La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLes Homilies d’Organyà no són el text més antic en català | Núvol.
Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català
La comarca natural de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té textos encara més antics que les Homilies d’Organyà (Alt Urgell). El que més, un jurament feudal de fidelitat. Una història coneguda entre els experts, però no tant entre els amateurs en llengua, ja que a l’escola se segueix explicant que els vestigis més antics de la nostra llengua en format escrit són les Homilies. N’hem parlat a l’Estira la Llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de l’IEC, Joan Anton Rabella.
Jurament de Radulf Oriol
Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que és coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres. Sobre tots dos textos parla una exposició itinerant que ha organitzat l’Institut d’Estudis Catalans i que fins no fa gaires dies es podia visitar a Tremp (Pallars Jussà). A l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’hem parlat amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de la institució, Joan Anton Rabella. Afirma que la mostra Els orígens del català: jo fideles vos seré és “una explicació d’una manera molt divulgativa i breu de quins són aquests textos i de com va néixer la llengua catalana, el moment i el perquè”. Es tracta d’una “documentació antiga, força rica”.
Però la pregunta és: per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d’Organyà? Rabella assegura que aquests documents “fa molts anys que els coneixem” i que “el que passa és que no han tingut la difusió necessària”. I és més, assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època, “documents del món feudal, similars, breus” i afegeix que “se n’han conservat molts però també se n’han perdut molts”. Explica el cas del Liber judicorum, conservat dins les tapes d’un llibre: “Feien servir pergamins per folrar altres documents”.
La major popularitat de les Homilies d’Organyà Rabella l’atribueix a “una qüestió de sort de com s’han difós les coses”. També explica que és un text important perquè és una traducció al català d’unes homilies occitanes i, per tant, “és una de les primeres traduccions entre llengües romàniques”. Sigui com sigui, per més èmfasi del cas, el cap de l’oficina d’Onomàstica relata que la mateixa persona que va localitzar les homilies, Joaquim Miret Sans entre el 1904 i el 1908, va trobar “documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió”.
Exposició a Tremp
Com és el document?
Joan Anton Rabella explica que el document en català més antic que es coneix “físicament és un pergamí petit” que és un jurament d’una persona, que parla sobre relacions feudals i fidelitats sobre castells; “aquella societat estava molt reglamentada des del punt de vista legal i es basava molt en documentació”.
I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua: “El català, com totes les llengües romàniques, està formada, segurament, cap al final del segle VII començament del segle VIII. Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en mica, va apareixent a la documentació. I llavors segurament, per un ús menys acurat del llatí i per un coneixement no tan bo als centres culturals i religiosos, combinat amb la força del feudalisme, que fa servir un seguit de mots nous, cada vegada es va filtrant més en la documentació fins que, a partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a aparèixer d’una forma clara fins als primers documents on el català ja és majoritari.” Assegura que, fa uns anys, els científics es disputaven quina era la llengua romànica més antiga. “Ara, des del punt de vista científic, és un debat que ja no toca i ningú hi pensa”. I Rabella conclou que, “segur que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix moment i després, és la sort de la conservació de la documentació”.
Descarregueu l’entrevista aquí.
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
Túrnez & Sesé porten en Desideri a Barcelona | Lo Finestró.
Dins del programa Barnasants 2014, el Centre Cultural Albareda de Barcelona, el passat 6 de març a partir de les 7 de la tarda, s’omplí de música, poemes i seguidors de Túrnez & Sesé i de la poesia de Desideri Lombarte. Les paraules de Xavi Túrnez declarant el concert com un acte més de l’Any Desideri Lombarte i el seu agraïment al poeta pena-rogí i al Matarranya en general, donaren pas a la música.
Tota la primera part va estar dedicada a les cançons del disc Quedará la paraula —el primer treball del grup i per el qual es van donar a conèixer— dedicat integrament a Desideri, amb música de Sesé i Túrnez. No van mancar, entre altres, 
“Mils d’amorets”, “Vull un trosset de terra”, “Els timonets”, “Les bruixes”… . Totes les interpretacions van estar presidides, com a introducció, amb versos de poemes d’en Desideri, ben trobats i coordinats. La veu càlida de Xavi Túrnez, les guitarres de Daniel Sesé, el cello de Jordi Ruiz i el violí i la veu subtil de la Laia Ruiz van enamorar els assistents —una sala plena de gom a gom.
La segona part consistí en un recorregut per la seua discografia: una cançó d’Ovidi Montllor; del disc L’arbre de l’esperança dos poemes de Salvador Espriu, “Cavatina” i “Poema XVI”; del disc Vestigis, la cançó “De la sort del meu llinatge” de Sergi Jover; del disc Sol Blanc, “El
gerani i la Margarida” i “Cançó malalta” de Màrius Torres, “Cançó de pluja” de Maria Mercé Marçal, i “Fidelitat” de Jordi Pàmies.
