Skip to content

 

 

Este jueves, Javier Segarra y Daniel Yranzo comienzan un nuevo viaje por tierras aragonesas en el que van a descubrir los secretos culinarios mejor guardados en nuestra comunidad.

 

La repera de Aragón TV estrena este jueves a partir de las 22 horas nuevos capítulos. Javier y Daniel abandonan el calor de los fogones para adentrarse en una nueva aventura: un recorrido por la comunidad aragonesa en el que van a descubrir de nuevo la gran despensa gastronómica que es Aragón. Los espectadores van a poder disfrutar de este nuevo viaje en el que seguirán conociendo nuestros alimentos típicos, las especialidades culinarias y recetas, nuestras huertas y empresas.

 

Este nuevo viaje lleva a Javier Segarra y Daniel Yranzo hasta Valderrobres, la capital de la comarca del Matarraña. En este pueblo aragonés enmarcado por tierras valencianas y catalanas, se respira una mezcla cultural que, sin duda, enriquece la zona y le da un auténtico aire mediterráneo. Carmen, con más de treinta años de experiencia culinaria, les preparará su receta de judías con  calamares, descubrirán los secretos de la coca garrapiñada en la pastelería Sanz, y tendrán la oportunidad de  comer un típico cassoulet francés gracias a Maite. Además, aprenderán los entresijos de una “fábrica” de conejos y harán pan “durmiendo.

 

 

 

Este jueves, a partir de las 22 horas nuevos capítulos de La repera en Aragón TV. Esta semana, en Valderrobres.

 

DiCCA-XV

Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón

Grup d’Història i Contacte de Llengües (GHCL) de la Facultat de Filologia de la UB.

Barcelona, 13 de desembre, sala de professors (aulari Josep Carner, 5a planta)

18.30 Germà Colón Domènech: “Relacions entre el català i l’aragonès”

19.30 Coloma Lleal Galceran: El DiCCA-XV: gènesi i resultats.

 

El reliquiari de Santa Waldesca torna a Vilanova de Sixena « Lo finestró del Gràcia.

 

R. de Santa Waldesca

(Extret del meu treball, no publicat encara, Pintures i altres obres d’art de Sixena a Catalunya)

“■ Reliquiari d’argent amb una costella de Santa Waldesca. Amb la recuperació, per part dels Mossos d’Esquadra, d’un botí corresponent a un gran robatori —la denúncia va valorar en 300 milions d’euros— a la casa de Llorenç Jaume Grau de Riudecols, vinculat a la Baronia de Llorac, el març del 2010, es va descobrir que formant part de les joies robades hi havia el reliquiari de Santa Waldesca, provinent del Monestir de Sixena. Una veïna de Vilanova de Sixena se n’adonà en veure’l a la TV.  El senyor Grau és escriptor, mecenes, medievalista, noble i col·leccionista, i és ben coneguda la bona relació que va mantenir amb les monges de Sixena.

A manera d’anècdota em plau comentar que en un inventari de 1590 es detallaven els tresors del monestir de Sixena d’aquesta manera: “un lignum crucis” (altrament dit, un tros de la creu de Crist), un clau de la creu, una petita part de la túnica de Crist, diversos cabells de la Verge i llet de la mateixa, el cap de Sant Hermenegild (lliurat a Felip II per a què el portés a l’Escorial), el cap de Santa Úrsula, el cap d’una de les Onze Mil Verges, el cap de Santa Constança, un os de Sant Joan Baptista, part del crani de Sant Esteve […] i la costella de Santa Waldesca.”

L’Ajuntament de Vilanova de Sixena va interposar una reclamació al Jutjat de Reus per a què retornés el reliquiari al seu lloc d’origen.

[…] El 10 de desembre del 2012, l’alcalde de Vilanova i tota la Corporació van presentar el reliquiari a l’Ajuntament, adduint que la seua recuperació havia estat possible per l’expropiació de la peça al senyor Grau de Riudecols, havent-li pagat, l’Ajuntament, 1035 euros. En el mateix acte es va fer públic que el reliquiari havia desaparegut el 1969, juntament amb uns altres quatre reliquiaris, durant el trasllat a Barcelona de les 5 últimes monges de la comunitat sanjoanista. Per què no van reclamar la pèrdua les monges? És lògic pensar en la possibilitat d’una venda o dipòsit?”

