos (de momento), cada uno de Los Draps seguirá tocando por separado de hecho, algunos de ellos ya militaban en otras formaciones. Dejan un legado de dos discos y una maqueta y una legión de seguidores encantados de volver a saludarles si se da el caso.