Amb la bella cançó “Tardor benigna” de Josep Carner, quan la veu de la Laia sobreeixí, es volia tancar el concert. Esclar, no es va tancar perquè van venir encara els corresponents visos, demanats entusiàsticament pels assistents dempeus. Molts aplaudiments, rostres lluint el seu gaudiment: tot un èxit de concert.
–
Aragó al cicle “Llengües i nacions” a La Barraqueta de Barcelona » AraInfo.
L’ateneu independentista de la Vila de Gràcia a Barcelona, La Barraqueta, organitza el “Cicle: Llengües i Nacions” que durant el mes de març es dedica al nostre pais. Després d’Occitània i Euskal Herria, en els mesos de gener i febrer, el cicle de “Llengües i Nacions” dedica el mes de març a Aragó, y comptarà amb els actes següents.
Avui, dijous 06, a les 20.00 hores, “L’aragonés güé, l’aragonès avui”, amb Alberto Lamora i Miguel Vidal. Amb la col.laboració del centre de conversa en aragonès “O Corrinche”, i el proper dijous 27, també a les 20.00 hores “Esfendemos a tierra. L’independentisme aragonés, avui”, a càrrec de Luna Fajó i Chorche Romance, militantes de Puyalon de Cuchas.
“Llengües i Nacions: Aproximació cultural i política contra l’uniformització capitalista i monocultural a Europa” és el títol complet del cicle, i les organitzadores expliquen que “dins de l’Europa del capital, que lluita aferrissada per refer-se dels danys causats per un sistema autodestructiu per defecte, els diversos pobles que l’integren reivindiquen els seus drets i identitat nacional”.
“Amb aquest cicle volem donar a conèixer diferents pobles d’Europa i l’estat de les lluites nacionals que duen a terme. Aquestes lluites s’estan convertint en una peça que no encaixa amb les lògiques d’uniformització cultural i domini socioeconòmic dins la UE. D’altra banda, la lluita per a la defensa de la identitat d’un poble com a tal, és molt més complexa i profunda que la propaganda que se’n fa des dels estats europeus, on són interpretades com a elements reaccionaris i intencionadament arraconades”, detallen.
Des de La Barraqueta afegeixen per concloure que “el cicle consisteix en un total de sis capsules, una per a cada Poble. Cada càpsula està dividida en dues xerrades: La primera tracta qüestions lingüístico-culturals i la segona ens apropa a l’estat polític de la lluita. Amb aquesta iniciativa volem apropar-nos als diferents pobles, conèixer la seva cultura, història i política, compartir vincles i similituds per tal de sensibilitzar-nos i unir llaços per a construir un front comú per a la pròpia defensa”.
Desideri Lombarte, a Fraga | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.
La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.
Està viva al carrer;
val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font, i anar al cafè.
Per què no ha de valer
per escriure al diari,
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé;
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i de passades glòries?
El dissabte, Fraga aplegarà les jornades ‘Llengua i Empatia’, unes jornades per la dignificació de la llengua que es desenvoluparan a la seu del Casal Jaume I, al Palau Montcada. Entre altres, hi trobarem un taller sobre el foment del català, com també una taula rodona i la presentació de l’Any Desideri Lombarte que es durà a terme al llarg d’este 2014 al territori.
Descripció del recorregut
Amb tres possibilitats (8,5 , 13,5 o 21,5 quilòmetres), aquesta marxa ofereix un recorregut agradable entre camps de cultiu (cereal, ametllers, vinyes i oliveres), boscos, tossals i barrancs, escaxit de fonts (algunes medievals com la Font de la Barra o la de les Eixetes, d’altres encantadores com la Font de l’Amat o la Font Clara), grans masies (Mas de l’Estima Jove, de la Cova, del Blau, etc), forns de calç i jaciments arqueològics de primera categoria (pintures rupestres, poblats i túmuls ibèrics, que es troben a les sendes triades).
Ja des de Queretes podrem gaudir d’extraordinàries vistes, un espectacle que es repeteix al llarg del trajecte (especialment des de la costa de la Buitrera) amb l’impressionant teló de fons dels Ports de Beseit, des de la Caixa de Vall-de-roures a la muntanya de Santa Bàrbara d’Horta.
Les tres rutes passen per la conca del frondós barranc del Calapatar, on es van localitzar les primeres pintures rupestres llevantines. Seguint els camins i les sendes dels seus barrancs principals (dels Gascons, de la Fontclara i de l’Obi), observarem una flora i una fauna salvatge de gran varietat, complementada per ramats d’ovelles i bestiar boví que aprofiten assossegadament el bon temps i les abundants pastures primaverals.