CARLES BARRULL: Actas del Congreso Pirineos en Red (Graus, mayo 2012).

El Estado retiene 40.000 euros a La Fresneda por la deuda de Reindus.

Una samarreta de Moritz « Lo finestró del Gràcia.

 

Moritz

En les darreres hores ha esclatat a les xarxes socials el lema ‘Keep calm and speak catalan’ com a protesta contra la reforma de la llei d’Educació que promou el ministre espanyol José Ignacio Wert. Tant aquest lema com el logo que se n’ha fet, són obra de l’informàtic i professor universitari Josep Maria Ganyet, col·laborador habitual de RAC1. Tant és així que la cervesera Moritz ha anunciat que faria una samarreta amb aquest lema per contribuir a la campanya de protesta contra l’avantprojecte de llei del govern espanyol i en defensa del català a l’escola. Els beneficis de la venda de les samarretes els donaran a la plataforma Som Escola. Vilaweb

La catalana cerveza Moritz es fabrica a Saragossa a la planta d’Ambar, abans dita “La Zaragozana”

Sentits desperts « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 7 de desembre de 2012
Fa poc vaig veure un documental molt interessant sobre com les empreses se les empescaven per a vendre més. Contractaven professionals dels sentits, és a dir, experts en dissenyar sons, olors, colors. Una cadena d’hotels, per exemple, volia crear una aroma que fos la mateixa a tots els seus establiments. D’aquesta manera el client, quan hi entrés, a banda dels elements de confort, se sentiria acollit pel perfum amigable de l’hotel, fos quina fos la ciutat on es trobés. Un altre dels cassos exposats és el d’un dissenyador de sons al que recorre un prestigiós fabricant d’aspiradors. Investiga quin és el soroll que produeix més sensació d’eficiència a la persona que fa la neteja.
Jo que em dedico al disseny i la comunicació em vaig quedar meravellat dels mètodes de treball d’aquells experts. I de la visió de negoci de qui els contractava.
En aquesta línia, he observat que hi ha alguns establiments a Alcanyís que tenen personal que atén en la nostra llengua. Alguns ho fan per casualitat, és a dir, el dependent o el propietari és catalanoparlant i no té inconvenient en usar la seua llengua quan detecta que el seu interlocutor també ho és. També n’hi ha que, atent a la bona marxa del negoci, s’ha preocupat de contractar dependents bilingües. Això fa que tots els que venim dels pobles ens sentim “com a casa”: es crea un ambient de confiança superior a si utilitzem un idioma que dominem a la perfecció, però que no és el de la família. Després, és clar, dependrà de l’atenció i del producte, però la primera impressió (la que compta) és molt bona.
A l’altra banda hi ha els que, tenint la sort de ser bilingües, no consideren apropiat l’ús del català. El motiu segurament és la ignorància de les tècniques de venda o l’avergonyiment de la pròpia cultura que des de menuts els han inculcat. Però el cas més flagrant és el de les grans corporacions que s’anuncien en castellà en emissores o canals de llengua catalana. Aquí els assessors publicitaris han fallat estrepitosament. Sempre que l’objectiu sigui vendre, és clar.

REA, en la Feria del Libro Aragonés de Monzón.

 

REA, en la Feria del Libro Aragonés de Monzón

Nuestra asociación está presente desde la primera edición

Un año más, Rolde de Estudios Aragoneses pondrá sus publicaciones a disposición de los visitantes de la Feria del Libro Aragonés de Monzón, que este año alcanza su XVIII edición, y que se celebrará en la Azucarera entre el 6 y el 8 de diciembre. Desde la primera edición (1995), nuestra asociación nunca ha faltado a esta cita, referencia importante de la cultura aragonesa.

REA amparará una serie de presentaciones de proyectos editoriales con los que hay una especial vinculación: el librodisco M’aganaría. Textos y canciones sobre el aragonés, de José Antonio Labordeta y el libro Mapa lingüístico de Aragón (día 7 a las 12 del mediodía en la planta superior), así como el libro El Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza (1915-1941). Hacia un Centro de Estudios Aragoneses, de M.ª Pilar Benítez (día 7, 17,30 horas en la planta baja).

Además, los socios y socias de REA podrán retirar su ejemplar del libro Isidro Gomà i Tomàs. De la Monarquía a la República (1927-1936), de Roberto Ceamanos. Se trata de la tercera entrega de nuestra colección «Aragón contemporáneo», incluida en cuota. Además de eso, y como siempre, podrán disfrutar de precios especiales para todos los títulos de nuestro catálogo.

¡¡¡Os esperamos!!!

Publicat un llibre sobre l’Estudi de Filologia d’Aragó | Mas de Bringuè.

Ahir dimarts, 4 de desembre  a la  tarda, es presentà  a la biblioteca de la Diputació de Saragossa, al Palau de Sástago, el llibre El Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza (1915-1941, publicat per Aladrada Edicions amb el suport de Prensas Universitarias de Zaragoza y la Diputació de Saragossa.

L’estudi i edició d’aquest llibre ha estat realitzat pe la doctora María Pilar Benítez Marco, filòloga especialitzada en l’aragonès i  professora d’Institut.

El treball indaga, amb profunditat  i rigor,  envers el diferents avatars que va passar aquest Estudi Filològic d’Aragó, dins i fora de la institució on es va crear, la Diputació saragossana.

 

“L’EFA va  ser un intent, seriós i perllongat, per crear un Institut d’Estudis Aragonesos, en la línia de l’ Institut d’Estudis Catalans, per a sistematitzar un recull de veus aragoneses en tot el nostre territori, impulsat per Juan Moneva Puyol, el qual va crear  i organitzar un important equip d’alumnes col·laboradors i secretaris que confeccionaven  fitxes, on es trobava, entre altres, la insigne filòloga Maria Moliner” – explicà Pilar Benítez durant l’acte de presentació del llibre.”

“Malgrat la seua visió conservadora del món i de la seua idea transversal de les parles aragoneses (“tot lo que es parla a l’Aragó és aragonès” – deia ell en català), Juan Moneva va tindre l’enorme mèrit de perseverar en la seua idea de fer un diccionari aragonès , i mantenir-la davant dels diferents esdeveniments polítics que va tindre que patir:  la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil, el  franquisme, etc., amb la visió de crear , a llarg termini,  un Centre d’Estudis Aragonesos que abastés altres disciplines com la història, la ciència, el dret, etc. “- afegí  Benítez-

Jornada de la memòria oral a Nonasp (i altres actes) « Lo finestró del Gràcia.

Jornada memória oral

JORNADA DE MEMÒRIA ORAL: ME’N RECORDO. ELS TRESORS DE CASA
A l’Ajuntament de Nonasp, dijous 6 de desembre de 2012

PROGRAMA
16,30 h. Apertura de l’exposició
Taller infantil: Els tresors de casa
17,15 h. Xerrada i exposició: “Me’n recordo. Els tresors de Casa”.
A càrrec de Pepa Nogués, antropòloga. Amb la participació de senyores informants de Nonasp.
18 h. Visita guiada al Museu Etnològic de Nonasp: “Els objectes parlen. Un viatge a la memòria.”
A càrrec de Daniel Maza, historiador i president del museu.
18,45 h. Cant de Jotes.
Amb la participació de Laura Satué, cantautora de jotes i guanyadora del Premi de Jotes en Català de l’Ajuntament de Saragossa.
Per a finalitzar, s’oferirà una xocolatada.

Organitza:
Aula d’Artesanies, Tradicions i Ecologia
Etnocentre La Era
Associació Amics de Nonasp

Col·labora:
Ajuntament de Nonasp
Amb el suport de:
Institut Ramon Muntaner
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Aprofito l’ocasió per recordar que avui, a les 7 de la tarde,  comencen les II Jornades de la Guerra Civil a Queretes, amb la conferència “La col·lectivitat de Queretes” de Renato i Encarnita Simoni.

I demà dijous, a les 20 h, es presenta a Arnes “El Matarranya. Crònica de viatge” de Joaquim MONTCLÚS amb el prefaci del’Albert SÀNCHEZ-PIÑOL i publicat per GALERADA Editorial. Al matí, Joaquim Monclús signarà llibres a la Llibreria Serret.

El PSOE quiere que Aragón dedique fondos públicos para traducir películas al catalán – ABC.es.

 

Día 05/12/2012 – 09.30h

 

Reclama, junto a CHA e IU, que esta región promocione el catalán como uno «lengua propia»

 

 

 

El PSOE aboga por que Aragón dedique fondos públicos a financiar el doblaje de películas al catalán para proyectarlas en territorio aragonés, por televisión o en cines. Así consta en una de las enmiendas que ha presentado al proyecto de Ley de Lenguas promovido por el Gobierno aragonés PP-PAR que preside Luisa Fernanda Rudi. Poco después de que, en julio de 2011, Rudi llegara al Ejecutivo autónomo con el apoyo del PAR, procedió a derogar la Ley de Lenguas que había dejado aprobada el PSOE en la recta final del mandato de Marcelino Iglesias.

La ley que dejó aprobada el PSOE fue controvertida, al considerar el catalán como «lengua propia de Aragón», por la influencia lingüística que tiene en algunas zonas limítrofes con Cataluña. Tanto PP como PAR lo entendieron inapropiado. Subrayaban que denominar catalán lo que allí se habla puede tener unas connotaciones políticas en favor de las ya viejas tensiones con el nacionalismo de Cataluña. Y, además, insistieron en que tanto por esto como por no diluir este patrimonio lingüístico propio en el catalán normalizado desde la Generalitat, lo mejor era subrayar que lo que se habla en esos municipios de Aragón no es catalán, sino «aragonés oriental».

Aunque PSOE, CHA e IU se oponen, el PP y el PAR suman ahora mayoría absoluta en las Cortes regionales y eso les garantiza que se aprobará esta nueva ley, que borra el catalán como «lengua propia» de Aragón. Aun con todo, socialistas, nacionalistas de Chunta e IU han presentado una batería de enmiendas con intención —nada probable— de que sean incorporadas a la nueva ley y, sobre todo, para dejar constancia de su postura.

Producción cultural

Entre las enmiendas del PSOE, incluyen una en la que propugnan que el Gobierno aragonés y el resto de administraciones públicas de la región financien el doblaje de películas al catalán, pensando

especialmente —aunque no sólo— en las zonas de Aragón en las que hay un «uso predominante» del catalán. El PSOE no habla expresamente de la radiotelevisión autonómica, pero entra perfectamente en su propuesta: que el catalán, igual que el aragonés, sea «vehículo de cultura y, en particular, en lo relativo a bibliotecas, videotecas, centros culturales, museos, archivos, teatros y cines, así como trabajos literarios y producción cinematográfica, expresión cultural popular, festivales, industrias culturales y tecnologías de la información y la de la comunicación».

CHA e IU incluso van más lejos en sus propuestas. Izquierda Unida, por ejemplo, plantea que se regule por ley que la radiotelevisión autonómica aragonesa incluya en su programación «espacios de difusión» del catalán. Y entre lo planteado por CHA figura que el Boletín Oficial de Aragón se edite de forma separada, además de en castellano, en catalán y en aragonés.

Funcionarios y el catalán

Con distinta intensidad y alcance, PSOE, CHA e IU piden también que se potencie el catalán en la Administración pública aragonesa y en la enseñanza. En algún caso, incluso pretendiendo que el catalán sea mérito o requisito para el acceso a ciertos puestos de empleo público en Aragón.

Los monologuistas del Matarraña triunfan en La Fresneda.

Encuentran una bomba en el monte de Monroyo.

La Franja